Via Josep Barceló al Dàtil. Agulles de Montserrat. 12-05-2025.

Al capdamunt de la Canal del Cirerer i abans d'arribar a La Filigrana, el nostre objectiu,

 

           A Agulles sempre és un plaer escalar-hi, quin regal de la natura!   Per dies calorosos o amb vent de Nord, el Dàtil és ideal ja que queda amagat i arrecerat al fons de la Canal del Cirerer.   Amb el Josep Maria Mallofré i el Ricard Rofes ens hi vam acostar a fer-hi la via Josep Barceló que fa un parell d'anys va ser restaurada.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins a trobar un torrent que baixa de la Canal del Cirerer, deixem doncs el camí que va al refugi per entrar a la Canal esmentada, la remuntem fins al seu final, quan comencem a veure la Filigrana a l'esquerra tenim l'agulla del Dàtil, deixem el corriol i ens enfilem fins la seva base, ja a peu de parets resseguim la canal de la dreta, est, fins a trobar un replà amb uns arbres, ja veurem la rastallera de parabolts que ens confirmen que som a la via.

El primer llarg comença en artificial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:     Tenim al davant un mur vertical i compacte que superarem gràcies als parabolts en tècnica d'artificial, passats un bon grapat de passos ens decantarem a l'esquerra per entrar a una fissura oblícua que des de sota gairebé no es veu i per la que, ara ja en lliure, anirem progressant fins la primera reunió.

Arriba un punt que deixem l'artificial per progressar per una fissura. Foto Josep Maria Mallofré i Ricard Rofes ( sota).

Punt on s'entra a la fissura que resseguim fins la reunió.

Segon Llarg:     Tenim al davant la continuació de la fissura, que ara es posa més vertical, sortosament les preses hi són bones i permeten anar progressant en lliure ara en tècnica de diedre, ara en tècnica de placa.    El darrer tram per entrar a la reunió s'ajeu però guanyem alguns ressalts.

El Ricard estudiant la sortida del segon llarg.

Progressió en diedre i placa anar alternant.

Recuperant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg:    som al llom sud del Dàtil i l'escalada esdevé plaent, amb molt bon rocam, les assegurances espaiades, on toca.  Progressem amb tendència a l'esquerra tot i que podem triar...superat el primer tram vertical, la paret s'ajeu fins a la reunió.  

Des de la segona reunió estudiant la continuació.  Al darrera la Miranda de les Bohïgues.

Darrer llarg amb una roca sublim, escalada plaent !

Descens:  Anirem a buscar el vessant Nord on farem un ràpel d'uns 25 metres

Foto Dàtil's

Material:     14 cintes exprés, Estreps (2)

Amb un ràpel d'uns 25 metres baixem de l'agulla.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Una via que des que es va restaurar el març de 2023 ha estat prou visitada i la veritat que s'ho val.   Un inici d'artificial equipat amable amb un segon tram que ressegueix una fissura on gaudirem del lliure, no pas senzill !  Un segon llarg on la fissura permet continuar en lliure amb moïments molt interessants i atlètics, no obligats.   I un tercer llarg on haurem de saber navegar per aquests mars de còdols i anar trobant alguna assegurança aquí i allà, no per senzill de grau deixa de tenir la seva gràcia.

Agrair als seus aperturistes Pere Josep i Ramón Barceló l'apertura de la via ( anys 80) i el seu posterior reequipament març 2023.

Aresta Brucs a l'Agulla dels set coneguda erròniament per La Carnavalada. Montserrat. 29-02-2024.

L'Agulla dels set, erròniament Carnavalada, és a la dreta de la Bessona inferior.

 

         Agulles a Montserrat és un paradís pels escaladors, hi trobem tot típus de vies per a tot típus de temps segons la orientació que triem, a l'hivern les arestes Bruc són ideals, assolellades i arresserades del vent.    Anem a una agulla que coneixem per La Carnavalada, nom erroni que s'ha perpetuat en el temps, quan el seu nom original és Agulla dels set.

APROXIMACIÓ

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins arribar al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles, just arribar-hi surt a l'esquerra un corriol cap amunt, és el camí de Les Bessones, quan siguem a l'alçada de la Bessona inferior, ja veurem al davant la nostra agulla.  La via comença a la dreta al peu d'un gran Pi.

Aspecte del primer llarg des del peu de via.

Primer llarg:     Típica aresta Brucs, mar de còdols en el  que haurem de saber navegar per trobar els pocs burins que hi ha, tres en 35 m.   La progressió serà sempre per on trobem les millors preses, aleshores anem be.

Primera reunió amb 5 burins amb plaqueta i un burí sense.

Recuperant el primer llarg.

Segona reunió amb dos burins amb plaqueta i tres sense, restaurada amb dos parabolts.

Segon llarg:       Similar a l'anterior però cada cop més dret, bona roca, hi trobarem un burí i dos bolts en 35 metres també.    Per evitar la primera reunió que és tota amb burins, molts, moltes cordades opten per anar directament a la segona, aleshores ens tocarà sortir en ensamble.

Recuperant el segon llarg.  A la dreta primera reunió de la via Zen.

Entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:        És el més espectacular, a sobre tenim un ressalt vertical que evitarem decantant-nos a la dreta;    surt recta amunt de la reunió per situar-se sota el ressalt, allà trobarem un pitó, continuarem cap a la dreta i ens enfilarem a sobre d'una berruga, per seguir decantant-nos a la dreta i col.locar-nos sota un mur vertical amb preses bones que li dóna caràcter a la tirada, una vegada superat la paret s'ajeu i arribem a la reunió, a l'avantcim.

Tercer llarg, pujant a la base de la berruga i flanqueig a buscar la placa final.

Descens:     Acabem de pujar al cim i baixem a buscar el vessant oposat on podem optar per fer un curt ràpel d'una expansió o be baixar  desgrimpant per la canal de la via Normal.

Després del flanqueig, enfilat-se a la berruga per a entrar a la dreta i maca placa final.

Material:    Unes quatre cintes, si sou de posar algun flotant ( Merlet, Tricam etc) agafeu fins a sis.   Pot anar be agafar unes plaquetes recuperables per a les reunions, hi ha burins sense plaqueta.

Reunió cimera, al fons l'Agulla de l'Arbret i l'Agulla dels Ossos.

Ressenya de l'Eduard de l'enyorada Web: Escalatroncs.

Croquis de la guia d'Agulles de Joan Miquel Dalmau, on corregeixo l'error de nomenclatura.

Aquesta aresta Brucs va ser oberta  el 18-05-1959 per un grup : Jaume Cerdà, Joan Cerdà, Isabel Ricart, Úrsula Willis, Jordi Riera, Manel Cervera i Anna Cerdà.

Varen batejar l'agulla com a Agulla dels set ja que era el nombre de persones del grup d'aperturistes.

A causa d'una confusió històrica però, es va començar a anomenar com a agulla de la Carnavalada, error transmès en moltes guies de muntanya i escalada.   Així l'agulla dels set se la va situar per sobre del camí de l'alta ruta d'Agulles i per sota del camí, la Carnavalada al costat de La Bessona inferior.

Consultat en Joan Cerdà per part de Pau Tomé confirma l'error , l'agulla per sota l'alta ruta és l'agulla dels set i la de sobre la Carnavalada.

Informació obtinguda del blog Tot Montserrat de Jordi Lòpez ( https://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/7110-2/) arran de la publicació del Blog Roca Calenta de Jordi Ceballos, gràcies a tots.

Via aresta Brucs a La Boteruda i via Ballenato al Mirador de la Miranda, una trobada d'amics a Agulles. Montserrat. 08-06-2024.

Una bona colla d'amics/amigues ens apleguem a Can Massana

        Ja fèia temps que volíem quedar amb la colla i fer un bon dinar al refugi Vicenç Barbé;  un dels guardes, en Llullu va ser alumne del Mingo, i ens fèia gràcia fer-hi una trobada i gaudir de l'escalada i la bona gastronomia que ens ofereix.

Ens repartim per les Agulles properes al refugi i el Mingo, Quique i jo ens decidim per l'aresta Brucs de la Boteruda i la via Ballenato al Mirador de la Miranda.

 

Al pas de les Portelles tot fent cap a Agulles.

Aproximació:     Aparquem a Can Maçana, actualment gestionat per la Fundació Catalunya La Pedrera, cal pagar 6 euros els dies festius, no entre setmana, si sou federats o amics de Montserrat hi ha un descompte del 50%.

Pugem fins a Coll de Guirló i d'aquí baixem com si anèssim a la Cadireta per poc després agafar el trencall a la dreta que porta al refugi d'Agulles ( Vicenç Barbé).

Nosaltres anem fins al pas de les Portelles, una vegada superat ja tenim el bell espectacle d'Agulles al davant.    Baixem una mica i agafem un corriol que remunta una petita vall fins al peu de La Boteruda, intuició...

Agulles és un paradís....

Aresta Brucs de la Boteruda :

El primer llarg comença ajagut per anar trempant, bona roca i millor ambient.  Sota un ressalt hi trobem la primera reunió.

Al peu de la Boteruda i aspecte del primer llarg.

Després d'un petit ressalt, entrant a la primera reunió.

Des del Mirador de La Miranda, segon llarg de l'aresta Brucs de la Boteruda.

Segon llarg:     Surt de la reunió salvant un tram vertical per a continuar amb molt bona roca i ambient vertical, per gaudir !   Reunió en una Alzina.

A sota fissura per on va la via : Del Cànem al Perló.

Trams interessants a La Boteruda.

Descens:   Ràpel de 15 metres, aleshores anem a buscar l'alta ruta d'Agulles, abans de tornar al coll de Les Portelles anem a buscar la base de l'agulla de la que ens arribem al Mirador de la Miranda.

Baixem per l'alta ruta d'agulles, aquí el tram de corda entre la Peluda i els Merlets.

Via Ballenato al Mirador de la Miranda.

Aquesta via va propera a l'aresta Brucs, supera per l'esquerra un ressalt que hi ha abans de la primera reunió, mentre que l'aresta ho fa per la dreta.   Hi trobem uns passos potents no obligats donat l'equipament.   Una part més amable ens deixa a la primera reunió.

A peu de via de la Ballenato al Mirador de La Miranda.

Arribant al tram vertical del primer llarg, a la dreta de la berruga passa l'aresta Brucs.

El Mingo treballant el pas de la tirada.

Primera reunió de La Ballenato des de La Boteruda.

Recuperant el primer llarg ( cordada Josep Maria- Manel )

Segon llarg:       Aquesta tirada és la típica aresta ajaguda amb poques assegurances que no es troben a faltar donada la qualitat de la roca, un gaudi complet !   Abans d'arribar al cim trobem una reunió.   Una senzilla grimpada ens deixa dalt de tot.

Començant el segon llarg.

Descens:    Una desgrimpada curta, prou dreta o un curt ràpel ens deixen a peu pla des d'on anem a buscar l'alta rura d'Agulles fins al coll de Les Portelles.

Des de la segona reunió, sortint de l'agulla.

Herm quedat amb tot el grup per fer un bon dinar al Refugi Vicenç Barbé i cap allà ens adrecem per gaudir d'una refrescant amanida i un deliciós arros amb trompetes de la mort especialitat del Llullu, recomanable tot plegat !  No us ho deixeu perdre !

L'escalada ha estat una excusa per trobar-nos a l'entorn de la taula i fer un bon dinar.

Paella amb trompetes de la mort al refugi Vicenç Barbé, gràcies Llullu !

Panoràmica de les agulles des del coll de les Portelles.

Ressenyes a agraïr a Joan Prunera, Manel i Ita i aperturistes de La Ballenato.