Via del Calumet a la Placa Roofs, bona estrena del 2014!

La Placa Roofs sota el Coll de Muset, un racó allunyat on gaudir d'una bona caminada i millor roca.

Hem acabat l'any amb una clàssica i ja toca estrenar el nou, la vigilia de reis ens porta un dia fred i ventat, no tenim l'objectiu gens clar, volíem anar al Serrat de les Garrigoses però el fred i el vent ens ténen dubtosos, què millor que rumiar-ho davant un bon entrepà i una tasa de cafè calentó? Al Muntanya trobem al Joan

Joan Asín

que és amb el Felip; tot xerrant decidim acompanyar-los a la Placa Roofs on en Joan Vidal ha obert una nova via, nosaltres ja hi havíem estat fent la

Venus and Mars

i representa que recordàvem com anar-hi i ens vam posar al davant...vàrem fer una volta que pa què!!! a mí em va traïr la memòria i per anar a l'aparcament de sota el Faraó els vaig portar per la masia del Castell, pel Bruc...vaja que vam arribar però fent una visita turística per la zona...sort que el Joan i el Felip són de bona pasta i no ens ho van retreu-re...com tampoc la drecera per agafar el camí de la Palomera, que és per on s'ha de pujar...nosaltres vam fer el senglar pujant des de prop de Can Jorba on vam acabar aparcant.

Rampeta per accedir a la gran placa, el mes díficil entrar-hi.

Sense mes entrebancs ja som al peu de la Placa Roofs, terreny de solitud i tranquilitat assegurada, la caminada d'una hora desdiu al mes pintat jajaja, zona per a enamorats de la Muntanya com el Pere que hi ha obert la majoria de línies i ens va descobrir la paret. Ja que nosaltres venim de convidats començarà el Joan; el primer llarg és el més potent, comença amb una rampa que ens deixa sota el balmat que protegeix la gran placa, superar el desplomet i situar-se és el més fort, hi ha preses de mans, però costa encertar amb els peus, però res que no arregli un bon A-0, ja situats la cosa no afluixa encara, els dos següents passos són molt finots i de força, tot i que no obligats, la via està molt ben assegurada, però s'hi ha d'escalar.

Passos finots al flanqueig de la segona tirada.

Abans d'entrar a reunió hi ha alguna panxeta punyetera, molt fina de peus, que hem fa esforçar-m'hi. Ja a la reunió puja ràpidament el Toni. Encara sense pausa el següent llarg, està enfredolicat de l'estona que ha estat a peu de via assegurant-m'he, a l'ombra. Comença aquest llarg amb un flanqueig a la dreta, finot finot, xapat el segon bolt cal anar amunt, aquest pas és de presa petita de peus i mans, superat, cal derivar cap a la dreta tot ascendint fins l'esperó d'on ja albirem la reunió recta amunt. Surto pel darrer, una placa finota i encrostonada, la ressenya marca 6a+ però ni al Joan ni a nosaltres ens ho sembla...possiblement la roca s'ha sanejat amb el pas de les cordades o que les plaques d'adherència són el nostre fort...tanmateix els quatre coincidim en que no ens ha semblat tan forta.

Toni, Felip, Joan i Jaume, bona colla per estrenar l'any!

El Joan i e Felip ens han esperat, gràcies companys! i ara baixarem plegats; cal resseguir el llom ara pel centre, ara per la dreta tot hi buscant el mes senzill. Ja al Coll de Muset anem a l'esquerra passant vora el peu de via.

El Faraó se'ns apareix imponent mentre baixem pel llom cap all coll de Muset.

Ressenyes de l'autor i del Pere que trobarem a

La Noche del Loro

Una via amb equipament de caire esportiu, amb roca excel.lent excepte el darrer llarg on és un xic llastroseta, millorarà amb el pas de cordades. Pujada implacable fins la Palomera i d'allà cap al Torrent Roig i la Placa, una horeta sense córrer. La tranquil.litat hi és assegurada, si hi aneu pugeu-hi amb l'esperit tranquil i deixeu el lloc millor que l'hàgiu trobat. A mesura que s'allargui el dia es podrà valorar fer dues vies per amortitzar la caminada, podeu triar, clàssica al Totxo Botijo (Venus and Mars) o les de l'esquerra del Pere i la Thais.