dimecres, 22 de novembre del 2023

Via Si encara fossis aquí Chiki a Les Picossies. Serra de Cardó. 18-03-2023.

Aproximant a la paret des de l'esplanada de la Font i bassa de Múrria.  Foto Salvador Berdajín.


  A principis d'any l'amic Antonio Alarcon ens va començar a passar ressenyes de les vies que va estar obrint a Rasquera, concretament a la Serra de Les Picossies;   No hi havíem estat mai i ens va picar la curiositat...ens vam aplegar una bona colla i li vam fer una primera visita.

APROXIMACIÓ :

Per als que venim de Barcelona el millor és agafar l'autopista AP-7 direcció Tarragona aprofitant que de moment ja no és de pagament.  La deixarem a la sortida 38 direcció l'Hospitalet de l'Infant/Mora La Nova, agafarem la C-44 direcció Ginestar- Tortosa girant a l'esquerra, mes endavant girem a l'esquerra per entrar a C-12 i finalment girem a l'esquerra per T-302 Rasquera, el Perelló, l'Ametlla de Mar.

Ja a Rasquera aprofitem per esmorzar a Pastissets Piñol-Puig on ens faran un bon entrepà i podrem comprar els famosos Pastissets de Rasquera.

Continuem per la carretera que va al Perelló TV 3022, a l'alçada del Km 17 girem a la dreta per una pista asfaltada que mirarem de seguir fins al fons de la vall seguint indicacions de Refugi de la Font del Teix.   Deixem a l'esquerra la masia de Joan Pere, trobem una bifurcació, ara a l'esquerra, deixem al costat dret una gran bassa artificial; la pista ja va enfilant cap amunt, passem el coll de Monredons, tornem a girar a l'esquerra pel camí de Montredon en progressiva i forta pujada i pista encimentada arribar a la petita esplanada de la Font i Bassa de Múrria on aparquem.

Per anar a les vies veurem la paret a la nostra dreta, ens hi atansarem passant pel costat de la bassa per un corriol poc fressat però fitat i netejat pels aperturistes, quan siuguem a peu de paret la nostra via és a l'esquerra de la Fava al Rei.


Des de la primera reunió


La primera tirada no és engrescadora, ha estat molt sanejada i presenta les marques de la mateixa, supera un diedre inicial per anar guanyant franges poc mantingudes fins a superar un tram vertical i derivar cap a l'esquerra i fer reunió sota un mur vertical.
Iniciant el senzill, però delicat flanqueig per entrar a reunió.

Potent inici del segon llarg per anar a buscar el diedre.


El segon llarg es veu molt interessant, va a buscar un diedre vertical perfecte, abans un mur que haurem de gestionar i que és més treballós que el diedre.   La roca hi és molt agraïda en preses i es deixa anar fent, més espectacular que difícil.

Quan s'acaba el diedre haurem de sortir cap a l'esquerra a buscar la reunió, passos que demanen atenció.


El diedre es deixa treballar prou be, una passada....


Una vegada superat el diedre cal anar a l'esquerra a buscar la segona reunió.

Flanqueig horitzontal del tercer llarg. Foto Josep Sanz.

Una vegada s'acaba el flanqueig cal baixar per entrar a la reunió.


El tercer llarg és curt, consisteix en un canvi de reunió per anar a trobar un seguit de plaques molt bones;   comencem amb un flanqueig horitzontal  elegant fins a un Pinet, aleshores ens toca desgrimpar a buscar una feixa on hi trobem la reunió.
Adherència començant el quart llarg


El quart llarg comença per una placa d'adherència ben ferma, superada la qual anirem enllaçant diferents plaques fins la reunió, tirada ben maca i plaent.
Quarta reunió i començant el cinquè llarg.


El cinquè llarg és juntament amb el segon el millor de la via, comença a trempar progressivament fins a la vertical;  primer per placa i després per un diedre xemeneïa que es deixa fer amb atenció.   La reunió en un replanet sota el cim, quan la paret ja perd la seva característica i es dilueix entre matolls.

Bones vistes sobre la plana i moles veïnes.

Aquesta tirada es va redreçant fins la vertical. Foto Josep Maria Mallofré des de la via  Candelera vertical.

Vistes des de la reunió cimera de la Mola de Coll de Jou i voltants.


DESCENS :

Farem dos ràpels el primer de 60 m fins la reunió tres i el següent de 50 m fins a la base.  Prou nets i sense problemes de corda.

Croquis de vies gràcies als autors: Antonio Alarcon, Jaume Prat i Joan Rovira.

 Via practicament equipada, posarem bagues per arbres sobretot a la primera tirada i millor portar un discret joc de Tòtems/Càmalots per algun tram.

12 cintes.

Oberta el 29-10-2022 per Antonio Alarcon en solitari excepte el darrer tram en que va tenir l'ajuda de Jaume Prat.  Gràcies als dos per la feinada.

4 comentaris:

  1. Ens va agradar moltissim aquest lloc tant maco i tranquil. Amb moltes ganes de tornar. Ja hi han mes vies obertes i es veuen força elegants. Salut i ferro Jaume.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sergi, a nosaltres també ens va sorprendre gràtament, no vam tardar a tornar-hi i les visites que encara queden pendents....

      Elimina
  2. Bona zona, tranquilitat i bons aliments, per això tenen la fama, els pastissets de Rasquera , salut i muntanya!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment Josep Maria, encara hi hem de fer feina per allà, a veure quan hi tornem, ara n'és el temps....

      Elimina