Escalada plaent al PIc Negre d'Envalira : Donde vas Jorgito?. 18-08-2023.

Des del Clot de Les Abelletes, el Pic Negre d'Envalira.

                         Quan apreta la calor cal començar a buscar llocs alts i frescos, així que aprofitant el retro-equipament que va fer en Xavi Bonatti d'aquesta via que va obrir el 2019 , fem cap al Pas de la Casa a Andorra per assolir el PIc Negre d'Envalira.

Gràcies al generós equipament aquesta zona s'ha posat de moda, primer amb la via Dame mas Gasolina i darrerament amb la Donde vas Jorgito?  oberta per en Xavi Bonatti, Roselyne Sirvent i Joan Benet (12-10-2019)

Hem deixat a l'esquerra el Coll dels Isards per on baixarem i ja som prop del Clot de les Abelletes.

APROXIMACIÓ

Cal anar al Pas de la Casa ( Andorra), nosaltres vam pujar pel coll de Puimorens;  deixem el Pas per continuar la carretera del Coll d'Envalira, a la llarga recta que hi ha la mega-gasolinera al final revolt pronunciat a la dreta i uns aparcaments, és el remuntador de Costarodona de l'estació d'esquí.  Aquí deixem el cotxe, compte que els aparcaments solen ser de pagament, millor buscar un racó lliure.

Travessem el remuntador de Costarrodona per una pista que remunta la vall de la Coma de Les Abelletes, passarem per sobre l'estany de Les Abelletes i seguint el remuntador fins a l'última pilona que deixarem enrrera arribant al Clot de les Abelletes des d'on ja podem veure el Pic Negre d'Envalira.  En una explanada entrarem a la tartera anant a buscar l'evident esperó, el que baixa més de tots, aleshores remuntarem aquest per la seva dreta trobant poc després la filera de parabolts i pintat a la roca el nom de la via.   Estarem a l'ombra els dos primers llargs, preveïeu roba ja que som molt amunt i pot fer-hi fresca fins i tot a ple Agost.

Anem a buscar la primera barra rocallosa que remuntem fins a trobar el peu de via amb la seva pintada.

A l'inici del primer llarg. Foto Eva Zurera.

Primer llarg:

Comença remuntant unes plaques poc dretes per anar derivant a la dreta fins la reunió.

Primera reunió.

Interessant flanqueig del segon llarg. Foto Eva Zurera.

Segon llarg :

Surt en diagonal a la dreta amb passos tècnics fins encarar un diedre que remuntarem fins un esperó.  La dificultat va disminuïnt a mesura que ens enfilem, també la qüalitat de la roca, estem en territori Alpí i cal vigilar on t'agafes, sortosament està tot sec.  En cas de mullena el generós equipament ens ajudarà.

Segona reunió.

Tercer llarg, un esperó que anirà perdent potència. Foto Eva Zurera.

Tercer llarg :

Tirada curta i senzilla en la que fem com un canvi de paret per encarar els murs del davant.  Ambient ja d'alta Muntanya.

Al quart llarg amb ambient d'alta muntanya.

Un ressalt posa una mica de pebre a la tirada.

Quart llarg :

De la reunió anem a buscar una placa per la que ens enfilarem a buscar un diedre que acaba amb un ressalt vertical molt fissurat, amb blocs escairats que fan la seva superació agradable, tram dels mes bonics de la via.

Cinquè llarg :

De la reunió aneñ a buscar una vira-canaleta ascendent a la dreta que va agafant ambient amb l'alçada, senzilla i bonica.

Al cinquè i darrer llarg, albirant el cim.

Recuperant la darrera tirada i ja al cim.

De la cinquena reunió resta una grimpada fins al cim a 2.818 m.  Fa il.lusió fer un cimal d'aquests.

Del cim podem veure el Pas de la Casa i les muntanyes de l'Arieja.

Assegurant els darrers metres fins al cim.

Des del cim els Clots de la Menera i el Bony d'Envalira

Descens :

Del cim baixem direcció sud-est per corriol fitat a buscar el Coll dels Isards passant abans pel port de Fontnegra.    El coll dels Isards és el pas natural per passar de la vall de Campcardós a la del Pas de la Casa, no té pèrdua però en cas de boira important no perdre les senyals.

Ressenya del blog de l'amic Joan Asín.

 Una escalada relaxada gràcies al generós equipament en un ambient d'alta muntanya del que mai ens en hem de refiar !  De dificultat molt assequible, el Josep es va deixar els gats i va pujar amb "wambes"....amb això ho dic tot.

De material amb una dotzena de cintes farem.

Cercle de Cambredaze, via a la recerca d'un estel a la Punta Cecile. Conflent. 24-08-2021.

El cercle de Cambredaze un moment que s'aixeca la boira.

     A finals d'agost quedem altra cop amb el Josep per anar al cercle de Cambredaze, on s'han obert força línies a les seves granítiques parets, jo no hi he escalat mai,només hi he fet esquí de muntanya i la veritat que a l'estiu és una raconada molt interessant.

 Amb el Josep quedem a Ribes de Freser, davant del Bar Gusi, d'allà enfilem la collada fins a PLanès on fem drecera per Fornells i Toses per passar per La Molina i d'allà a Puigcerdà.  Travessem la frontera direcció Montlluis i Sallagosa, d'allà fem cap a La Cabanassa i Sant Pere dels Forcats on abans d'entrar al poblet ens posem per una pista, rue de la Foret que seguirem amb un cotxe alt fins al pla de Cambredaze on podrem aparcar.   

De l'aparcament agafem una pista d'esquí que s'enfila en fort pendent fins on s'acaba, d'allà per fites i sender perdedor entarem al cercle;  aleshores haurem d¡anar amb cura de localitzar fites per anar pel millor país, caos de blocs, la via és al marge dret, en una evident punta piramidal, la Punta Cecile.

Nosaltres ens hi haurem de fixar prou ja que tenim força boira enganxada als cims.

Sort de tenir gravada la ruta al GPS...

La Punta Cecile, el nostre objectiu.

Després d'una bona caminada assolim el peu de via, ja veïem els parabolts.

La paret tenyida de groc per líquens ens ajuda a trobar-la.

La primera tirada comença amable per anar-se complicant, avui a més tenim la paret humida de la boira...el pas clau és un flanqueig que te l'has de guanyar, potser l'ambient fred i humit ha fet que m'hagi semblat mes seriós.  Per entrar a reunió uns passos d'adherència i trobem la instal.lació en un còmode replà.

La primera tirada s'enfila senzilla fins a un aeri flanqueig

Passat el flanqueig es munta reunió en un còmode replà.

Començant la segona tirada, vertical i espectacular.

La via continua per l'esquerra de la reunió per un tram ben vertical amb bones preses, impressiona més que no pas és difícil, gaudeixes d'unes bones "bústies".

Arribats sota un sostre aquest es supera per la dreta en un tram aeri espectacular entrant a la reunió en un gran Pi negre.

La boira no s'acaba d'aixecar, per sort no ens cubreix.

Entrant a la tercera reunió després d'una tirada intensa !

La tercera tirada comença potent, un diedre vertical d'aspecte trencat que ens fa apretar fort!  al final del diedre/placa entrem a una zona de sostres, cal enfilar-s'hi i passar per unes plaques ajagudes que avui trobem plenes de líquen humit....el que ens obliga a carenejar el sostre per superar-les.  

Per terreny mes tranquil s'entra a la tercera reunió, còmoida i amb vistes al darrer tram on trobarem el regal final.

Des de la quarta tirada la tercera reunió.

Magnífica placa abans de tocar l'Estel.

Sortim de la tercera reunió cap a l'esquerra gairebé caminant fins assolit un ressalt que podem rodejar o entrar-li de dret, alñeshores farem un pas ben atlètic.  Entrem a una placa ajaguda i d'aspecte llis des de lluny, però que disposa d'unes magnífiques franges per a mans i peus que fan l'escalada un plaer.  Trobem la reunió, incòmoda sota l'estel que han istal.lat els autors de la via  A. Place, Ph. Gerard i J.C. Montagne el juliol del 2017.

Aquesta tirada la farem tots dos de primer ja que donat el temps decidim rapelar la via i no continuar per la paret del davant, itinerari mes d'aventura i prou interessant.

Baixem des de la tercera reunió en dos ràpels, el primer fins a l'arbre de la segona reunió, on algún miserable s'ha endut el mailló, i d'allà al terra.

Foto Cambredaze

Ressenyes dels amics

Joan Asín

 Manel i Ita.

 Via de caire esportiu on passarem amb cintes i prou.   De bon fer tot i que als que no estem acostumats a escalar en Gneis i Granit ens costa d'entrada.

Entorn magnífic, llàstima que sigui tant lluny.

Esperó Nord-Est al Pic de la Valleta 2.814m . Alta Cerdanya/Occitània. 27-08-2021.

Aproximant, el Pic de la Valleta, destaca imponent.

Aquest estiu tornem al Pic de la Valleta amb el Josep, l'any passat vam fer el Gran Diedre i l'esperó Nord-Est és l'escollit en aquesta ocasió.

 Per arribar a peu de via hem de fer cap al Coll de Pimorent, d'allà surt una pista que podrem seguir un tros fins a una caseta on hi ha una senyal de prohibit circular amb cotxe, aquí aparquem.  Aleshores seguim la pista fins als remuntadors del Pic de la Mina;  allà tenim dues opcions, continuar cap a la base de les parets i resseguir-ne les tarteres de blocs, pesat i feixuc...o fer el que vam fer nosaltres, seguir la pista que va per sota les instal.lacions d'esquí fins a un punt en que ens desviem a l'esquerra, haurem de buscar fites, si les localitzem la caminada serà mes plaent;  passarem per sota el Pic de la Mina i quan ens anem acostant a les Puntes de la Vinyola travesarem un caos de blocs per flanquejar en tendència ascendent a buscar la canl que porta a peu de via, prou evident.

Penosos darrers metres abans de peu de via, a l'esquerra del Gran Diedre.

Cada cop se'm fa menys pesada l'aproximació, serà que ja la conec, però la vertitat que és una bona pallissa, gairebé dues hores fins a peu de via !  El pes del material i la roba, aigua, teca etc es nota.    Els darrers metres són molt drets i amb roques a controlar, arribo ben suat.

Primera tirada i primera reunió

La via comença a l'esquerra del Gran Diedre, per unes grades que porten a un diedre vertical per morir en un terreny de plaques on no saps massa be per on anar, sortosament la reunió, dos claus, es veu prou be gràcies a un cordino groc que algú hi ha deixat.

 

Entrant a reunió.

La segona tirada ja ensenya les dents...

La segona tirada enfila abuscar un diedre vertical, que haurem d'abandonar en un moment donat per enfilar la paret de l'esquerra, on per graonades arribar a la reunió.

Tercera tirada

La tercera tirada comença per un diedre obert recta amunt fins q ue un balmat ens obliga a flanquejar a la dreta per entrar a un altre diedre vertical protegit per uns pitons, ambient impressionant.

Tercera tirada i reunió

Quarta tirada amb una sortida potent

La quarta tirada comença amb un pas molt potent, nosaltres ens ajudem d'un estrep per superar-lo;  continua per uns diedres que ens faran suar

Cinquena tirada

Espectacular bavaresa de la sisena tirada.

Arribats a la cinquena reunió després d'una cinquena tirada que no regalen, veïem la impressionant bavaresa de la sisena tirada.   Un flanqueig aeri ens deixa al seu peu, entrar-hi és potser el mes potent, la resta ja es deixa anar superant, tot i haver d'anar protegint, que li suma un plus, el company s'ho treballa amb mestratge !

Aquesta bavaresa a protegir és sublim !

Ambient de paret.

Setena tirada, que no afluixa !

La setena tirada comença per una placa compacta que s'ha de treballar, sortir-ne i entrar al diedre te el seu què!  aleshores cal encara apretar-li, la via no afluixa fins al final !

Setena reunió, resta una grimpada fins al cim.

Una grimpada entre grans blocs ens deixa al cim del Pic de la Valleta, Fantàstic !!!

Estem ben contents, la via no té res a veure a la seva veïna Gran Diedre, aquesta és molt més seriosa i aèria i francament mes difícil i poc assegurada, els Friends els farem treballar de valent, sobretot les talles petites.

Foto Pic de la Valleta

Ressenya de Toporoc

Una via preciosa i dura, en un entorn seriós, estem per sobre els 2.500 metres i tot i ser l'agost fa fred;   el sol només l'hem vist a les dues primeres tirades, la resta de via a l'ombra, preveïeu roba d'abric.

Material un joc sencer de Camalots fins el tres, tascons útils i un estrep si no teniu el grau per superar l'inici de la quarta tirada-

Baixem caminant a buscar l'evident coll que tenim a la dreta, la canal és molt dreta, fer-ho amb atenció, que ens deixa al camí de pujada.