Via Sense Nom als Estalvis del Porró. La Plantació. Montserrat sud.20-11-2025.

Espectacular "plantació" d'Agulles, a primer terme els Estalvis del Porró amb la fissura per on va la Via Pell Roja, la nostra és a l'esquerra d'aquesta.

 

                           Ara fa temps que no pugem a La Plantació, vam fer-hi molt bona campanya coincidint amb la publicació de la guia del Joan Vidal, però, com tot, sembla que ha passat de moda...una nova via divulgada pels companys Manel i Ita i Joan Prunera ( Col.leccionista de Vies ) als Estalvis del Porró ens en torna a fer agafar ganes, així que anem dues cordades amb diferents objectius, nosaltres Josep i jo a fer la nova via i el Josep Maria i el Paco a fer la Pell Roja.

APROXIMACIÓ:

A la Plantació hi podem anar des del Monestir pujant a Sant Joan i pel camí cap a Sant Jeroni, passat el Mirador, agafar cap a l'esquerra el camí que baixa al Clot de la Mònica, marques blaves, o bé, com vam fer nosaltres, deixant el cotxe al capdamunt del Passeig Ronda abans del trencall amb el carrer Lleida;  d'aquí anem per camí de terra primer en direcció Collbató ( est) per agafar el trencall de l'esquerra, tot vorejant una finca tancada fins entroncar amb el camí de Collbató a la Vinya Nova;  al primer trencall a la dreta enfilem amunt, és el camí de Les Artigues que porta al Frare de Baix i la Pastereta.  El seguim fins dalt de tot, en una collada baixem per entrar a La Plantació;  ja dins la planada agafem el tencall de l'esquerra per sortir per sobre l'agulla Oblidada, ja albirant els Estalvis del Porro.

La gran fissura que ratlla tota la cara oest ens orienta.  La nostre via és a l'esquerra de la mateixa.

Placa vertical i compacte a l'inici del primer llarg.

Primer llarg:      Localitzat el peu de via, no hi ha dubte, ja veurem els parabolts.

El peu de via és curiós, ja que fa una rasa, com una petita rimaïa, per entrar a la paret.   Inici molt vertical i de petits foradets i preses cantelludes però petites.  A nosaltres que hi vam anar a finals de novembre i fèia fred, ens va costar trobar-hi el gest amb els dits glaçats, els primers metres són a l'ombra per aquestes dates.

Superats els primers metres potents ja afluixa la verticalitat arribant còmodament a la reunió.

El Mur inicial és exigent i més a l'ombra i amb fred. Foto Josep Sanz.

Des d'un gran còdol, el peu de via.

Sortint del mur vertical i entrant, per terreny més amable a la primera reunió.

Segon i Tercer llargs:      Comença recta amunt de la reunió, anar seguint els bolts.  Un ressalt amb dos bombos, hi posa la dificultat a la tirada, que es resolt prou be gràcies als bons còdols que hi trobem.   Decidim no fer la segona reunió i continuar fins a la reunió cimera, comuna amb la Pell Roja ( 15 metres).

Primera reunió. Foto Josep Sanz.

Començant el segon llarg i panoràmica feta pels companys des de la Pell Roja.  Foto Josep Maria Mallofré.

Placa amable que es "complica"

Superant el ressalt de la segona tirada.

Arribant a la segona reunió, que no farem, continuant fins el cim.

Reunió cimera i anant al capdamunt de l'agulla, baixarem caminant.

Descens:  Es pot rapelar des de l'aresta Brucs (60m.) o be fer dos de trenta des de la segona reunió.   Nosaltres decidim baixar a peu per la canal entre els Estavis i el Porró, que actualment és ben neta d'Aritjols i còmoda de baixar, no com fa 18 anys quan vam fer la Pell Roja que ens va costar unes bones esgarrinxades.

Els companys de la Pell Roja a la reunió comuna. i Foto Grup.

Material:    Via completament equipada, amb deu cintes exprés passarem.

Ressenya de Tricams a la Cazuela, gràcies.

Via Esquivaboles a La Cajoleta. Els Ecos. Montserrat. 21-10-2023.

A l'inici del Torrent del Migdia a l'indret del coll de l'Ajaguda, La Cajoleta a primer terme. Foto Salvador Berdajín.

 

                 Escalar a la Cajoleta val molt la pena, ja que a l'haver de fer una bona caminada, gaudirem d'una tranquil.litat assegurada, tanmateix cal vigilar amb les regulacions per nidificació d'aus que sovint ens impedeixen d'anar-hi, enguany la prohibició ja s'ha aixecat. ( Consulteu però abans de fer la caminada la web del Patronat de Montserrat.

Aspecte frontal des de peu de via i visió lateral, les aparences enganyen...

APROXIMACIÓ:

Cal anar a l'aparcament que hi ha habilitat abans d'arribar a la Vinya Nova, millor que fer-ho al del restaurant, estarem més tranquils;  del final de l'aparcament surt un corriol que ens du cap a Can Jorba, abans d'arribar-hi seguim la pista que voreja la base de la muntanya cap a la dreta, després d'una pujada, baixem i ja altre cop al pla veurem uns rètols i pals indicadors , és el camí dels Francesos.

El seguirem en progressiva pujada fins al Coll de l'Ajaguda;  ara baixem a buscar el Torrent del Migdia, quan som a la seva llera al davant ja tenim la base de la Cajoleta. El peu de via és a l'esquerra de l'aresta Brucs mentre q    ue una mica més amunt i a l'esquerra trobem el de la via Aran.

El primer llarg és una bonica grimpada.

Primer llarg:      Escalada ajaguda que s'anirà redreçant, cal vigilar d'anar recta amunt i no derivar a la dreta car és l'aresta Brucs.   Escalada tranquil.la i plaent.

El segon llarg ja es posa més dret i gaudim d'una roca excepcional ! Fotos Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:    Continuem recta amunt amb, ara, una mica més de trempera....bona roca i mica en mica agafem ambient.  Trobarem algun ressalt que superarem pel mig.

Recuperant el segon llarg.

El tercer llarg comença flanquejant a l'esquerra.

Tercer llarg:     Ara toca escalar flanquejant cap a l'esquerra, hem d'evitar La Bola cimera, d'aquí el nom de la via !   Mentre l'aresta Brucs ho fa per la dreta, nosaltres pel vessant contrari.    La roca esdevé fabulosa i l'escalada cada cop més vertical, per gaudir.   Un mur ben trempat és la cirereta final, una vegada superat grimparem per terreny ajagut a buscar la reunió cimera.

Per enfilar resta amunt més endavant. Foto Joan Pera.

Descens:   Ho fem en dos ràpels, un primer curt, d'uns 15 m. el trobem al vessant nord una mica per sota del cim i un de 50 des d'un arbre fins als pedrissos per on desgrimparem fins a tornar al peu de via. 

Un muret final ben vertical i amb roca per gaudir !

Foto Cajoleta 

Material:    És una via de placa equipada on amb 8 cintes exprés farem.

Ressenya dels autors, gràcies !

Una via oberta per Luís Alfonso i Josep Solé el 2010, recomanable !   Per aprofitar la caminada fins aquí pot anar be i aprofitar per a fer alguna cosa més, com la via

Jaume Ferràndez Rubio al Serrat de la Cajoleta i que trobem a l'acabar el segon ràpel, o be la via Aran, per l'estil de la ja feta o l'Aresta Brucs.  Pel vessant sud est la  Pluja d'Idees, Juan Rayo Saltarín o la Christmas Race....

Via Ester acabant per Somni de Tardor i via Nerea a CAM Nou barris. Els graus. Collbató. 20-02-2022.

A l'esquerra de tot del sector Els Graus, els Totxos CAM Nou Barris.

                   Ara fèia dies que no tornava a aquesta zona, em porta molts records d'hiverns fanàtics fent-hi esportiva, tatxant gairebé totes les línies...fins i tot enfilant-me, de segon, a un 7a+....però ha passat molt de temps, això és història.    Tanmateix sempre em sento acollit en aquests topants.   Avui aprofitant que fa molt de fred i tenim poc temps ens apropem al sector CAM Nou barris a fer quelcom tranquil ja que els companys/nyes no han escalat gaire i estan "rovellats".

Aproximació:

                     Ens arribem a Collbató, si veniu en diumenge com és el cas, cal aparcar a la zona habilitada al costat del Parc de Bombers, la resta de dies podreu aparcar al carrer d'Els Graus.  Si ho feu aquí, continueu el carrer cap amunt per trobar de seguida un trencall a ma esquerra que us porta al sector, si veniu de l'aparcament dels Bombers millor anar pel carrer Pau Bertran que quan s'uneix al carrer dels Graus, corba a la dreta, agafeu un senderó que s'enfila directament a buscar el sector.  Aquest sector és prou gran, a la dreta tenim la placa del Jardinet i placa Ghandi per anar cap a l'esquerra passant per la Placa Poma, PLaca Sóiux, Totxo de l'Estel i totalment a l'esquerra el nostre objectiu: Totxo CAM Nou Barris.

Els companys a la veïna via Imma.

El Toni i l'Àngels comencen per la via Imma, nosaltres triem la via Ester que ja li toca el sol;   la primera tirada ja t'escalfa però!  bona roca i cantelluda primer per una rampeta que es va redreçant, al capdamunt fa un canvi a buscar l'agulla de la dreta, aquí tenim el tram clau de la via, que cal saber encarar, fins i tot tira enrera hi tot!  Surt prou be entrant a reunió ben content tot i tenir els dits ben freds.

Des de la primera reunió de la via Ester, el Quique apunt de començar.

La segona tirada mes amable va a buscar la base del mur per on van les vies Ester, Imma i Somni de Tardor més a l'esquerra.   Nosaltres buscant un grau mes amable tirem cap a l'esquerra i fem la Somni de Tardor, una tirada vertical i monolítica que sempre m'ha agradat.  L'inici eñ mes delicat, la resta cal apretar però amb mes possibilitats de triar presa, l'arribada a la reunió torna a apretar.

A la Somni de Tardor i recuperant la tirada.

Una tirada on cal apretar !

Amb una temperatura mes agradable rapelem la somni de tardor per baixar caminant a buscar la segona reunió de Somni de Primavera/ Somni de Tardor, de la que amb un ràpel de seixanta som a peu de via.

Encara ens queda una estona i anem a una viu amagada i poc coneguda, d'una tirada, prou maca, la via Nerea situada entre el Totxo de l'Esperó, el de més a l'esquerra i el Totxo de l' Óscar.

A la dreta del Totxo de l'Esperó aquest ressalt per acabar el dia, via Nerea.

Curiosament aquesta via no l'havia fet encara amb el que ens anem turnant per fer-la de primer;  prou amable amb algun punt on cal mirar-s'ho, un gaudi per acabar el matí, ara sí amb una temperatura ben bona.

Ara és quan hi ha mes gent i quan nosaltres marxem, no ens agraden les aglomeracions.

Una zona ideal per aprofitar tardes de primavera o matins d'hivern tot cercant la millor orientació, bona roca i equipament, un bon recurs per quan no podem anar lluny.

Via Nerea.

Ressenyes d'internet.

 

Safari integral al Turó del Pí, al Serrat Nord de la Palomera. Montserrat sud. 12-02-2022.

De l'aparcament el Serrat de La Palomera

Masia de Can Jorba.

Ara fa dies que no escalem a Montserrat, avui no és el millor dia, està ennuvolat, però no fa massa fred.   Anem dues cordades i volem fer alguna cosa que no ens faci patir massa...i com no, una via dels germans Masó ens atreu:  la via Integral Safari al Serrat Nord de la Palomera.  En tenia referències del company Joan Asín que la deixava prou be, amb el que després d'esmorzar al Muntanya fem cap a l'aparcament.

Aproximació:

Per l'autovia A-2 anem a Collbató d'on anirem a l'aparcament actual de Can Jorba, que trobarem com si anèssim al restaurant de la Vinya Nova en un trencall a l'esquerra.   Del final de l'aparcament surt un corriol que va a trobar la pista a Can Jorba, de la Masia continuem per la pista que va cap al Castell;  al final d'una baixada, arribant a uns camps, veurem a la dreta el corriol que puja al Serrat de La Palomera i Coll de Muset;  el deixem i continuem fins a trobar el torrent de la Coma d'en Pastor, el seguirem, primer pel fons del torrent per després enfilar amunt pel costat esquerra de la vall, en un moment donat passarem al costat dret una estona i quan sembla que no podem continuar tornarem a la dreta, ja força amunt.   Quan el camí torna al llit del Torrent i aquest comença a enfilar-se a buscar el Pas de La Llastra, nosaltres pujarem a buscar uns bonys entre matolls, no hi ha camí definit.   Aleshores arribarem a una paret que resseguirem cap a l'esquerra, al final trobem el peu de via amb la inequívoca marca dels germans Masó:  una Sageta i una S gravades a la roca.

Ermita de la Mare de Déu de la Font sortint de Can Jorba.

Després d'un bon SAFARI! finalment la sageta inequívoca que hem trobat la via.

Per nosaltres ha estat prou difícil identificar el peu de via, no en va el nom de la via, patim un veritable Safari!  primer anem a buscar unes agulles ben maques i fermes al costat dret del torrent, però no! la zona és plena de vies, vies bàsicament d'esportiva i equipades fa molts anys amb espits....estem apunt d'enfilar-nos a una línia però hi ha un pitó i la dificultat no és la de la nostra via...amb la cua entre cames tornem al llit del Torrent, aleshores és quan veig una fita al costat esquerra, cap allà anem i seguim remuntant la vall, ens havíem precipitat.  La via, tot i que sembla impossible, és en una zona de turons d'aspecte arrodonit i de poca entitat, i sí, és aquí.

Potent primera tirada que va flanquejant a la dreta.

           La primera tirada ja localitzada per la senyal picada a la pedra i per un parabolt força amunt;   comença per terreny trencat per anar millorant xapada la primera assegurança.   De la segona començarem un llarg flanqueig horitzontal amb bones mans i peus més punyeteros.   Al final la via s'enfila recta amunt superant un llavi on rau la principal dificultat.   Tram de roca d'aspecte trencat però prou bona en realitat.   Superat el tram balmat entrem en un curt diedre i una rampa, ara sí, plena de pedretes soltes, que ens farà progressar amb cura fins la reunió.  Aquesta els germans la van fer al cim d'un bony d'aspecte gangrenós...jo prefereixo fer-la en una bona Savina al seu peu i gaudint de les vistes de la propera placa.

Acabat el flanqueig cal remuntar un llavi i recta amunt.

El company sortint del tram vertical.

Aspecte del següent mur que agafarem de dreta a esquerra.

Segona reunió en una ferma Alzina.

La segona tirada demana un canvi de reunió caminant fins a trobar la paret, nosaltres hi entrem massa a l'esquerra amb el que fem un bon tram sense assegurances enpalmant passada la segona, sembla ser que s'ha de fer mes per la dreta, aleshores vas trobant assegurances...nosaltres hi hem posat sense voler-ho un pel mes de pebre.  Retrobats els bolts la via trempa mes tot resseguint una fissura que s'evita progressant per la seva esquerra, com l'anterior tirada, caminada delicada a buscar una Alzina on fem reunió.

Entrant a la segona reunió

De la reunió veureu recta amunt un túnel d'aritjols que si el seguiu aniríem a parar a la via Luís Miguel Avendaño...nosaltres anem a l'esquerra fent un altre canvi de reunió anant a buscar un altre muret prou trempat.

La tercera tirada és curta, no en tinc fotos, però val la pena, inici delicat per la humitat i posterior escalada vertical i de bona presa, llàstima que es fa curta.

El Faraó, l'agulla dels dos caps i l'agulla de la Tempestat.

A la interessant quarta tirada

A la tercera reunió s'hi arriba desgrimpant, és en un collet entre dues agulles, la que hem escalat a la tercera tirada i la que tenim al davant, la del Turó del Pí.

Ara ja ens toca la darrera tirada, la quarta, aquesta comença en un pany de paret prou vertical i amb roca d'aspecte relliscós, típica de cara nord.   

Cal una apretada per xapar el primer bolt, la resta millora però s'ha d'escalar...trobarem una Alzina que aprofitarem per llaçar i rodejar per anar a buscar un ressalt vertical que hem de superar per entrar a la placa que ens durà al cim.   Pas amb roca d'escàndol on podrem tibar a pleret ben protegits, ja a la placa toca escalar amb atenció car les assegurances hi allunyen fins al pi on farem reunió.

Els companys esperant el seu torn.

Reunió cimera

Recuperant al Manel des de la quarta reunió.

Foto Turó del Pí.

Descens
Del Turó del Pi ens cal baixar, però els voltants són una selva! havíem llegit que era millor buscar la manera d'assolir el Serrat i d'allà baixar a buscar el camí de Coll de Muset, i així ho fem:  per on mes net ho veïem anem enfilant diferents ressalts, caldran bones grimpades i fins i tot algun pas que encordats no n'haguèssim fet ascos...però ja al serrat ens trobem envaits per la boira i no veïem massa clar per on baixar, anem resseguint el carener en direcció nord fins que ens sembla que trobem una canal per baixar...i sí baixem mes o menys dignament agafats a boixos i savines fins arribar a zona tanquil.la, anem fent per on el bosc ens permet i fantàstic! el camí que ens portarà de tornada i que ja conec d'altres vegades pujant a escalar a la Placa Roofs.    El seguirem cap a la dreta passant per sota La Palomera i la seva zona d'escalada fins al camí de Can Jorba.

Ara toca acabar de pujar dalt La Palomera i baixar pel camí 

Grimpant diferents ressalts per assolir el Serrat de La Palomera.

 

Ben contents al camí de tornada, no ens hem mullat.

Ressenya dels germans Masó que trobareu a la seva web Germans Masó.

Una via discontínua ideal per a dies com el que ens vam trobar, boira, fred, temps poc segur que desaconsella objectius mes compromesos;  tanmateix no és una via banal, sí, discontínua, però els panys de paret que enllaça són molt bons, s'hi ha d'escalar entre assegurances.  Potser la mes difícil és la primera, però està molt ben assegurada no sent gens obligada.  No vam fer servir mes que bagues per savines, està molt ben equipada, potser en algun tram senzill es pot acompletar l'equipament.

Una bona aventura, entre trobar el peu de via i fer-la que no us deixarà indiferents com se sol dir.  L'entorn molt salvatge i solitari, recomanable.