Conglomerat per gaudir a Sant Joan, via Sala-Baqués a l'Agulla de la Font de Jacob i via Benson a la cara Norest de la Magdalena inferior.

El perfil esquerra de l'Agulla de la Font de Jacob, el nostre primer objectiu.

Montserrat no ens l'acabarem mai !  avui triem la zona de Sant Joan- Magdalenes per a fruir del seu conglomerat  Volíem fer la integral Nietsche, però a la Gorra Marinera, la via Dústin, tenim la boira enganxada i decidim canviar l'objectiu i anem a la propera agulla de la Font de Jacob a fer l'estètic caire de la via Sala-Baqués.

APROXIMACIÓ 

                            Del Monestir de Montserrat hem d'anar a Sant Joan, ho podem fer caminant o be amb el funicular de Sant Joan.  Caminant ho podem fer per Sant Miquel, camí més amable, amb menys escales, o bé per les escales dels pobres i pas dels Francesos.  De l'estació superior del funicular cal anara l'oest, direcció ermita de Sant Joan;  anem per una pista de terra solta, sobrepassem la Gorra Marinera i abans de la forta pujada fins a l'ermita nova de Sant Joan ens enfilem per unes escales fins a peu de paret, a la dreta, evident.

Des del camí de l'estació superior del funicular de Sant Joan ja veïem la via i l'ermita de Sant Joan.

La primera tirada és una grimpada de tercer. Foto Josep Sanz.

Primer llarg:

En un replà de les escales des del que ja es veu la paret, en sortim cap a la dreta i comencem la grimpada fins a la primera reunió, potser trobem al 1/3 final un parabolt, jo no el vaig saber veure.  La reunió es munta en una còmoda feixa just on la paret es redreça.   També podem accedir a aquesta reunió caminant per les escales.

Des de l'inici del segonllarg, la primera tirada i les escales entre La Roca de Cristhian Dios i La Font de Jacob. Foto Josep Sanz

Potent inici del segon llarg, no obligat.

Segon llarg

Només sortir tenim un pas potent per superar una petita balma, ben assegurat però el que no el fa massa obligat.  Tanmateix  en lliure és un bon pas de 6a de bloc amb les preses cada cop més relliscoses.   Una vegada abastem el segon bolt la progressió és mes agradable i anirem progressant sempre tenint a la vista la propera assegurança, no pas propera, ens movem en un terreny ben vertical de Vè grau.

La segona reunió és en un altre llavi, aquest més petit i incòmode que l'anterior reunió.

Superat el llavi inicial els bons cantells fan gaudir la vertical.

El tercer llarg manté la verticalitat a l'inici per afluixar entrant a la reunió. Fotos Carles Olivella i Viguer.

Tercer llarg:

                      es manté la progressió amb molt bona roca i bons cantells, d'entrada ben vertical per fer un canvi radical abans d'entrar a la reunió a la que arribarem per un tram de tercer.

Al canvi de pendent del tercer llarg.

Quart llarg:

                    Sortim recta amunt de la tercera reunió per terreny amable de bones preses que assegurarem o no segons cada un, llarg desequipat de tercer grau.

Arribem al cim on fem reunió.

Descens:

                 Caminarem pel carener a buscar un arbust on hi ha una baga amb mailló del que farem un ràpel d'uns 15 metres fins a terra.  

Quart llarg de tràmit per assolir el cim.

VIA BENSON

Del ràpel anem caminant direcció est a buscar les escales de Jacob, molt curt.

La via comença als primers graons de les escales, al tercer per ser més exacte, entre les vies Augusta de plaquetes verdes, més avall i la Llibertat positiva a l'acabament just de les escales, doble burí a l'inici i plaquetes grogues..

Després d'un curt ràpel anem al nostre proper objectiu, la via Benson. Foto Josep Sanz.

Des dels darrers graons de les escales de Jacob comença el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:

                  

                      comença amb roca llimada típica de cara nord, progressar amb cura els primers metres, primera assegurança força amunt, aleshores continua menys mantinguda i va a buscar el llavi dret de la gran balma que tenim al damunt.   Superar aquest ressalt és el més difícil de la tirada, sobretot els següents metres després del llavi, després ja arribem a la reunió més còmodament.

A la segona tirada que enllacem amb la següent. Foto Jordi Ceballos.

Segon i Tercer llargs:

                                      sortim de la reunió recta amunt, aquí la paret s'ajeu i perd verticalitat, també perd les assegurances que es fan molt escadusseres, podreu llaçar merlets, força bons i abundants.  aquest segon llarg és curt, però no en trobo la reunió i continuo fins el cim tot creuant-me amb assegurances de diferents vies, aquí dalt la paret s'estreny i tot s'ajunta.  Munto reunió sota el cim en una de les diferents instal.laciuons que hi trobareu. 

Arribant a la reunió cimera enbolcallats per la boira, màgia Montserratina !

Descens

                De la reunió anem al cim caminant i al vessant sud-oest trobem la instal.lació de ràpel , uns 35 metres fins al replà de l'antiga ermita de Sant Joan, per on puja la via normal.

Quan s'aixeca la boira gaudim de les agulles de Sant Benet.

Material

En ambdues vies passarem amb 6 cintes i bagues per merlets, 

Ressenya del blog dels amics Manel i Ita.

Ressenya original de la via Benson i la dels companys Manel i Ita.

 

Tardes a la fresca 4. Via Amnistia a la cara sud de la Magdalena inferior. 08-10-2022.

El grup de Gorres i Magdalenes venint de la Trompa de l'Elefant.

               Continuo amb possibles escalades de tarda, però aquesta la vam fer un dia com a últims recurs...inicialment anàvem a fer la Trompa de l'Elefant per la Boy-Roca dins d'un projecte d'ebtrenament de l'amic Manel abans d'anar a La Punsola del Cavall;  va passar que la nit abans va ploure i tot era humit o xop, amb el que ho vàrem deixar córrer, però ja que érem a Sant Benet després de fer l'aproximació per la canal del  Pou del Gat decidim que anirem a fer una via a l'Ullal de les Magdalenes, la Ulu Apa...però tampoc és bona idea, la primera senzilla i fàcil tirada és ben xopa i plena de molseta traïdora...res que avall, avui no és el dia!    Per no perdre el matí recordo que per un dia com avui la paret sud de la Magdalena és un recurs segur i cap allà que anem i ara sí!

Aproximació

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla,haurem de pujar les escales i travessar el replà de dalt per tornar-nos a enfilar resseguint el peu de la paret;  ja veurem les pintades amb el nom de via.

A peu de via no hi ha dubte....

A sobre el bloc característic, la primera assegurança.

Com la majoria de vies d'aquest pany de paret, la roca és molt agraïda i cantelluda, ara però, les arrancades solen ser el tram mes potent de la via ja que l'ombra de les alzines i la verticalitat li dónen caràcter.   Superats els primers metres, aleshores la roca esdevé superba!   Les assegurances són on calen, sobretot si tenim present que aquestes vies es van obrir sense cap protecció fixe, actualment són un luxe.  

Tanmateix el seu aperturista, Gistavo Mañez, ens repta a fer-ho com ell i gaudir escalant-les amb proteccions flotants, Àliens, merlets, Tricams...nosaltres no ho teníem previst, però és una proposta a tenir present.

Els primers metres els mes verticals i divertits.

Primera reunió molt ben equipada.

Recuperant el primer llarg.

La segona tirada de la via Amnistia travessa el llabi pel dret, com que no la coneixem triem per seguir les assegurances de la via Epitàfio que ressegueix el desplom en una travessia a la dreta molt atractiva i amb passos bonics, recomanable.  Caldrà estudiar per una altra ocasió la segona tirada de l'Amnistia que promer ser interessant.

El Josep Maria a la segona tirada de la Epitafio.

Ressenya d'en Gustavo Mañez i tunejada a sota.

Escalada plaent, ben assegurada i amb roca immillorable.  Amb cintes, poques, fareu, a nos er que entomeu el repte i les volgueu resseguir amb flotants,

En aquest pany de paret podem aprofitar per fer-ne unes qüantes: Neuromante, Oxígen, Quemando cromo, Epitafio, Kontuz Mesedez...

DeE totes podeu baixar rapelant en un o dos ràpels depenent de s'hi aneu amb seixantes o no.

 

Tardes a la fresca 3. Via Origen a la Magdalena inferior, vertical i potent. Montserrat. 22-09-2022.

La cara nord de la Magdalena inferior, ben vertical i freda, ideal per l'estiu.

                  Continuem amb les tardes fanàtiques, aquest dijous anem amb el Ricard a fer una via a la fresca de la cara nord de la Magdalena inferior.

Aquesta via és prou exigent , sobretot el primer llarg que en lliure és 6a+ o molt més....(7a+ diu la guia del Luychi )ha ha ha, nosaltres n'hi ho vam ensumar.

Oberta per Isidre Jané en solitari, l'any 2011 la va acabar obrint la tercera tirada amb l'ajuda del malaguanyat Francesc Salvador ( Kpujo.com emblemàtica web de ressenyes de Montserrat).  Aprofitant aleshores per reequipar-la amb parabolts deixant una magnífica via de caire esportiu amb les assegurances justes.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.   Ja al peu de la Magdalena ens enfilarem resseguint-ne la base en direcció nord, a la dreta i amunt, passada una llastra trobem els espits de la Petit Gerard, força mes amunt ja veurem sota una balma característica, els parabolts de la nostra via.  Peu de via inclinat i terrós, preveïeu quelcom pels peus si la terra es molla si no voleu començar a escalar amb els peus enfangats.

De peu de via, incòmode, la cosa es veu seriosa....

El grau d'aquesta tirada ens obliga a trèure els estreps des de bon començament

La primera tirada ja ensenya el tarannà des del començament, apretar i apretar de valent!  xapar el primer bolt encara es deixa fer, però a partir del segon ja cal trèure l'estrep.  Aleshores anirem progressant en artificial fent sortides en lliure obligat ja que les assegurances no són a tocar.  Després de mes de trenta metres de verticalitat absoluta s'ajeu un pel per entrar a la reunió.

Primera reunió, en un petit relleix. equipament de primera.

Se surt de la reunió cap a la dreta i ja amunt sense treba.

De la segona reunió es comença a escalar fent un flanqueig curt a la dreta a buscar una bona presa de mans, d'aquí, ja xapat la primera assegurança comença el festival !  de presa bona a presa bona amb passos intermitjos on cal apretar;  la segona xapa és prou amunt, tanmateix en cas de caiguda no tocaríem gaire paret....la dificultat es manté en el cinque superior, cal escalar atent i mirar de no errar la línia sino volem patir.  Després del tercer bolt la roca es torna mes generosa en canto i afluixa una mica, tanmateix gaudirem d'una timba impressionant, de les millors tirades que tenim per aquesta zona vam comentar ben contents a la reunió.

Verticalitat mantinguda i rocam espectacular, de les millors tirades que hem fet per aquí !

Entrant a la segona reunió. Foto R. Rofes.

Curta tercera tirada, ja mes amable. Foto R. Rofes.

La tercera tirada és de tràmit per fer cim, aquí la roca ja és mes delicada, sortim recta amunt a buscar una savina, no farem cas d'un espit que es veu a la dreta, és de la veïna Xiqui.   Aprofitem per llaçar la savina i encarem un muret trencat que resulta mes franc del que sembla, superat aquest ja som a la rampa cimera d'on anem a fer reunió a la instal.lació de ràpel de la Normal.

Al cim ben satisfets !  Una tarda ben aprofitada.

Vies de la cara nord i ressenya que hem d'agrair als amics

Manel i Ita

 

Una via que no ens deixarà indiferents, sí la primera tirada ens l'hem de plantejar que la farem tota en artificial amb sortides obligades de 6a+, la segona és tota en lliure amb una verticalitat sorprenent que ens farà gaudir el buit.   Per fer aquesta ja val la pena haver patit als primers metres.

D'equipament amb unes 18 cintes i els estreps fem, una baga savinera per la darrera tirada.

Molt recomanable per dies calorosos i si us heu quedat amb ganes de mes podeu tornar a apretar a la veïna xiqui o a la Petit Gerard.

Tardes a la fresca 2: La que faltava, Quemando Cromo i Epitafio a la Magdalena inferior. Montserrat. 14-07-2022.

A l'esquerra, Magdalena inf, Ullal i Magdalena superior amb el seu contrafort.  Gorra Frígia. 

      Les tardes de Juliol cal seguir buscant llocs a l'ombra, aquest cop amb el Toni Aymamí tornem a la cara est de la Magdalena inferior on  repetim la via : La que hi faltaven espits, o La que faltava...oberta el 1990 per Agustí Cardona i Àlex Montesinos, reequipada el 2009 pel mateix Agustí Cardona;  via de similars característiques que la veïna de la dreta Ratanplan.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.  La nostra via és, de les tres, la del mig.

Perfil per on va la via, al fons la Gorra Marinera.

La primera tirada amb la característica roca rentada de les cares ombrívoles.

Són tres tirades de similars característiques, la primera és potser la mes "compromesa" per la roca rentada a l'ombra dels arbres i la típica roca de " cara Nord".   Tanmateix gaudeix d'uns còdols agraïts a mesura que anem guanyant metres.

Recuperant la bonica primera tirada.

Començant i a mitja segona tirada.

Reunions rapelables.

La segona tirada és potser la mes mantinguda, amb un rocam de pel.lícula que ens farà gaudir.   Tot i ser vies considerades d'iniciació, cal escalar entre assegurances que aquí ja no són tan generoses com la Rataplan, però tampoc tant espaïades com a la Sebastià Patiño.

Recuperant la segona tirada a l'ombra de tarda.

A la tercera tirada arribem a cim.

La tercera tirada manté la verticalitat de l'escalada, perdent però, aviat aquesta característica pr anar afluixant fins arribar a cim.

Com que són vies en que no cal pensar en col.locar les assegurances, en passem molta via i ens queda temps per anar al vessant sud-est/oest segons es miri...

En un ràpel de 30 metres per la via normal som a peu d'agulla, aleshores baixem resseguint la paret en direcció sud fins a trobar aquesta cara;  aquí la roca és molt agraïda i permet l'autoprotecció de tal manera que la majoria de vies van ser obertes per en Gustavo Mañez  sense assegurances fixes, la via Oxígen en canvi es va obrir amb burins anant a buscar la dificultat esportiva, per en Joan Boter i Ricard Cervera,  L'any 2002 es van equipar la resta de vies per la SEAM de l'Agrupació Excursionista Catalunya.

Per acompletar una tarda llarga anem al vessant sud-est.

Fem d'una tirada la Quemando cromo i de baixada anem a la Epitafio.

Comencem per la Quemado Cromo, que jo no havia fet;  tot hi haver una reunió intermitja decidim fer-la d'una tirada, l'equipament és a on cal snese ser excessiu, tanmateix la roca és abrasiva, cantelluda i agraïda que fa gaudir l'escalada.

Rapelem altre coip i ara el Toni comença la via Epitafio que també fem d'una tirada fins dalt, fent-ho d'aquesta manera gaudim la paret.   En Gustavo Mañez recomana fer-ho així i per si esteu motivats, encara millor, fer les vies en l'estil "Clean" com ell les va obrir, la roca en facilita molt la feina amb abundant merlets, forats i fissuretes.

A la Epitafio que també fem d'una tirada, l'inici és el mes "delicat"

Ressenyes del sector;  obertes en clean per Gustavo Mañez, excepte Oxígen, i reequipades per la SEAM de l'Agrupació Excursionisra Catalunya.

 

Un seguit de vies ideals per a dies calorosos, on no ens caldrà mes que cintes expres i ganes de grimpar.  Al vessant sud-est, ideal per a iniciar-se en l'escalada de primer hi trobareu reunions intermitges  per quan es fan cursets o un es vol repartir la via amb el company.