 |
| Des del pont mateix l'aresta. |
Ara que estàvem acostumats a buscar raconades a l'ombra i a escalar poc abrigats, ens ha arribat l'hivern de sobte! El cap de setrmana no podia sortir, tanmateix la pluja constant no ha deixat fer res...
però dilluns apunta que sortirà el sol i jo tinc festa ! "enganyo" al Jordi i al Salvador per anar cap a Sant Llorenç de Montgai; l'objectiu havia de ser quelcom senzill, ja que el Salvador fa poc temps que ha tornat a escalar des de la juventut en que se n'havia fet un tip.
Triem l'aresta de la Coma de Gelis, que no havíem fet ni el Jordi ni jo, portant a la reserva altres possibilitats, la Cresta Tio Maria, la paret de la Formiguera...
 |
| El corriol que voreja el llac ens deixa a peu de via. |
De camí ens aturem a Cubells a fer un bon esmorzar, no tenim pressa, està núvol, fa fred i bufa un ventet emprenyador, vaja combinació ideal ha ha ha.
Amb la panxa plena tot es veu millor i amb calma fem via cap a Camarasa i d'allà a Sant Llorenç de Montgai; al pont de l'Escalera, davant la Paret del Pont deixem el cotxe. Abans de creuar-lo a la dreta hi ha una bona esplanada. D'allà mateix surt el corriol que voreja el pantà.
Tot el cap de setmana ha estat plovent i aquí la humitat és arreu...dubtem, però tot i estar encara tapat el cel i fer ventet ens animem i sortim.
 |
| La primera tirada té el pas mes "extrany" de l'aresta. |
El camí és ben enfangat i relliscós, voreja tot fent petits sifonades, el pantà; en una bretxa ben marcada, allà comença l'aresta.
Ens equipem i comencem: veig un pitó i mes amunt un pont de roca, bé! la roca és freda i relliscosa i d'entrada, ben vertical. Trobo bons agafadors que dónen confiança i m'enfilo fins la baga de la que flanquejo a la dreta tot cercant el mes senzill. A partir d'aquí la dificultat està en no trepitjar res mullat ni enfangat.
La reunió a uns 20 m. de dues Sabines, la de l'esquerra un pel perjudicada.
 |
| Inici de la segona tirada. |
Recupero els companys, al Salvador li patina un peu quan està per sobre el clau i es colpeja la ma que li queda ben adormida! tanmateix es recupera i supera el pas. Amb aquesta humitat aquest és el pas més exigent de l'aresta.
Ja tots tres reunits, continuo: l'aresta es redreça i esmola, l'aspecte és seriós, però es deixa fer prou be malgrat la mullena ambiental. Algun pitó de tant en tant així com bagues, fan que no pateixis per equipar res.
He perdut de vista els companys i m'avisen que resta poca corda, al davant tinc dues Sabines ben fermes, a banda i banda amb el que decideixo aturar-me i muntar reunió.
 |
| Segona reunió en dues Sabines. |
 |
| Sortint a buscar la reunió i continuant la tercera tirada. |
Continuo amb la tercera tirada, passo un tram llisot i entro en un replà on trobo la reunió que hauria d'haver fet...segueixo amunt superant l'anomenada primera Torre i entrant en un tram d'aresta horitzontal ben esmolada i aèria: passos ara a una banda, ara a l'altre banda fan divertida la progressió. Llaço algun merlet per a donar seguretat a la progressió. Em tornen a avisar que resta poca corda amb el que m'aturo i faig reunió d'una altra Sabina, ben ferma ella. d'aquí veig els companys i penso que serà millor.
 |
| Els companys a la nostra segona reunió. |
 |
| De la tercera reunió, els companys i el tram d'aresta més esmolat i aeri. |
 |
| Cavalcant l'aresta. |
 |
| A la quarta reunió. |
La quarta tirada segueix la mateixa tònica, aèria i esmolada, però amb menys continuïtat o és que ja ens estem acostumant a l'ambient. Passo La Gepa per l'esquerra en un bonic flanqueig a mig aire, també he llegit que es podia anar a tota cresta i sí, ja tornarem! serà mes divertit.
Abans d'entrar a la reunió un altre tram ben esmolat ens fa fer de funambulistes.
 |
| A la entretinguda quarta tirada. |
 |
| Passos estrets i amb ambient, per gaudir! |
 |
| Al diedre de la Torre de la cinquena tirada. |
El Jordi frisa per encapçalar la cordada, ell doncs, ens traurà d'aquí. Fem canvi de cordes i continua a buscar la segona Torre, primer per un tram de caminar. Ja el veïem tréure el cap pel diedre característic i d'allà a la dreta s'enfila dalt la Torre, la reunió és a sota la Torre, però ell prefereix fer-la al cim així ens recupera millor i visualment ens pot controlar.
 |
| La Gran Torre de la Coma de Gelis com a colofó! |
 |
| A la darrera reunió abans del cim, en un còmode replà sota el diedre final. |
La sisena tirada la partim, el Jordi ens assegura mentre desgrimpem la segona Torre i caminem fins al basament de la Gran Torre on fem reunió d'un pont de roca gegant.
El Jordi continua fins la reunió que és en un nínxol sota el diedre final.
 |
| El Jordi gaudirà d'aquest espectacular diedre d'aspecte trencat però de bon escalar. |
La darrera tirada per si sola ja mereix la visita, un diedre vertical d'aspecte tenebrós, però res mes lluny de la realitat car els còdols són ferms talment fòssim a Riglos.
Un pont de roca i un pitó protegeixen l'entrada, aleshores un estretament posa la questió difícil, almenys això sembla, però no, mig en diedre, mig en oposició, la progressió és franca. Posa un Camalot en un forat abans de trobar el següent pitó i ja arriba a l'alzina que és llaçada; aquesta la voreja per l'esquerra entrant en una placa graonada on cal anar amb compte per la mullena, almenys avui.
 |
| El Montroig ens fa de teló de fons i ens recorda que ja és aquí! |
 |
| El Salvador gaudint d'allò mes ! |
 |
| Ben contents dalt del cim de la gran Torre |
Ha estat una escalada, grimpada molt agradable. l'Aresta m'ha sorprès, aèria, esmolada i tècnica, amb cap pas on et quedis venut i sempre amb possibilitat d'acompletar la protecció si ens cal.
La roca amb la humitat i fred d'avui ens ha fet escalar concentrats i abrigats.
Al cim el vent bufa fort amb el que fetes les fotos baixem de pressa.
El ràpel és al costat oposat per on hem arribat en una soca de Sabina ben arrelada, voltada per una ferma cadena i un mailló sobredimensionat. Amb una corda simple en tindrem prou, són 25 metres escassos.
 |
| Es rapela pel vessant contrari on hem arribat, 25 m. |
 |
| Sant Llorenç de Montgai....bellíssim! |
 |
| Arrecerats del vent gaudim del solet, el dia ha estat rúfol: ventós i fred. |
 |
| Pel vessant que mira a Sant Llorenç trobem la sendera que baixa de pet a buscar el camí. |
 |
| Ressenya de Jordi Marmolejo i Benabarre arran del reequipament de la cresta. |
Escalada- grimpada recomanable. Havia estat prohibida i actualment és regulada :
PROHIBIT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JULIOL.
La tirada de La Torre Gran de la Coma de Gelis, va ser la primera via oberta a Sant Llorenç de Montgai per companys de Badalona l'any 1960, la cresta va ser oberta per gent del Centre Excursionista de Lleida. Cortés, Farré i Mallol
el setembre de 1960.
Com a material una dotzena de cintes expres, bagues per a sabines i, o, merlets, algun Camalot fins al 2 sobretot per a la darrera tirada.
Roca sanejada, però cal anar-hi amb compte. Senzilla per a gent avesada en aquest terreny d'aventura, no tant per a debutants, compte!
Obligada fins arribar a La Gepa on si ens cal es pot abandonar baixant al vessant est, a partir d'aquí trobem força escapatòries.
Fotos en que surto autor Salvador Berdajín
