Via Ester acabant per Somni de Tardor i via Nerea a CAM Nou barris. Els graus. Collbató. 20-02-2022.

A l'esquerra de tot del sector Els Graus, els Totxos CAM Nou Barris.

                   Ara fèia dies que no tornava a aquesta zona, em porta molts records d'hiverns fanàtics fent-hi esportiva, tatxant gairebé totes les línies...fins i tot enfilant-me, de segon, a un 7a+....però ha passat molt de temps, això és història.    Tanmateix sempre em sento acollit en aquests topants.   Avui aprofitant que fa molt de fred i tenim poc temps ens apropem al sector CAM Nou barris a fer quelcom tranquil ja que els companys/nyes no han escalat gaire i estan "rovellats".

Aproximació:

                     Ens arribem a Collbató, si veniu en diumenge com és el cas, cal aparcar a la zona habilitada al costat del Parc de Bombers, la resta de dies podreu aparcar al carrer d'Els Graus.  Si ho feu aquí, continueu el carrer cap amunt per trobar de seguida un trencall a ma esquerra que us porta al sector, si veniu de l'aparcament dels Bombers millor anar pel carrer Pau Bertran que quan s'uneix al carrer dels Graus, corba a la dreta, agafeu un senderó que s'enfila directament a buscar el sector.  Aquest sector és prou gran, a la dreta tenim la placa del Jardinet i placa Ghandi per anar cap a l'esquerra passant per la Placa Poma, PLaca Sóiux, Totxo de l'Estel i totalment a l'esquerra el nostre objectiu: Totxo CAM Nou Barris.

Els companys a la veïna via Imma.

El Toni i l'Àngels comencen per la via Imma, nosaltres triem la via Ester que ja li toca el sol;   la primera tirada ja t'escalfa però!  bona roca i cantelluda primer per una rampeta que es va redreçant, al capdamunt fa un canvi a buscar l'agulla de la dreta, aquí tenim el tram clau de la via, que cal saber encarar, fins i tot tira enrera hi tot!  Surt prou be entrant a reunió ben content tot i tenir els dits ben freds.

Des de la primera reunió de la via Ester, el Quique apunt de començar.

La segona tirada mes amable va a buscar la base del mur per on van les vies Ester, Imma i Somni de Tardor més a l'esquerra.   Nosaltres buscant un grau mes amable tirem cap a l'esquerra i fem la Somni de Tardor, una tirada vertical i monolítica que sempre m'ha agradat.  L'inici eñ mes delicat, la resta cal apretar però amb mes possibilitats de triar presa, l'arribada a la reunió torna a apretar.

A la Somni de Tardor i recuperant la tirada.

Una tirada on cal apretar !

Amb una temperatura mes agradable rapelem la somni de tardor per baixar caminant a buscar la segona reunió de Somni de Primavera/ Somni de Tardor, de la que amb un ràpel de seixanta som a peu de via.

Encara ens queda una estona i anem a una viu amagada i poc coneguda, d'una tirada, prou maca, la via Nerea situada entre el Totxo de l'Esperó, el de més a l'esquerra i el Totxo de l' Óscar.

A la dreta del Totxo de l'Esperó aquest ressalt per acabar el dia, via Nerea.

Curiosament aquesta via no l'havia fet encara amb el que ens anem turnant per fer-la de primer;  prou amable amb algun punt on cal mirar-s'ho, un gaudi per acabar el matí, ara sí amb una temperatura ben bona.

Ara és quan hi ha mes gent i quan nosaltres marxem, no ens agraden les aglomeracions.

Una zona ideal per aprofitar tardes de primavera o matins d'hivern tot cercant la millor orientació, bona roca i equipament, un bon recurs per quan no podem anar lluny.

Via Nerea.

Ressenyes d'internet.

 

Safari integral al Turó del Pí, al Serrat Nord de la Palomera. Montserrat sud. 12-02-2022.

De l'aparcament el Serrat de La Palomera

Masia de Can Jorba.

Ara fa dies que no escalem a Montserrat, avui no és el millor dia, està ennuvolat, però no fa massa fred.   Anem dues cordades i volem fer alguna cosa que no ens faci patir massa...i com no, una via dels germans Masó ens atreu:  la via Integral Safari al Serrat Nord de la Palomera.  En tenia referències del company Joan Asín que la deixava prou be, amb el que després d'esmorzar al Muntanya fem cap a l'aparcament.

Aproximació:

Per l'autovia A-2 anem a Collbató d'on anirem a l'aparcament actual de Can Jorba, que trobarem com si anèssim al restaurant de la Vinya Nova en un trencall a l'esquerra.   Del final de l'aparcament surt un corriol que va a trobar la pista a Can Jorba, de la Masia continuem per la pista que va cap al Castell;  al final d'una baixada, arribant a uns camps, veurem a la dreta el corriol que puja al Serrat de La Palomera i Coll de Muset;  el deixem i continuem fins a trobar el torrent de la Coma d'en Pastor, el seguirem, primer pel fons del torrent per després enfilar amunt pel costat esquerra de la vall, en un moment donat passarem al costat dret una estona i quan sembla que no podem continuar tornarem a la dreta, ja força amunt.   Quan el camí torna al llit del Torrent i aquest comença a enfilar-se a buscar el Pas de La Llastra, nosaltres pujarem a buscar uns bonys entre matolls, no hi ha camí definit.   Aleshores arribarem a una paret que resseguirem cap a l'esquerra, al final trobem el peu de via amb la inequívoca marca dels germans Masó:  una Sageta i una S gravades a la roca.

Ermita de la Mare de Déu de la Font sortint de Can Jorba.

Després d'un bon SAFARI! finalment la sageta inequívoca que hem trobat la via.

Per nosaltres ha estat prou difícil identificar el peu de via, no en va el nom de la via, patim un veritable Safari!  primer anem a buscar unes agulles ben maques i fermes al costat dret del torrent, però no! la zona és plena de vies, vies bàsicament d'esportiva i equipades fa molts anys amb espits....estem apunt d'enfilar-nos a una línia però hi ha un pitó i la dificultat no és la de la nostra via...amb la cua entre cames tornem al llit del Torrent, aleshores és quan veig una fita al costat esquerra, cap allà anem i seguim remuntant la vall, ens havíem precipitat.  La via, tot i que sembla impossible, és en una zona de turons d'aspecte arrodonit i de poca entitat, i sí, és aquí.

Potent primera tirada que va flanquejant a la dreta.

           La primera tirada ja localitzada per la senyal picada a la pedra i per un parabolt força amunt;   comença per terreny trencat per anar millorant xapada la primera assegurança.   De la segona començarem un llarg flanqueig horitzontal amb bones mans i peus més punyeteros.   Al final la via s'enfila recta amunt superant un llavi on rau la principal dificultat.   Tram de roca d'aspecte trencat però prou bona en realitat.   Superat el tram balmat entrem en un curt diedre i una rampa, ara sí, plena de pedretes soltes, que ens farà progressar amb cura fins la reunió.  Aquesta els germans la van fer al cim d'un bony d'aspecte gangrenós...jo prefereixo fer-la en una bona Savina al seu peu i gaudint de les vistes de la propera placa.

Acabat el flanqueig cal remuntar un llavi i recta amunt.

El company sortint del tram vertical.

Aspecte del següent mur que agafarem de dreta a esquerra.

Segona reunió en una ferma Alzina.

La segona tirada demana un canvi de reunió caminant fins a trobar la paret, nosaltres hi entrem massa a l'esquerra amb el que fem un bon tram sense assegurances enpalmant passada la segona, sembla ser que s'ha de fer mes per la dreta, aleshores vas trobant assegurances...nosaltres hi hem posat sense voler-ho un pel mes de pebre.  Retrobats els bolts la via trempa mes tot resseguint una fissura que s'evita progressant per la seva esquerra, com l'anterior tirada, caminada delicada a buscar una Alzina on fem reunió.

Entrant a la segona reunió

De la reunió veureu recta amunt un túnel d'aritjols que si el seguiu aniríem a parar a la via Luís Miguel Avendaño...nosaltres anem a l'esquerra fent un altre canvi de reunió anant a buscar un altre muret prou trempat.

La tercera tirada és curta, no en tinc fotos, però val la pena, inici delicat per la humitat i posterior escalada vertical i de bona presa, llàstima que es fa curta.

El Faraó, l'agulla dels dos caps i l'agulla de la Tempestat.

A la interessant quarta tirada

A la tercera reunió s'hi arriba desgrimpant, és en un collet entre dues agulles, la que hem escalat a la tercera tirada i la que tenim al davant, la del Turó del Pí.

Ara ja ens toca la darrera tirada, la quarta, aquesta comença en un pany de paret prou vertical i amb roca d'aspecte relliscós, típica de cara nord.   

Cal una apretada per xapar el primer bolt, la resta millora però s'ha d'escalar...trobarem una Alzina que aprofitarem per llaçar i rodejar per anar a buscar un ressalt vertical que hem de superar per entrar a la placa que ens durà al cim.   Pas amb roca d'escàndol on podrem tibar a pleret ben protegits, ja a la placa toca escalar amb atenció car les assegurances hi allunyen fins al pi on farem reunió.

Els companys esperant el seu torn.

Reunió cimera

Recuperant al Manel des de la quarta reunió.

Foto Turó del Pí.

Descens
Del Turó del Pi ens cal baixar, però els voltants són una selva! havíem llegit que era millor buscar la manera d'assolir el Serrat i d'allà baixar a buscar el camí de Coll de Muset, i així ho fem:  per on mes net ho veïem anem enfilant diferents ressalts, caldran bones grimpades i fins i tot algun pas que encordats no n'haguèssim fet ascos...però ja al serrat ens trobem envaits per la boira i no veïem massa clar per on baixar, anem resseguint el carener en direcció nord fins que ens sembla que trobem una canal per baixar...i sí baixem mes o menys dignament agafats a boixos i savines fins arribar a zona tanquil.la, anem fent per on el bosc ens permet i fantàstic! el camí que ens portarà de tornada i que ja conec d'altres vegades pujant a escalar a la Placa Roofs.    El seguirem cap a la dreta passant per sota La Palomera i la seva zona d'escalada fins al camí de Can Jorba.

Ara toca acabar de pujar dalt La Palomera i baixar pel camí 

Grimpant diferents ressalts per assolir el Serrat de La Palomera.

 

Ben contents al camí de tornada, no ens hem mullat.

Ressenya dels germans Masó que trobareu a la seva web Germans Masó.

Una via discontínua ideal per a dies com el que ens vam trobar, boira, fred, temps poc segur que desaconsella objectius mes compromesos;  tanmateix no és una via banal, sí, discontínua, però els panys de paret que enllaça són molt bons, s'hi ha d'escalar entre assegurances.  Potser la mes difícil és la primera, però està molt ben assegurada no sent gens obligada.  No vam fer servir mes que bagues per savines, està molt ben equipada, potser en algun tram senzill es pot acompletar l'equipament.

Una bona aventura, entre trobar el peu de via i fer-la que no us deixarà indiferents com se sol dir.  L'entorn molt salvatge i solitari, recomanable.

Pel teu somriure cel a La Pastereta. El Clot de la Mònica. 06-05-2021.

La paret oest de la Pastereta.

Una altra tarda de començaments de maig en que la méteo encara permet anar a cares assolellades com és la paret oest de La Pastereta;   amb el Ricard quedem aquest dijous per tornar-hi, després de la Josep Nieto jo li proposo aquesta línia d'en Paco Vargas que he llegit que te una primera tirada especial...a veure quin pa hi donen.

Aproximació: 

Quedem a Collbató d'on anem a aparcar al Passeig Ronda aprop de l'entrada al centre Hípic Collbató.

D'aquí ja a peu fins al camí del Clot de la Mònica, passem per sota el Serrat d'en Muntaner i continuem pel camí de l'Artiga Alta, Coll dels Pollegons o Sant Joan.  A l'alçada de la paret fem cap a la base que resseguim, avui fins al final on comença a enfilar per una canal.                 

Al final de tot de la paret trobem la nostra línia

Inici potent, nosaltres ho fem per sota la canal, allargant uns metres la tirada. Foto Ricard Rofes.

Avui començo jo, la primera tirada és prou mantinguda i amb les assegurances allunyades que et fan escalar entre elles, i per molt que busco, poques possibilitats d'acompletar l'equipament, millor anar fent que no cansar-se intentant posar res...

Hi ha dues possibilitats de començar, enfilant una mica la canal amunt a buscar la vertical de dues assegurances properes o com fem nosaltres començar abans d'enfilar la canal on una expansió marca el camí.   Això comporta fer un flanqueig delicat a buscar la línia, potser el tram mes obligat i dur de tota la via.

Assegurances espaiades que et fan escalar concentrat. Foto Ricard Rofes.

A mesura que ens enlairem la dificultat es suavitza. Foto Ricard Rofes.

La roca és bona i dóna confiança, passat algun tram prou finot, quan allunya és perquè la roca hi és molt bona o baixa el grau, tanmateix m'aturo entre xapa i xapa per estudiar be la continuació.  Al tram final la roca et porta per terreny fàcil a l'esquerra i la xapa ens queda a la dreta, aleshores cal fer un bon flanqueig aeri per anar a buscar-la...comentant-ho amb el Toni em diu que ell va anar-hi directe i tot i que és mes vertical, hi va trobar molt bones preses.

Superat aquest tram vertical la paret perd verticalitat i s'arriba tranquil.lament a la reunió prou aprop de l'inici de la via Blava, un pel mes amunt.

Primera reunió

El Ricard sortint del tram vertical i començant la segona tirada.

És el torn del Ricard, la segona tirada ja no te el caire vertical de la primera, però no per això és menys atractiva, les assegurances hi són prou espaïades el que afegeix pebre a la progressió, tanmateix aquí la roca és de ben amanir, el company s'hi entreté i posa uns quants flotants, mai està de mes fer pràctiques per quan realment faci falta.

Aquesta segona tirada sembla que trepitja la via Lletra Negreta de Ricard Darder, oberta sense expansions.

Segona tirada, mes amable, on es pot acompletar l'assegurament.

Un Tricam posat amb imaginació.

Inici de la tercera tirada, ben bonic. Foto Ricard Rofes.

La tercera tirada comença prou vertical i amb una roca d'escàndol, fins a un llabi no et pots assegurar, aleshores a l'esquerra trobem alguna expansió;  superat aquest primer tram l'escalada esdevé grimpada pel llom de la Pastereta on coincideixen totes les vies.   Nosaltres anirem a buscar la reunió de la via Blava.

Mentre asseguro el Ricard un Parapent ens sorprèn resseguint les fondalades magistralment, ens passa tant aprop que podem xerrar i tot; resulta que gràcies a les xarxes socials ens coneixem i li puc passar les moltes fotos que li vaig fer, un màquina aquest Albert !

Un grimpaire volador ens sorpren, Albert Cantenys ( Roda de bici)

Acabant la via, tram comú amb la via Blava, i anant a buscar el ràpel de La Petit Four de l'amic Asín.

Ràpel de La Petit Four que ens permet baixar amb cordes de seixanta.

Fe la reunió de la via Blava fem un petit flanqueig a buscar la paret est on trobem la reunió cimera i ràpel de la via Petit Four, oberta per l'amic Joan Asín.   Fent-ho així amb un sol ràpel som a peu de paret (60's) amb l'estalvi de temps que representa.   Tot baixant ens creuem amb el parapentista que torna a pujar per a fer un darrer vol crepuscular.

Les llums del capvespre ens pinten el paisatge.

 Una via exigent el el grau a la primera tirada, V, V+ obligat amb aire entre assegurances, millor anar-hi ben convençuts ja que acompletar l'assegurament és complicat, naltros no hi vam posar res.  La continuació de la via és un gaudi per la roca i l'alterós carener, podríem dir que som a una altra via...

recomanable!  podeu portar Tricams, bagues per merlets i un joc d'Àliens i Cams fins al 0,75 per les dues tirades superiors, així podreu practicar.

Que el grau baix no us enganyi !

Ressenya de la desapareguda La Noche del Loro