 |
| La boira juga a cuit i amagar amb la paret i lo Segre. |
Amb el fred que apreta, ha arribat la temporada del Serrat del Poll, aprofitant que tinc uns dies de vacances, quedo amb el Joan Pera per tornar-hi; anem amb la intenció de posar-nos a la Somni Vertical i amb aquesta intenció anem ben carregats de "ferralla", però amb el que no comptàvem és amb que la segona part de la via és a l'ombra!!
 |
| L'aigüa fumeja amb el contrast de l'aire gèlid. |
Sortim molt d'hora per evitar les cues dels dies laborables, a les set del matí encara fosc ja ens trobem a l'Hotel del Bruc on deixem un cotxe; amb calma seguim la A-2 fins Agramunt i a les envistres d'Artesa entrem a la boira, brrr quin fred. Fem un esmorzar ben llarg fent temps a que s'aixequi el dia i la boira, per anar cap a Vernet i Baldomar que travessem per arribar finalment a Alòs on al final del poble o si veniu de Foradada, al davant de la font surt un camí que ressegueix el curs del riu i que ens un cinc quilòmeteres ens deixa als peus de la paret.
 |
| Entrant a la primera reunió. Una tirada que ja t'escalfa ! |
Quan arribem encara hi ha força boira, i tot i el fred que hi fa tenim una cordada que ja s'enfila ! Nosaltres fem una mica de temps fins que el solet ens acarona tirant amunt a buscar el peu de via: al final de l'explanada d'aparcament, abans de la pujada ja ens enfilem pel mig de l'alzinar, anem trobant sendera i la seguim en tendència a la dreta mirant de no enfilar-nos massa, cap al final comencem a trobar alguna fita i després d'una pujada mes pronunciada arribem al peu de via, marcat amb una fletxa a la paret.
El Joan vol fer la primera tirada de la segona part amb el que em toca començar: d'entrada una placa ben maca, amb un bolt al mig, que ja et posa les piles! una grimpada per una feixa ascendent et porta a una Sabina amb una baga, per la dreta de la mateixa comences a enfilar la paret que es redreça i et fa escalar, la roca acompanya, una disfrutada. Flanqueig final per entrar a reunió, en un relleix ben còmode, i terrós...
 |
| Divertida i plaent segona tirada. |
Continua el Joan, aquesta segona és plaent, bona roca, itinerari sinuós cercant les debilitats i la millor roca del tram. Per gaudir de l'escalada.
 |
| A la collada d'entrada a la segona reunió. |
L'entrada a la segona reunió és ben curiosa, fa una collada i has de desgrimpar-la. Continua la tercera tirada per la dreta anant a buscar diferents ressalts que ténen la seva gràcia, tots amb el seu bolt per confirmar la direcció de la via. Com he llegit en algun altre blog, aquests ressalts no els pots menystenir, et fan treballar si ho vols fer net.
 |
| A la primera tirada de la TATOcao, a sota lluitant la placa. |
Som a la feixa, ens posem la corda plegada en bandolera i anem caminant a buscar la continuació de la via, cal grimpar una mica i entres a un replà comodíssim però a l'ombra...tota la continuació és a l'ombra...entre que fa fred, bufa vent i aquí cal escalar amb cura i autoprotegint, decidim que ja hi tornarem amb millor temperatura.
L'opció doncs és anar a la TATOcao LO GALL, via que li van dedicar a un GALL ilustre, el TATO, d'aquí el nom de la via.
 |
| Lo Segre abelleix l'entorn. |
La primera tirada de la TATOcao és divertida, comença superant uns ressalts sorrencs, amb passos atlètics fins arribar a una placa de calcari que millora quan mes t'enfiles. Aquí cal escalar lleguint la roca i anar a dreta i esquerra tot buscant les debilitats de la apret no fent cas d'on són els bolts. Entrada a reunió un pel terrosa.
 |
| Segona tirada, picantona! a sota al tram clau. |
Ara surt el Joan, un flanqueig a l'esquerra el deixa a les compactes plaques on li caldrà treballar de valent: un inici amable per anar trempant fins a l'alçada d'una escletxa vertical on trobem uns passos potents que fan apretar les dents; per mi aquest tram es un bon 6a si el comparem amb el de la següent tirada.
 |
| A sota el desplom de la tercera tirada i ja superat a l'aeri flanqueig |
r
 |
| El Joan gaudint la tirada. |
Per acabar, la via ens porta per uns ressalts fins a un mur amb un diedre barrat per un sostre, per entrar al diedre ens caldrà anar força a l'esquerra, preneu cura de deixar una cinta ben llarga per evitar el fregadís!
Aquí trobarem uns passos molt bonics que costen de veure; atenció amb un bloc fisurat que es mou i al que cal posar-hi el peu dret... pugem fins al capdamunt del diedre, aleshores trobarem unes mans que ens permeten fer el canvi a la paret de la dreta, moïment clau!
 |
| Superat el diedre-desplom, a la placa d'entrada al flanqueig. |
Ja a sobre l'esperó de la dreta cal anar pujant gràcies a bones i cantelludes preses, si continuem amunt la roca és trencada i bruta i és quan cal flanquejar; aquest flanqueig és ben aeri i divertit, bons peus i mans, que cal anar descobrint ens deixen a la reunió amb dues anelles, a sobre, un merlet ple de cintes d'on es rapela per baixar per l'altre vessant si no es vol rapelar la via, sovint cal fer això ja que tindrem cordades al darrera.
 |
| Bagues de la instal.lació de ràpel i al capdamunt de la canal. |
Nosaltres avui fem la reunió de la via, més incòmode, però això et permet controlar millor al company i fer-li fotos si és el cas.
Quan arriba el Joan acaba de pujar a l'aresta, esmolada i penjada de la que rapelem fins al canal. La baixada de la canal al principi és tranquil.la però quan s'arriba a la meitat a causa de l'erosió és relliscosa i cal baixar-hi ben atent per no fer algun cop de cul!
 |
Ressenyes dels amics
GALLS
|
Una via completament equipada en la que no us caldrà afegir-hi res si aneu amb el grau; roca excel.lent, esdevindrà una clàssica si ja no ho és. Queda una ascensió de sis tirades amb arribada a la cresta cimera que et deixa satisfet. Recomanable! aneu abans no estigui masa pulida.
