Integral de l' Aresta dels Ripollesos a la Roca del Gall ( Riera del Garfull) 28-08-2024.

Espectacular cresta de la Roca del Gall

Aquest agost finalment lliguem caps per anar a repetir aquesta agulla de nom molt atractiu, Aresta dels Ripollesos ! i com que jo sóc Ripollès d'adopció frisaba per fer-la.

Els hi proposo al Joan Pera i el Josep Maria Mallofré que em fan confiança i s'apunten a l'aventura....només tinc la resenya que vaig trobar a Facebook fa anys al penjar-la el Sergi Martínez de la web Eskalades al Ripollès i poca informació més de com arribar a peu de via, on aparcar etc...

Oberta l'any 1986 per Joan F. Brusi, Santi Sanz, Joan Garcia i Manolo Sabariego, que en fa la primera repetició  el 24-07-86 i no és fins l'agost que en Joan Garcia i el Mateix Manolo en fan la segona ascensió.   A l'actualitat està restaurada amb químics, via i reunions, així com el primer tram d'aresta gràcies a l'incansable aperturista de la zona Santi Sanz, gràcies.

De la carretera de Montgrony ja veïem la cresta i on aparcarem el cotxe.

 

De l'aparcament fem una ràpida baixada a la riera del Garfull i ja som a peu de via.

La via comença al peu del canal que subministra l'aigua a Gombrèn. ( Foto Joan Pera)

Aparquem a la dreta de la carretera de Montgrony abans d'arribar a la masia de la Molina; just a l'altura de la cresta hi trobem un espai per a tres o quatre cotxes, hi ha una torre de corrent característica.  Per baixar al torrent passem per la base de la torre elèctrica i un corriol de fort pendent ens baixa a la riera del Garfull;  ja veïem aleshores l'impressionant muralla per on ens enfilarem.

El primer llarg s'ha d'escalar amb calma ja que la roca és de cantell petit.

Primer llarg   Comença sobre la sèquia que recull l'aigua del municipi de Gombrèn, veurem uns químics.   Assegurem des del canal mateix tenint cura de no sucar la corda a la sèquia !  En cas de passar gent, possible ja que la zona forma part d'un itinerari , aleshores potser millor pujar a la base on tenim els anclatges per a fer reuió.

La via comença en diagonal a l'esquerra amb roca que d'entrada no inspira massa confiança, per la humitat de la zona...anirem a buscar un esperó i per aquest anirem pujant.

Un tram fissurat on les assegurances allunyen es pot protegir amb algun friend mitjà/ petit.

Entrar al replà de la reunió és el més fort de la tirada, s'ha de saber llegir ja que tot i tenir molt bona presa és un pas atlètic que ens farà apretar.

La primera reunió és en un relleix.  ( Foto Joan Pera)
Molt ben reequipada amb químics ( a sota)

De la reunió els companys a peu de via.

El segon llarg comença tranquil fins a trempar i desplomar, amb molt bona roca això sí !

El segon llarg  surt de la reunió cap a l'equerra anant a buscar el perfil nord de l'aresta, aquí trobem un inici plaent amb bon cantell per de sobte trempar la paret.

Aquí hi ha el pas clau de la via, per sort gaudeix d'una roca molt bona i amb bon cantell, que ens farà apretar per a poder superar-lo, una vegada passat trobarem bones preses i s'anira ageïent la paret fins a muntar reunió sota el pinacle cimer.  Reunió rapelable amb químics.

Al tram clau de la tirada.  ( Foto Joan Pera)

De la reunió acabem de pujar a l'agulla i desgrimpem fins a una collada.

De la segona reunió acabem de grimpar fins al cim on hi ha restes d'una instal.lació de ràpel antiga, no recomanable, decidim no fer el curt ràpel ja que es pot desgrimpar l'aresta protegint amb Friends al segon de corda quedant poc exposat.

Arribem a una collada fonda on a la paret del davant hi ha una altra reunió de químics  rapelable que fem malgrat el curt recorregut.

Del coll on tenim una magnífica reunió rapelable continuem per aquesta fissura a buscar l'aresta.  ( Foto Joan Pera)

De la collada en sortim per una canal molt enbrossada a buscar la paret de la dreta per on continua la cresta, aquest tram és senzill fins a un gendarme esbelt que haurem de travessar...aquí la cresta és esmolada i ben aèria.   Ens assegurarem amb bagues ben llargues a la punta de l'aresta, per cert força descomposta, hem de progressar amb molt de compte !  ja sobrepassat el merlet cimer a sota n'hi ha un altre de millor aspecte que també llacem, ara ens haurem d'abocar al buit amb molt bones mans resseguint l'aresta,  una presa de peu es va suicidar durant la baixada, sort d'estar ben agafat de mans.   Fins a dos merlets més podrem posar abans de fer reunió en un petit roure a la base del gendarme.

L'aresta acaba amb aquest gendarme esmolat que haurem de desgrimpar aèriament.

La desgrimpada es pot assegurar amb bagues per merlets.

L'Albert desgrimpant l'agulla.

Continua l'aresta, ara amb una roca de luxe! Fem una reunió improvisada a l'acabar-se la corda.

Anem pasant tota la colla el tram delicat amb cura, sobretot els que la fan de segon que resten més desprotegits, el darrer merlet salta al quedar molt baix i la corda al tensar-se l'arrenca.

Continuem la cresta que primer és caminant fins a trobar un ressalt vertical que ens aboca al darrer tram de cresta, aquí el company ha d'improvisar un reunió al saltar-se-la.

Aquest darrer tram de cresta gaudeix d'una roca cantelluda i ferma amb infinitut de possibil.litats de protecció, protecció que posem molt de tant en tant ja que l'amplada de l'aresta no fa patir gens tot i ser aèria.

Ample i amable tram d'aresta. Foto Josep Maria Mallofré.

Acabant el Crestall, al fons podem veure la carretera a Montgrony.

S'acaba la cresta però per baixar a peu pla haurem de fer una desgrimpada pel vessant sud de l'aresta tot buscant el millor pas i protegint el descens dels segons tant com pugem ja que la desgrimpada acaba en un terreny terrós i herbós on millor no patinar...vaja un digne colofó a aquesta activitat mig escalada mig cresta en que ens ho hem passat molt be!

Material  Amb unes deu cintes passem i si voleu seguir la creta, aleshores força bagues merleteres, prou llargues i un joc de Friends/Càmalots/Tòtems fins a l'1.

Possibilitat de fer només l'agulla inicial amb el que aleshores passarem amb només cintes, tanmateix millor no us deixeu perdre el salvatge recorregut d'aquesta aresta, recomanable.

Molt bona ressenya trobada a la xarxa, en desconec l'autor/rs.