Cercle de Cambredaze, via a la recerca d'un estel a la Punta Cecile. Conflent. 24-08-2021.

El cercle de Cambredaze un moment que s'aixeca la boira.

     A finals d'agost quedem altra cop amb el Josep per anar al cercle de Cambredaze, on s'han obert força línies a les seves granítiques parets, jo no hi he escalat mai,només hi he fet esquí de muntanya i la veritat que a l'estiu és una raconada molt interessant.

 Amb el Josep quedem a Ribes de Freser, davant del Bar Gusi, d'allà enfilem la collada fins a PLanès on fem drecera per Fornells i Toses per passar per La Molina i d'allà a Puigcerdà.  Travessem la frontera direcció Montlluis i Sallagosa, d'allà fem cap a La Cabanassa i Sant Pere dels Forcats on abans d'entrar al poblet ens posem per una pista, rue de la Foret que seguirem amb un cotxe alt fins al pla de Cambredaze on podrem aparcar.   

De l'aparcament agafem una pista d'esquí que s'enfila en fort pendent fins on s'acaba, d'allà per fites i sender perdedor entarem al cercle;  aleshores haurem d¡anar amb cura de localitzar fites per anar pel millor país, caos de blocs, la via és al marge dret, en una evident punta piramidal, la Punta Cecile.

Nosaltres ens hi haurem de fixar prou ja que tenim força boira enganxada als cims.

Sort de tenir gravada la ruta al GPS...

La Punta Cecile, el nostre objectiu.

Després d'una bona caminada assolim el peu de via, ja veïem els parabolts.

La paret tenyida de groc per líquens ens ajuda a trobar-la.

La primera tirada comença amable per anar-se complicant, avui a més tenim la paret humida de la boira...el pas clau és un flanqueig que te l'has de guanyar, potser l'ambient fred i humit ha fet que m'hagi semblat mes seriós.  Per entrar a reunió uns passos d'adherència i trobem la instal.lació en un còmode replà.

La primera tirada s'enfila senzilla fins a un aeri flanqueig

Passat el flanqueig es munta reunió en un còmode replà.

Començant la segona tirada, vertical i espectacular.

La via continua per l'esquerra de la reunió per un tram ben vertical amb bones preses, impressiona més que no pas és difícil, gaudeixes d'unes bones "bústies".

Arribats sota un sostre aquest es supera per la dreta en un tram aeri espectacular entrant a la reunió en un gran Pi negre.

La boira no s'acaba d'aixecar, per sort no ens cubreix.

Entrant a la tercera reunió després d'una tirada intensa !

La tercera tirada comença potent, un diedre vertical d'aspecte trencat que ens fa apretar fort!  al final del diedre/placa entrem a una zona de sostres, cal enfilar-s'hi i passar per unes plaques ajagudes que avui trobem plenes de líquen humit....el que ens obliga a carenejar el sostre per superar-les.  

Per terreny mes tranquil s'entra a la tercera reunió, còmoida i amb vistes al darrer tram on trobarem el regal final.

Des de la quarta tirada la tercera reunió.

Magnífica placa abans de tocar l'Estel.

Sortim de la tercera reunió cap a l'esquerra gairebé caminant fins assolit un ressalt que podem rodejar o entrar-li de dret, alñeshores farem un pas ben atlètic.  Entrem a una placa ajaguda i d'aspecte llis des de lluny, però que disposa d'unes magnífiques franges per a mans i peus que fan l'escalada un plaer.  Trobem la reunió, incòmoda sota l'estel que han istal.lat els autors de la via  A. Place, Ph. Gerard i J.C. Montagne el juliol del 2017.

Aquesta tirada la farem tots dos de primer ja que donat el temps decidim rapelar la via i no continuar per la paret del davant, itinerari mes d'aventura i prou interessant.

Baixem des de la tercera reunió en dos ràpels, el primer fins a l'arbre de la segona reunió, on algún miserable s'ha endut el mailló, i d'allà al terra.

Foto Cambredaze

Ressenyes dels amics

Joan Asín

 Manel i Ita.

 Via de caire esportiu on passarem amb cintes i prou.   De bon fer tot i que als que no estem acostumats a escalar en Gneis i Granit ens costa d'entrada.

Entorn magnífic, llàstima que sigui tant lluny.