Via del Castor al Roc del Capó. Alta vall del Ter. 01-07-2026.

Visió parcial del Roc del Capó des de l'aparcament, a la dreta de la paret que es veu, per on va la via Vaca bruna.

 

       Fa molta calor i cal anar a llocs alts si volem escalar a gust.   A la vall del Ter, sobre Setcases, s'hi  han anat obrint línies ben interessants;  A la Coma de l'Orri, paret dels Marrans, Piràmide de la canal de l'Aigua, al Roc de l'Orri, un pel més amunt a les cingleres de la Xoriguera i a les Roques d'en Pera...però força més avall, a l'indret de la font del Viver de la Plana, als Rocs del Capó l'equip Rumba Team hi ha obert unes quantes línies: al Roc del Capó dret: la via del Castor, la via La Guillotina o la via Fa Fred...al Roc del Capó petit la via Vaca Bruna o la via Escalfa caps....Nosaltres avui com a primera visita a la zona triem la via del Castor.

APROXIMACIÓ

De Camprodon anirem a Setcases, agafem, la variant per fora del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter, travessem un pont sobre el ter i abans de trobar la pista forestal a Molló i Espinabell, a l'esquerra, hi ha un aparcament prou gran, al seu final la font del Viver de la Plana;   d'aquí surt una pista que va cap al riu.

Podem triar travessar el riu directament o be buscar una passera, la primera és un tronc que demana fer alguns malabarismes per a travessar i un pel mes amunt trobem dos troncs caiguts que permeten travessar còmodament.   Per arribar-hi abans d'arribar al Ter seguirem un corriol de marques blaves que en un tram segueix molt aprop la carretera, quan torna cap el riu buscarem la passera.

Una vegada travessat el riu Ter remuntem la seva riba, trobarem alguna fita, fins a un punt que una gran fita ens indica que hem de remuntar el pendent, traça feta, i en poca estona som al peu del mur on s'inicia la via, sageta i parabolt visible.

 

Font del Viver de la Plana, fresquíssima !

Diferents maneres de travessar el Ter.....

Aquesta és la més ràpida i refrescant !

Després de remuntar un curt tram de riu, una costeruda i curta pujada ens deixa a peu de via.

Primer llarg:     Comença ajagut amb força molsa que s'ha anat netejant fins a un primer bolt, aquí la paret es redreça, força bon cantell fins a un tram finot protegit per un altre bolt, aquí hi ha el pas de la tirada;  una vegada superat  anem travessant sostrets fins a situar-nos a la dreta d'un arbre llaçat, aquí es torna a trobar un mur trempat, que es supera primer per la dreta per tot seguir anar a l'esquerra entrant a una rampa fins a la primera reunió.

El Ricard protegint el pas abans de la primera assegurança.

Treballant el pas del primer llarg.

Anant a buscar el segon mur del llarg.

Inici del segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:     comença per placa agraida fins a trobar un ressalt on hi ha la primera assegurança fixa de la tirada;  una vegada superat entrem a una placa fissurada que remuntem fins a una franja que permet flotants, d'aquí ja comencem a flanquejar a l'esquerra fins a un ressalt on trobem la segona assegurança fixa.   Una vegada fet aquest pas trobem la reunió a l'esquerra.

Els companys recuperant la tirada.

Muret abans d'entrar a la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:     continua en diagonal a l'esquerra anant a buscar un muret, aquest es supera prou be gràcies a les bones preses que hi trobem, millors quan més a l'esquerra anem.   Continua per un esperó piramidal molt agradable fins la reunió.

Flanqueig inicial del tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Encarant el muret del llarg.

Entrant a la tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercera reunió.

Quart llarg:      Surt de la reunió a buscar una aresta molt divertida i senzilla fins que aquesta s'acaba.

El quart llarg és una cresteta ben agradable.

Descens:      De la reunió cimera anem a un coll del que per la canal de la dreta anirem baixant fins al camí de la llera del riu.  A l'inici ben dret i ple de fullaraca, cal anar amb compte.

Material: una dotzena de cintes exprés, joc de Tòtems o similar fins a l'1 i bagues per arbres.

Via oberta per l'equip Rumba Team : J. Tàpia, J. Quellós i B. Jover el 19-10-2024.

de caire semiequipat com ens ténen acostumats i amb trams on s'ha d'escalar.  De les més assequibles de la zona, tan sols el primer llarg ens pot donar feina, la resta són prou senzills i de bon equipar.   Com la majoria de vies d'aquesta zona, molt arbrades, eviteu anar-hi després de pluja recent.  Primer llarg a l'ombra.

Ressenya dels autors i del Manel i Ita, gràcies !