Via Toset - Toset a la Roca de la Mel o Torre del Moro. Barranc de Castellfollit.

La Torre del Moro o Roc de la Mel.

                    Després de tastar l'escalada al Roc de Ponent, ens va interessant la Torre veïna, la Torre del Moro o Roc de la Mel al mateix Barranc de Castellfollit a les Muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà.   Ens hi vam acostar amb el Josep i l'Àngels i el Josep Maria, fent dues cordades i així ens vam fer companyia i fotos.
 

Peu de via i començant el primer llarg.

APROXIMACIÓ:

Si venim del Nord anirem per l'autopista AP-7 que deixarem per agafar l'A2 direcció Lleida, la deixem a la sortida 193 direcció Montblanc - L'Espluga de Francolí fins al Monestir de Poblet, allà seguim la T-700 direcció Prades fins a entrar al Barranc de Castellfollit a l'esquerra, creu de Terme.  Seguim la carretera de Castellfollit, passem de llarg l'àrea de lleure Roca de l'Abella aparcant al segon espai que trobem, ja veurem la Torre;  un rètol que indica Torre del Moro  marca el camí que hem de seguir i que en poca estona ens deixa a peu de via.

 

Fent el flanqueig per entrar al diedre de l'esquerra.

Primer llarg:   Comença en uns blocs als que ens hem d'enfilar com mes be ens vagi, anem cap a l'esquerra fins a un punt que uns murs ens barren el pas, els superem per la dreta i ens hi superem, aquí hi ha un burí.  Ara flanquegem a l'esquerra per entrar a un diedre canal i entrar a un replà sota una marcada xemeneïa.   Muntem la reunió entre les branques d'uns arbust i uns friends.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la primera reunió començant el segon llarg.

Segon llarg:     La xemeneïa ens crida, aquí cada un s'ho fa com pot, però amb el que sí coincidim tots ens en penjar-nos la motxilla de l'arnés;  uns posem l'esquena al pany de la dreta i altres a l'oposat...tots hem pujat.  El pas més punyetero és a l'alçada d'un pitó, que una vegada resolt, sortim de l'estretament per entrar a una canal de blocs agradable fins a la reunió en una ferma alzina.

Xemeneïa del segon llarg.

Entrant a la xemeneïa, l'Àngels ja en surt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Gran Alzina on fem la segona reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió i arribant-hi.

Tercer llarg:   Fem un curt canvi de reunió per a poder control.lar millor el company;  aquest s'enfila a buscar un diedre-xemeneïa, primer supera unes graonades fins a sota el tram vertical on mig en diedre, mig encastat guanya el pas

per entrar a una canal diedre on fa reunió en un replà de dos bolts.

Després d'un curt canvi de reunió començant el tercer llarg.

Tram de xemeneïa atlètica.

Entrant a la tercera reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Quart Llarg:    Ja som a l'aresta final, la crestegem fins a trobar la Fita de cim. Muntem reunió amb algun merlet on ens sembli segons el fregadís de les cordes;  em de continuar crestejant un bon tros fins al coll, abans una instal.lació de ràpel per la que baixem a peu de la canal de descens.

Quart llarg, senzill i divertit.  Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:    Per la tartera baixem a trobar el camí de pujada i en uns 20 minuts som altre cop al cotxe.

Cim de la Torre del Moro o Roca de La Mel.

Cresta cap al coll, abans fem un ràpel per entrar a la canal de baixada.

Material:   10 cintes exprés, Joc de Tòtems/Camalots fins al tres.

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu blog, gràcies.

Una via pràcticament desequipada que es deixa protegir prou be, atlètica i variada, diedres, xemeneïes, placa...tot amb un granit diferent que el del Roc de Ponent, més arrodonit i menys cantellut segons com...això demana saber moure's be amb l'equipament flotant.   Molt recomanable.

Via del Castor al Roc del Capó. Alta vall del Ter. 01-07-2026.

Visió parcial del Roc del Capó des de l'aparcament, a la dreta de la paret que es veu, per on va la via Vaca bruna.

 

       Fa molta calor i cal anar a llocs alts si volem escalar a gust.   A la vall del Ter, sobre Setcases, s'hi  han anat obrint línies ben interessants;  A la Coma de l'Orri, paret dels Marrans, Piràmide de la canal de l'Aigua, al Roc de l'Orri, un pel més amunt a les cingleres de la Xoriguera i a les Roques d'en Pera...però força més avall, a l'indret de la font del Viver de la Plana, als Rocs del Capó l'equip Rumba Team hi ha obert unes quantes línies: al Roc del Capó dret: la via del Castor, la via La Guillotina o la via Fa Fred...al Roc del Capó petit la via Vaca Bruna o la via Escalfa caps....Nosaltres avui com a primera visita a la zona triem la via del Castor.

APROXIMACIÓ

De Camprodon anirem a Setcases, agafem, la variant per fora del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter, travessem un pont sobre el ter i abans de trobar la pista forestal a Molló i Espinabell, a l'esquerra, hi ha un aparcament prou gran, al seu final la font del Viver de la Plana;   d'aquí surt una pista que va cap al riu.

Podem triar travessar el riu directament o be buscar una passera, la primera és un tronc que demana fer alguns malabarismes per a travessar i un pel mes amunt trobem dos troncs caiguts que permeten travessar còmodament.   Per arribar-hi abans d'arribar al Ter seguirem un corriol de marques blaves que en un tram segueix molt aprop la carretera, quan torna cap el riu buscarem la passera.

Una vegada travessat el riu Ter remuntem la seva riba, trobarem alguna fita, fins a un punt que una gran fita ens indica que hem de remuntar el pendent, traça feta, i en poca estona som al peu del mur on s'inicia la via, sageta i parabolt visible.

 

Font del Viver de la Plana, fresquíssima !

Diferents maneres de travessar el Ter.....

Aquesta és la més ràpida i refrescant !

Després de remuntar un curt tram de riu, una costeruda i curta pujada ens deixa a peu de via.

Primer llarg:     Comença ajagut amb força molsa que s'ha anat netejant fins a un primer bolt, aquí la paret es redreça, força bon cantell fins a un tram finot protegit per un altre bolt, aquí hi ha el pas de la tirada;  una vegada superat  anem travessant sostrets fins a situar-nos a la dreta d'un arbre llaçat, aquí es torna a trobar un mur trempat, que es supera primer per la dreta per tot seguir anar a l'esquerra entrant a una rampa fins a la primera reunió.

El Ricard protegint el pas abans de la primera assegurança.

Treballant el pas del primer llarg.

Anant a buscar el segon mur del llarg.

Inici del segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:     comença per placa agraida fins a trobar un ressalt on hi ha la primera assegurança fixa de la tirada;  una vegada superat entrem a una placa fissurada que remuntem fins a una franja que permet flotants, d'aquí ja comencem a flanquejar a l'esquerra fins a un ressalt on trobem la segona assegurança fixa.   Una vegada fet aquest pas trobem la reunió a l'esquerra.

Els companys recuperant la tirada.

Muret abans d'entrar a la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:     continua en diagonal a l'esquerra anant a buscar un muret, aquest es supera prou be gràcies a les bones preses que hi trobem, millors quan més a l'esquerra anem.   Continua per un esperó piramidal molt agradable fins la reunió.

Flanqueig inicial del tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Encarant el muret del llarg.

Entrant a la tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercera reunió.

Quart llarg:      Surt de la reunió a buscar una aresta molt divertida i senzilla fins que aquesta s'acaba.

El quart llarg és una cresteta ben agradable.

Descens:      De la reunió cimera anem a un coll del que per la canal de la dreta anirem baixant fins al camí de la llera del riu.  A l'inici ben dret i ple de fullaraca, cal anar amb compte.

Material: una dotzena de cintes exprés, joc de Tòtems o similar fins a l'1 i bagues per arbres.

Via oberta per l'equip Rumba Team : J. Tàpia, J. Quellós i B. Jover el 19-10-2024.

de caire semiequipat com ens ténen acostumats i amb trams on s'ha d'escalar.  De les més assequibles de la zona, tan sols el primer llarg ens pot donar feina, la resta són prou senzills i de bon equipar.   Com la majoria de vies d'aquesta zona, molt arbrades, eviteu anar-hi després de pluja recent.  Primer llarg a l'ombra.

Ressenya dels autors i del Manel i Ita, gràcies !

La Bauma de les Gralles a Coll Roig Sud-Oest. 22-07-2023.

Des de la pista de pujada la cara oest i sud-oest.

           El mes de Juliol cal buscar llocs frescos i a poder ser a l'ombra, ara fa temps que no anem a Coll Roig i aprofitant que al vessant oest /sud-oest hi han vies que no hem fet cap allà que ens dirigim.

APROXIMACIÓ     

Ens arribem a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord.  De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401.  Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402.  a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem.  Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, mosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on s'acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trenca-aigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça.  A l'hivern hi trobarem neu.  Ja al Coll Roig aparquem mirant de no tapar les pistes i al davant trobem les parets ben assolellades.  De l'aparcament no anirem cap a l'est com és habitual per les vies centrals sinó que agafarem un corriol en direcció Nord que es va definint, el seguim cap a l'esquerra fins a trobar una tartera, seguim un corriol prou ben marcat, en un gran bloc hi ha una fita, d'aquí pugem cap a la dreta, trobarem unes cordes i una mini ferrada que ens acosta a les parets, des d'aquí ja localitzem l'evident balma on comença la via, hi arribem flanquejant per un bosquet.

La via comença a la Bauma mateix, flanqueig inicial i bavaresa atlètica a continuació.

Primer llarg    Al peu de via s'hi arriba atravessant un bosquet fent una travessa cap a la dreta, hi ha un bolt per enganxar-s'hi l'assegurador;  comença amb uns passos fins a la dreta per sortir de la bauma i situar-se a la vertical d'un esperó.  Aquí trobem uns peus sospitosos que haurem de gestionar segons la humitat del moment, quan més avall millor.   Enfilar amunt és el pas clau de la tirada, tot i que la dificultat hi és prou mantinguda fins a engrapar la bavaresa.   Preses petites i adherents ajuden a superar aquest tram que surt en lliure.   Bavaresa ben divertida que s'acaba aviat i ens deixa a una gran placa amb canaleres d'aquelles que tant ens agraden.   Aquesta placa és d'autoprotecció, es progressa ràpidament ja que no apreta i poca cosa posarem, ponts de roca i a l'inici algun camalot.

Superat el pas clau ja a la bavaresa. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la primera reunió, la placa a protegir després del tram vertical.

Primera reunió i recuperant el llarg.

Segon llarg    Tirada molt curta, gairebé la podríem considerar un canvi de reunió a no ser pel muret inicial, que una vegada superat ens deixa arribar caminant cap a la dreta a la reunió.

Trencat inici del curt segon llarg.

Començant el tercer llarg

Tercer llarg   Estem als peus d'un esperó de roca compacta al que ens enfilarem tot cercant el millor cantell, primers passos lliscosos per la humitat de la vegetació que ens envolta, per mes amunt millorar l'adherència, escalada tècnica a causa del mur compacte a diferència de la placa del primer llarg generosa en cantells.   Trobem algun punt on cal mirar-s'ho al superar una graonada i s'arriba a la reunió sense problemes.

Buscant el camí al quart llarg.....

Recuperant la ruta, a sota el Joan a la tercera reunió.

Quart llarg    aquí tenim dues possibilitats, anar recta amunt o anar a buscar un bolt prou a la dreta, el company s'hi arriba i no li fa el pes i rectifica seguint per la placa, si hagués continuat per la dreta hauria seguit un diedre prou interessant.   continua per la placa que ens porta a un muret vertical molt divertit de superar.

A la placa i encarant el muret cimer.

Descens   Es rapela la via, es recomana fer tres ràpels de R4 a R3, de R3 a R2 i desgrimpada a R1 i R1 a base.   Nosaltres vam baixar amb cordes de seixanta directament a la R1 i d'allà a la base.

També es pot baixar caminant seguint un senderó fitat perdedor i llarg.

Foto-ressenya de l'amic

Joan Asín.

 Equipament   via semiequipada,  Ens caldran unes dotze cintes exprés i un joc de Tòtems/Camalots fins al tres.  Bagues per a ponts de roca i o tascons segons preferències.

No és de les millors vies de la zona ja que només el primer llarg ens farà xalar, la resta de via entre canvis de reunió i trams poc agraïts ens pot decebre....tanmateix està ben trobada.   Caldrà tornar-hi per a tastar les seves veïnes: El Jardiner, d'on no n'hi ha no en raja, Qui no té feina el gat pentina i De mica en Mica s'omple la pica.