Via Wilkenny al Torrent de la Ruïra. Roc d'en Rossell. 15-07-2024. Una aventura de via !

El Roc d'en Rossell des de la pista a Fontalba i visió lateral de la paret.

                                     Fins no fa massa desconeixia que en aquesta paret es podia escalar, sempre que hem pujat per la pista de Fontalba ha estat per escalar a la Dent d'en Rossell o Roc del Dui però aquesta paret fins fa poc era verge de vies;  a l'actualitat n'hi ha tres, la més antiga del 2010 i obra d'en Kim Gil, tota desequipada i les altres dues són la Wilkenny obra de'n Jordi Tàpia i Bernat Jover ( Rumba Team)  17-18 d'agost 2023 , el nom fa referència a un famós Bar  de Bariloche ( Argentina) i la darrera apertura és la Xustiyou oberta el desembre de 2023 per D. Martínez, A. Rafart, X. Gómez, J. Fonts i Sergi Martínez.

Són vies d'aventura, semiequipades, en una paret que d'entrada no crida l'atenció, però que guarda raconades ben interessants i una escalada variada.

Amb el Josep Coll triem la Wilkenny per conèixer aquesta paret, hi anem un dilluns per evitar els contorls de trànsit de la carretera de Fontalba els mesos d'estiu.

 

Aspecte de la paret amb el Balandrau al fons.

APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Queralbs per la GIV 5217 i agafar  la carretera de Fontalba, gir forçat a la dreta;  trobem la caseta de control de pujada a Fontalba, al segon revolt a l'esquerra aparquem i buscarem a la part superior de la corva una fita i un "vailet" (fil electrificat per a control del bestiar) el passem i per corriol poc aparent ens acostarem a la paret mirant de no guanyar altura, trobem un marcat corriol que s'enfila, aquest no.    Amb intuició i mirant de no perdre massa el nivell anirem trobant restes de corriol fins a travessar el torrent de la Ruïra, aleshores pujarem pel vessant oposat fins a localitzar el marcat diedre i els arbres llaçats, ja hi som.

En condicions normals en uns 20 minuts podem ser a peu de via, quan hi vam anar la vegetació havia crescut molt i va ser difícil avançar, aneu amb pantaló llarg, ortigues !

Arribant al peu de via per una selvàtica aproximació !

Al meu darrera el diedre inicial i fletxa que confirma el peu de via.

Primer llarg:    Una vegada localitzat el peu de via, hi ha una sageta picada a la roca, ens preparem per començar;  un primer tram ajagut sortejant alguna ginesta i s'arriba al diedre, diedre atlètic i amb dos arbres que suen una baga per assegurar-nos.  La resta s'ha d'autoprotegir.   Pot estar moll, compte!   Sortint del diedre anem a la dreta per una placa compacta protegida amb bolts, a la meitat el pas clau.

Al capdamunt anirem a buscar un arbre després d'un tram trencat, no anar a l'esquerra a buscar dos roures sobre un espadat.

Entrant al sòcol i ja al diedre del primer llarg.

Sortint de l'acrobàtic diedre i a la placa del segon tram de tirada.

Segona reunió de dos claus i el Josep entrant-hi.

Segon llarg :     De l'arbre de la dreta anem a buscar la paret i un roure que barra el pas, una vegada aprofitat per llaçar l'arbre com a protecció, no ens hi enfilarem sinó que farem un flanqueig horitzontal d'aspecte trencat i terrós, trobem un pont de roca que confirma que anem be, d'aquest remuntem a una altre feixa i ara flanquegem a l'esquerra fins a poder sortir tot fent herba-tracció i entrar a una graonada ample, al davant i prou amunt un parell de claus on fem la reunió.

És un llarg difícil de llegir on cal saber navegar per terreny trencat tot i que amb molt bones preses, excepte l'entrada a reunió en que millor que no hagi plogut !

Després d'aquesta tirada al reunir-nos amb el company maleïm la via, i és que de moment és molt rara....per sort més amunt acabarem canviant d'opinió.

Iniciant el tercer llarg per un esperó trencadot.

Tercer llarg:       Del replà de la segona reunió anem a la dreta a buscar un esperó proper, primer rampós per anar-se acanalant i posant-se vetical.  sortim a un terreny herbós que va a buscar unes plaques llises on hi ha un bolt, aquí tenim un pas potent que una vegada superat ens acosta a un diedre vetical d'escalada atlètica i agraïda fent reunió a uns roures sota un muret-

Partim aquesta tirada pel fregament. al tram "clau" i al diedre canal final.

La tercera reunió és a l'ombra dels arbres.

Recuperant el diedre-canal. Foto Josep Coll.

Sortida arborícola del quart llarg. Foto Josep Coll.

Quart llarg:    cal superar un mur curt i vertical, ho fem amb l'ajuda del tronc de dos arbres que ens permet assolir un ample replà, atarterat, nosaltres vam anar per l'esquerra tot cercant el tram mes senzill, la via va per les plaques de la dreta acabant però al mateix lloc;  aquest tram és més una cresta que una paret...per unes plaques en tècnica de diedre assolim un gran bloc al que hi ha un bolt, aquí fem la reunió completant-la amb una baga a un merlet.

Quarta reunió i el Josep al darrer tram.

Cinquè llarg de tràmit per arribar al mur final.  A sota detall de la cinquena reunió.

Cinquè llarg:     Des de la quarta reunió ja podem veure el mur on muntarem la següent reunió, és un tram de transcisió on caminarem uns 60 metres tot anant a buscar el replanet de reunió;  la lluentor de l'únic parabolt de la següent tirada ens orienta.

Inici del sisè llarg, ben interessant. Foto Josep Coll.

Sisè llarg:    comença anant a l'esquerra a buscar el fil d'un esperó, per la placa de sobre la reunió és molt llis...., al capdamunt i a la vertical de la reunió podem posar un Tòtem que ens assegura la caça del bolt que és al full del davant del diedre que estem escalant, anar-lo a buscar és el més exposat ja que pel fons de la canal és tot trencat.  UNa vegada xapat tornem al vessant oposat per situar-nos sota un desplomet que anirem superant gràcies als bons cantells que anem trobant, a dalt compte amb les blocs que algun es mou.   Arribem a l'arbre del capdamunt i seguim pel mur del costat que es convertirà en aresta per acabar caminant fins la reunió.  Aquesta és d'un clau a reforçar, nosaltres amb un Càmalot del 2.   Aquí trobem el pot-llibre de registre.

Sisena reunió, on, a sota, hi trobem el pot de registre.

Setè llarg:     comença a la vertical de la reunió anant a buscar l'evident diedre truncat que tenim al davant;   de progressió amable, a la meitat trobem un clau i ja encarem el desplomet, aquest té molt bon cantell i es deixa fer i protegira demanda.   Una vegada superat trobem un bolt.   Semblaria que ja s'ha acabat, però no és així, resta superar unes grades atlètiques amb ambient que anirem autoprotegint.    Fem reunió cimera en uns grans blocs.

Interessant i estètic diedre del setè llarg, el darrer.

Un ressalt a mig diedre hi posa pebre.

Sortint de les plaques finals ( Foto Josep Coll)  i reunió cimera.

Foto Roc d'en Rossell amb el Taga de fons.

Descens:    Els aperturistes indiquen desgrimpar per la dreta, est, anant a parar a l'inici de la via i al cotxe, tanmateix nosaltres no ho veïem clar i preferim seguir carenejant sense guanyar alçada i anar a buscar la pista de Fontalba.    Aquesta baixada és treballosa, ens hem de fixar a la vall que se'ns obre a l'esquerra uns grans blocs, hem d'anar a buscar-los i dels blocs saltar d'un a l'altre pel mig de l'exuberant vegetació, anirem trobant traces de pas;  aquest tram selvàtic ens deixa a un corriol planer que surt a un camp, del camp decidim baixar tot cercant el pas entre arbustos i així estalviar-nos un tros de pista.  Acabem baixant per la pista fins al cotxe.

Tot fent drecera a la baixada, aspecte de la paret.

Itinerari aproximat i descens recomanat pels autors;   ressenya de la via.

Material:   Una quinzena de cintes exprés i un joc complet de Tòtems o equivalent fins el tres.  Bagues savineres.

Els aperturistes ja avisen a la seva ressenya, una via d'aventura ! i certament ho és.  Poc assegurada el que fa que la intuició i nas per a seguir el recorregut sigui important, trams discontinuus amb trams molt bons, herba tracció a estones.

Amb tot lo expresat ja sé que no entusiasmaré a gaire gent a anar-hi, però la via i la paret és com és.   Quan érem a la segona reunió ens hem dit amb el company:  quin callo de via...però a mesura que hem continuat hem canviat d'opinió.

Tanmateix no te res a veure amb les vies de la dent d'en Rossell, allà la roca és monolítica i continuada, aquí és més trencada, no us la puc recomanar, no vull perdre amics....però ja està feta i la conclusió final és prou bona.