 |
| Lo Segre abans d'entrar al Congost de Mu des del Serrat del Poll |
Un altre dissabte amb el temps insegur, ha estat plovent tot el divendres i no les tenim totes...tanmateix una bona colla ens reunim per fer sort a Alòs de Balaguer. Pel matí no plou però no acaba d'esvair-se la boira, fem temps al Forn Serra d'Artesa tot esmorzant.
Amb la panxa plena tot es veu d'un altre color! fem via cap a Alòs passant per Baldomà. La pista és ben entollada i ben trencada, cal anar-hi amb compte.
Som tres cordades, el Joan i el Josep Maria anirant a Los Misteris del Pepegall i els altres anem a tastar la darrera apertura del Joan Baraldés i el Jordi Panyella : l'Esperó de l'Anna.
 |
| Primera tirada a l'Esperó de l'Anna. |
Localitzar el peu de via coneixent la zona és senzill, una fita a peu de corriol hi ajuda. És el darrer esperó abans de trobar les passareles del Congost de Mu.
L'inici és per una placa ben dreta, un pont de roca i els parabolts lluents ens confirmen el lloc.
Començaran el Toni i la Berta i jo acompanyo al Guille que s'està iniciant en això de la via "Llarga".
Avui cal escalar amb atenció ja que és tot humit...el mur inicial surt be i la resta és anar fent tot vigilant amb no trepitjar res de terra.
 |
| El Guille recuperant la tirada. |
 |
| Ben trobada segona tirada que va millorant amb l'alçada. |
El Guille sortirà ara a fer la segona tirada, comença senzilla per anar agafant ambient. La trobo encertada i divertida, llàstima que la reunió és un pel incòmoda.
La continuació sembla senzilla però decideixo sortir jo i sort ja que trobo la tercera reunió desequipada amb el que continuo flanquejant a la dreta a cercar el muret que va a buscar l'esperó comú amb la Minyons de Terrassa
 |
| Entrant a la quarta tirada després d'empalmar les dues anteriors. |
Una vegada aquí fem l'esperó horitzontal i baixem a buscar la base per on continuen la 1-d'octubre, on fem reunió, des d'aquí caminant anem a buscar la via "el Pal de la W".
Aquí trobem el JOan i el Josep Maria a La Misteris del Pepegall i el Toni i la Berta en plena feina a la W.
 |
| A la tercera tirada de la via : El Pal de la W |
La reunió del Pal de la W és del tot a la dreta de l'embut on ens trobem, un bolt i una Sabina ens ajuden a muntar-la. Aquí l'escalada canvia de caràcter, és més vertical, amb bons agafadors que fan gaudir la paret.
Cal anar a buscar una gran Sabina al peu dún diedre ajagut, d'allà cal anar enfilant per una vira en sentit ascendent a la dreta fins muntar reunió al capdamunt. Equipada amb ponts de roca i algun Parabolt, cal escalar i protegir-la, divertida.
 |
| Al tram clau de la quarta tirada ( Pal de la W) i darrers passos abans de reunió. |
La quarta tirada sembla més "fiera" i ho és...molt ben assegurada, te l'has d'anar estudiant per trobar el canto bo que et permet progressar còmodament, tan sols hi ha un punt on apreta mes.
Quan la placa es posa finota ens n'anem a l'esquerra tot progresant pel caire d'un esperó vertical amb presa agraïda i en tècnica de diedre. El pas "clau" serà retornar a la placa on cal evitar pujar massa.
 |
| Quarta reunió Pal de la W |
Lasortida de la quarta reunió és per un tram d'aspecte trencat molt ben assegurat. Un esperó a la dreta que millor no tocar gaire i sortim a un replà, aquí hagués calgut fer reunió, però no la se trobar continuant per la magnífica i llarga placa del davant, aquí el canto és d'escàndol, generós i amable, tant que oblides les distàncies dels escassos bolts. Tot fent-la recordo que ja hi havia passat per aquí abans ( fent la Misteris clar !).
Amb l'emoció no m'adono que amb prou feines arribaré a la reunió...sort que el Guille al final deixa una mica de corda i puc ancorar-me a la reunió cimera.
 |
| Grimpant al cim després de fer la magnífica última tirada de los Misteris del Pepegall |
Surt el Guille per grimpar al cim, allà ens desencordem i aprofitem el ràpel que ens han deixat el Joan i el Josep Maria que ens espera a baix, gràcies company!
La tartera cada cop és mes avall...per sort avui el terra és humit i no rellisca massa.
Ha estat una divertida combinació de vies, que ens ha permès fer cim i gaudir d'un rocam que crea addicció. El Guille s'ho ha passat prou be i ha tastat això de l'escalada "clàssica".
 |
| Caòtica tartera de baixada |
Nosaltres hi vam ser el dimecres vam fer la via 1-O, hem va agradar força. Aquesta via l'esteven fent el Toni Alarcon i el Joan Frontera.
ResponEliminaMolt be Mingo, vas agafant el ritme !
ResponEliminaSembla que hi tingueu un forfait aquí!! Imagino que ara ja s'acaba l'època bona per anar-hi....
ResponEliminaEp Joan, saps que passa, que aquí és dels pocs llocs on es pot escalar aquells dies que ha plogut i tot és moll, la roca hi és tant adherent que fins i tot amb moll s'escala. A la que apreti la calor adeusiau...
ResponElimina