Pel teu somriure cel a La Pastereta. El Clot de la Mònica. 06-05-2021.

La paret oest de la Pastereta.

Una altra tarda de començaments de maig en que la méteo encara permet anar a cares assolellades com és la paret oest de La Pastereta;   amb el Ricard quedem aquest dijous per tornar-hi, després de la Josep Nieto jo li proposo aquesta línia d'en Paco Vargas que he llegit que te una primera tirada especial...a veure quin pa hi donen.

Aproximació: 

Quedem a Collbató d'on anem a aparcar al Passeig Ronda aprop de l'entrada al centre Hípic Collbató.

D'aquí ja a peu fins al camí del Clot de la Mònica, passem per sota el Serrat d'en Muntaner i continuem pel camí de l'Artiga Alta, Coll dels Pollegons o Sant Joan.  A l'alçada de la paret fem cap a la base que resseguim, avui fins al final on comença a enfilar per una canal.                 

Al final de tot de la paret trobem la nostra línia

Inici potent, nosaltres ho fem per sota la canal, allargant uns metres la tirada. Foto Ricard Rofes.

Avui començo jo, la primera tirada és prou mantinguda i amb les assegurances allunyades que et fan escalar entre elles, i per molt que busco, poques possibilitats d'acompletar l'equipament, millor anar fent que no cansar-se intentant posar res...

Hi ha dues possibilitats de començar, enfilant una mica la canal amunt a buscar la vertical de dues assegurances properes o com fem nosaltres començar abans d'enfilar la canal on una expansió marca el camí.   Això comporta fer un flanqueig delicat a buscar la línia, potser el tram mes obligat i dur de tota la via.

Assegurances espaiades que et fan escalar concentrat. Foto Ricard Rofes.

A mesura que ens enlairem la dificultat es suavitza. Foto Ricard Rofes.

La roca és bona i dóna confiança, passat algun tram prou finot, quan allunya és perquè la roca hi és molt bona o baixa el grau, tanmateix m'aturo entre xapa i xapa per estudiar be la continuació.  Al tram final la roca et porta per terreny fàcil a l'esquerra i la xapa ens queda a la dreta, aleshores cal fer un bon flanqueig aeri per anar a buscar-la...comentant-ho amb el Toni em diu que ell va anar-hi directe i tot i que és mes vertical, hi va trobar molt bones preses.

Superat aquest tram vertical la paret perd verticalitat i s'arriba tranquil.lament a la reunió prou aprop de l'inici de la via Blava, un pel mes amunt.

Primera reunió

El Ricard sortint del tram vertical i començant la segona tirada.

És el torn del Ricard, la segona tirada ja no te el caire vertical de la primera, però no per això és menys atractiva, les assegurances hi són prou espaïades el que afegeix pebre a la progressió, tanmateix aquí la roca és de ben amanir, el company s'hi entreté i posa uns quants flotants, mai està de mes fer pràctiques per quan realment faci falta.

Aquesta segona tirada sembla que trepitja la via Lletra Negreta de Ricard Darder, oberta sense expansions.

Segona tirada, mes amable, on es pot acompletar l'assegurament.

Un Tricam posat amb imaginació.

Inici de la tercera tirada, ben bonic. Foto Ricard Rofes.

La tercera tirada comença prou vertical i amb una roca d'escàndol, fins a un llabi no et pots assegurar, aleshores a l'esquerra trobem alguna expansió;  superat aquest primer tram l'escalada esdevé grimpada pel llom de la Pastereta on coincideixen totes les vies.   Nosaltres anirem a buscar la reunió de la via Blava.

Mentre asseguro el Ricard un Parapent ens sorprèn resseguint les fondalades magistralment, ens passa tant aprop que podem xerrar i tot; resulta que gràcies a les xarxes socials ens coneixem i li puc passar les moltes fotos que li vaig fer, un màquina aquest Albert !

Un grimpaire volador ens sorpren, Albert Cantenys ( Roda de bici)

Acabant la via, tram comú amb la via Blava, i anant a buscar el ràpel de La Petit Four de l'amic Asín.

Ràpel de La Petit Four que ens permet baixar amb cordes de seixanta.

Fe la reunió de la via Blava fem un petit flanqueig a buscar la paret est on trobem la reunió cimera i ràpel de la via Petit Four, oberta per l'amic Joan Asín.   Fent-ho així amb un sol ràpel som a peu de paret (60's) amb l'estalvi de temps que representa.   Tot baixant ens creuem amb el parapentista que torna a pujar per a fer un darrer vol crepuscular.

Les llums del capvespre ens pinten el paisatge.

 Una via exigent el el grau a la primera tirada, V, V+ obligat amb aire entre assegurances, millor anar-hi ben convençuts ja que acompletar l'assegurament és complicat, naltros no hi vam posar res.  La continuació de la via és un gaudi per la roca i l'alterós carener, podríem dir que som a una altra via...

recomanable!  podeu portar Tricams, bagues per merlets i un joc d'Àliens i Cams fins al 0,75 per les dues tirades superiors, així podreu practicar.

Que el grau baix no us enganyi !

Ressenya de la desapareguda La Noche del Loro