Apatxe rebel a la Paret bucòlica. Alt Urgell. 20-05-2023.

La Paret Bucòlica des de l'aparcament i des de peu de via.

  La Paret Bucòlica mai decep, hi trobem un calcari excel.lent i un reguitzell de vies prou interessants;   ideal per a dies d'hivern amb anticicló sempre que no hi faci vent.   Pot fer-hi molta calor o molt fred depenent de la méteo, el vent hi sol bufar i tant ens pot ajudar si fa calor o glaçar en cas contrari, tanmateix com apunto, ideal per l'hivern/primavera.

La darrera via oberta és obra de l'incansable Joan Vidal "Indi" en solitari, acabada després de diversos atacs el 17-04-2023.    Com que som uns fans de les seves apertures no ens podem resistir i amb el Josep Maria i el Joan fem cap a La Bucòlica.

APROXIMACIÓ

Anem a Oliana on ens aturem a esmorzar, continuem per la C-14 direcció a La Seu, pugem al Pantà d'Oliana;   creuarem uns túnels, passat el segon, ja albirem la paret i abans d'entrar al tercer, veurem una caseta  a la dreta, la deixem enrera i girem a la dreta per l'antiga carretera.   Aparquem a la primera explanada sota la paret.

Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal, trobarem fites, aleshores ens enfilem per terreny trencat mig perdut a buscat una línia d'alta tensió fns a peu de paret, la nostra via és passat la Terra de Dinosaures en una clariana;  hi trobem una fletxeta picada i les inicials A.R...

Esperant tanda...

Al primer llarg ( Foto Josep Maria Mallofré)

Primer llarg   localitzada la via veurem unes terrasses ajagudes que es van redreçant fins al primer muret, aquí ja comença a "picar" la cosa, hi trobem un passet que costa de llegir a l'inici.   Una vegada superat anirem a buscar una placa - diedre cap a la dreta, al seu cim en un replà còmode trobem la primera reunió.

Des de la primera reunió els companys apunt de començar.

Entrant a la primera reunió.

Segon llarg   surt de la reunió per la dreta resseguint una vira ascendent fins a trobar un primer muret on hi ha el pas de la via;   una vegada superat anem altre cop a la dreta a buscar un diedre que seguirem acabant d'entrar a la placa que seguim entrant a la segona reunió després de travessar un tram de vegetació que no molesta gens.

El segon llarg va a buscar un diedre a la dreta. ( Foto Josep Maria Mallofré)

Al pas clau de la tirada. ( Foto Josep Maria Mallofré)

Entrant a la segona reunió.

El Josep Maria encapçala els tercer llarg.

Tercer llarg  comença per un vertical i amable diedre que ens acosta a un sostret que esquivem per la dreta per entrar a una placa de presa petita i cantelluda que ens fa treballar...es deixa fer.

Al tram finot on cal fer una ziga-zaga tot cercant el millor camí.

Entrant a la tercera reunió. ( Foto Josep Maria Mallofré)

El quart llarg fa una marcada diagonal a l'esquerra.

Quart llarg   ben trobat, pugem a buscar un ressalt al que ens enfilem i resseguim entre la placa i la fissura de sobre tot fent un flanqueig ascendent fins a topar amb un mur que desploma suaument, aquí ens caldrà progressar en artificial A0 i algun pas d'Ae, quan s'ageu anirem per placa fins la reunió a la deta.

Al tram d'artificial

Cinquè llarg   som al tram mes vertical de la paret i ja començarem en artificial, pe`ro de seguida ens adonem que l'abundor de preses i la seva qüalitat ens permeten fer més A-0  del que pensàvem, així com passos en lliure entremig.   Aquí l'hi ha tocat el torn al Joan, que l'ha disfrutat !

És el torn del Joan que surt en artificial a fer el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré)

Artificial amable, amb algunes sortides en lliure. ( Foto Josep Maria Mallofré)

Recuperant el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré)

Sisè llarg    Curiosa tirada final, que per evitar un tram de roca compacta que s'hauria d'haver superat en artificial gairebé tot, surt per la dreta fent un aeri i senzill flanqueig a la dreta per anar a trobar la cresta, aquí és on farem la reunió cimera, continuant ja desencordats tot grimpant la cresta fins a trobar el camí de baixada.

El darrer llarg és un divertit flanqueig a buscar la creta per on sortirem.

Descens  De la cresta pugem en direcció esquerra a trobar el camí on acaben la majoria de vies.  El seguim primer fent una forta pujada i travessant al vessant sud on trobarem un corriol per una vira descendent fins al capdamunt de la canal que hem pujat al començar;  Ens hi posarem mirant de no perdre la ruta.   La baixada és delicada a causa de la quantitat de terreta solta que hi trobem, aneu amb cura.   Després d'alguns canvis de vessant acaben al fons de la torrentada de la que en sortim per l'esquerra a trobar la carretera on hem aparcat.

Ja a la setena reunió i sortint per la cresta a buscar el camí de baixada.

Ressenya de l'autor : Joan Vidal "Indi"

De les víes que trobem a La Bucòlica, aquesta és potser la que recomanaria com a primera visita ja que al ser oberta en solitari té un grau obligat més baix així com menys exposició.  

Amb una dotzena de cintes exprés i un estrep en tindrem prou, tot i que un joc d'Àliens ens podran ésser útils si anem justos de grau.

Agraïr la feinada de l'aperturista, gràcies Joan Vidal !
 

Vies noves a Narieda Oest, Pilichan, el Baron Rojo i el Nostre amic en companyia dels aperturistes. 21-05-2022.

La Roca Narieda oest, ideal per matins calorosos.

            A finals de maig la calor apreta i cal buscar llocs a l'ombra, ens ha arribat que la colla de la Seu d'Urgell han obert unes vies a Narieda oest, es veuen interessants i els demano informació, la Pilar Perales i el Miquel Garrell, un dels aperturistes, ens en fan cinc centims i ens passen les ressenyes, tanmateix però decidim fer una trobada i anar-hi tota una colla amb ells d'amfitrions juntament amb el Josep Fatjó.

Les vies són en un sòcol, tenen dues o tres tirades, la Baron Rojo ja era oberta, el Miquel i companys van obrir la Pilichan a l'esquera d'aquesta i la Nostre amic a la dreta.

Aproximació:

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pônt d'Espia, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera a buscar un corriol fitat, primer prou dret.  Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta.

Aparquem en aquest eixamplament de la carretera a Fígols, abans d'un trencall a l'esquerra que baixa al riu.

La primera via d'avui.  El Joan preparant-se.

Ens dividim en diferents cordades, jo avui escalo amb el Joan Pera i decidim començar per la Pilichan, el Josep Maria i el Manel fan la Nostre amic i la Pilar, Miquel i Josep comencen pel Baron Rojo.

La nostre via te dues tirades, la primera comença per un ressalt força brut encara per perdre trempera aviat i grimpar fins la reunió.  Les assegurances espaiades fan que escalem amb atenció, hi ha encara molta sorreta.

La segona tirada comença arrampada per trempar tot seguit, un mur vertical ja ens fa esmolar els dits...aquí també les assegurances són alegres, però posades on cal.   Va superant diferents plaques on ens cal apretar; la final l'enaro pel mig i no m'en surto havent d'engrapar la cinta, el company de segon ho llegueix millor i va per l'esquerra on troba millor camí.  Felicitar els aperturistes ja que han tret petroli d'aquest sòcol.

La primera tirada és poc mantinguda i discontínua.  Les assegurances alegres.

La segona tirada guanya en intensitat, bon calcari on caldrà esmolar els dits.

L'Alt Urgell amb lo Segre i la Muntanya de Nargó al davant, a la dreta la Muntanya de Santa Fè sobre Organyà.

Recuperant la segona tirada.

Els darrers metres són els mes exigents.

La segona via del dia, entremig deixem la Baron Rojo que tenim ocupada pels companys.

Baixem en un parell de ràpels, les reunions tenen anelles.   Anem per a la segona, volíem fer la Baron Rojo però està ocupada amb el que anem a per la Nostre Amic.     Torna a començar el Joan, la primera tirada és més exigent que l'anterior, presa petita i amb sensació escamosa, ben vertical fa un arc a la dreta per acabar trobant la reunió.

La segona tirada, curta, travessa uns ressalts amb bona presa, és tot atlètica i l'arribada a la reunió és curiosa fent una ziga-zaga divertida.   Una cadena facilita el pas.

Primera tirada mes tècnica que l'anterior, el Joan gaudeix.

Miquel, Pilar i Josep que ens han fet d'amfitrions.

Primera reunió.

Segona tirada, curta i variada.

Segona reunió.

Entrada atlètica a la reunió.

Tercera tirada, un inici per placa trempada i un diedre vertical que ens sorprendrà.

La tercera tirada és la cirereta del pastís, d'entrada una placa vertical que hem de superar en travessia a l'esquerra, bona roca que permet apurar el grau segons es vegi.   Superat el flanqueig es perd de vista el company, la sorpresa és escoltar-lo bufant i xalant alhora, i és que troba un diedre vertical de llibre...vaja una tirada que paga la pena.  Aquí la roca és boníssima i les assegurances escasses, el que afageix un punt de pebre.    Felicitar els autors per haver sabut trobar aquesta línia.

La reunió cimera és comuna amb la Baron Rojo, per la que es rapela de R3 a R1 de la Baron i d'aquí a terra.

Ressenyes dels autors facilitades per Pilar Perales i Miquel Garrell.

 

Un bon recurs per matins calorosos o tardes assolellades, roca calcària prou bona, en alguns llocs rentada, adherència, i de moment amb prou sorreta fins que no es vagi netejant.  Únicament cintes, tot i que un discret joc d'Àliens igual pot ser útil ja que les assegurances són espaïades.

Felicitar a : Ramon Rubio, Òscar Fernandez i Miquel Garrell per aquestes dues noves línies obertes la primavera del 2022.