Via La Calderilla a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgay.

A la paret de la Formiguera hi destaca aquesta fissura per on va la via d'avui.

 

                La paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai és un paradís per a hiverns anticiclònics o dies amb vent fort de nord.    A evitar en cas de boirades a la zona o en dies de forta calor i gens d'aire.     Aquest hivern hi hem anat sovint, el que ens ha permès d'anar tatxant vies com és el cas de la d'avui :  La Calderilla, oberta l'any 1979 per Josep Godoy i Jordi Muñoz i reequipada el 2017 pels mateixos autors amb l'ajuda de A. Sans.     Amb el Josep Maria  hi fem cap un 13 de gener d'enguany.

APROXIMACIÓ

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera, Abans d'arribar a la via Normal ja veurem la característica fissura en arc on comença la via, una pedra enganxada amb el nom ens confirma que som a la via.....potser no calia.

Per si tenim algun dubte....

Primer llarg:   Som davant la fissura que hem de recórrer, abans trobem un curt ressalt, ens hi enfilem i ja som dins l'escletxa, aquesta és ampla a baix i s'anirà tancant a mesura que ens enfilem;  escalem pel llavi de l'esquerra amb roca que et fa malfiar, però que és molt ben sanejada i és prou sòlida i franca.   Després del segon bolt ens toca passar a la placa, pas espectacular i bonic.  Una vegada situats, seguirem escalant per placa amb passos ben bonics fins a trobar la reunió sota el mur del segon llarg que es veu ben ferm.    El pas de la fissura a la placa sembla pitjor del que resulta en realitat, ara, prohibit caure, ja que aquesta seria lletja....

Cal enfilar-se a un sòcol per assolir la fissura. Foto Josep Maria Mallofré.

Arribant al tram clau, passar a la placa de l'esquerra. . Foto Josep Maria Mallofré.

Ja a la placa i arribant a l'airosa reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

El company abans d'entrar a la primera reunió.

El Tren de la Pobla o Tren dels Llacs ens saluda !

Segon llarg:      Surt recta amunt de la reunió, primer en tendència a la dreta per anar variant a mesura que ens enfilem i les preses manin.   Escalada de finura, de les d'anar cercant la millor presa per anar progressant, i no sempre les trobem a la vertical de l'assegurança.   Cap a la meitat de la tirada trobem un tram més finot, haurem de serrar les dents !  l'arribada a la reunió ja és més tranquil.la.   Molt ben equipat !

Començant la imponent placa del segon llarg.

Cal progressar amb calma tot estudiant cada pas.

Cap a mitja tirada trobem els passos més exigents.

Tercer llarg:     De la segona reunió anirem cap a la dreta seguint una mitja feixeta, flanqueig pràcticament horitzontal fins al final, en que trobem una placa de forats que hem d'encarar cap amunt;  travessem un diedre i per ell ens enfilem amb passos senzills i ben macos fins a la reunió, el tram final és superar un seguit de ressalts on la paret ja s'ajeu i la dificultat afluixa molt, tot un plaer.

Després de l'apretada de l'anterior llarg, gaudint del flanqueig. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Via completament equipada on només necessitarem unes 14 cintes exprés + reunions.

Acabat el flanqueig  hem d'enfilar amunt amb passos ben divertits. Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda;un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel  hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.

Tram vertical amb bona roca tot un plaer d'escalar. Foto Josep Maria Mallofré.

Sant Llorenç de Montgai enamora....

Darrers metres per entrar a cim !

Foto Formiguera un cop mes !

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu Blog homònim, gràcies.

     Una via de caire esportiu, per l'equipament, que ressegueix una fissura evident i quan aquesta es tanca passa a la placa, aquesta esdevé monolítica, amb les preses justes per a deixar-se fer en lliure.  El tram final decanta a la dreta per evitar uns murs desplomats, fent un flanqueig estètic que va a buscar un diedre canal de molt bon escalar, per gaudir !   Se'ns pot fer curta, aleshores podem rapelar i  anar a fer qualsevolde les moltes vies properes:  Isaac-Gabriel, Martinetti , normal etc.

Via Miguel Àngel Garcia a La Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 11- 01 - 2026.

La Paret de la Formiguera des de l'aparcament i la zona d'abans de travessar la via.

 

A la Formiguera tenim dues parts ben diferènciades, la primera i la més popular és la de després de travessar la via del tren on hi ha la via Normal i les conegudes Martinetti i Garrets Eusebi....i la d'abans de travessar la via, que és on decidim anar avui i concretament a una via dedicada a un dels amics del Juan Gutierrez : Miguel Àngel Garcia.   El dia que hi anem ens trobem al mateix Juan Gutierrez, el protagonista de la via, Miguel Àngel i a Jaume Dasas, Lo Txaume, que estan acabant d'obrir una nova via , la Laura Novo a l'esquerra de la nostra.

APROXIMACIÓ:

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem, indicacions a la ferrada Càgate Lorito, fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;   aquest cop no la travessem sinó que anem per un corriol a la dreta que s'enfila a buscar la paret.   Abans d'arribar a una cova trobarem el peu de via, una placa vertical ratllada per una fissura on hi ha un clau artesanal i una mica més amunt un parabolt.

Peu de via, un pitó casolà i un pel més amunt un bolt ens confirmen que ja hi som.

Primer llarg:     Amb el pitó que ens confirma que som a la via enfilem recta amunt a superar un pas potent, balmeta,  si busquem trobarem bones mans, però no us entretingeu que apreta!, ja sobre el relleix anem a la dreta a encarar un diedre vertical que superarem i ja començarem a decantar-nos cap a l'esquerra fent una diagonal ascendent tot cercant els millors passos.  Abans d'entrar a la reunió tornarem a anar una mica a la dreta trobant la reunió en un bon replà.

Primer llarg després de superar el pas de bloc inicial. Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió, força a l'esquerra.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el primer llarg i entrant a la reunió.

Segon llarg:        De la reunió comença anant a la dreta a buscar una evident placa inclinada que flanquejarem horitzontalment uns bons metres, i al final haurem de baixar una mica, per encarar una fissura/placa vertical ;   el pas és entrar a aquest tram, no obligat.   L'escalada fins a la segona reunió és ben vertical amb molt bona roca.

Segon llarg, un bonic i espectacular flanqueig a la dreta.

En aquest punt la via s'encara recta amunt, hi trobem uns trams exigents !

Tercer llarg:      comença anant cap a l'esquerra enfilant un mur vertical amb bones preses que una vegada superat podem dir que la via s'ha acabat, tanmateix els aperturistes per a fer-la durar allarguen el flanqueig tot cercant algun pas maco.

Ja al cim de la Formiguera trobem la reunió.

Inici del tercer llarg, trempat a l'inici, llàstima que es fa curt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el darrer llarg.

Descens:     Del cim anem direcció oest fins a trobar el sender amb marques verdes que baixa cap a l'aparcament tot passant per sota la via del tren.

Foto Formiguetes !

Material:   Via completament equipada.  12 cintes exprés + reunió.

Ressenyes dels amics Manel i Ita i, a sota, del Joan Asín, dels seus blogs homònims, gràcies.

                          Una via molt ben trobada, amb un primer llarg que ens farà apretar sobretot al començament, un segon amb un flanqueig molt estètic amb una arribada a reunió potent i un darrer que es fa curt.   Ideal per a fer-ne alguna mes de les seves veïnes, com la darrera apertura via Laura Novo immediatament a la seva esquerra o la Cabras Locas encara més a l'esquerra.  A la seva dreta trobem dues vies de dues tirades: la Verd Glas i la Catefer de l'estil de la que hem fet.

Via Titan a la Paret de la Formiguera, entrant per Los Chichos.

Paret de la Formiguera, a l'esquerra del tot inici del Barranc Fondo.

 

Tornem a Sant Llorenç de Montgai a tastar una nova apertura a la Formiguera, obra de Josep Godoy i Agustí Sanz el febrer de 2024;   aquesta zona és ideal per l'hivern sempre que no hi hagi boira baixa, així que ens apleguem amb el Josep Maria Mallofré, l'Àngels Cullell i el Josep Sanz a fer-li un tast.

APROXIMACIÓ:

 Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera;   deixem enrera la via normal i no ens enfilem sinó que comencem a baixar cap al Barranc Fondo en direcció al morrot que tenim al davant, ens situem a la seva base i ja trobem una petita explanada que és el peu de via, si seguim torrentera amunt hi trobem el peu de via de Los Aberronchaos.  Si dessitgem fer la via Titan sencera, aleshores no baixarem a l'inici del barranc fondo sinó que cercarem el començament de la via Savina wall, la Titan comença un pel més amunt i a 'esquerra¡, hi trobarem una baga en una Savina.

La colla a peu de via. Foto Josep Sanz.

Primer llarg abans del desplomet .

Primer llarg "Los Chichos":

De la base de la paret ens enfilem per terreny senzill fent un flanqueig a l'esquerra, veurem un parabolt al mig;  es comença a posar dret i quan tenim al davant la paret que trempa la via canvia de direcció fent un gir a la dreta a buscar el pas per superar un tram vertical;  sorprèn el pas ja que fins ara l'escalada era plaent i aquí caldrà tibar fort per superar el ressalt.   Una vegada passat anem a la dreta i ja trobem la reunió en un còmode replà.

El pas del primer llarg i començant l'aresta del segon. Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:   De la reunió flanquegem a la dreta a buscar un bonic esperó pel que ens enfilarem tot cercant el millor tram, la roca d'aspecte trencat és prou sòlida;  anirem trobant alguns bolts que ens marcaran la direcció.  La reunió la fem més amunt que la de Los Chichos, a un replà del que ja s'intueix el flanqueig descendent cap a la següent reunió.

Des de la segona reunió, el Tren dels Llacs i el Josep Maria que ja treu el cap !

Tercer llarg:

Fem un flanqueig en descens a buscar la tercera reunió, a la mateixa feixa que la via Òscar, més a l'esquerra.  Podem llaçar alguna Savina, 20 metres senzills.

Tercera reunió nostra, segona de la Títan. en lleugera baixada.

Començant el quart llarg, tercer de la Títan. Foto Àngels Cullell.

Quart llarg, tercer de la Titan:

Comença per la dreta de la reunió en tendència a la dreta i amunt;  llarg plaent on gaudirem de la roca.

Plaent tirada fins a sota el potent mur de sortida.

Aribant a la quarta reunió, tercera de la Títan. Foto Josep Sanz.

Recuperant el quart llarg.

Cinquè llarg, quart de la Títan:

És el llarg estrella, prou mantingut en el V+/6a que va in crescendo a mesura que guanyem metres, per sort la qüalitat de la roca també millora.  Passada una Savina trobem un mur trempat de foradets que ens farà apretar les dents.

Primers metres del darrer llarg, finot, finot ! Foto Josep Sanz.

Gaudint del mur final de la Formiguera, a la dreta el Josep a Los Chichos, a l'esquerra el Josep Maria a la Titan.

Fantàstic mur de sortida. Foto Àngels Cullell.

Arribant a la reunió cimera. Foto Josep Sanz.

Descens:   Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda,, un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel sota la via hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.

Foto Formiguera

Material:   Es tracta d'una via  completament equipada, si entrem per Los Chichos, aleshores un joc de tascons petits i o Friends fins a l'1 ens poden ser útils.

Amb dotze/catorze cintes exprés farem.

Ressenya a agraïr a Joan Escuer.