Via Sense Nom als Estalvis del Porró. La Plantació. Montserrat sud.20-11-2025.

Espectacular "plantació" d'Agulles, a primer terme els Estalvis del Porró amb la fissura per on va la Via Pell Roja, la nostra és a l'esquerra d'aquesta.

 

                           Ara fa temps que no pugem a La Plantació, vam fer-hi molt bona campanya coincidint amb la publicació de la guia del Joan Vidal, però, com tot, sembla que ha passat de moda...una nova via divulgada pels companys Manel i Ita i Joan Prunera ( Col.leccionista de Vies ) als Estalvis del Porró ens en torna a fer agafar ganes, així que anem dues cordades amb diferents objectius, nosaltres Josep i jo a fer la nova via i el Josep Maria i el Paco a fer la Pell Roja.

APROXIMACIÓ:

A la Plantació hi podem anar des del Monestir pujant a Sant Joan i pel camí cap a Sant Jeroni, passat el Mirador, agafar cap a l'esquerra el camí que baixa al Clot de la Mònica, marques blaves, o bé, com vam fer nosaltres, deixant el cotxe al capdamunt del Passeig Ronda abans del trencall amb el carrer Lleida;  d'aquí anem per camí de terra primer en direcció Collbató ( est) per agafar el trencall de l'esquerra, tot vorejant una finca tancada fins entroncar amb el camí de Collbató a la Vinya Nova;  al primer trencall a la dreta enfilem amunt, és el camí de Les Artigues que porta al Frare de Baix i la Pastereta.  El seguim fins dalt de tot, en una collada baixem per entrar a La Plantació;  ja dins la planada agafem el tencall de l'esquerra per sortir per sobre l'agulla Oblidada, ja albirant els Estalvis del Porro.

La gran fissura que ratlla tota la cara oest ens orienta.  La nostre via és a l'esquerra de la mateixa.

Placa vertical i compacte a l'inici del primer llarg.

Primer llarg:      Localitzat el peu de via, no hi ha dubte, ja veurem els parabolts.

El peu de via és curiós, ja que fa una rasa, com una petita rimaïa, per entrar a la paret.   Inici molt vertical i de petits foradets i preses cantelludes però petites.  A nosaltres que hi vam anar a finals de novembre i fèia fred, ens va costar trobar-hi el gest amb els dits glaçats, els primers metres són a l'ombra per aquestes dates.

Superats els primers metres potents ja afluixa la verticalitat arribant còmodament a la reunió.

El Mur inicial és exigent i més a l'ombra i amb fred. Foto Josep Sanz.

Des d'un gran còdol, el peu de via.

Sortint del mur vertical i entrant, per terreny més amable a la primera reunió.

Segon i Tercer llargs:      Comença recta amunt de la reunió, anar seguint els bolts.  Un ressalt amb dos bombos, hi posa la dificultat a la tirada, que es resolt prou be gràcies als bons còdols que hi trobem.   Decidim no fer la segona reunió i continuar fins a la reunió cimera, comuna amb la Pell Roja ( 15 metres).

Primera reunió. Foto Josep Sanz.

Començant el segon llarg i panoràmica feta pels companys des de la Pell Roja.  Foto Josep Maria Mallofré.

Placa amable que es "complica"

Superant el ressalt de la segona tirada.

Arribant a la segona reunió, que no farem, continuant fins el cim.

Reunió cimera i anant al capdamunt de l'agulla, baixarem caminant.

Descens:  Es pot rapelar des de l'aresta Brucs (60m.) o be fer dos de trenta des de la segona reunió.   Nosaltres decidim baixar a peu per la canal entre els Estavis i el Porró, que actualment és ben neta d'Aritjols i còmoda de baixar, no com fa 18 anys quan vam fer la Pell Roja que ens va costar unes bones esgarrinxades.

Els companys de la Pell Roja a la reunió comuna. i Foto Grup.

Material:    Via completament equipada, amb deu cintes exprés passarem.

Ressenya de Tricams a la Cazuela, gràcies.

Via Josep Barceló al Dàtil. Agulles de Montserrat. 12-05-2025.

Al capdamunt de la Canal del Cirerer i abans d'arribar a La Filigrana, el nostre objectiu,

 

           A Agulles sempre és un plaer escalar-hi, quin regal de la natura!   Per dies calorosos o amb vent de Nord, el Dàtil és ideal ja que queda amagat i arrecerat al fons de la Canal del Cirerer.   Amb el Josep Maria Mallofré i el Ricard Rofes ens hi vam acostar a fer-hi la via Josep Barceló que fa un parell d'anys va ser restaurada.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins a trobar un torrent que baixa de la Canal del Cirerer, deixem doncs el camí que va al refugi per entrar a la Canal esmentada, la remuntem fins al seu final, quan comencem a veure la Filigrana a l'esquerra tenim l'agulla del Dàtil, deixem el corriol i ens enfilem fins la seva base, ja a peu de parets resseguim la canal de la dreta, est, fins a trobar un replà amb uns arbres, ja veurem la rastallera de parabolts que ens confirmen que som a la via.

El primer llarg comença en artificial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:     Tenim al davant un mur vertical i compacte que superarem gràcies als parabolts en tècnica d'artificial, passats un bon grapat de passos ens decantarem a l'esquerra per entrar a una fissura oblícua que des de sota gairebé no es veu i per la que, ara ja en lliure, anirem progressant fins la primera reunió.

Arriba un punt que deixem l'artificial per progressar per una fissura. Foto Josep Maria Mallofré i Ricard Rofes ( sota).

Punt on s'entra a la fissura que resseguim fins la reunió.

Segon Llarg:     Tenim al davant la continuació de la fissura, que ara es posa més vertical, sortosament les preses hi són bones i permeten anar progressant en lliure ara en tècnica de diedre, ara en tècnica de placa.    El darrer tram per entrar a la reunió s'ajeu però guanyem alguns ressalts.

El Ricard estudiant la sortida del segon llarg.

Progressió en diedre i placa anar alternant.

Recuperant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg:    som al llom sud del Dàtil i l'escalada esdevé plaent, amb molt bon rocam, les assegurances espaiades, on toca.  Progressem amb tendència a l'esquerra tot i que podem triar...superat el primer tram vertical, la paret s'ajeu fins a la reunió.  

Des de la segona reunió estudiant la continuació.  Al darrera la Miranda de les Bohïgues.

Darrer llarg amb una roca sublim, escalada plaent !

Descens:  Anirem a buscar el vessant Nord on farem un ràpel d'uns 25 metres

Foto Dàtil's

Material:     14 cintes exprés, Estreps (2)

Amb un ràpel d'uns 25 metres baixem de l'agulla.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Una via que des que es va restaurar el març de 2023 ha estat prou visitada i la veritat que s'ho val.   Un inici d'artificial equipat amable amb un segon tram que ressegueix una fissura on gaudirem del lliure, no pas senzill !  Un segon llarg on la fissura permet continuar en lliure amb moïments molt interessants i atlètics, no obligats.   I un tercer llarg on haurem de saber navegar per aquests mars de còdols i anar trobant alguna assegurança aquí i allà, no per senzill de grau deixa de tenir la seva gràcia.

Agrair als seus aperturistes Pere Josep i Ramón Barceló l'apertura de la via ( anys 80) i el seu posterior reequipament març 2023.

Aresta Brucs de la Piràmide, una agulla amagada al vessant de Frares de la Canal Ampla. 05-05-2024.

La Piràmide resta amagada per la boscúria de la Canal Ampla, al darrera l'Agulla d'en Charlie i el Cap d'en Calventus

 

     Ara que comença a apretar la calor, aquestes agulles són ideals, inspirats per la piulada del Manel i La Ita anem a fer aquesta agulla per a nosaltres completament desconeguda, i no és extrany, ja que queda amagada dins la frondositat de la Canal Ampla i sol passar desapercebuda.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins arribar al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles,   Seguim el camí cap a Coll de Port , primer trobem una canal, és la de l'Ou de Colom i las següent és la nostra: Canal Ampla ( Rètol indicador)  La remuntem fins cap a la meitat, que trobem un replà, aquí, abans de tornar a enfilar-nos anirem pel mig del bosc, sense camí, fins a topar amb la paret oest de la Piràmide, en resseguim la base cap a la dreta fins a l'aparició de la bonica aresta Brucs.

Tot venint del refugi Vicenç Barbé trobem la Canal Ampla, que divideix Agulles i Frares.

Després d'una estona pujant, trobem aquest replà, aquí anirem a la dreta a buscar la PIràmide.

Quan arribem a la paret la resseguim cap a la dreta trobant l'aresta Brucs.

Primer i segon llargs:         El primer llarg són uns quinze metres de grimpada, nosaltres decidim empalmar els dos;  després d'una grimpada i posar una cinta a una Alzina, encarar el muret, aquest presenta molt bona roca, anem amb tendència a l'esquerra, manen les preses i quan ja som força amunt trobem la primera.   Passat el mur inicial la paret perd inclinació i arribarem tanquil.lament a la reunió havent xapat un altre burí abans.

Enllacem primer i segon llargs. Foto Josep Maria Mallofré.

       

La nostra primera reunió.

El company a peu de via i entrant a la reunió.

Segon llarg ( Tercer):      Surt de la reunió per l'esquerra resseguint el marge de la berruga o agulla del Patufet.   Al començament és força dret amb bona roca;  ens podrem assegurar a la fissura i també llaçar alguna Savina.   Reunió en un lloc airós, restaurada.

El nostre segon llarg ( Tercer si no empalmes 1 i 2 ).

Tercer llarg ( 4art):    Comencem resseguint la berruga per l'esquerra, aquí també hi trobarem lloc per a col.locar flotants i Savines.  Roca ja a controlar fins al cim de l'agulla.

Segona reunió amb un bon ambient.

Descens:  Del cim baixem pel vessant contrari a l'ascens fins a trobar una Alzina de la que farem un ràpel d'uns 15 metres pel vessant est fins a una canal per al que arribarem a peu de via.

Tercer llarg ( 4art) on aprofitem per llaçar arbustos i la fissura de la dreta.

       Foto Josep Maria Mallofré.

Material: Unes set cintes exprés, Friends mitjans, bagues savineres.

Cim de la Piràmide amb la desafiant Caputxa just al davant.

Ressenya dels amics Manel i Ita i a sota de la guia d'en Labraña, gràcies.

Una agulla ben interessant  on gaudirem de tranquil.litat i aquella escalada de concentració de les arestes Brucs, amb trams "exposats" però on la qualitat de la roca no fa patir.   Escalada on haurem d'acompletar l'equipament sobretot als trams superiors de fissura, porteu una mica de tot, Friends, Tricams, bagues etc  

Podem aprofitar l'excursió per fer alguna de les agulles properes, l'Ànec, La Sens Nom, el característic Caputxó d'en Semir etc.