dijous, 30 de gener del 2014

Grimpant per la Rampa de l'Esfinx. Ecos. Montserrat sud.

La Rampa de l'Esfinx és una talaïa immillorable d'Ecos i Agulles.
El dissabte onze de gener ja hi tornem a ser...Montserrat enbolcallat per un mantell de boira, fred i humit...ja se sap, és el mes de gener! som una bona colla avui, hem quedat amb el Mingo, el Josep Anton i el Quique i nosaltres, Jaume i Toni. Al bar Muntanya la fem petar davant d'un cafetó, no estem per massa aventures amb aquest temps i decidim fer una bona caminada fins la Rampa de l'Esfinx.
A la primera "rampa" de la via Aton amb la clotada del torrent Roig als peus.
Com que fa poc ja vam pujar cap allà, avui no tenim dubtes sobre aproximació ni camins, entrem com si anèssim a Can Jorba i al trencall que normalment faríem a la dreta, anem rectes direcció el Castell, voregem uns camps d'oliveres fins deixar el cotxe sota el Faraó; d'allà pel camí de la Palomera fins al Coll de Musset, abans d'arribar-hi girem a la dreta i baixem a travessar el torrent Roig tot seguint marques blaves; una vegada travessat continuem per un carener apropant-nos al Montgròs. Moments de dubte provocats per la boira, sort de la intuició del Toni que ens porta fins a peu de via, amb el cel clar, segur que no tindreu dubtes.
Avui ens hem juntat una bona colla!
El començament de la via Argos, la veritat que no és engrescador, una placa enorme plena de llastretes dubtoses...el Toni s'afanya a regalar-me la tirada...com que a tú t'agrada començar...jajaja, punyetero, es quedarà amb l'única tirada que val la pena. El fet de la poca qualitat de la roca fa que estigui molt ben assegurada.
El Toni, punyetero! s'ha demanant la segona tirada, la única que no és arrampada!

Pujo de pressa, que els companys s'estan esperant! i fa frescota, el Toni no s'entretent i ja el tinc aquí, ara li toca la tirada de la via, un tram vertical amb un pas obligat que li fa mirar-s'ho. La roca és bona però la humitat de l'ambient no acompanya. La tirada és curta i ja m'avisa que puc continuar. Pas divertit i potent, de presa petita que fa anar concentrat, la llàstima que dura poc i ja s'ajeu, soc a la segona reunió, surto gairebé caminant per fer el tercer...no trobo cap xapa i faig metres i metres, el Toni m'avisa que m'haig d'haber passat...desgrimpo, miro i remiro, passa l'estona i jo no trobo res! el Toni que ja no sap que fer em diu que surt, l'assegurio a cos, la veritat que estic en una rampa, i ell sí troba un espit rovellat i la reunió més amunt. Sembla ser que està més cap a la dreta i jo me n'havia anat a l'esquerra i recta amunt. Sortim a l'ensamble fins a revoltar l'agulla i pujar a un collet per on continuarem amb la via Argos.
A la via Argos que permet assolir el cim de la Rampa elegantment.
A la guia de Montserrat sud qualifiquen la via com de quatre estrelles...!! la veritat que el lloc és bonic però la via no és una quatre estrelles eh! Continuem per un estètic esperó amb roca bona d'aspecte cara nord. La disfruto més ja que amb el que m'havia tocat fins ara...
Reunió de l'Argos, el Mingo no la va fer, enllaçant fins dalt.
Continua el Toni fins el cim per una segona tirada del mateix caire, però amb una mica mes d'ambient. Les dues tirades es poden enllaçar en una sense gaires problemes, com així farà el Mingo.
Els companys caminant a buscar la via Argos
Ja al cim, rapelem abans no arribin els companys, quan sóc baix el Toni ha trobat una via "nova" de dues tirades i ens hi posem.
A peu de ràpel trobem  aquesta vieta i ens hi posem.

Al primer llarg amb una part central ajaguda per trempar novament fins la reunió.
No en sabem els aperturistes, comença en un mur dret, ben assegurat, per entrar a un tram intermig ajagut, d'aquí s'enfila en flanqueig a l'esquerra per un mur d'aspecte trencadís, desagradable...i finalment trempa amunt amb uns passos atlètics i estètics, el Toni i xala!
Tot rapelant el Mingo ens enganxa començant la segona tirada de la Upuaut.
Quan recupero el llarg, trobo desagradable el flanqueig, per la roca que no és franca, però els trams verticals molt ben trobats; ara continuo, un mur vertical amb grans còdols que es deixa fer molt bé, rampeta i a buscar el muret de sortida esquivant una sabina, rarot el pas! d'allà a la reunió d'on acabem de rapelar. Hi ha la possibilitat de fraccionar el ràpel en dos, ja que sinó recuperar les cordes costa pel gran fregadís, la instal.lació és en un lloc molt pla.
Ressenyes de la zona que trobarem a


  • La Noche del Loro
  • Els companys ens han esperat i desfem el camí de pujada tot xerrant, ha valgut la pena la caminada i la xerrada, les vies doncs per disfrutar sense patir i conèixer un lloc ferèstec dels més alts de Montserrat, val la pena arribar-s'hi! Ara de quatre estrelles res de res.

    diumenge, 19 de gener del 2014

    Via del Calumet a la Placa Roofs, bona estrena del 2014!

    La Placa Roofs sota el Coll de Muset, un racó allunyat on gaudir d'una bona caminada i millor roca.
    Hem acabat l'any amb una clàssica i ja toca estrenar el nou, la vigilia de reis ens porta un dia fred i ventat, no tenim l'objectiu gens clar, volíem anar al Serrat de les Garrigoses però el fred i el vent ens ténen dubtosos, què millor que rumiar-ho davant un bon entrepà i una tasa de cafè calentó? Al Muntanya trobem al Joan


  • Joan Asín
  • que és amb el Felip; tot xerrant decidim acompanyar-los a la Placa Roofs on en Joan Vidal ha obert una nova via, nosaltres ja hi havíem estat fent la
  • Venus and Mars
  • i representa que recordàvem com anar-hi i ens vam posar al davant...vàrem fer una volta que pa què!!! a mí em va traïr la memòria i per anar a l'aparcament de sota el Faraó els vaig portar per la masia del Castell, pel Bruc...vaja que vam arribar però fent una visita turística per la zona...sort que el Joan i el Felip són de bona pasta i no ens ho van retreu-re...com tampoc la drecera per agafar el camí de la Palomera, que és per on s'ha de pujar...nosaltres vam fer el senglar pujant des de prop de Can Jorba on vam acabar aparcant.
    Rampeta per accedir a la gran placa, el mes díficil entrar-hi.

    Sense mes entrebancs ja som al peu de la Placa Roofs, terreny de solitud i tranquilitat assegurada, la caminada d'una hora desdiu al mes pintat jajaja, zona per a enamorats de la Muntanya com el Pere que hi ha obert la majoria de línies i ens va descobrir la paret. Ja que nosaltres venim de convidats començarà el Joan; el primer llarg és el més potent, comença amb una rampa que ens deixa sota el balmat que protegeix la gran placa, superar el desplomet i situar-se és el més fort, hi ha preses de mans, però costa encertar amb els peus, però res que no arregli un bon A-0, ja situats la cosa no afluixa encara, els dos següents passos són molt finots i de força, tot i que no obligats, la via està molt ben assegurada, però s'hi ha d'escalar.
    Passos finots al flanqueig de la segona tirada.

    Abans d'entrar a reunió hi ha alguna panxeta punyetera, molt fina de peus, que hem fa esforçar-m'hi. Ja a la reunió puja ràpidament el Toni. Encara sense pausa el següent llarg, està enfredolicat de l'estona que ha estat a peu de via assegurant-m'he, a l'ombra. Comença aquest llarg amb un flanqueig a la dreta, finot finot, xapat el segon bolt cal anar amunt, aquest pas és de presa petita de peus i mans, superat, cal derivar cap a la dreta tot ascendint fins l'esperó d'on ja albirem la reunió recta amunt. Surto pel darrer, una placa finota i encrostonada, la ressenya marca 6a+ però ni al Joan ni a nosaltres ens ho sembla...possiblement la roca s'ha sanejat amb el pas de les cordades o que les plaques d'adherència són el nostre fort...tanmateix els quatre coincidim en que no ens ha semblat tan forta.
    Toni, Felip, Joan i Jaume, bona colla per estrenar l'any!

    El Joan i e Felip ens han esperat, gràcies companys! i ara baixarem plegats; cal resseguir el llom ara pel centre, ara per la dreta tot hi buscant el mes senzill. Ja al Coll de Muset anem a l'esquerra passant vora el peu de via.
    El Faraó se'ns apareix imponent mentre baixem pel llom cap all coll de Muset.

    Ressenyes de l'autor i del Pere que trobarem a


  • La Noche del Loro


  • Una via amb equipament de caire esportiu, amb roca excel.lent excepte el darrer llarg on és un xic llastroseta, millorarà amb el pas de cordades. Pujada implacable fins la Palomera i d'allà cap al Torrent Roig i la Placa, una horeta sense córrer. La tranquil.litat hi és assegurada, si hi aneu pugeu-hi amb l'esperit tranquil i deixeu el lloc millor que l'hàgiu trobat. A mesura que s'allargui el dia es podrà valorar fer dues vies per amortitzar la caminada, podeu triar, clàssica al Totxo Botijo (Venus and Mars) o les de l'esquerra del Pere i la Thais.

    dimecres, 8 de gener del 2014

    l'Aresta Ribas per acabar l'any i tancar la temporada dels Pollegons.

    Pollegó oest des de la Vinya Nova:  un castell d'agulles gairebé infinit!
    Dimarts 31 de desembre, amb el Toni hem quedat per tancar l'any grimpant una mica; els dies són encara curts amb el que fem la parada preceptiva al Muntanya, allà trobem força colla també decidits a tancar l'any a la roca. Fa fresca, fred mes aviat amb el que no ens afanyem gaire, així donarem temps a que el sol s'espavili. Ens acomiadem dels companys fins l'any vinent i fem cap a l'aparcament Nubiola, as la Vinya Nova. Remuntem pel camí el Torrent del Pont, quan tenim l'aresta al davant agafem el trencall de la dreta enfilant-nos torrent amunt.
    Passat el pas clau del primer llarg
    Passem per sota la variant d'inici però no ens hi posem, fa fred! grimpada fins l'agulla d'on comença l'Aresta, dos bolts de la FEEC al peu. Tram trencat i fàcil fins a un muret que es redreça, fa un diedre vertical amb un bolt a la dreta; aquest és el pas de la tirada, cal enfilar-se amb cura i flanquejar a dreta, pas desagradable...i avui amb els dits balbs, aleatori jajaja sortosament quan mes a la dreta mes senzill. Una grimpada mena a un turonet encinglerat on s'hi pot pujar per la dreta encastat o per l'esquerra vigilant amb els còdols, jo trio la darrera opció.
    El Toni calculant quan ens tocarà el sol...fa un fredddd
    El fet d'estar quiet assegurant-m'he ha deixat el Toni ben fred, puja a vista, a vista d'on s'agafa ja que no nota els dits i li cal mirar si és o no agafat jajaja. Arriba un pel mes "calent" i sense aturar-se gaire es prepara per continuar.
    A la segona tirada la verticalitat i l'alegria entre assegurances fa escalar ben concentrat.
    Aquí els dits s'escalfen! cal tibar una mica mes i anar bern concentrat, després de xapar un pont de roca cal tirar amunt amb fe, no es veu res, però aniran sortint pitons i algún espit per tranquilitzar l'esperit. Segons la ressenya original es fa una reunió sota el turonet, però millor continuar, el Toni veïent la descomposició del turonet decideix voltar-lo per l'esquerra.
    Sota el balmat de la nostra tercera tirada ( 4ª original)

    Continuem, ara enllaçarem dues tirades també, la primera part és trencada i senzilla, alguna sabina pot servir per llaçar-la, un bolt al costat d'una bona sabina, possible reunió, continuo...la tirada es va redreçant cada cop mes fins sota un balmat on hi ha la primitiva reunió de pitons, encara queda corda, poca, i decideixo continuar, no duc gaires exprés i les economitzo llaçant els pitons amb bagues i un mosquetó tan sols. Passos elegants, verticals, amb la presa on cal i l'assegurança adient, xapo el darrer espit i la roca et porta a flanquejar, flanqueig aeri molt elegant; sorpresa, un pitó! l'aprofito per assegurar el pas de sortida de la balma, però aneu amb compte, ja que aleshores la corda frega molt, poseu-hi una cinta prou llarga!
    Empalmem cinquena i sisena. El Toni entrant en matèria a la tirada clau.

    Buff! sort d'anar amb 60's ja que no ha sobrat gaire corda, el Toni ja s'estava preparant per si calia fer un ensamble...Ja reunits, tenim una tirada de tràmit i el mur de 6a, el Toni decideix enllaçar també les dues i grimpa fins l'agulla clau, a la dreta té les lluents xapes de la mes recent Enxaneta, i a l'esquerra la nostra, el més delicat és aixecar-se del terra, vaja les tres primeres xapes, aleshores l'escalada esdevé plaent i agraïda, tot i tibar. Per mala sort nostra aquest mur és a l'ombra i si a això hi ajuntem que estem força amunt i sense protecció del vent...doncs que ja hi tornem a ser, escalada a vista....jajaja
    Variant directa del vuite llarg, on la roca és millor que no sembla.
    Em toca ara una tirada de trancisió, prou curta i senzilla on tota la gràcies es concentra en la sortida de la reunió, atlètica; continua el Toni per un llarg prou bonic, originalment la via anava per una canal i diedre brut, i quan es va fer el reequipament van obrir aquesta variant que ressegueix un esperó elegant; malgrat l'aspecte trencat de la roca als primers metres, aquesta és prou bona. Recomanable. Continua flanquejant per la dreta a buscar el mur del següent llarg, no hi ha reunió però sí una alzineta que fa el fet.
    Arribant a la penúltima reunió, la Vinya Nova ja queda prou avall.
    Serà la meva darrera tirada, és prou bonica, un pany de paret en el que tan sols hi ha un pont de roca, vaig cap a llaçar-lo, abans entra un bon Àlien per superat el pont, derivant a la dreta trobo un merlet de llibre, d'allà la paret se suavitza i es converteix en una grimpada, un darrer ressalt on un bolt assenyala la via mes que res i en travessia cap a la dreta trobo la reunió, sota el darrer mur.
    Divertit diedre de la tirada de sortida.
    Estem disfrutant! ara el vent ha afluixat i portem una estona que el sol escalfa, com canvien els ànims oi Toni? a poc de començar hem estat apunt de deixar-ho córrer, però la tossuderia a vegades val la pena i ens hem endut el premi! Aquesta darrera tirada és bonica, una sortida vertical d'aspecte trencat, però tan sols d'aspecte, amb atenció et vas enlairant, un bolt protegeix la superació del pas; ja sobre la lleixa, tenim al davant un diedre amable on podem amanir-nos-ho a discreció.
     Reunió!
    Ben satisfets al cim del Pollegó oest. 
    Hem començat patint una mica, fins i tot dubtant...però l'hem encertat, fa ja 15 anys, el 1998, que vaig fer aquesta via per primera vegada, amb l'amic Marc Ribas i la vam fer per error, ja que anàvem a fer l'Esparraguera a la Roca Gris...va valdre la pena l'error jajaja, la segona vegada l'any 2006 amb el Josep Sanz i el Toni amb el Joan Codina;
     Una via que et deixa ben satisfet i no es fa llarga si com avui s'enllacen força tirades;
    El vent i el cel entrenyinat ens han fet la murga, sortosament dalt ens hem refet.
    Poca gent per aquí i, i fins el Juny no n'hi haurà mes ja que demà comença la regulació de la zona per nidificació d'aus. Amb tranquilitat anem plegant els trastos, baixarem a peu, per mí molt millor que rapelar la Mares del Sur amb el risc d'enganxades i caiguda de roques...tanmateix ens agrada caminar i el camí fins al coll de Pollegons i posterior descens cap al Torrent del Pont val molt la pena.
    Fita assolida.

    Balma obrada abans de travessar el torrent de l'Ermità mort.
    L'aire és ben fred i malgrat estar en marxa anem ben abrigats! mentre baixem pel camí li comento al Toni que voldria veure el Pont que dóna nom al Torrent i decidim baixar a veure'l; a l'altura de la Paret del Pont on hi ha la Tasmania hi trobem un trencall que baixa directe a buscar el torrent. Ja a baix admirem el caos geològic de la zona, resta un bon Pont sí senyor! i ja que som aquí doncs que anirem fent per la llera.
    El Pont que dóna nom al Torrent.
    El que no calculàvem era que cal desgrimpar força saltants equipats per rapelar o amb cordes nuades, i ja ens veus fent equilibris per les cordes per acabar de posar els braços a tò! en una de les marmites prou llises, el Toni té un ensurt al relliscar-li el peu, sort d'estar ben agafat! acabem ben tous i farts de la ferratilla, amb el camí tan ben traçat que teníem jejeje
    Ressenyes que trobarem a



  • La Noche del Loro
  • i al blog de l'Eduard
  • Escalatroncs


  • Regulació de la zona Pollegons Patronat de la Muntanya.

    Una via molt estètica, poc mantinguda, va superant diferents agulles separades per collets i feixes, de dificultat moderada, però amb un equipament que li dóna caràcter; Recomanable i diria que imprescindible per als amants d'aquest massís. Llarga, mes de 300 metres, recorregut díficil de trobar per Montserrat sud i fins i tot Nord. Per tornar a disfrutar-la ara caldrà esperar fins el mes de Juny, però ja se sap que les coses bones fan de bon esperar.