Una via que no deixa indiferent. l'Ossel a les Plaques de Cal Barricó. 2-11-2019.

La muralla calcària des del prat de Cal Barricó.

Les parets calcàries de Cal Barricó vistes de lluny no impressionen, l'esponerosa vegetació sembla que les vulgui amagar, però qui hi fa un tast, repeteix. Re-descobertes i equipades pel Komando Ripollès ara farà uns deu anys, ha esdevingut una zona d'escalada prou reexida. Tanmateix la bona caminada que hi ha pot desanimar a alguns, millor ! ja que un dels punts forts de la zona és la seva tranquil.litat i la bellesa de l'entorn. A mí em te enamorat! Després de fer les vies Cotaca, Aigua i Tabac i l'Adeu a l'Scènic, ara fèia dos anys que no m'hi acostava, i la piulada de l'amic

Joan Asin

m'en va fer entrar ganes de tornar-hi quan va fer la via de l'Ossel. Amb el Joan i el Josep Maria fem la pensada d'anar-hi, per arribar-hi anirem per la C-16 cap a Ripoll, continuem cap a Campdevànol; abans de Ribes de Freser, en un pont que travessa el Freser hem de deixar el cotxe, de pujada és prohibit girar a l'esquerra, amb el que cal continuar fins l'aparcament d'Aigües de Ribes i allà fer un canvi de sentit. Abans d'entrar al pont cal desviar-se a la dreta i aparcar allà mateix, sota uns murs verticals on hi ha les vies d'esportiva de Coves de Ribes. Si trobeu el petit aparcament ple podeu sortir a la carretera i aparcar pocs metres mes endavant a l'esplanada de l'ermita. Seguim la pista de terra fins a un trencall a ma dreta barrat per una cadena, la saltem i sortim a una esplanada de la que al fons neix una pista que s'enfila, la seguim, trobem una altra cadena abans de fer un marcat revolt, aleshores arribem als prats de Cal Barricó. Aquí no feu cas d'unes pintades vermelles, heu de continuar pel prat, marge dret, per anar a trobar una feixa (fites) que us han de dur a un corriol mig perdut que cal seguir fins a peu de via. Tram final feixuc i tarterós.

A la primera tirada, que ja et posa a to, sobretot l'entrada a reunió !

Ens trobem tot el bosc i la fullaraca del terra ben molla, ha estat plovent la matinada...els primers metres de la via també són humits...vaja! la via és la primera que trobem quan arribem al peu de paret, una placa amb el nom gravat ho confirma. La primera assegurança és prou amunt, amb el que col.loco un tascó abans d'arribar-hi, avui amb la mullena millor prendre precaucions. Ja en matèria, la verticalitat és omnipresent, sort de les escletxes i bons forats que anirem trobant; la placa es redreça a l'entrada a reunió, s'estructura en canaleres poc fondes i arrodonides, serà el pas clau de la tirada.

Superat el sostret, un flanqueig interessant...

La segona tirada és curta i ben divertida. Surts de la reunió a buscar un sostret, a la dreta, al seu punt mes amable, un espit al caire. Ja superat, flanqueig a l'esquerra amb els peus al marge del sostre fins trobar un altre espit. Continuarem flanquejant a buscar uns petita olleta amb un bon forat al marge superior, llàstima que trobo mullat una part del tram. Ja assolit el forat toca anar amunt amb passos atlètics a abastar una llastra desenganxada a la que ens enfilarem per ja a dalt flanquejar a la dreta i entrar a un tram de bosquet penjat on hi ha la reunió gairebé a la vertical de l'anterior. Aquesta essa ens ajuda a salvar el mur que tenim a sota, ben compacte, sense possibilitats de ser escalat en lliure...

El Joan entrant a la segona reunió, el Josep Maria, ben concentrat.

Segona reunió en un còmode replà.

Passos espectaculars a l'inici de la tercera tirada.

La tercera tirada és la mes dura de totes, 6c en lliure...o artificial amb equilibris i alguna ajuda en forma de "canya". Comença amb un flanqueig horitzontal que impresiona, sobretot perquè no es veu la següent assegurança...tanmateix quan t'hi poses hi ha forats de vores cantelludes que ajuden a l'aèria progressió. Peus en adherència ! Passats uns metres horitzontals cal anar recta amunt a buscar el sotre, ara ja amb estreps. La sorpresa és al sostre, ja que cal fer un flanqueig horitzotal i descendent, implicant una "divertida" sortida en lliure. El tram mes obligat, però, és ja superat aquest, a la compacta placa abans de reunió. Passos en artificial molt llargs i que oblíguen a sortides en lliure entre espits (6a) a no ser que pesqueu amb canya... Abans d'entrar a reunió cal equipar un tram prou exigent gràcies a una fissura on els Àliens hi queden prou be. Reunió penjadota, potser la mes incòmoda i amb ambientasso !

Ens caldran els estreps si no fem 6c...6a obligat però!

Superant el sostre abans de la placa compacta d'entrada a reunió.

Mes espectaculars que no pas complicats primers metres de la darrera tirada.

El temps està canviant, comença a ennuvolar-se i a bufar fort el vent...ens abriguem. Vaja, a veure si encara no podrem acabar la via ! Sortosament el vent afluixa i continuem cap amunt: cal anar a buscar uns blocs cantelluts que ens ajuden a flanquejar a l'esquerra fins a sota un sostre fissurat. Passos mes espectaculars que no pas difícils; entre les dues primeres assegurances hi ha un pitó amagat rera unes herbes i que no vam veure.

Ja superat el desplom s'entra a un estètic esperó.

Ja a sota el desplom, caldrà tibar fort d'unes preses d'escàndol i barallar-se amb un esbarzer, que s'entestarà en marcar-nos...superada la "gruta" ens situem al caire d'un esperó que seguirem amb preses cantelludes i tallants fins la reunió, amb algun tram mes picantó de tant en tant.

Airosa quarta reunió.

Els companys entrant a l'esperó i al pas clau.

Foto tardorenca, espectaculars els colors de la tardor...

Una vegada tots dalt, el temps aguanta encara, fem dos ràpels per tornar al terra, un fins la reunió de sota, la tercera i d'aquesta fins al terra. (30 i 55m.)

Ressenya aproximada de l'itinerari.

Una via molt interessant, intensa i atlètica. Si anem justos de grau caldran un parell d'estreps i ganes de posar-se a últims o dur algun estri per a pescar xapes...els Àliens ens seran útils a l'entrada a la tercera reunió. Si us trobeu l'inici humit o moll, els tascons entren molt be, ah hi no oblideu les bagues sabineres.

Adeu a l'Scènic a Cal Barricó, Calcari calent a la Vall de Ribes.

Les verticals plaques d'excel.lent calcari de Cal Barricó.

Aquest dilluns 20-12-2017 tinc festa amb el que busco colla, amb el Joan fem fira i després de diferents propostes ens decidim per anar a la Vall de Ribes, a Cal Barricó; malgrat el fred, el potent anticicló ens permetrà no passar-ne, coses de la inversió tèrmica.

Deixem enrera les amagades runes de la Masia per anar a buscar el corriol al fons del prat, busqueu fites, no feu cas de les pintades!

Quedem a Tagamanent on deixem un cotxe per continuar cap a Vic, el fet de sortir en dilluns te l'inconvenient del trànsit que és intens pels volts de Barcelona ! a les 4 carreteres fem parada per esmorzar. Continuem cap a Ripoll i Campdevànol; abans de Ribes de Freser, en un pont que travessa el Freser hem de deixar el cotxe, de pujada és prohibit girar a l'esquerra, amb el que cal continuar fins l'aparcament d'Aigües de Ribes i allà fer un canvi de sentit. Abans d'entrar al pont cal desviar-se a la dreta i aparcar allà mateix, sota uns murs verticals on hi ha les vies d'esportiva de Coves de Ribes. Si trobeu el petit aparcament ple podeu sortir a la carretera i aparcar pocs metres mes endavant a l'esplanada de l'ermita. Seguim la pista de terra fins a un trencall a ma dreta barrat per una cadena, la saltem i sortim a una esplanada de la que al fons neix una pista que s'enfila, la seguim, trobem una altra cadena abans de fer un marcat revolt, aleshores arribem als prats de Cal Barricó. Aquí no feu cas d'unes pintades vermelles, heu de continuar pel prat, marge dret, per anar a trobar una feixa (fites) que us han de dur a un corriol mig perdut que cal seguir fins a peu de via. Tram final feixuc i tarterós.

Navegant entre herbes i fullaraca i emergint a les llises plaques ! Primera tirada.

La primera tirada no és gens atractiva, plena d'herbes que tapen la roca i fins i tot els bolts! No ens barallem doncs per començar amb el que l'atzar decideix qui ho fa!  i li toca al Joan.
Te mala pinta però només és l'aspecte, es deixa  fer, la roca hi  ajuda.     El veig acostar-se a un desplom que es veu finot, i ho és ! cal superar-lo en tècnica de diedre ajudat d'unes bones mans que no són evidents, aleshores surts a una placa on ja és una disfrutada la progressió.

Placa ajaguda de la segona tirada, que s'anirà redreçant !

La reunió és en un còmode replà, miro amunt i la placa és llisa i compacta, buff, per on continua això? doncs cap a l'esquerra! va a buscar una placa aparentment tumbada però ben fina, com un mirall...quan m'hi acosto, pel marge dret presenta rugositats que fan senzill anar amunt, fins i tot un tram de bavaresa ben maco. S'acaba la placa i la paret es redreça, no veig equipament....coi, per on anirà això? m'enfilo al marge de la dreta i m'adono que tinc un bolt una mica mes amunt, al mur vertical. Uns moïments molt elegants permeten enfilar aquest, però per sortir-ne es veu "fort" m'ho miro i es veu factible, però cal una bona tibada, això no serà V+ ni de broma penso, amb el que busco com sortir d'aquí d'una manera mes fàcil...i ho trobo,  és bonic i atlètic, no pas difícil, gaudeixo els passos content per haver-ne  trobat l'entrellat.

Potent inici de la tercera tirada, que ja ens posa a to.

Arriba a la tercera reunió el Joan, ha gaudit recuperant la tirada! Al davant però la tirada clau, la ressenya parla de 6c-Ae...i de sota estant ja s'intueix que no serà pas senzill...només sortir, ja apreta, és vertical.    Instal.la un pont de roca i arriba al tram clau.

Arribant al pas clau, 6c o el que puguis....i acabant de superar-lo.

Del tercer parabolt, caçar el quart queda molt a desmà! Hi ha una molt bona presa per a ma dreta i l'assegurança és a la dreta amb el que amb esquerra no s'hi arriba...tanmateix hi ha bon canto recta amunt, però t'en vas de via!!! vaja que costarà de xapar aquest bolt, el Joan ha de fer servir tota la seva sabiduria, sort que té molta mili! ha ha ha. Superat aquest punt la via afluixa una mica, apareixen preses que permetent assolir la reunió no sense apretar-li! És la tirada clau de la via, llàstima que ens supera!

Superba placa de la última tirada.

Arribant al tram clau, on ens cal tibar de cinta! mes amunt festa grossa !! quina disfrutada.

Això s'acaba, avui m'han tocat les tirades que comencen flanquejant! de la reunió cal anar a l'esquerra a buscar una placa vertical de molt bon aspecte...i no enganya no! la roca és bona no, molt bona, ratllada com a Vilanova permet anar enfilant entre miralls de calcari;    arribat al tram clau, llis, llis, cal fer una tibada de cinta, però de seguida tornen a sortir les preses, a quina mes cantelluda i fonda...verticalitat amb tibades gorileres i peus en adherència...un gaudi sublim!
 Similar a les vies del costat, que són boníssimes, però amb encara millor roca.

Foto reunió cimera.

La reunió és incòmoda i penjada, nosaltres la fem com sempre, però pot ser millor que et despengi el company i que ell la faci també de primer com se sol fer a la placa cimera del costat; per arribar a aquesta placa ens caldrà grimpar un morrot i ja hi serem, aleshores podrem fer fins a sis tirades d'excel.lent calcari i verticalitat de grau entre IV+ a 6a. Nosaltres hem quedat satisfets per avui i rapelem la via, són quatre ràpels que fem amb una corda de 60 per evitar enganxaments, algun ràpel acaba en diagonal i és incòmode; és millor passar al sector de les vies de la dreta i baixar per la primera l'Aigua i Tabac en dos o tres ràpels.

Ressenya dels autors

Eskalades al Ripollès

Cal Barricó és una zona ideal per a dies anticiclònics i amb inversió tèrmica, el solet us farà gairebé escalar en màniga curta, avui no ha estat el cas però. El calcari que hi trobem és adherent, compacte i vertical, atlètic. Molt bon equipament, no cal afagir-hi pràcticament res. De la zona i en un grau "assequible" l'Aigua i Tabac per mi és la millor, i avui amb Adeu a l'Scènic he descobert la que li va al darrera. La Cotaca ja afluixa una mica i ara caldrà provar la Xorrera que malgrat la primera tirada és molt potent i ens supera, la resta sembla ser molt bona.

Aigua i Tabac a Cal Barricó. Ripollès.

Les plaques de Cal Barricó

Aquest dissabte d'una primavera com les d'abans, decidim anar al Ripollès, repetint a les plaques de Cal Barricó. No fa massa vaig tornar-hi amb la Núria, la meva filla, i el Josep i el Toni, aleshores repetirem la via Cotaca i al fer el ràpel ens van quedar moltes ganes de fer l'Aigua i Tabac. Avui amb el Jordi i el Guille tornem a enfilar Coves de Ribes amunt.

El Guille a la primera tirada d'Aigua i Tabac 5+/6a

L'aproximació és una pujada constant per una pista tancada al trànsit de vehicles fins als plans de la Masia de Cal Barricó ( en runes) i d'aquí seguint unes fites per sobre unes marques vermelles que no haurem de seguir, ens atansem a peu de paret; al final una forta pujada per tarteram i corriol. Pel Jordi i el Guille és la primera vegada a Cal Barricó, amb el que trio via...com no l'Aigua i Tabac. Començo la primera tirada: aquesta es caracteritza per dos desplomets i unes plaques d'adherència intermitges; el primer és espectacular i es supera en bavaresa, el darrer ben be sota la reunió sembla inabastable...fins que es troba una bona presa que et deixa tibar i a refiar-te de l'adherència per sortir-ne.

Sota el pas clau i superant-lo.

La primera reunió és molt incòmoda, sobretot si aneu tres com ha estat el nostre cas: els peus reposen en el canto d'un gran forat amb el que t'has de penjar de l'arnés i posar els peus en adherència de tant en tant.

El Jordi a l'inici de la fantàstica segona tirada i el Guille recuperant-la.

Ara continua el Jordi, aquesta tirada és més plaquera, comença finota però sense apretar, sempre trobes el canto que t'ajuda a progressar i la disfrutem molt tots! han sabut trobar un itinerari que salva molt be la vegetació.

Tram central mes espectacular que complicat...

Sortint de la segona reunió amb passos aeris

Ara és el torn del Guille, la tercera tirada és molt curta pe`ro no ens pensàvem que ho fos tant! per sort la sortida és espectacular i aèria, llàstima que de seguida s'acaba i s'entra en un jardí...oi Guillè?

Superada aquesta panxeta, llàstima! s'acaba la tirada com a tal....

Reunió! ja? doncs sí que és curt això sí...fem broma amb el Guille quan arribem a la feixa....vaja quina tirada que t'hem reseervat eh? la Millor!!!

Ja a la feixa ens cal abrigar-nos i el Guille segueix ja que l'anterior tirada era curta....

Ja a la feixa continua el Guille per raons obvies...una tirada que farem tots tres, senzilla i divertida amb bon canto i elegants passos.

Ara és el torn del Jordi, fa fresca i amenaça pluja....

Fent la Cotaca i....plou...prou, s'ha acabat que plou ha ha ha

El temps sembla que finalment es vol espatllar...després de fer tots tres la primera tirada del pany de paret, continuem amb la Cotaca, el Guille la fa i ja li cau alguna gota, al meu torn la cosa s'anima....a la mitat de la via hi ha una zona amb força allunyament perquè és fàcil, però ja que duc Àliens en poso un per salvar una relliscada...arribant dalt un parell de passos de flanqueig prou divertits, estètics i que li dónen gràcia a la tirada.

El Ripollès està d'un verd que enamora !

Plou ja! i el cel ben fosc, el Jordi es quedarà sense pujar....muntem el primer ràpel amb una sola corda a la reunió anterior i d'allà amb dos seixantes a peu de via. Millor així que s'evita la primera reunió, penjada i incòmoda. Tanmateix quan estic muntant el segon ràpel, de cop el cel s'obre i resta blau ! ni fet exprèssament, aquesta primavera...

Resenya aproximada.

Ressenyes dels autors

Escalades al Ripollès ( Komando Ripollès)

Una via molt ben trobada, molt mes homogènia que la seva veïna Cotaca i menys vegetal. La primera tirada, un deu i la segona, un dotze !! la tercera només té la sortida la resta es camina fins la feixa, feixa que és un Txiqui-parc de l'escalada amb sis vies entre el Vè i el VIè grau. Zona recomanable, però a tenir present que és zona d'hivern, si fa sol i no fa vent podeu quedar rostits! Només cintes, ja que l'equipament és de luxe. Amb força més vies per arrodonir l'excursió.

Cal Barricó, calcari de qüalitat al Ripollès.

Les magnífiques plaques de Cal Barricó des del prat de la masia.

Aquest any amb aquesta temperatura tant suau ens ha permès anar al Pirineu a escalar en ple mes de desmebre...l'anomalia tèrmica ja fa massa dies que dura...però com que no hi podem fer res, almenys en traurem profit: tornem a Cal Barricó, una tempesta sobtada aquest juliol ens va deixar al Jordi i a mí, a mitges a la via Cotaca, aquest dissabte, aprofitant l'anticicló hi tornem.

El paisatge ha canviat de la primavera a la tardor...

Per anar a aquestes magnífiques plaques de calcari hem de pujar cap al Ripollès, una vegada a Ripoll, enfilem direcció Ribes de Freser; passat Campdevànol trobem el restaurant la Corba i poc després un pont; hem d'aparcar al costat del mateix, però és complicat entrar-hi de pujada, el millor és continuar fins a Aigües de Ribes on podrem fer un canvi de sentit i aleshores el trebcall el tenim a ma dreta, aparquem a sota mateix de les parets de les Coves de Ribes. D'allà surt una pista, quan s'acaben les parets es bifurca, nosaltres seguirem la de la dreta, que té una cadena que barra el pas. Entrarem a una explanada d'on surt la pista que haurem de seguir fins als prats de Cal Barricó, i d'on ja veïem les parets. Del prat, del seu marge superior drtet s'entreveu un corriol que es va perdent, no feu cas d'unes pintades vermelles, el segui i al final queda barrat, hi vaig deixar una fita, cal anar a la dreta i baixar una mica per trobar tot seguit el corriol que per tartera primer s'enfila a buscar les parets, ja ben evident.

Arribant a la reunió, primera tirada de la Cotaca.

No hi ha dubtes sobre quina és la via, entre altres coses, perque ja la coneixíem i a més a peu de via hi ha una plaqueta amb el nom; la primera tirada té un tram de 6b força rarot, que ja recordava de quan hi vam anar per primer cop i quan hi arribo ni m'ho miro, tibo de cinta i a buscar el següent bolt; és un tram molt finot amb mans molt justes i peus en adherència...algú l'ha encadenat i en pot confirmar el grau? la continuació és rara, les xapes són enmig d'una placa, però jo pujo pel lateral, que és trencadot però ferm, per opc després ja entrar al planxer.

Començant la segona tirada i a mig fer entre la vegetació.

La segona tirada é soptser la mes fluixa de tota la via, per la vegetació que la desllueix i les feixetes, ja la coneixíem també i el JOrdi la fa en un "plis". La reunió és còmoda, en un replà, com totes. Aquí ens vam quedar la primavera, al davant tenim la tercera tirada amb un tram en flanqueig per anar a buscar un mur vertical que en marca la dificultat, 6a per alguns, V+ per d'altres, jo em quedo amb els primers. Passat aquest mur s'entra en un diedre canal i a la dreta trobem la reunió. He estat temptat de continuar, ja que el següent és curt.

A la quarta tirada, es pot empalmar amb l'anterior.

Com que no tenim pressa li deixo pel Jordi, que disfruta en aquesta quarta tirada, més maca del que sembla des de sota, llàstima que es fa curta.

A la placa cimera, un "Txiqui-Park de l'escalada!

Quan veus la placa final, penses, renoi, que finot que es veu tot això...però per altres companys que ja hi han estat sabem que xalarem!! ens posem a la que tenim recta al davant, es veu ben assegurada; una disfrutada, renoi! m'havia d'aguantar per no cridar de com estava disfrutant! bustia aquí, forat allà, que ara vaig a la dreta, ara a l'esquerra, i sempre amb unes preses d'escàndol que no veus fins que hi ets.

A la via de mes a l'esquerra, un cinquè divertit.

Entrant a la reunió tot flanquejant a la dreta.

Una vegada baixo d'aquesta darrerra tirada, s'hi posa el Jordi que també alucina amb la roca....ens agrada tant que al baixar anem a fer-ne una altra, ens posem ala de més a l'esquerra i que resulta igual, o millor que l'anterior, ja que no és tan evident i cal rumiar una mica més, sobretot a l'abandonar la fissura per entrar altre cop a la placa i derivar a la dreta.

Plaqueta que trobareu a la majoria de vies

Ressenyes que trobareu al blog

Eskalades al Ripollès

Agrair als companys del Komando Ripollès la feinada que han fet d'aperturistes i divulgadors de la zona; zona recomanable fins i tot per portar-hi gent que s'inicii amb l'escalada clàssica, ja que almenys a la Cotaca, les reunions són molt còmodes i ben equipades. Ara caldrà tornar per fer-ne algune smes, com l'Aigua i Tabaco, per on vam rapelar i que s'endevina molt potent i maca. Si aneu per feina en un dia en podeu fer dues o tres i aprofitar per escurar totes les de la placa de dalt, tanmateix ara a les tres el sol ja ni hi toca, caldrà que escaleu ràpids. Tingueu molta cura de l'entorn, que és preciós.