|
La cara nord de la Magdalena inferior, ben vertical i freda, ideal per l'estiu. |
Continuem amb les tardes fanàtiques, aquest dijous anem amb el Ricard a fer una via a la fresca de la cara nord de la Magdalena inferior.Aquesta via és prou exigent , sobretot el primer llarg que en lliure és 6a+ o molt més....(7a+ diu la guia del Luychi )ha ha ha, nosaltres n'hi ho vam ensumar.
Oberta per Isidre Jané en solitari, l'any 2011 la va acabar obrint la tercera tirada amb l'ajuda del malaguanyat Francesc Salvador ( Kpujo.com emblemàtica web de ressenyes de Montserrat). Aprofitant aleshores per reequipar-la amb parabolts deixant una magnífica via de caire esportiu amb les assegurances justes.
Aproximació:
Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni; les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.
Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales. Ja al peu de la Magdalena ens enfilarem resseguint-ne la base en direcció nord, a la dreta i amunt, passada una llastra trobem els espits de la Petit Gerard, força mes amunt ja veurem sota una balma característica, els parabolts de la nostra via. Peu de via inclinat i terrós, preveïeu quelcom pels peus si la terra es molla si no voleu començar a escalar amb els peus enfangats.
|
De peu de via, incòmode, la cosa es veu seriosa.... |
|
El grau d'aquesta tirada ens obliga a trèure els estreps des de bon començament |
La primera tirada ja ensenya el tarannà des del començament, apretar i apretar de valent! xapar el primer bolt encara es deixa fer, però a partir del segon ja cal trèure l'estrep. Aleshores anirem progressant en artificial fent sortides en lliure obligat ja que les assegurances no són a tocar. Després de mes de trenta metres de verticalitat absoluta s'ajeu un pel per entrar a la reunió. |
Primera reunió, en un petit relleix. equipament de primera. |
|
Se surt de la reunió cap a la dreta i ja amunt sense treba. |
De la segona reunió es comença a escalar fent un flanqueig curt a la dreta a buscar una bona presa de mans, d'aquí, ja xapat la primera assegurança comença el festival ! de presa bona a presa bona amb passos intermitjos on cal apretar; la segona xapa és prou amunt, tanmateix en cas de caiguda no tocaríem gaire paret....la dificultat es manté en el cinque superior, cal escalar atent i mirar de no errar la línia sino volem patir. Després del tercer bolt la roca es torna mes generosa en canto i afluixa una mica, tanmateix gaudirem d'una timba impressionant, de les millors tirades que tenim per aquesta zona vam comentar ben contents a la reunió. |
Verticalitat mantinguda i rocam espectacular, de les millors tirades que hem fet per aquí ! |
|
Entrant a la segona reunió. Foto R. Rofes. |
|
Curta tercera tirada, ja mes amable. Foto R. Rofes. |
La tercera tirada és de tràmit per fer cim, aquí la roca ja és mes delicada, sortim recta amunt a buscar una savina, no farem cas d'un espit que es veu a la dreta, és de la veïna Xiqui. Aprofitem per llaçar la savina i encarem un muret trencat que resulta mes franc del que sembla, superat aquest ja som a la rampa cimera d'on anem a fer reunió a la instal.lació de ràpel de la Normal. |
Al cim ben satisfets ! Una tarda ben aprofitada. |
|
Vies de la cara nord i ressenya que hem d'agrair als amics Manel i Ita |
Una via que no ens deixarà indiferents, sí la primera tirada ens l'hem de plantejar que la farem tota en artificial amb sortides obligades de 6a+, la segona és tota en lliure amb una verticalitat sorprenent que ens farà gaudir el buit. Per fer aquesta ja val la pena haver patit als primers metres.
D'equipament amb unes 18 cintes i els estreps fem, una baga savinera per la darrera tirada.
Molt recomanable per dies calorosos i si us heu quedat amb ganes de mes podeu tornar a apretar a la veïna xiqui o a la Petit Gerard.
Felicitats Jaume, una via molt ben trobada i disfrutona, això si amb passos onb cal tibar com molt bé dius. La segona tirada és de les més boniques d'aquesta zona. Apa a tibar que el món s'acaba!!
ResponEliminaGràcies Manei i Ita, la vostra piulada ens la va recordar, gràcies a vosaltres.
ResponElimina