diumenge, 29 de desembre del 2019

Vies Tardor Calenta i K a Coll Roig, o com no tot s'hi val...07-12-2019.

Les plaques per on van la Tardor Calenta i la via K;  a sota el cimet de l'inici.
Aprofitant que aquest pont de desembre hem fet un petit "stage" a casa la Magda a Ribes de Freser, tornem a Coll Roig que encara ens hi queda feina i volem fer la via mes novai una de els mes velles, La Tardor Calenta i la via K. Per anar-hi fem cap a Campdevànol per agafar la Gi401 direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt). Avui fem dues cordades, el Toni i el Josep Maria van a la Dersu Uzala que no havíen feti el Joan Pera m'acompanya a la Tardor Calenta, que ell va fer ahir amb el Toni, però repetirà fent lestirades que no va fer. Arribar a peu de via des de Coll Roig és senzill i descansat, de la dreta del rètol del coll veurem una fita i un corriol que baixa, el seguim; trobarem un "vailet", filferro electrificat per a controlar les vaques, no el travessem, girem a l'esquerra dret amunt; quan som a tocar le sparets nosaltres continuarem pujant fins un altre ressalt a la dreta que identificarem fàcilment hi trobarem dues reunions a la seva base, la nostra és la de mes a la dreta.
Primera tirada de la Tardor calenta, al marge esquerra va la K.  Superant el bonic ressalt.
Avui comença el Joan, ajuntem les dues tirades en una, molt millor malgrat el fregadís. Tirada mes divertida del que sembla des de baix, amb un sostret amb bona presa, la resta una grimpada fins la reunió al bloc somital, la de mes a la dreta.
La nostra segona tirada ( 3era en realitat) perspectiva des de la Malalts de Roca.
Un petit flanqueig ens deixa al camí de baixada, el remuntem un curt tram, just passat un cable a l'esquerra comença la que per a nosaltres serà la segona tirada-

Adherència de la fina, el tram clau és el flanqueig;  a sota entrant a reunió, a l'esquerra.
És l'hora de l'adherència, aquesta em toca, el Joan ja la va "patir" ahir...comença senzilla, lacem dos ponts de roca de cable metàlic, aleshoresla via flanqueja a l'esquerra sobtadament, aquí és on comença la gresca, cal refiar-se molt dels peus i agafar una canalera vertical amb les mans...ja col.locats, aquesta ens servirà per col.locar-hi els peus i superar-nos. Escalada acrobàtica, de forat a forat i peus en adherència. Tan sols hagués sigut mes dreta la placa, ja n'hauríem parlat....

Recuperant la tirada.

Darrers passos abans d'entrar a reunió.

Interessant inici de la segona tirada, a sota estudiant el canaló...
El Joan surt a per la segona, segueix semblant tarannà que l'anterior, potser mes homogènia; també es tracta d'anar buscant els forats i petits relleixos pels peus. Entrada a reunió flirtejant amb una canalera prou divertit. Tot i que es pot baixar caminant, nosaltres avui estem sols i fem un ràpel de seixanta fins el camí.
Ves quin canaló !

Flanquejant a buscar el camí després de fer la primera tirada retroequipada de la via K
Altre cop a peu de via, ara ens posem a la reunió de l'esquerra, la de la via K, via inicialment neta d'assegurances, en Santi Sanz l'ha retroequipat amb parabolts, tanmateix els justos i necessaris, quedant una línia segura i en que t'has d'autoprotegir en alguns trams, com en el desplom. L'entrada és el mes finot, sobretot vigilar amb les soles que el terra acostuma estar enfangat...acrobàtic desplom, a protegir, bona fissura per Àliens o tasconets. Ja superat el desplom la via perd força fins la reunió. En sortim per la dreta a buscar el camí, allà ens retrobem la colla i ens disposem a estudiar la continuació de la via K.
Segona tirada de la via K, flanquejant la vegetació que aprofitem per assegurar-nos.
El Toni tira amuint ben carregat de bagues sabineres, i és que tot i que per la placa directa es veu factible, preferim flanquejar de dreta a esquerra tot aprotitant els arbrets de la vora per assegurar-nos. Abans de la reunió un tram d'arbustos on cal vigilar amb algun bloc solt. La reunió en un còmode relleix, perfectament equipada amb anelles i cadena. Hi trobem una corda estàtica.
Esperant tanda a peu de camí on desemboca la via.


Segona reunió de la via K, equipament perfecte.


Tercera tirada, sense equipar, un gaudi per la autoprotecció !
La darrera tirada m'ha tocat, es veu una placa immensa i verge, d'entrada entro amb recel del que em trobaré...pujo cap a la dreta on una llastra permet posar-hi un camalot mitjà, aleshores amunt tot gaudint la roca i la baixa dificultat, que permet esplaiarte en buscar on posar quelcom, tot i que es podria fer sense posar res. Llaço un immens pont de roca, millor que un bolt! i de forat en forat i de lleixa a lleixa sóc al replanet de la reunió. He gaudit de valent triant per on passar i on assegurar-me. Penso que és una tirada perfecta per a practicar l'autoprotecció, la baixa dificultat i l'abundor de possibilitats la fan perfecte per a poder practicar; penso que s'ha de deixar neta de res, que tothom pugui gaudir l'experiència de pensar on protegir-se...els ponts de roca millor posar-los i trèure'ls que no tot ha de ser "xapa i sigue".
Les assegurances naturals ens porten per l'extrem esquera de la placa, tanmateix per la dreta també es pot pujar

Tercera reunió

Ressenya del Coleccionista de vies novembre 2019

Detall de la vegetació eliminada a la tercera tirada de la via K
Les dues vies ens han agradat molt, el que no ens ha agradat gens és la desorbitada "neteja" de boixos i sabines de gran tamany, algunes gruixudes com un braç...si us fixeu amb la foto que encapçala el post i la foto de la ressenya del Joan Prunera feta el novembre, veureu la bestial estassada que s'ha fet. Amb la bona intenció de deixar unes vies netes i perfectes s'ha fet una estassada pròpia del millor llenyatàire....penso que no tot s'hi val a l'hora d'obrir línies, cal ser respectuós amb el medi en que ens trobem. Se que l'aperturista s'estima la contrada com el que mes, però potser amb la il.lusió de deixar les vies per al gaudi dels escaladors, ha perdut una mica el nord, i és una llàstima.
Ressenya original de l'autor de la via Gustavo Màñez Garrido
Via Tardor calenta oberta l'octubre 2019 per J. Canals, T. Vilaseca i J. Sanz. Completament equipada , només cintes Via K oberta per Gustavo Màñez Garrido el 1997, retroequipada aquesta tardor per Santi Sanz parcialment. Joc de tascons i Firends i moltes bagues sabineres. Ambdues molt recomanables.

divendres, 20 de desembre del 2019

Malalts de Roca renovada. Coll Roig. Ripollès. 06-12-2019.

Coll Roig a La Cubil, paradís del Calcari.
Aquest pont de la puríssima proposo una trobada a casa la Magda a Ribes de Freser, s'hi apunten el Toni i la Salo, el Joan i la Carme i el Josep Maria i l'Anna, a darrera hora el David també s'hi afageix, va quedar amb ganes de mes després de la Dersu Uzala...Mentre nosaltres anem a escalar les mestresses faran una bona caminada quedant per trobar-nos a dinar tots plegats al migdia. quedem tots a casa la Magda on fem un bon esmorzar amb Coca de forner de Cal Cabaness i pa i coses.... Sortim cap a Campdevànol per agafar la Gi401 direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt). A l'anar quatre ens dividim, el Toni i el Joan aniran a La Tardor Calenta i el David i jo a la Malalts de Roca.
El David començant i superant el ressalt de mitja tirada.
Avui el David comença, la via la trobem just després d'un tram amb una corda fixe, si mirem amunt un arbre esporgat a l'inici ens confirma que ja hi som. Vigilant els primers metres, el peu de via és ben humit, i amunt! supera l'arbre i arriba al prime escull, un ressalt vertical que resultarà mes senzill del que aparenta, això sí, cal apretar-hi.
Recuperant la primera tirada.
S'entra en un tram trencat abans de la reunió on caldrà vigilar, poden caure pedres...
Mantinguda segona tirada, per gaudir !
La segona tirada és per mí, comença per placa vertical amb bons forats; és un gaudi anar descubrint quin són els millors...a l'entrara reunió dubto per on anar, primer m'enfilo per sobre l'últim químic i veig que no pot ser, desgrimpo i vaig a l'esquerra a buscar unes fissures verticals de les que ja fàcilment entro a reunió, per mí ha estat el tram que m'ha fet pensar mes...
Després d'un petit canvi de reunió, el David comença la divertida tercera tirada.
Fem un petit canvi de reunió anant a buscar les plaques del davant, ajudant-nos amb les branques dels arbres ja que és tot força moll. Torna a ser el torn del David, canaleres ben fondes, fondíssimes, tant que sovint no podia trèure el peu...millor no empotrar sinó que superar-se pels laterals en adherència. Al capdamunt cal anar a l'esquerra per un terreny cada cop mes senzill fins la reunió.
Al capdamunt toca anar cap a l'esquerra.

Estètc diedre de la quarta tirada, molt ben trobat.
La quarta tirada es presenta amb un diedre vertical fissurat, començar és potser el moïment mes fi, ja col.locat al diedre un festival de preses i obertura de cames, tot molt estètic i plaent! Abans de sortir un tram mes estret obliga a entrar al fons de la fissura per sortir a una zona mes amable, com una cresta que anirem resseguint fins la reunió.
Sortint del diedre encarant l'aresta d'arribada a reunió.


Corona de rei ( Saxífraga longifòlia )

Al tram clau de la darrera tirada, després d'un canvi de reunió.
Fem un nou petit canvi de reunió, passem pel peu de la tercera reunió de la Dersu Uzala per anar a l'esquerra resseguint la base del darrer tram de paret; la reunió molt ben equipada i còmoda.
El David començant l'interessant cinquena tirada.
La darrera tirada és orientada a ponent, li toca l'ombra, la roca te un tacte relliscós i és ben freda. Començo amb bons forats per les mans, tot esquivant la mullena, priemr recta amunt per flanquejar a la dreta fins una feixeta on haurem de flanquejar a l'esquerra a buscar la fissura vertical que ens porta al cim. Molta cura amb les cintes si no volem que la corda ens faci massa fregadís.
Treballant la fissura que demana gest i col.locació, fantàstic tram !
El tram de la fissura és una passada! demana saber llegir la roca i posar be el cos per a sortir-ne exitós, malgrat el fred surt prou be i ens acaba d'omplir de satisfacció, quina via mes ben trobada, i és que a Coll Roig no hi ha cap via "dolenta".
Un ràpel curt des de la mateixa reunió cimera, ens deixa a peu de camí.
Ben contents al cim observem com els companys que han fet ja la tardor Calenta ara acaben la primera tirada de la via K i es preparen per tornar al cotxe, nosaltres farem un ràpel curt des de la mateixa reunió cimera fins al peu del camí de tornada.
Foto 50 anniversari de la Unió, U. E. S.
Abans de marxar faig la foto record amb el Domàs de la Unió Excursionista de Sabadell en motiu del 50è anniversari de la Unió que celebrarem aquest 2020; unió hereva de les tres entitats pioneres : Agrupació Excursionista Terra i Mar, els famosos TIM, el Centre excursionista Sabadell i el Centre Excursionista del Vallès. Avui hem quedat per dinar tota la colla a l'Hotel Sant Antoni a Ribes de Freser i no toca arribar tard !
Itinerari aproximat de la via.

Una via molt interessant, completament equipada, només cintes ( una dotzena) amb trams de placa, petits desploms, canaleres, diedres i fissures...que ens faran gaudir de valent! Oberta per Antonio Alarcón i Joan Baraldés l'octubre de 2016 i modificada i redreçada a principis del 2019 per l'equipador de la zona Santi Sanz. Els que l'haguèssiu feta abans no la coneixereu...actualment és mes obligada i menys sinuosa, no cal portar material ja que l'equipament és de luxe. La setmana anterior el Josep Maria la va repetir i comentava que no li semblava pas fer la mateixa via...tanmateix un bon itinerari, amb final de Deu ! Com a però, doncs els inevitables canvis de reunió, però la paret és com és i no molesten pas.

divendres, 13 de desembre del 2019

Calcari Calent a Coll Roig, via Dersu Uzala. 135 m 6a. Ripollès. 30-11-2019.

Les parets de la Cubil des de Coll Roig
A Coll Roig hi vaig anar per primera vegada el 2017 amb el Joan Asín, ell ja havia fet gairebé totes les línies i li faltaven la Nil Marin i la Només hi ha que funcionaris i jubilats, que són les que vam fer, aleshores, a mi em faltaven totes les altres i no ha estat fins aquest any que hi he fet les paus...a l'abril gaudíem la famosa Alicorn i dos mesos després la Ullets d'Esmeragda...em faltaven les de l'esquerra i aprofitant l'anticicló i l'especial meteorologia d'aquest racó, pugem tota una colla a assaltar la zona: Amb el Joan, el Josep Maria i el Manel i el David i l'Alba fem la primera incursió. Com que uns pugen de Barcelona, els altres de Vilafranca, el Joan de Montgat...quedem tots a Sant Quirze de Besora, on esmorzem al Bar del poble, un casal amb regust on ens hem sentit molt ben tractats i alimentats. Agrupats en dos cotxes sortim cap a Campdevànol per la C-17, a Ripoll per la N260 per agafar la Gi401 a Campdevànol direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt)
Peu de via i començant la tirada
Ja a Coll Roig que coneixerem fàcilment per la terra vermella, i per un rètol, anirem cap a les parets que tenim just al davant. Comencem baixant una mica, Fita a peu de camí, per de seguida començar a pujar, trobarem un "vailet" que no travessarem sinó que anirem cap amunt a buscar les parets, quan hi som a la vora girem cap a la dreta, trobem una corda per ajudar a superar un ressalt i ja trobem la primera via, la Malalts de Roca, aquí es queden el Josep Maria i el Manel, la resta continuem una mica mes a la dreta i a sobre on en una cubeta de roca blanca tenim el peu de via de la Dersu Uzala, un químc a la paret i una anella inox a lesquerra es ho confirmen.
Al darrer ressalt abans d'entrar a la primera reunió.
La primera tirada comença cap a la dreta anant a buscar un desplomet que guanyem cap a l'esquerra gràcies a unes bones preses, ja a sobre el seguim per tot d'una trencar a la dreta per superar una placa finota de mans, ara ja recta amunt tot seguint els químics fins a la reunió. Una tirada que com que t'agafa fred, sorprèn per la continuïtat dels seus atlètics passos i la roca d'escàndol. Un bon escalfament.
Al pas clau de la segona tirada, just a l'inici.
Continua el Joan, la segona tirada comença senzilla per anar a buscar un desplom que s'ha de superar per entrar a la placa; l'assegurança és al bel mig, però no hi ha mans, millor per la dreta, entrar i recolocar-te, val a dir que superar els dos primers químics és el mes dur ! La continuació és amable, amb grans cantos i bústies, però al capdamunt torna a complicar-se, amb una placa que cal saber llegir, el Joan es va embolicar fent-ho mes difícil.
Dues perspectives de la bonica bavaresa de la segona tirada
Aquest tram és molt divertit, amb bons cantos per a les mans i els peus en adherència a la placa de l'esquerra. S'entra a la reunió i d'aquí es continua per un bosquet, matollar a buscar la paret rogenca i desplomada del davant on tornem a muntar la segona reunió "bis".
Al potent inici de la tercera tirada i ja sortint de les dificultats...
La tercera tirada és la mes dura de grau, la dificultat es concentra en els primers metres sota una cova que hem de flanquejar i anar a la dreta a buscar un esperó. Ja costa l'entrada, els peus semblen relliscosos i de mans poca cosa, ja equilibrat, ara cal flanquejar...uns forats arrodonits pels peus serveixen per anar derivant, les mans en petits relleixos d'aspectetrencadís, per sort trobo per la dreta una llesqueta punxent que ajuda...ja veurem quan aquesta es trenqui...ja al diedre toca continuar amunt i sortir a l'esperó ja de millor roca; aquí justament les assegurances obliguen, amb el que col.loco un àlien i mes amunt un tasconet. Ja superat aquest tros la resta és un gaudi de preses cantelludes on hi cap tota la ma i que desitjaries que no s'acabés mai !
Segona reunió en un còmode replà, després de fer el canvi, tot caminant .

Entrant a la tercera reunió, després d'un tram de preses increïbles !

La paret ofereix moltes possibilitats d'autoprotecció, tot i estar completament assegurada.

De la tercera reunió, una corda fixa ens condueix al bosquet i al canvi de reunió.
La reunió és prou còmoda, d'ella surt una corda fixa que ens indica la direcció del canvi de reunió al peu d'una pilastra.
Primera agulla del curiós acabament de la via, talment una cresta Pirinenca !
Acaba la via el Joan, al davant una aresta, si continuem per la base de la paret aniríem a parar a la famosa darrera tirada de malalts de Roca; nosaltres seguirem el guió: aresat senzilla finsa un desplomet que es guanya gràcies a cantelludes preses, ens deixa a l'aresta que va guanyant diferents ressalts prou divertits fins el cim. Mentre recupero la tirada m'aturo a observar com s'ho fa el Josep Maria en aquesta darrera tirada de la Malalts de roca
A la fantàstica darrera tirada de la Malalts de Roca


Darrera placa abans d'arribar a cim.
Ja tots al cim fem un curt ràpel que ens deixa al camí de baixada. Tot baixant saludem la cordada que està fent la Tardor Calenta, el meu parent, en Josep Fatjó i la PIlar Perales i el Miquel Garrell.
Iinerari aproximat de la via i detall de la darrera tirada, una cresta airosa.

Una via molt recomanable, atlètica i variada, roca de somni, equipament perfecte, amb possibilitats infinites d'acompletar-lo si ens cal. L'entorn, tanmateix, el millor. Agrair als aperturistes Xavi Metal i Joan Dadeu (1985) i a Santi Sanz pel reequipament. 12 cintes i algun Tascó o friend ens poden ser útils.