Via Josep Fatjó i Gené al Sòcol de Narieda Oest, un ferm homenatge a una gran persona.

Des de l'aparcament el sòcol de Roca Narieda oest.

                       Darrerament busquem llocs a l'ombra, el temps mana !  i on millor que el sòcol de Narieda per fer-ho amb aproximació còmoda i vies amables?    doncs cap allà que fem cap i aquest cop a repetir una via equipada pels amics de la Seu: Pilar Perales, Miquel Garrell i Ramon Rubio dedicada al seu gran amic Josep Fatjó i Gené.   El Josep és un erudit especialitzat sobretot en la Història de l'Escalada a Montserrat, d'això la seva publicació, ja reeditada: Història de l'Escalada a Montserrat. 100 anys d'ascensions a la Muntanya.  d'ofici Fisioterapeuta va acompletar els seus estudis acadèmics ja de gran llicenciant-se en Ciencies de la Comunicació.   Una malaltia "rara" ara farà més de deu anys el va afectar fins al punt d'haver de fer ús de la cadira de rodes...tanmateix la seva lluita contra la malaltia el va portar a no deixar l'activitat a la que presentava una millora, i ajudat pels seus companys de cordada i autors de la via que l'hi han dedicat, la Pilar, el Miquel i el Ramon, actualment torna a escalar i ha gaudit repetint la seva via juntament amb els companys.  Un exemple de resiliència que ens ha d'encoratjar.   Per moltes més escalades Josep.
 

Peu de via entre la nova via Espigoladors i la Baron Rojo.

APROXIMACIÓ:

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret,  corriol fitat.   Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.

Primer llarg:     És una tirada tota per placa travessada de tant en tant per algun relleix que li dóna caràcter;   escalada plaent.

Primer llarg, una bonica placa amb ressalts.

Acabant de superar un dels relleixos.

Recuperant l'interessant primer llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:    Comença recta amunt de la reunió, segueix la mateixa tònica que les vies veïnes amb la diferència que el grau és molt homogeni i semblant al del primer llarg, a diferència de la majoria de vies en les que el segon llarg és més difícil.   Podríem dir que és de les vies més amables del sector, per gaudir del gest !

Al segon llarg, de caràcter molt semblant al primer.  Fotos Josep Maria Mallofré.

Descens:   En dos ràpels per la mateixa via o be pujar una mica fins a trobar fites de la feixa superior, tot caminant cap a l'esquerra fins passar per sota peu de via de la Xelo-Bam i la pista d'accés a trobar el corriol de la Ferrada, una mitja horeta fins el cotxe.

Placa tècnica d'entrada a la reunió cimera.

Material:   Via completament equipada, els autors recomanen 13 cintes + reunions.

Ressenya dels autors i panoràmica "tunejada"

Nova via al sòcol de Narieda oest : Via dels Espigoladors i coneixent una de les primeres vies de la zona: Via Baron Rojo. 20-06-2026.

Des de l'aparcament l'ombrívol sòcol de Narieda.

 

       Si la primavera va ser molt plujosa, aquest inici d'estiu està resultant molt sec i calorós !   cal cercar l'ombra si volem continuar escalant sense deshidratar-nos...el sòcol de Narieda és una molt bona opció ja que gaudirem d'ombra ben be fins la una del migdia.   Aquest sector ha estat re-descobert pels amics de la Seu d'Urgell PIlar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rúbio i Òscar Fernàndez que han obert un seguit de molt bones línies i reequipat algunes d'antigues com la Baron Rojo.

APROXIMACIÓ

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret,  corriol fitat.   Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.

Peu de via  ( Foto Àngels Cullell)

VIA DELS ESPIGOLADORS

Primer llarg:      La via comença una mica a l'esquerra de la via Josep Fatjó, al costat d'uns arbres i per terreny d'aspecte trencat, salva unes esquerdes per entrar a la gran placa comuna amb totes les vies d'aquest sector esquerra.   Progessió agradable amb bon equipament fins la reunió.

Recuperant el primer llarg de l'Espigoladors.

Primers metres de la via Espigoladors ( Foto Àngels Cullell )

Segon llarg amb uns bons ressalts.

Segon llarg:  Surt vertical per la dreta a buscar un ressalt que atacarem per la seva dreta amb passos ben bonics, una tibada i ens situem al seu damunt, aleshores entrem a un tram que s'ha netejat molt, amb trams amb terra, compte si ha plogut recentment...ara superarem un seguit de ressalts verticals que ens demanaran estudiar be els passos si en volem sortir airosos.  Els anem superant, ara per la dreta, ara per l'esquerra fins situar-nos sota la reunió on un darrer ressalt ens demanarà atenció i saber-ne treure l'entrellat, molt interessant tot plegat.

Al darrer ressalt abans de la reunió cimera.

Foto Espigolats.

Corona de Rei ( Saxífraga longifòlia )

Rapelem per arrodonir el matí a la Baron Rojo.

Descens:  Un ràpel de 60 m o dos de trenta.  També podem sortir caminant per la feixa superior, molt llarg però.

Material:  via completament equipada, amb dotze exprés passeu.   Possibilitats d'acompletar l'equipament si ens cal, sobretot al segon llarg.

VIA BARON ROJO

Primer llarg de la Baron rojo.

Primer llarg:     el trobem entre la via Josep Fatjó i la via El Nostre Amic.   Aquesta via va ser re-equipada el 2023 per F. Garcia, M. Lavaquiol, Òscar Fernàndez, Miquel Garrell i PIlar Perales.   Com tots els primers llargs d'aquest pany de paret trobem placa mes o menys ajaguda fins a la primera reunió amb la diferència que l'equipament és força més alegre que les vies més recents.   Per sort la roca és cantelluda i adherent.

El Camilo treballant-se molt be el bonic segon llarg.

Segon llarg:   Surt vertical de la reunió a buscar un ressalt vertical, aquest és ben bonic de fer, entrar a la vertical és el qüid i a continuació gestionar un diedre vertical esquerra del que se'n surt per la dret per placa compacta fins la reunió.  Una tirada molt ben trobada i que no ens decebrà.

Superar aquest muret és tècnic i divertit.

Descens:   En un ràpel de 60 m o be en dos de trenta.   Possibilitat de sortir per dalt caminant cap a l'esquerra per feixa fitada.

Material:  Via completament equipada, amb alegria, sobretot al primer llarg, passarem amb dotze expres.  Material adicional de protecció per si es va just de grau.

Ressenyes dels autors i d'el Joan Asín, treta del seu blog, gràcies a tots.

Croquis facilitat pels amics i aperturistes: Pilar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez.

Via Ozymandias al sòcol de Narieda oest. 04-07-2025.

La cara Oest de la Roca Narieda amb el seu sòcol, ideal per dies de calor.

 

               Amb aquesta calor s'ha de buscar l'ombra, i pel matí la cara oest de la Roca Narieda és ideal;   amb el Toni i el Joan Pera ens hi acostem, allà coincidim amb la colla de la Seu : Pilar Perales, ;iquel Garrell i Ramon Rubio que amés de bons amics són els aperturistes de la via que anem a fer.

La via la trobem a la dreta de la Línies de Nazca i abans de l'esperó Ja et val.

APROXIMACIÓ:

Anem cap a Oliana on esmorzem, d'allà continuem direcció Andorra    (C-14).   Passat Coll de Nargó girem a la dreta per agafar la L-401 tot travessant el Pont d'Espià;  de seguida girarem a l'esquerra direcció Fígols, tenim a la nostra dreta les parets de Narieda oest, trobarem un primer aparcament a l'esquerra que és prohibit, el següent, més gran és on aparcarem.  

Travessem la carretera i ens enfilem per un corriol on ara hi ha una cadena per ajudar a pujar i baixar;  anem seguint amb intuició el corriol fins arribar a la paret, com hem anat força a la dreta apareixem a la Línies de Nazca, i a la dreta la Ozimandies. Uns 20 minuts des del cotxe a peu de via.

Peu de via i primers metres en adherència. Fotos Pilar Perales.

Primer llarg:     comença amb un curt tram d'adherència que ens deixa sota un sostret, aquest te molt bones preses i es supera be en lliure, continua una placa que es va fent cada cop més fina i dreta, aquí hi ha el pas de la tirada, que no vaig llegir be i em va caldre un A-0.  Superat aquest tram la paret continua en placa ara més agraïda, grau mantingut fins a la reunió, al costat d'una Savina.

Superar el desplomet és un pas atlètic i no pas el mes difícil. Fotos Pilar Perales.

Superat el pas de 6b la via continua potent fins la reunió. Fotos Pilar Perales.

Segon llarg:     comença anant amunt i a l'esquerra, aquest inici és de roca trencada i sanejada, cal anar amb atenció.  Es situa a la vertical de la reunió i continua progressant sense massa dificultat fins a un mur que es redreça i on ens caldrà fer alguns A-0's per arribar a la segona reunió més tranquil.lament.

Primera reunió. Fotos Pilar Perales.

Començant el segon llarg. Fotos Pilar Perales.

Fotos fetes per la Pilar des de la Línies de Nazca, gràcies.

Començant el tram més potent on caldrà tibar de cinta...foto inferior Pilar Perales.

Segona reunió, Fotos Pilar Perales.

Tercer llarg:     Comença per l'esquerra de la reunió i com en l'anterior tirada seguir a la dreta i amunt a la vertical de la reunió, placa que s'anirà redreçant fet que ens pot obligar a tibar de cinta si ens cal.    Al tram final s'ajeu la paret fent una entrada a reunió més relaxada.

Recuperant el tercer llarg. Fotos Pilar Perales.

Emergint de la vertical, aquí se suavitza la tirada.

Foto Ozymandios....!

Descens:     Amb un parell de ràpels, el primer de 30 metres aprox a la segona reunió i d'aquesta al terra amb dos 60's;  també es pot baixar caminant, ens enfilem fins a trobar fites , aleshores les seguim cap a l'esquerra tot flanquejant fins a trobar la pista d'aproximació a la via Xelo-Bam.  D'aquesta a la carretera, abans trobarem una drecera.

Tota la colla que ens vam aplegar !

Material:     Via completament equipada que resoldrem amb 16 cintes.

Ressenya i panoràmica dels aperturistes, gràcies !