Cal Barricó, calcari de qüalitat al Ripollès.

Les magnífiques plaques de Cal Barricó des del prat de la masia.

Aquest any amb aquesta temperatura tant suau ens ha permès anar al Pirineu a escalar en ple mes de desmebre...l'anomalia tèrmica ja fa massa dies que dura...però com que no hi podem fer res, almenys en traurem profit: tornem a Cal Barricó, una tempesta sobtada aquest juliol ens va deixar al Jordi i a mí, a mitges a la via Cotaca, aquest dissabte, aprofitant l'anticicló hi tornem.

El paisatge ha canviat de la primavera a la tardor...

Per anar a aquestes magnífiques plaques de calcari hem de pujar cap al Ripollès, una vegada a Ripoll, enfilem direcció Ribes de Freser; passat Campdevànol trobem el restaurant la Corba i poc després un pont; hem d'aparcar al costat del mateix, però és complicat entrar-hi de pujada, el millor és continuar fins a Aigües de Ribes on podrem fer un canvi de sentit i aleshores el trebcall el tenim a ma dreta, aparquem a sota mateix de les parets de les Coves de Ribes. D'allà surt una pista, quan s'acaben les parets es bifurca, nosaltres seguirem la de la dreta, que té una cadena que barra el pas. Entrarem a una explanada d'on surt la pista que haurem de seguir fins als prats de Cal Barricó, i d'on ja veïem les parets. Del prat, del seu marge superior drtet s'entreveu un corriol que es va perdent, no feu cas d'unes pintades vermelles, el segui i al final queda barrat, hi vaig deixar una fita, cal anar a la dreta i baixar una mica per trobar tot seguit el corriol que per tartera primer s'enfila a buscar les parets, ja ben evident.

Arribant a la reunió, primera tirada de la Cotaca.

No hi ha dubtes sobre quina és la via, entre altres coses, perque ja la coneixíem i a més a peu de via hi ha una plaqueta amb el nom; la primera tirada té un tram de 6b força rarot, que ja recordava de quan hi vam anar per primer cop i quan hi arribo ni m'ho miro, tibo de cinta i a buscar el següent bolt; és un tram molt finot amb mans molt justes i peus en adherència...algú l'ha encadenat i en pot confirmar el grau? la continuació és rara, les xapes són enmig d'una placa, però jo pujo pel lateral, que és trencadot però ferm, per opc després ja entrar al planxer.

Començant la segona tirada i a mig fer entre la vegetació.

La segona tirada é soptser la mes fluixa de tota la via, per la vegetació que la desllueix i les feixetes, ja la coneixíem també i el JOrdi la fa en un "plis". La reunió és còmoda, en un replà, com totes. Aquí ens vam quedar la primavera, al davant tenim la tercera tirada amb un tram en flanqueig per anar a buscar un mur vertical que en marca la dificultat, 6a per alguns, V+ per d'altres, jo em quedo amb els primers. Passat aquest mur s'entra en un diedre canal i a la dreta trobem la reunió. He estat temptat de continuar, ja que el següent és curt.

A la quarta tirada, es pot empalmar amb l'anterior.

Com que no tenim pressa li deixo pel Jordi, que disfruta en aquesta quarta tirada, més maca del que sembla des de sota, llàstima que es fa curta.

A la placa cimera, un "Txiqui-Park de l'escalada!

Quan veus la placa final, penses, renoi, que finot que es veu tot això...però per altres companys que ja hi han estat sabem que xalarem!! ens posem a la que tenim recta al davant, es veu ben assegurada; una disfrutada, renoi! m'havia d'aguantar per no cridar de com estava disfrutant! bustia aquí, forat allà, que ara vaig a la dreta, ara a l'esquerra, i sempre amb unes preses d'escàndol que no veus fins que hi ets.

A la via de mes a l'esquerra, un cinquè divertit.

Entrant a la reunió tot flanquejant a la dreta.

Una vegada baixo d'aquesta darrerra tirada, s'hi posa el Jordi que també alucina amb la roca....ens agrada tant que al baixar anem a fer-ne una altra, ens posem ala de més a l'esquerra i que resulta igual, o millor que l'anterior, ja que no és tan evident i cal rumiar una mica més, sobretot a l'abandonar la fissura per entrar altre cop a la placa i derivar a la dreta.

Plaqueta que trobareu a la majoria de vies

Ressenyes que trobareu al blog

Eskalades al Ripollès

Agrair als companys del Komando Ripollès la feinada que han fet d'aperturistes i divulgadors de la zona; zona recomanable fins i tot per portar-hi gent que s'inicii amb l'escalada clàssica, ja que almenys a la Cotaca, les reunions són molt còmodes i ben equipades. Ara caldrà tornar per fer-ne algune smes, com l'Aigua i Tabaco, per on vam rapelar i que s'endevina molt potent i maca. Si aneu per feina en un dia en podeu fer dues o tres i aprofitar per escurar totes les de la placa de dalt, tanmateix ara a les tres el sol ja ni hi toca, caldrà que escaleu ràpids. Tingueu molta cura de l'entorn, que és preciós.