Via Fava al rei a la Paret de Les Picossies ( Serra de Cardó) 04-04-2023.

De l'aparcament passem pel costat d'un abeurador i a la dreta ja veïem la paret.

L'escalada de fa tres setmanes ens va agradar i aprofitant la Setmana Santa ens hi tornem a atançar, aquest cop som tres el Josep, el Salvador i jo mateix.

APROXIMACIÓ :

Per als que venim de Barcelona el millor és agafar l'autopista AP-7 direcció Tarragona aprofitant que de moment ja no és de pagament.  La deixarem a la sortida 38 direcció l'Hospitalet de l'Infant/Mora La Nova, agafarem la C-44 direcció Ginestar- Tortosa girant a l'esquerra, mes endavant girem a l'esquerra per entrar a C-12 i finalment girem a l'esquerra per T-302 Rasquera, el Perelló, l'Ametlla de Mar.

Ja a Rasquera aprofitem per esmorzar a Pastissets Piñol-Puig on ens faran un bon entrepà i podrem comprar els famosos Pastissets de Rasquera.

Continuem per la carretera que va al Perelló TV 3022, a l'alçada del Km 17 girem a la dreta per una pista asfaltada que mirarem de seguir fins al fons de la vall seguint indicacions de Refugi de la Font del Teix.   Deixem a l'esquerra la masia de Joan Pere, trobem una bifurcació, ara a l'esquerra, deixem al costat dret una gran bassa artificial; la pista ja va enfilant cap amunt, passem el coll de Monredons, tornem a girar a l'esquerra pel camí de Montredon en progressiva i forta pujada i pista encimentada arribar a la petita esplanada de la Font i Bassa de Múrria on aparquem.

Per anar a les vies veurem la paret a la nostra dreta, ens hi atansarem passant pel costat de la bassa per un corriol poc fressat però fitat i netejat pels aperturistes, quan siguem a peu de paret ja trobem la nostra via.  A l'esquerra la del Xorto.

Ja a peu de via.

Avui a l'anar tres, ens repartim la via, jo faré les dues primeres tirades i el Josep les dues següents i el Salvador ens traurà de la paret.

El primer llarg comença ajagut per placa finota, arriba aun diedre que una vegada superat ens deixa davant un mur trempat que evitem amb un flanqueig a la dreta per terreny trencat fins a trobar la reunió. 

Placa finota començant el primer llarg ( Foto Salvador Berdajín )

Primera reunió i els companys fent el flanqueig en descens. Foto superior  Salvador Berdajín )

Primera reunió.

Placa fina del segon llarg i segona reunió. ( Foto Salvador Berdajín )

Continuem amb el segon llarg, aquest ja pica mes i aviat trobem el pas clau, no obligat ( 6a/A0) , superat aquest continuem per placa mantinguda fin que arribant a la reunió canvia el taranna passant a fer uns passos d'adherència per entrar a la reunió.

Recuperant la segona tirada. Foto superior Salvador Berdajín.

Ara és el torn del Josep, el tercer llarg comença per l'esquerra de la reunió un pas potent de tibar de dits o A-0 segons la ressenya dels autors....i aleshores anar a buscar un diedre, un cop superat per diferents plaques s'arriba a la reunió.

Finot inici del tercer llarg i navegant per les plaques.

El quart llarg és plaquero, sortim de la reunió per l'esquerra i aem cercant les fissures que de manera amable ens deixen anar enfilant tot esquivant uns Pinets que trobem pel camí, superat el primer anirem en tendència a l'esquerra per passar per sobre un altre Pi petitó, aleshores amunt recta a la reunió.

Començant el quart llarg Foto inferior Salvador Berdajín.

Recuperant el quart llarg ( Foto Salvador Berdajín )

Continua la navegació entre plaques a la quarta tirada.

El Salvador al cinquè llarg

El darrer llarg, el cinquè és pel Salvador, inici potent només sortir que millora un cop superat, per plaques fissurades arriba a la reunió cimera.

Foto Favaalrei !!!! ( Autor Salvador Berdajín )

Ens caldran tres ràpels per tornar a peu de via R3-R2-R1

DESCENSDe la 5ª R fem un ràpel d'uns 60 m fins ala 3era R, d'aquesta un d'uns 40 m a la segona R i d'aquesta al terra en un de 50 m.

Una via molt de placa a diferència de la del Chiki o d'altres de la zona, homogènia en el grau Vè grau amb alguns passos de 6a no obligats.

Amb una dotzena de cintes fareu, tot i que un joc de tascons i friends pot ser útil depenent de la confiança de cada un, nosaltres , per precaució vam portar Tòtems fins el 2 i només vam fer servir el 0.75, això sí alguna baga savinera pot ser útil, fins i tot per reforçar els ponts de roca que amb el temps s'aniran deteriorant.

Moltes gràcies als autors: Antonio Alarcon, Jaume Prat i Joan Rovira que la van obrir el 07-01-2023.

Zona tranquil.la i solitària, sigueu molt respectuosos amb l'entorn i en no obstruir cap camí .  A gaudir la zona.

Ressenya dels autors Antonio Alarcon, Jaume Prat i Joan Rovira.

Via Si encara fossis aquí Chiki a Les Picossies. Serra de Cardó. 18-03-2023.

Aproximant a la paret des de l'esplanada de la Font i bassa de Múrria.  Foto Salvador Berdajín.

  A principis d'any l'amic Antonio Alarcon ens va començar a passar ressenyes de les vies que va estar obrint a Rasquera, concretament a la Serra de Les Picossies;   No hi havíem estat mai i ens va picar la curiositat...ens vam aplegar una bona colla i li vam fer una primera visita.

APROXIMACIÓ :

Per als que venim de Barcelona el millor és agafar l'autopista AP-7 direcció Tarragona aprofitant que de moment ja no és de pagament.  La deixarem a la sortida 38 direcció l'Hospitalet de l'Infant/Mora La Nova, agafarem la C-44 direcció Ginestar- Tortosa girant a l'esquerra, mes endavant girem a l'esquerra per entrar a C-12 i finalment girem a l'esquerra per T-302 Rasquera, el Perelló, l'Ametlla de Mar.

Ja a Rasquera aprofitem per esmorzar a Pastissets Piñol-Puig on ens faran un bon entrepà i podrem comprar els famosos Pastissets de Rasquera.

Continuem per la carretera que va al Perelló TV 3022, a l'alçada del Km 17 girem a la dreta per una pista asfaltada que mirarem de seguir fins al fons de la vall seguint indicacions de Refugi de la Font del Teix.   Deixem a l'esquerra la masia de Joan Pere, trobem una bifurcació, ara a l'esquerra, deixem al costat dret una gran bassa artificial; la pista ja va enfilant cap amunt, passem el coll de Monredons, tornem a girar a l'esquerra pel camí de Montredon en progressiva i forta pujada i pista encimentada arribar a la petita esplanada de la Font i Bassa de Múrria on aparquem.

Per anar a les vies veurem la paret a la nostra dreta, ens hi atansarem passant pel costat de la bassa per un corriol poc fressat però fitat i netejat pels aperturistes, quan siuguem a peu de paret la nostra via és a l'esquerra de la Fava al Rei.

Des de la primera reunió

La primera tirada no és engrescadora, ha estat molt sanejada i presenta les marques de la mateixa, supera un diedre inicial per anar guanyant franges poc mantingudes fins a superar un tram vertical i derivar cap a l'esquerra i fer reunió sota un mur vertical.

Iniciant el senzill, però delicat flanqueig per entrar a reunió.

Potent inici del segon llarg per anar a buscar el diedre.

El segon llarg es veu molt interessant, va a buscar un diedre vertical perfecte, abans un mur que haurem de gestionar i que és més treballós que el diedre.   La roca hi és molt agraïda en preses i es deixa anar fent, més espectacular que difícil.

Quan s'acaba el diedre haurem de sortir cap a l'esquerra a buscar la reunió, passos que demanen atenció.

El diedre es deixa treballar prou be, una passada....

Una vegada superat el diedre cal anar a l'esquerra a buscar la segona reunió.

Flanqueig horitzontal del tercer llarg. Foto Josep Sanz.

Una vegada s'acaba el flanqueig cal baixar per entrar a la reunió.

El tercer llarg és curt, consisteix en un canvi de reunió per anar a trobar un seguit de plaques molt bones;   comencem amb un flanqueig horitzontal  elegant fins a un Pinet, aleshores ens toca desgrimpar a buscar una feixa on hi trobem la reunió.

Adherència començant el quart llarg

El quart llarg comença per una placa d'adherència ben ferma, superada la qual anirem enllaçant diferents plaques fins la reunió, tirada ben maca i plaent.

Quarta reunió i començant el cinquè llarg.

El cinquè llarg és juntament amb el segon el millor de la via, comença a trempar progressivament fins a la vertical;  primer per placa i després per un diedre xemeneïa que es deixa fer amb atenció.   La reunió en un replanet sota el cim, quan la paret ja perd la seva característica i es dilueix entre matolls.

Bones vistes sobre la plana i moles veïnes.

Aquesta tirada es va redreçant fins la vertical. Foto Josep Maria Mallofré des de la via  Candelera vertical.

Vistes des de la reunió cimera de la Mola de Coll de Jou i voltants.

DESCENS :

Farem dos ràpels el primer de 60 m fins la reunió tres i el següent de 50 m fins a la base.  Prou nets i sense problemes de corda.

Croquis de vies gràcies als autors: Antonio Alarcon, Jaume Prat i Joan Rovira.

 Via practicament equipada, posarem bagues per arbres sobretot a la primera tirada i millor portar un discret joc de Tòtems/Càmalots per algun tram.

12 cintes.

Oberta el 29-10-2022 per Antonio Alarcon en solitari excepte el darrer tram en que va tenir l'ajuda de Jaume Prat.  Gràcies als dos per la feinada.

Via Orgia a la Punta del Mig a Sant Llorenç del Munt, La Mola. 23-03-2023.

La Punta del Mig

        Un dijous tarda ens acostem amb el Jordi Ceballos i el Sergi Villar a la Punta del Mig on hi ha un garbuix de vies antigues que en volem trèure l'aigua clara.....fa poc vam repetir la via Sabadell amb en Ricard Rofes i a la dreta d'aquesta línia hi tenim la No hi ha Kulés que creua l'anterior i la via Sis mesos....aquesta darrera no l'acabem de localitzar, ens hi passem estona estudiant la lògica de per on podia anar, però no trobem cap senyal d'antic burí....quan ja portem estona i sembla que avui no farem res de bo el Jordi  diu de repetir la via Orgia (Sorolla)  el  primer llarg es va reequipar el 2013 amb parabolts amb la intenció de deixar-la com a via d'esportiva potent ( 7c).  Nosaltres evidentment ho farem a l'estil clàssic Ae.

APROXIMACIÓ

Cal arribar a Matadepera, anar  per la Urbanització Cavall Bernat pel carrer Cavall Bernat que ja veureu que enfila de cara aquesta agulla característica;  aparquem al final on ens marquen i d'allà anem a buscar el final del carrer.   Ja a la roca anirem en tendència a la dreta per on trobarem traces de camí que ens deixen al collet entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort, d'aquí anem a la dreta resseguint la base de les parets, travessem una cana i ja ens apareix al davant el sostre dels Parents, som a La Punta del Mig.  A la dreta podrem veure l'esbelt Esquirol.  La nostra via és a la dreta de la paret abans d'arribar a l'avenc de l'Esquirol.

Primer llarg anant a buscar els bolts de l'Ae/7c en lliure....

Primer llarg :  Veurem una fissura en diagonal a la dreta, per abastar-la ens enfilarem per una feixeta fent un flanqueig horitzontal a l'esquerra fins a trobar la paret un burí ens permet assegurar-nos per anar a caçar el primer bolt prou amunt.

Artificial de passos prou llargs ja que es va reequipar per a fer la tirada en lliure potent !

L'escalada esdevé un artificial d'enpansió amb passos a últims prou feixucs, no oblidem que el reequipament està pensat per anar en lliure.   Superat el primer mur la paret presenta un petit entrant i aquí haurem de fer algunes sortides en lliure, divertides !  Nou mur vertical del que sortirem en un darrer pas d'estreps d'aquells de sortir de la piscina i que tant punyeteros són.

Són força passos d'artificial amb alguna sortida en lliure.

Sortida d'estreps per anar a buscar la reunió.

Al segon llarg superant el balmat inicial que ens dóna molta feina.

Segon llarg :  de la reunió, instal.lació esportiva amb cadena i anella per a rapelar, cal sortir cap a la dreta per terreny ajagut i molt brut, fent herba tracció s'entra a una feixa còmoda de la que cal sortir per entrar a la placa, un desplom inicial hi posa el pebre.  A l'esquerra del tot hi ha la possibilitat d'anar per un diedre vertical sembla ser que és per on va la via  Sis Mesos.    Nosaltres anem estudiant la feixa, al mig hi ha un espit que permet penjar-hi l'estrep.   La sortida d'estreps ens costa, no es veu clar i intentem per altres parts però no!....que és per aquí, i en un cop de gas assolim la placa;   amb precaució anem a buscar un espit que hi ha sota el sostre mirant de no fallar ja que ens espera la feixa sinó!   Per sort la roca és de la bona de Sant Llorenç.   Ja sota el sostre es pot sortir superant el mateix o fer com vam fer nosaltres flanquejar per sota el sostre cap a la dreta, la roca permet posar algun flotant.    Ja a la placa de la dreta amunt fins a trobar el bosc.

Sis

Evitem el sostre per la dreta tot trobant bona roca i punts de protecció.

Reunió al bosc en unes Alzines.

L'Esquirol ens observa mentre la tarda es va apagant...

Fem reunió en unes Alzines i el company puja, que ja s'estava refredant després del temps que ens ha costat superar el balmat inicial, el sol s'ha amagat i el frontal el tenim apunt. 

Una via que no sabem massa si és la Sorolla o la Orgia, però en Joan Armengol Bairon l'any 1994 la va repetir com a via Sorolla.   Oberta els anys 70 per Francesc Sorolla, fill del mític Andreu Sorolla, ens comenten que en Francesc mai posava el seu nom a les vies amb el que segurament es tracta de la via Orgia.

Ressenyes, a sobre de Joan Armengol i de Santllors  a sota

Ressenya de Roca Calenta

Rebuscant i preguntant  vam arribar a la conclusió que nosaltres vam sortir per la via sis mesos, la Orgia sortia pel diedre de l'esquerra que ens vam estar mirant.   Tanmateix la combinació resulta prou divertida.

De material amb deu cintes farem, anirà be unes plaquetes recuperables per a l'artifo i camalots fins a l'1 , Tricams i dos estreps.

Via per a enamorats de Sant Llorenç.   No m'atreveixo a recomanar-la, aneu-hi i ja direu.

Descens caminant a buscar la canal de l'Esquirol , passarem de nou pel peu de via.