Diedre de Mitjanit a Les Roques d'Aguilar ( Cingles de Castelló) Les Arenes. 03-05-2021.

Panoràmica dels Cingles de Castelló

             Un dilluns tarda de maig, el dia  tres, quedem amb el Jordi per anar a Les Arenes, ell no hi ha estat mai encara, i jo hi tinc una via per acabar...doncs apa, quedem a l'aparcament que la Diputació té a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes.

Aproximació:

Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies.  

Peu de via amb la característica llastra. Foto Jordi Ceballos.

Una vegada arribem a la paret anem cap a l'esquerra resseguint-la, superat un pas estret baixarem a trobar un gran Llastrot, aquí comença la Diedre de Mitjanit.

Fa temps tot fent d'altres vies, vaig intentar-la, però a l'arribar a un diedre vertical no em vaig atrevir a continuar, calia portar mes material del que dúia per assegurar la via sense patir...

Avui ja vaig avisat i menys pitons porto força material.

Per començar cal enfilar-se a la llastra, d'ella el company et pot assegurar ancorat a dos espits que hi ha a la paret però el Jordi prefereix assegurar mes còmode des del peu de paret...

Primers metres senzills i prou ben assegurats. Foto Jordi Ceballos.

Com que encara en tinc el record viu, m'enfilo de pressa i progresso amb cura pel tram inicial, prou ben assegurat, fins a tres espits hi trobarem, el darrer és al tram clau: al peu d'un diedre vertical i abalmat a la base...vaja...que t'has de superar amb l'espit per sota...i no és senzill !  hi encabeixo un tasconet mitjà a l'inici de la canal, que és molla...però rai ja que no cal progressar pel fons de la canal.

Després de provar-ho d'un costat i d'un altre finalment veig que no hi ha mes que enfilar-se en diedre...una vegada fet el primer pas la cosa es veu més clara i ja no hi ha tornada enrrera! aconsegueixo poslar-m'he de peus al primer llabi, buff, ara sí que estic tranquil, a més un pel mes amunt veig un bon forat on entra el Càmalot de l'1.

Al pas clau, superar aquest curt diedre d'entrada en balmat.Foto Jordi Ceballos

Ara la progressió és mes senzilla, cal vigilar molt amb les llastretes, ja que aquesta via es fa molt poc, però la dificultat ha baixat, certament superar el diedre inicial és la clau d'aquesta via.

Ara em decanto a la dreta per sortejar un tram herbós i entro a un diedre mes tancat, com una xemeneïa i que permet posar mes assegurances fins a poder xapar el següent espit, prou amunt!   aleshores mig empotrat em vaig enfilant per la xemeneïa-diedre i arribo al darrer espit.   Ara cal sortir a l'esquerra fent un pas tot elegant i situar-se a unes terrasses des d'on ja veig, lluny, la reunió.

Renoi quin allunyament, i en placa! però ben mirat, la progressió és franca, de relleix en relleix i no me n'adono que ja sóc a la primera reunió !

Estic molt content ja que em fèia molta il.lusió la via, i el fet d'haber reculat en l'anteiror ocasió me l'havia mitificat.

Sortint del segon diedre de mes fàcil progressió. Foto Jordi Ceballos.

Un Camalot de l'1 ens permet assegurar la sortida del primer diedre. Foto Jordi Ceballos.

Al fons del segon diedre un pàmpol d'orella d'ós ( Ramonda myconi) Foto JOrdi Ceballos.

Primera reunió, dos espits posats a ma !

El Jordi recuperant la primera tirada.

Començant la segona tirada amb la roca llastrosa que fa malfiar...

El Jordi s'ho passa molt be, troba el pas clau com molt interessant i la resta per gaudir;   ara és el seu torn, comença per un tram vertical i d'aspecte trencat que no anima gaire... la progressió esdevé lenta i segura valorant els millors peus i les millors mans;  la llàstima és que s'acaba la verticalitat aviat i la via perd força...és el que té aquesta paret, que les segones tirades tenen uns començament prou verticals, pero aleshores es converteixen aviat en una grimpada.

A partir d'aquí la paret perd empenta.

Segona reunió, podem baixar amb un sol ràpel de 60 . Foto Jordi Ceballos.

Abans d'arribar a reunió troba un pont de roca que van col.locar els Masó i que jo vaig reforçar amb una altra baga que ja és molt descolorida...per sort és en una zona mes senzilla.

Muntem la reunió cimera i aprofitem la veina de l'esquerra, Carrero Blanco campeon de salto, per a baixar en un ràpel de 60 a peu de via;  també podem una vegada a dalt baixar caminant acabant de pujar el rocam superior i entrant al bosc buscarem un corriol que ens deixarà on hem aparcat el cotxe.

Avui nosaltres anirem a fer una altra via, la Orella d'Ós, de la que sóc l'aperturista i al Jordi li fa gràcia fer.

Ressenya dels autors que trobarem a

Santllors.com

 

 Una via gens de l'estil del que podem trobar aquí, equipada en l'essencial ens caldrà un joc de Tascons mitjans petits i Càmalots fins al 2;  no cal pitonar com apunten els aperturistes, amb el material actual passarem molt be i segurs.

Compte amb la roca, prou delicada, però que millorarà si es va repetint com passa amb les noves de caire esportiu.  Sol a la tarda, ideal per amtins d'estiu o tardes d'hivern -tardor.

Sobretot aparqueu a la gran esplanada passat el pont sobre el Ripoll, no pugeu a les cases de Les Arenes ja que hi ha molt poc espai per aparcar i podeu molestar els veïns...del nostre respecte depen que puguem continuar escalant molts anys a la zona, gràcies !