Coll Roig o com gaudir la roca. Vies Diedre Joan Colet i variant oest del Ball de la Filomena. Ripollès. 10-09-2022.

A primer terme el sector Dersu Uzala, la nostra via és a l'esquerra del tot.

        Tornem a Coll Roig, tot i que gairebé hem fet totes els seves vies, a mí encara em quedava pendet la Diedre Joan Colet;  amb el Josep i una colla ens hi atansem.

Aproximació:

                            haurem de pujar fins a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord.  De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401.  Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402.  a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem.  Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, mosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on s'acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trencaaigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça.  A l'hivern hi trobarem neu.  Ja al Coll Roig aparquem mirant de no tapar les pistes i al davant trobem les parets ben assolellades.  De l'aparcament surt un corriol direcció est a buscar la paret, depenent del sector que anem haurem de travessar o no un vailet ( Tanca de filferro electrificada per a les vaques).  En el nostre cas a nem amunt seguint la traça i al capdamunt quan ja som a tocar les parets travessem el vailet i ja som a peu de via, a la nostra dreta la Malalts de Roca.

VIA DIEDRE JOAN COLET

Curiós inci de la via on predomina l'adherència en flanqueig ascendent.

El primer llarg és curiós, progressarem en adherència tot mirant de no enfilar-nos massa, anar cercant els millors peus, que són els que manen, per a mesura que derivem a l'esquerra anar enfilant amunt;  al caire de la paret haurem d'enlairar-nos verticalment, ara sí amb molt bona presa, fins la reunió, fem un petit canvid e reunió.

Acabant el flanqueig de la primera tirada cal enfilar amunt.

Primera reunió accessòria.

Curt però interessant segon llarg

El segon llarg és senzill i curt, amb un tram central on ens hi haurem de fixar;  la reunió la xapem i és millor baixar a buscar l'inici de la tercera tirada en una feixa.  Desgrimpada que per al primer és senzilla i pels segons millor pensar a deixar alguna assegurança.

El Josep al peu de la segona reunió accessòria, després d'un petit descens.

El tercer llarg és molt interessant, surts amb passos d'adherència i de col.locació per anar progressant en tendència a l'esquerra, no sempre per on hi ha les assegurances....algun tram on sort del forat salvador i ens trobem sota un muret vertical i llis que ens deixarà al diedre placa final, tot un gaudi !

Sembla impossible superar-lo, però van sortint petits relleixos, petites escates...i ja som dins la placa final;  aquí cal saber trobar la posició de mans i peus ajudant-nos de la paret de la dreta sobretot i hi ha qui fins i tot empotra l'esquena.  Passos potents 6b díuen al tram final, no obligat.

Fantàstica tercera tirada que va "in crescendo" fins arribar a la reunió !

Entram al tram clau per encadenar, adherència i sang freda....

Darrera tirada, senzilla però a equipar llevat de l'expansió inicial.

El darrer llarg comença plaquero per enfilar per un terreny molt fracturat el que permet l'autoassegurament a plaer.  Com a pega, es fa curt !

La via acaba al costat del camí que baixa del sector Dersu Uzala, amb el que tot baixant i veïent que encara tenim temps decidim arrodonir el matí al sector de l'esquerra on l'incansable Santi Sanz i companys no paren d'obrir noves vies, aquesta que anem és una variant d'entrada de la El Ball de la Filomena i la trobartem al corriol obert a la base de les parets.

Molt bona roca i moltes possibilitats de protecció amb bagues o encastadors, Càmalots etc.

VARIANT OEST DEL BALL DE LA FILOMENA

           

Potent inici de la primera tirada, bavaresa no obligada i amunt !

Trobada la via El Ball de la Filomena, aquesta és mes al'esquerra, en un esperó vertical que s'encara en bavaresa, entrada no obligada, però que ens atreu per com en són de bonics els passos d'entrada....una bona tibada i som al cim de l'esperó d'entrada, la continuació sembla senzilla, i no...passos d'adherència amb mans escadusseres, se'ns fa rar....una vegada integrada aquesta entrada la resta no afluixa, trobem un mur vertical dividit en dos que és on es concentra la dificultat, superat aquests murs resta un altra tram vertical que sembla seriós però que es deixa fer millor.

Per superar el desplom central, Mambo !

Placa final desequipada, plaent.

Una vegada a la primera reunió la via perd força, resten tres tirades senzilles i poc equipades, enllacem les dues següents per deixar pel final la darrera una placa ajaguda i completament desequipada, a l'estil de la via K que ens farà gaudir tot progressant i autoassegurant-nos.

Gaudint aquesta placa a equipar.

Des de dalt anirem per un corriol transversal en direcció est que enllaça amb la baixada habitual.

Ressenya dels amics

Manel i Ita

Ressenya dels amics

Eskalades al Ripollès

Dues vies recomanables on gaudireu de l'adherència de Coll Roig i l'escalada atlètica que caracteritza aquesta zona.   A la primera amb un grapat de bagues savineres fareu, per la darrera tirada sobretot i un joc de Tòtems o similar per a les plaques finals de la segona.

Una zona ideal per a l'hivern en dies d'anticicló, no pas amb aquest fred polar d'enguany.  La Joan Colet acostuma a estar a l'ombra fins ben entrat el matí, ideal per a dies calurosos, a l'hivern potser no és la millor via.

En Joan Colet a qui va dedicada la via era un alpinista de la Unió Excursionista de Vic que va morir al Nanga Parbat al patir una caiguda baixant al camp 3 l'any 1977, bonic record dels aperturistes Santi Sanz i Toni Vilaseca.