Retornant a una gran clàssica, la Punta d'en Serreta a la cinglera cimera de la Mola. 24-04-2021. Sant Llorenç del Munt.

L'elegant cara per la que va la via Punta d'en Serreta

                  Aquest dissabte fem un "aplec" a la Mola, amb el David, el Jordi, la Isabel i el Guille anem a repetir la gran clàssica de la Punta Serreta, la via d'en Serreta, oberta el 08 de setembre de 1963 per Carles Olivella, Josep Monistrol i Josep Girbau;   la dedicaren a Josep Nogués, conegut com "Serreta" un amic escalador mort prematurament.

Aproximació:

                     Haurem d'arribar-nos a Matadepera on per la Urbanització Cavall Bernat farem cap el carrer Granera, aparquem en un marcat revolt a esquerra d'on veurem els pals indicadors del Parc. Puguem per la canal de les Bruixes, camí que també porta al sector d'esportiva de les Agonies, per fer cap a la pista de Can Pobla, d'allà per corriol mig perdut seguim el llom de la muntanya anant a buscar la segona cinglera que flanquegem per l'esquerra, mirant a Montserrat; passem pel Bolet de Can Poble i d'allà ja albirem el Cingle dels Cavalls i la Punta d'en Serreta a la seva dreta, el nostre objectiu.

Primera reunió en un còmode replà.

Avui farem dues cordades, comencem el David i jo,  i el Jordi, la Isabel i el Guille ens seguiran.  

La primera tirada la fem per la variant, no per l'original que demana estreps, aleshores és una grimpada amb trams delicats per la roca, poso una cinta en una expasió i una savina aans d'entrar a  reunió.

Els companys apunt de pujar.

El David apunt de començar la segona tirada, la resta arribant a la primera reunió.

                        La segona tirada surt per un tram terrós, aquelles frangues fangoses tant característiques de La Mola, actualment han substituit els espits per bolts ínox amb plaqueta petita.  Aquest tram és molt de confiança de peus, per sort el poc que hi ha està prou sanejat.  Superada aquesta franja la via continua per un esperonet amb assegurances llunyanes, però molt ben posades, a la gran Savina podem posar una baga que ens protegeix el flanqueig a buscar el punt feble per superar un llabi balmat, un altre dels punts clau de la tirada.  Una expansió protegeix la superació de la balmeta i aleshores amunt, trobem una reliquia que serveix per marcar el camí i per on tira mes arribem a la reunió gràcies a uns grans bolos.

Superant el darrer mur abans d'entrar a la segona reunió, molt ben restaurada, el Jordi a la primera.

La reunió que calia triangular molt be, per com n'era de precària, actualment està restaurada amb dos bolts ínox;  la veritat que s'agraeix, ja que és prou aèria i calia cura en protegir-se entre molt ferro vell.   Han deixat una mostra de material de l'apertura que ens fa donar valor a la gesta. 

Material que encara trobem per la via, tot i la restauració.

Si la segona tirada és maca, aquesta és magnífica....comença vertical a buscar uns grans blocs , una roca foguera ens ajudarà.   Aquest tram és potent però amb bona presa impresiona mes que no difícil és;   quan aconsegueixes posar-te de peus sobre ells un pitó amb anella que mira cap avall ajuda psicològicament a trobar una fissura bavaresa, que una vegada engrapem ens permet flanquejar amb seguretat a la dreta i sortir de la vertical.

Arribem a un sòcol, al davant un tram molt dret, veig un burí rovellat a la dreta, el vaig a buscar ja al peu del darrer mur vertical, aleshores veig els parabolts a l'esquerra que protegeixen la sortida d'aquest mur.

Aquest tram és mantingut i demana escalar per sort amb roca de luxe.   La sortida, per un petit diedre amb una savina al peu que podem llaçar per protegir l'arribada a la planura cimera.

Reunió dalt del cingle i el David anant a buscar el tram de roca excel.lent.

Al darrer tram on gaudirem d'una roca Montserratina !

Foto cinglera de la Mola

El Jordi al pas de sortida. 

Moments màgics....

El Jordi recuperant la Isabel.

La reunió és a peu pla, l'allargo per a poder veure el company progressar, el Jordi, al seu torn prefereix anar a buscar una savina prou endins per a fer reunió, també allarga molt per a poder veure els companys.

Una via clàssica de la tercera cinglera de La Mola, imprescindible !  l'hauré fet unes qüantes vegades i sempre n'he sortit molt content;   actualment després de la restauració del 2013 ha quedat amés una via segura, on no cal patir per l'equipament, la roca, al ser prou repetida, és molt sanejada, el que no vol dir que no s'hagi d'escalar amb cura, no oblidem on som....

Podem passar amb cintes, algunes bagues i un discret joc d'Àliens ( prescindibles)

Juntament amb l'aresta dels Cavalls i la Punta dels Cavalls formen una clàssica trilogia de La Mola.

Una vegada al cim baixarem caminant per la canal o acabarem de pujar al Monestir de Sant Llorenç del Munt,

Ressenya aproximada i la dels autors.