Pel teu somriure cel a La Pastereta. El Clot de la Mònica. 06-05-2021.

La paret oest de la Pastereta.

Una altra tarda de començaments de maig en que la méteo encara permet anar a cares assolellades com és la paret oest de La Pastereta;   amb el Ricard quedem aquest dijous per tornar-hi, després de la Josep Nieto jo li proposo aquesta línia d'en Paco Vargas que he llegit que te una primera tirada especial...a veure quin pa hi donen.

Aproximació: 

Quedem a Collbató d'on anem a aparcar al Passeig Ronda aprop de l'entrada al centre Hípic Collbató.

D'aquí ja a peu fins al camí del Clot de la Mònica, passem per sota el Serrat d'en Muntaner i continuem pel camí de l'Artiga Alta, Coll dels Pollegons o Sant Joan.  A l'alçada de la paret fem cap a la base que resseguim, avui fins al final on comença a enfilar per una canal.                 

Al final de tot de la paret trobem la nostra línia

Inici potent, nosaltres ho fem per sota la canal, allargant uns metres la tirada. Foto Ricard Rofes.

Avui començo jo, la primera tirada és prou mantinguda i amb les assegurances allunyades que et fan escalar entre elles, i per molt que busco, poques possibilitats d'acompletar l'equipament, millor anar fent que no cansar-se intentant posar res...

Hi ha dues possibilitats de començar, enfilant una mica la canal amunt a buscar la vertical de dues assegurances properes o com fem nosaltres començar abans d'enfilar la canal on una expansió marca el camí.   Això comporta fer un flanqueig delicat a buscar la línia, potser el tram mes obligat i dur de tota la via.

Assegurances espaiades que et fan escalar concentrat. Foto Ricard Rofes.

A mesura que ens enlairem la dificultat es suavitza. Foto Ricard Rofes.

La roca és bona i dóna confiança, passat algun tram prou finot, quan allunya és perquè la roca hi és molt bona o baixa el grau, tanmateix m'aturo entre xapa i xapa per estudiar be la continuació.  Al tram final la roca et porta per terreny fàcil a l'esquerra i la xapa ens queda a la dreta, aleshores cal fer un bon flanqueig aeri per anar a buscar-la...comentant-ho amb el Toni em diu que ell va anar-hi directe i tot i que és mes vertical, hi va trobar molt bones preses.

Superat aquest tram vertical la paret perd verticalitat i s'arriba tranquil.lament a la reunió prou aprop de l'inici de la via Blava, un pel mes amunt.

Primera reunió

El Ricard sortint del tram vertical i començant la segona tirada.

És el torn del Ricard, la segona tirada ja no te el caire vertical de la primera, però no per això és menys atractiva, les assegurances hi són prou espaïades el que afegeix pebre a la progressió, tanmateix aquí la roca és de ben amanir, el company s'hi entreté i posa uns quants flotants, mai està de mes fer pràctiques per quan realment faci falta.

Aquesta segona tirada sembla que trepitja la via Lletra Negreta de Ricard Darder, oberta sense expansions.

Segona tirada, mes amable, on es pot acompletar l'assegurament.

Un Tricam posat amb imaginació.

Inici de la tercera tirada, ben bonic. Foto Ricard Rofes.

La tercera tirada comença prou vertical i amb una roca d'escàndol, fins a un llabi no et pots assegurar, aleshores a l'esquerra trobem alguna expansió;  superat aquest primer tram l'escalada esdevé grimpada pel llom de la Pastereta on coincideixen totes les vies.   Nosaltres anirem a buscar la reunió de la via Blava.

Mentre asseguro el Ricard un Parapent ens sorprèn resseguint les fondalades magistralment, ens passa tant aprop que podem xerrar i tot; resulta que gràcies a les xarxes socials ens coneixem i li puc passar les moltes fotos que li vaig fer, un màquina aquest Albert !

Un grimpaire volador ens sorpren, Albert Cantenys ( Roda de bici)

Acabant la via, tram comú amb la via Blava, i anant a buscar el ràpel de La Petit Four de l'amic Asín.

Ràpel de La Petit Four que ens permet baixar amb cordes de seixanta.

Fe la reunió de la via Blava fem un petit flanqueig a buscar la paret est on trobem la reunió cimera i ràpel de la via Petit Four, oberta per l'amic Joan Asín.   Fent-ho així amb un sol ràpel som a peu de paret (60's) amb l'estalvi de temps que representa.   Tot baixant ens creuem amb el parapentista que torna a pujar per a fer un darrer vol crepuscular.

Les llums del capvespre ens pinten el paisatge.

 Una via exigent el el grau a la primera tirada, V, V+ obligat amb aire entre assegurances, millor anar-hi ben convençuts ja que acompletar l'assegurament és complicat, naltros no hi vam posar res.  La continuació de la via és un gaudi per la roca i l'alterós carener, podríem dir que som a una altra via...

recomanable!  podeu portar Tricams, bagues per merlets i un joc d'Àliens i Cams fins al 0,75 per les dues tirades superiors, així podreu practicar.

Que el grau baix no us enganyi !

Ressenya de la desapareguda La Noche del Loro

Diedre de Mitjanit a Les Roques d'Aguilar ( Cingles de Castelló) Les Arenes. 03-05-2021.

Panoràmica dels Cingles de Castelló

             Un dilluns tarda de maig, el dia  tres, quedem amb el Jordi per anar a Les Arenes, ell no hi ha estat mai encara, i jo hi tinc una via per acabar...doncs apa, quedem a l'aparcament que la Diputació té a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes.

Aproximació:

Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies.  

Peu de via amb la característica llastra. Foto Jordi Ceballos.

Una vegada arribem a la paret anem cap a l'esquerra resseguint-la, superat un pas estret baixarem a trobar un gran Llastrot, aquí comença la Diedre de Mitjanit.

Fa temps tot fent d'altres vies, vaig intentar-la, però a l'arribar a un diedre vertical no em vaig atrevir a continuar, calia portar mes material del que dúia per assegurar la via sense patir...

Avui ja vaig avisat i menys pitons porto força material.

Per començar cal enfilar-se a la llastra, d'ella el company et pot assegurar ancorat a dos espits que hi ha a la paret però el Jordi prefereix assegurar mes còmode des del peu de paret...

Primers metres senzills i prou ben assegurats. Foto Jordi Ceballos.

Com que encara en tinc el record viu, m'enfilo de pressa i progresso amb cura pel tram inicial, prou ben assegurat, fins a tres espits hi trobarem, el darrer és al tram clau: al peu d'un diedre vertical i abalmat a la base...vaja...que t'has de superar amb l'espit per sota...i no és senzill !  hi encabeixo un tasconet mitjà a l'inici de la canal, que és molla...però rai ja que no cal progressar pel fons de la canal.

Després de provar-ho d'un costat i d'un altre finalment veig que no hi ha mes que enfilar-se en diedre...una vegada fet el primer pas la cosa es veu més clara i ja no hi ha tornada enrrera! aconsegueixo poslar-m'he de peus al primer llabi, buff, ara sí que estic tranquil, a més un pel mes amunt veig un bon forat on entra el Càmalot de l'1.

Al pas clau, superar aquest curt diedre d'entrada en balmat.Foto Jordi Ceballos

Ara la progressió és mes senzilla, cal vigilar molt amb les llastretes, ja que aquesta via es fa molt poc, però la dificultat ha baixat, certament superar el diedre inicial és la clau d'aquesta via.

Ara em decanto a la dreta per sortejar un tram herbós i entro a un diedre mes tancat, com una xemeneïa i que permet posar mes assegurances fins a poder xapar el següent espit, prou amunt!   aleshores mig empotrat em vaig enfilant per la xemeneïa-diedre i arribo al darrer espit.   Ara cal sortir a l'esquerra fent un pas tot elegant i situar-se a unes terrasses des d'on ja veig, lluny, la reunió.

Renoi quin allunyament, i en placa! però ben mirat, la progressió és franca, de relleix en relleix i no me n'adono que ja sóc a la primera reunió !

Estic molt content ja que em fèia molta il.lusió la via, i el fet d'haber reculat en l'anteiror ocasió me l'havia mitificat.

Sortint del segon diedre de mes fàcil progressió. Foto Jordi Ceballos.

Un Camalot de l'1 ens permet assegurar la sortida del primer diedre. Foto Jordi Ceballos.

Al fons del segon diedre un pàmpol d'orella d'ós ( Ramonda myconi) Foto JOrdi Ceballos.

Primera reunió, dos espits posats a ma !

El Jordi recuperant la primera tirada.

Començant la segona tirada amb la roca llastrosa que fa malfiar...

El Jordi s'ho passa molt be, troba el pas clau com molt interessant i la resta per gaudir;   ara és el seu torn, comença per un tram vertical i d'aspecte trencat que no anima gaire... la progressió esdevé lenta i segura valorant els millors peus i les millors mans;  la llàstima és que s'acaba la verticalitat aviat i la via perd força...és el que té aquesta paret, que les segones tirades tenen uns començament prou verticals, pero aleshores es converteixen aviat en una grimpada.

A partir d'aquí la paret perd empenta.

Segona reunió, podem baixar amb un sol ràpel de 60 . Foto Jordi Ceballos.

Abans d'arribar a reunió troba un pont de roca que van col.locar els Masó i que jo vaig reforçar amb una altra baga que ja és molt descolorida...per sort és en una zona mes senzilla.

Muntem la reunió cimera i aprofitem la veina de l'esquerra, Carrero Blanco campeon de salto, per a baixar en un ràpel de 60 a peu de via;  també podem una vegada a dalt baixar caminant acabant de pujar el rocam superior i entrant al bosc buscarem un corriol que ens deixarà on hem aparcat el cotxe.

Avui nosaltres anirem a fer una altra via, la Orella d'Ós, de la que sóc l'aperturista i al Jordi li fa gràcia fer.

Ressenya dels autors que trobarem a

Santllors.com

 

 Una via gens de l'estil del que podem trobar aquí, equipada en l'essencial ens caldrà un joc de Tascons mitjans petits i Càmalots fins al 2;  no cal pitonar com apunten els aperturistes, amb el material actual passarem molt be i segurs.

Compte amb la roca, prou delicada, però que millorarà si es va repetint com passa amb les noves de caire esportiu.  Sol a la tarda, ideal per amtins d'estiu o tardes d'hivern -tardor.

Sobretot aparqueu a la gran esplanada passat el pont sobre el Ripoll, no pugeu a les cases de Les Arenes ja que hi ha molt poc espai per aparcar i podeu molestar els veïns...del nostre respecte depen que puguem continuar escalant molts anys a la zona, gràcies !

Retornant a una gran clàssica, la Punta d'en Serreta a la cinglera cimera de la Mola. 24-04-2021. Sant Llorenç del Munt.

L'elegant cara per la que va la via Punta d'en Serreta

                  Aquest dissabte fem un "aplec" a la Mola, amb el David, el Jordi, la Isabel i el Guille anem a repetir la gran clàssica de la Punta Serreta, la via d'en Serreta, oberta el 08 de setembre de 1963 per Carles Olivella, Josep Monistrol i Josep Girbau;   la dedicaren a Josep Nogués, conegut com "Serreta" un amic escalador mort prematurament.

Aproximació:

                     Haurem d'arribar-nos a Matadepera on per la Urbanització Cavall Bernat farem cap el carrer Granera, aparquem en un marcat revolt a esquerra d'on veurem els pals indicadors del Parc. Puguem per la canal de les Bruixes, camí que també porta al sector d'esportiva de les Agonies, per fer cap a la pista de Can Pobla, d'allà per corriol mig perdut seguim el llom de la muntanya anant a buscar la segona cinglera que flanquegem per l'esquerra, mirant a Montserrat; passem pel Bolet de Can Poble i d'allà ja albirem el Cingle dels Cavalls i la Punta d'en Serreta a la seva dreta, el nostre objectiu.

Primera reunió en un còmode replà.

Avui farem dues cordades, comencem el David i jo,  i el Jordi, la Isabel i el Guille ens seguiran.  

La primera tirada la fem per la variant, no per l'original que demana estreps, aleshores és una grimpada amb trams delicats per la roca, poso una cinta en una expasió i una savina aans d'entrar a  reunió.

Els companys apunt de pujar.

El David apunt de començar la segona tirada, la resta arribant a la primera reunió.

                        La segona tirada surt per un tram terrós, aquelles frangues fangoses tant característiques de La Mola, actualment han substituit els espits per bolts ínox amb plaqueta petita.  Aquest tram és molt de confiança de peus, per sort el poc que hi ha està prou sanejat.  Superada aquesta franja la via continua per un esperonet amb assegurances llunyanes, però molt ben posades, a la gran Savina podem posar una baga que ens protegeix el flanqueig a buscar el punt feble per superar un llabi balmat, un altre dels punts clau de la tirada.  Una expansió protegeix la superació de la balmeta i aleshores amunt, trobem una reliquia que serveix per marcar el camí i per on tira mes arribem a la reunió gràcies a uns grans bolos.

Superant el darrer mur abans d'entrar a la segona reunió, molt ben restaurada, el Jordi a la primera.

La reunió que calia triangular molt be, per com n'era de precària, actualment està restaurada amb dos bolts ínox;  la veritat que s'agraeix, ja que és prou aèria i calia cura en protegir-se entre molt ferro vell.   Han deixat una mostra de material de l'apertura que ens fa donar valor a la gesta. 

Material que encara trobem per la via, tot i la restauració.

Si la segona tirada és maca, aquesta és magnífica....comença vertical a buscar uns grans blocs , una roca foguera ens ajudarà.   Aquest tram és potent però amb bona presa impresiona mes que no difícil és;   quan aconsegueixes posar-te de peus sobre ells un pitó amb anella que mira cap avall ajuda psicològicament a trobar una fissura bavaresa, que una vegada engrapem ens permet flanquejar amb seguretat a la dreta i sortir de la vertical.

Arribem a un sòcol, al davant un tram molt dret, veig un burí rovellat a la dreta, el vaig a buscar ja al peu del darrer mur vertical, aleshores veig els parabolts a l'esquerra que protegeixen la sortida d'aquest mur.

Aquest tram és mantingut i demana escalar per sort amb roca de luxe.   La sortida, per un petit diedre amb una savina al peu que podem llaçar per protegir l'arribada a la planura cimera.

Reunió dalt del cingle i el David anant a buscar el tram de roca excel.lent.

Al darrer tram on gaudirem d'una roca Montserratina !

Foto cinglera de la Mola

El Jordi al pas de sortida. 

Moments màgics....

El Jordi recuperant la Isabel.

La reunió és a peu pla, l'allargo per a poder veure el company progressar, el Jordi, al seu torn prefereix anar a buscar una savina prou endins per a fer reunió, també allarga molt per a poder veure els companys.

Una via clàssica de la tercera cinglera de La Mola, imprescindible !  l'hauré fet unes qüantes vegades i sempre n'he sortit molt content;   actualment després de la restauració del 2013 ha quedat amés una via segura, on no cal patir per l'equipament, la roca, al ser prou repetida, és molt sanejada, el que no vol dir que no s'hagi d'escalar amb cura, no oblidem on som....

Podem passar amb cintes, algunes bagues i un discret joc d'Àliens ( prescindibles)

Juntament amb l'aresta dels Cavalls i la Punta dels Cavalls formen una clàssica trilogia de La Mola.

Una vegada al cim baixarem caminant per la canal o acabarem de pujar al Monestir de Sant Llorenç del Munt,

Ressenya aproximada i la dels autors.