dilluns, 22 de juliol del 2019

Via Antonio Alcaraz, sortint per la Jacint Aguilar a la Castellassa de Can Torres. 11-07-2019.

La imponent cara "nord" de la Castellassa !
Amb aquesta calor cal buscar racons a l'ombra i ventats a poder ser i quin millor lloc que la cara Nord de la Castellasa de Can Torres?    enguany hi hem fet una bona campanya amb la



  • Matalonga
  • i la
  • Jacint Aguilar

  • Per accedir a la via  aneu a Matadepera i per la urbanització Cavall Bernat us enfileu fins al carrer de Vista Alegre on aparqueu; cal pujar al camí dels Monjos que deixem tot seguit per baixar a buscar el corriol que ens pujarà al Coll del Mal Pas, entre el Gurugú i els Plecs de Llibre. El seguim fins assolir l'explanada on comença la via Normal de la Castellassa; revoltem l'agulla per la dreta tot resseguint-ne la base fins arribar al vessant Nord-est a l'alçada de l'escletxa que ratlla de dalt a baix el monòlit, i per on transcorren la via "X" i la Matalonga a l'altre vessant. Aquest cop continuarem fins situar-nos sota la cara nord on ja veurem els espits de la via.
    A peu de via i començant la primera tirada.
    Avui comença el Ricard, així podré fer de primer la darrera tirada, la de la fissura amb tacs, que em fa gràcia. Aquesta tirada, com va comentar el Ricard, tan sos te l'interès de progressar per espits que es mouen i que li dónen una mica de pebre a l'ascensió...ja que és un artificial senzill que no ens farà estirar-nos massa. Únicament farem en lliure, si volem, l'inici, ajudats pel tronc d'una Sabina.
    Progressió tota en artificial, la roca no acompanya.  Ja a la primera reunió.

    La segona tirada amb millor roca, deixa fer mes lliure.
    A la segona tirada la roca millora un pel i deixa fer mes trams en lliure o A-0; a la meitat una franja terrosa amb els còdols justos obliga a sortir en lliure, progressió divertida venint viciat de l'artifo...
    En els dos vibrants flanquejos de la segona tirada.

    Un nou tram on haurem de tibar de cintes i nou flanqueig per entrar a reunió, ben al caire de l'agulla, ventada i airosa. Aquí cal concentració i saber dansar sobre uns còdols de peu providencials, ja que de mans poca cosa ens podem refiar...
    Segona reunió de tres espits.
    La segona reunió és de tres espits de mètrica deu.   Aprop tenim un bolt de la Jacint Aguilar, per si no ens en refiem prou.
    A l'aeri flanqueig d'entrada a la segona reunió.

    Començant la curta tercera tirada, tota en lliure.

    És el torn del Ricard, aquí coincidim amb la Jacint Aguilar de la que aprofitem un bon bolt. Tirada tota en lliure, mes relaxada, i que acaba sota la interessant fissura. Aquí s'hi trobava el llibre registre, actualment només en queda el pot, ben rovellat.
    La fissura i el sostre, aquest cop no anem cap el desplom sinó a l'esquerra.

    Recuperant la tercera tirada amb l'ombra de la Castellassa de teló de fons.

    La ja coneguda fissura dels tacs de fusta 
    Mentre recupero la tercera tirada, faig com el Ricard i em miro la fissura que em toca...ja al seu peu em penjo del tac amb filferro, em van comentar que fèia només un any que els havien renovat, amb el que pujo mes refiat. El que no fa massa gràcia és el filferro, talment un filferro d'estendre la roba...però aguanta. Per precaució acompleto la protecció amb Àliens i càmalots i un Tascó gran al capdamunt. Ata toca anar a l'esquerra, vaja sinó! Quan veig els pitons dels que m'he de penjar juro en Arameu!!! sort que n'hi ha tres, però el primer fa riure per no plorar!!!! és una pitonisa redoblegada amb un filferro rovellat i prim que no se si aguantarà la cinta expres... fent postures circenses aconsegueixo anar xapant la resta de pitons, no penjant-me fins a haver repartit el pes entre els tres. Sembla mentida com resisteix aquest ferro vell ! Surto al replà sota el cim agafant unes preses cantelludes i per la normal m'arribo a la reunió cimera a la vegada instal.lació del ràpel de baixada.
    Al flanqueig sobre la reunió, a sota.

    Pitonets dels que ens haurem de refiar...

    Reunió cimera
    Ja al cim recupero al company que fliparà amb la ferralla que m'he trobat, ara entenc perquè molta gent prefereix sortir pel sostre de la variant Toni Sors !
    Sortint del flanqueig.

    Ja ho tenim això !
    Ens retrobem ben contents, en poc temps hem resseguit unes línies ben boniques de la Castellassa que teníem pendents. Ara toca rapelar : amb dues cordes de 50 baixem directa del cim i encara ens sobraran uns metres; únicament cal tenir cura a baixar el nus al replà de sota la instal.lació per a facilitar-ne la recuperació.
    Fotojasom baix altre cop

    Resenya de la web

  • Santllors
  • Via oberta en homenatge a l'Antonio Alcaraz pel seu fill Jordi Alcaraz amb la col.laboració de Roger Tutusaus C.Exc Terrassa. any 2000. Primera tirada bàsicament d'artificial equipat, segona amb millor roca i que permet força lliure amb dos flanquejos senzills però espectaculars i obligats. Si volem fer cim ens caldrà continuar per la Jacint Aguilar. De material un joc d'Àliens i Tascons amb algun Camalot mitjà si sortiu per la Jacint Aguilar. Recomanable fer cim.

    dilluns, 15 de juliol del 2019

    Una de Ratafia a La Filigrana. Agulles. 06-07-2019.

    Des de la Canal del Cirerer ja admirem La Filigrana
    Amb aquesta calor cal cercar llocs alts i ventats i a poder ser a l'ombra...ara fa quinze dies, el dissabte 6-07, anem amb el Josep Maria i el Joan a Agulles; la via triada ha estat la Ratafia, un itinerari per la que podríem anomenar aresta Brucs, amb l'equipament just, recentment reequipada amb molt de cura. Jo fa divuit anys havia fet la veina Ot el Bruixot, aleshores la tirada final que coincideix amb la Normal, la va encapçalar el meu mestre Pep Graells...i ja en tenia ganes de tornar-hi per enfrontar-me a aquest "divertit" tram.
    Agulles veïnes
    La Filigrana o Faluga, és una agulla que queda amagada sota les seves gegantines veïnes, com la Saca Gran a l'oest, i la Bessona superior a l'Est. Per trobar-la anirem a Can Massana d'on pujarem a Coll de Guirló per agafar el corriol que va al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles. Fem el pas de les Portelles i flanquegem sota la Miranda de les Bohigues l'Aglà i La Mare, travessem el torrent del Cirerer i ens hi endinsem: remuntem el Torrent ara per una banda , ara per l'altre, just superar el Dàtil tenim al davant la rampa ajaguda per on comença la nostra via.
    Amagada rera la gran mola de les Bessones

    La Filigrana des de l'Agulla de l'Arbret...


    Ja som a peu de via i començant la "navegació".


    La primera tirada me la demano, és senzilla, però te l'has de mirar; un pitó amb una bagueta blava és la primera assegurança, jo la milloro posant una baga a l'arbre de la canal del costat...força amunt el primer bolt, de camí poso un Tricam en un foradet on antigament segur es pitonava. Continuo, veig dues assegurances mes amb una distància entre elles prou maca, a partir del tercer no trobo res i resta prou per a la reunió, tanmateix aprofito uns bons merlets, alguns de llibre! la dificultat és baixa, però és en aquestes situacions que va be practicar l'autoassegurança.
    Bones preses i si ens hi fixem foradets per a Tri-cams o Àliens, molts merlets...

    El Joan al costat d'un magnífic merlet

    El Josep Maria amb l'agulla del Cirerer a l'esquena.
    La segona tirada comença ajaguda, a pocs metes te un bolt, l'altre és al mig de la placa vertical del davant. El Josep Maria se la demana, avança amb solvencia i no afageix res a les poques assegurances que troba...quan pujo m'adono que sota el mur hi ha un bon forat per un Àlien o Tricam i mes amunt una munió de merlets...ha perdut l'oportunitat de practicar...
    Al pas clau de la segona tirada

    Entrant a la segona reunió.

    Tram final de la via Ratafia, pel perfil de l'esquerra la Normal, , la original va recta amunt, es veu el clau cimentat.
    Des de la segona reunió tenim el mur per on surt la via original, prou amunt hi ha el clau cimentat, nosaltres anem per la variant de l'esquerra que ha esdevingut la Normal tot i haver-se obert en posterioritat a la Original.
    Flanqueig a buscar el perfil de l'esquerra i entrant-hi.
    Aquesta última tirada ja no me l'haig de demanar, m'han vist tant determinat que no han gosat a dir-me res, això són companys! Surto a l'esquerra caminant, a la base de la piràmide cimera hi ha un clau rovellat que aprofito, flanquejo a buscar el perfil de l'aresta. La roca és franca amb cantelluts i sòlids còdols que permeten anar agafant alçada...però aleshores els còdols esdevenen petits i escassos, estem prou amunt i a sota un replà...la xapa no és encara a tocar, cal fer algunes passes mes, ara ja mes compromeses. Xapo el burí i immediatament el bolt superior, buff! almenys ara una caiguda no acabaria al replà.
    La continuació és finota encara, quan més a l'esquerra millor, s'ajeu i trobo la reunió antiga, la xapo i continuo amunt, aprofito per saludar els companys que tinc ben be a sota. Un nou ressalt on hi trobo una escarpia ben ferma; aprop un bon forat em permet col.locar un millor Tricam.
    Quan s'acaben les preses grans, encara s'ha de xapar l'asegurança...

    Saludant la colla després de superar el tram "delicat"

    El Joan gaudint la tirada

    Sortint del tram vertical i amb ambient.


    A la reunió cimera assegurant els companys.
    La reunió és a l'avantcim per sota una Sabina on abans hi havia el pot amb la llibreta registre. Ben content recupero els companys que també gaudiran aquesta encertada tirada. Per baixar ens caldrà acabar de pujar al cim i baixar al costat oposat on ben penjada hi ha la instal.lació del ràpel. Amb una sola corda de 50 arribem al coll amb la Bessona.
    Foto fastama-cim i Foto cim amb "fantasmes"...


    Al ràpel, a la banda oposada, incòmode de muntar.


    Pot amb el llibre de ressenyes de fa 18 anys quan vam fer la Ot el Bruixot amb el Pep Graells
    .
    Des de la Saca Gran ens van "pillar" ( Foto Carles Olivella i Viguer)
    Ressenya de la desapareguda Ona Climb

    Una via clàssica recomanable, bona roca en general, assegurances justes, cal escalar molt entre elles i un final de festa agosarat, on no es pot caure, però que te una roca tant bona que no patireu pas, ara això si cal anar-hi amb el grau consolidat i sense nervis. Un joc de Tricams i Àliens us ajudaran a les tirades inicials i uns cordinos o bagues us aniran molt be si us agrada això d'enfilar merlets.