dimecres, 22 de juliol del 2020

Via del Carles a la Gorra Frígia. Montserrat. 06-07-2020


Gorros és ideal les tardes d'estiu.

Quan fa calor a Gorros s'hi està molt be, sol bufar airet i al vessant de llevant estem a l'ombra.    Amb el David quedem per fer la via del Carles, fa molts anys va ser la meva primera via a la Gorra frígia, em va agradar molt i l'he repetit força vegades, per això volia que la conegués.   Encara podem agafar el funicular de Sant Joan, quedem sorpresos de la poca gent que hi ha al santuari, fa uns mesos tot i ser dia de cada dia, era ple d'autocars de turistes i gent fent cua al funicular, avui pujarem sols...
A peu de via, avui ben tranquils.

                          El peu de via no pot ser més còmode, a peu de camí de Sant Jeroni, avui no tindrem turistes observant-nos, fantàstic.  Una fletxa picada al muret d'entrada ens confirma que som a la via.   Lluny podem veure el primer bolt que és pintat de verd, be, molt despintat a l'actualitat.  A aquesta primera tirada només un muret ens farà apretar una mica, tirada plaent.
El David recuperant la primera tirada i encapçalant la segona.

                                     Continua el David que mica en mica es va fent a la roca, un tram vertical el supera sense problema i superat el muret munta reunió;  quan arribo m'adono que no és la nostra, que és força més amunt.   
La roca d'aquest vessant és magnífica.
Des de la tercera reunió, començant la tercera tirada.


                         Continuo amb la tercera tirada, tinc mes tros per escalfar abans no arribar al mur clau, un V+ vertical amb bones preses, preses que comencen a relliscar, però que s'hi busques encara prou bones, cal apretar les dents i aguantar de mans tot cercant bons peus que ens fan reexir els passos.
Al tram de V+ ben concentrat.


A la magnífica quarta tirada.


                          Penúltima tirada, un gaudi de roca i itinerari, no recordava com n'és de bona aquesta roca, quins bolos, grans com caps de criatura que diu l'amic Manel.
La tirada és molt estètica i ens deixa sota la berruga cimera.
Surto per terreny senzill a buscar el muret final, he seguit uns bolts que m'obliguen a fer un pas espectacular per entrar a la paret, després amb bones preses arribo a la creu on recupero el David.
Sortint del tram mes dret de la berruga cimera.

Al cim de la Gorra frígia un altre cop, mai és igual !

La Gorra frígia m'encanta, pugis pel vessant que pugis et fa gaudir de la seva roca amb mes o menys aventura segons l'itinerari triat;  avui hem buscat el gaudi que ens ofereix aquest itinerari, denostat per massa equipat i per trepitjar d'altres línies però al que jo li tinc especial carinyo al ser per on vaig assolir per primera vegada La Gorra frígia.
Amb cintes passes.  Malgrat les crítiques no penseu que és una ferrata, s'ha d'escalar i estar acostumat a moures per aquest vessants, si és així ho gaudireu molt.

Panoràmica curiosa, coses dels mòbils !

dimecres, 15 de juliol del 2020

Tornem a acabar la feina a la Cinglera dels Esqueis, Santuari de Corbera. Espinalbet. Vies Aresta de Corbera, del Sostre, Arrossada i Bona Feina. 04-07-2020.


Costat dret de la paret  i peu de via.

Avui després de fer un bon esmorzar a Cal Marçal de Puig-reig acabem a Espinalbet, al Santuari de Corbera,la nostraidea inicial resta oblidada davant la impossibilitat de poder aparcar el cotxe al mirador de Gresolet, la gent està boja per sortir després del confinament....
Ja havíem estat aquí el febrer Primera visita amb molt de fred i ens quedàrem amb ganes de mes.  Els detalls de com arribar-hi els trobareu a l'enllaç de la primera visita.

A l'aresta de Corbera i el Toni a la CEB


                             Avui anem al costat dret de la paret i comencem amb la via Aresta de Corbera nosaltres i el Toni i el Quique, escalfen a la via CEB d'una sola tirada, de caire esportiu.
              L'Aresta de Corbera és prou mantinguda en el Vè amb un pas que demana atenció, V+ o mes...o ets molt llarg i xapes abans o te l'has de guanyar, fins que no t'has aixecat no xapes...superat aquest pas la via s'endolceix decantant-se a l'esquerra per una placa on les assegurances allunyen, però tens fissura a la dreta si cal.

Havent passat el pas clau la via es decanta a l'esquerra.

Primera reunió i bretxa que s'ha de salvar per continuar la via.

                                                                   La reunió es fa per sobre de la de la via CEB;  la continuació és curiosa ja que una pregona bretxa ens fa fer un flanqueig a l'esquerra per a poder continuar amunt;  el primer tram molt assegurat ja que la roca hi és sabonosa i trencada, mes amunt, travessat un jardí, es trona vertical i amb cantos d'escàndol, espectacular.
Després de flanquejar la bretxa, anem a buscar un tram espectacular.





Els companys recuperant la segona tirada i al ràpel pendular per evitar la bretxa...


Companys de Mollet a la veïna Bona Feina .


Recuperant la via del sostre, sorprenent per com n'és de bona.


                                              Mentre els companys fan la Joan Francesc nosaltres anem a la del sostre que havia llegit que era molt bona, més espectacular que difícil, i la veritat que el sostre és el de menys...ja de sortida tenim un pas atlètic per trobar mes amunt revoltantun pinet, una zona tècnica.   Col.locar-se sota el sotre és potser el mes bonic, quan hi ets aleshores aixeques els braços i les preses t'acaronen demanat que facis una bona tibada!  Els peus cal vigilar i buscar algun recolzament sinó volem tibar mes del comte.
Passos tècnics fins arribar sota el sostre...



Una vegada sota el mur cal una bona tibada de grans cantos amb peus en adherència.



El Toni i el Quique a la Bona Feina i a la del Sostre.


A la interessant primera tirada de la Bona Feina



Per acabar el matí anem a fer la primera tirada de la Bona feina, que des de sota no sembla atractiva, i que resulta molt interessant, vas progressant per l'estreta placa ara en diedre, ara per la mateixa...abans d'entrar a reunió la via sembla que marxa a l'equerra i no!  cal reprendre la pilastra amb unes passes tècniques i divertides que li dónen caràcter, tot dins un grau amable, em sorpren agradablement.

De la reunió estant els companys començant-la.


Ressenya de l'amic Joan  Muntanyenc

                         Unes vies divertides per un matí relaxat, amb equipament de luxe, trams mes nets per a poder equipar si ens cal i roca prou bona després de la feinada dels equipadors.  
La situació de la paret al peu d'una pista prou freqüentada per caminadors i cotxes ens farà parar molta cura en la caiguda de pedres, ja que aquestes van de pet a la pista, vigileu !

divendres, 3 de juliol del 2020

Escalada al Morral del Llop, vies Parera-Cuevas o Heures i Via Manyos. La Serra de l'Obac. Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 01-07-2020.


Panoràmica del Morral del Llop ( Web Santllors.com)


                                      Aquest dimecres quedem amb el Jordi Ceballos per reprendre les tardes a Sant Llorenç que el confinament ens havia estroncat, les trobàvem a faltar.  Hem proposa anar al Morral del Llop, una curta paret actualment oblidada però que havia tingut molta activitat pels anys 70's/80's a la Serra de l'Obac.
          Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació.  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins a ser al peu de la via, inconfusible amb la seva xemeneïa.
A peu de la fissura de la via Heures...
Xemeneïa que es va estrenyent...

L'aproximació ens toca el sol, però ara estem a l'ombra, la paret és orientada a llevant.  Malgrat tot la xafogor és intensa, sort que bufa aire.   
La via és clàssica i en xemeneïa, poc material de protecció trobarem, per sort un dels aperturistes, en Jordi Cuevas, conegut i amic del Jordi, n'ha fet una restauració acurada, peça per peça amb material Kopdegas, gràcies per la feinada!
No sóc massa de xemeneïes, però m'en vaig sortint, abans de la primera expansió aprofito una roca encastada per llaçar-la.   
La xemeneïa s'estreny, dubto si continuar per dins o anar per fora...finalment la prudència em porta per l'estretor, sortosament assequible.   Em barallo amb els esbarzers secs abans del tercer i darrer bolt;  d'allà  la fissura s'obre mig en oposició, mig en placa entro a la reunió.
A la meitat un tram estret que ens farà reptar.
Primera reunió.
La Mola des del Morral del Llop.
Començant a recuperar la primera tirada i al darrer tram.

És el torn del Jordi, la segona tirada sembla millor assegurada, almenys a l'inici, però també la dificultat és més alta...comença suau per anar complicant-se: s'ha de sortir enfora i de mans no tenim res bo, un tac de fusta serà la darrera assegurança, però sortir del tac...ens costarà Deu i ajuda com díuen els Amics de les Arts!!
Començament de la segona tirada.

Els aperturistes són de renom i segur els hi va costar menys...però és que costa saber com posar-s'hi.   El Jordi ho prova del dret i del revés i es va petant !  Finalment amb un espagat digne de la millor ballarina aconsegueix anar superant el balmat tot equilibrant-se a poc a poc.  L'escolto esbufegar quan ja l'he perdut de vista i és que ha hagut de fer un potent cop de gas!
El Jordi demostra que això dels diedres ho te per ma !

El sento cridar, reunió! després d'una estona en que no ens veïem, la corda ha anat corrent molt a poc a poc i noto que no ha pogut posar cap assegurança...m'alegro molt quan ho escolto.
Recuperar aquesta tirada m'ha costat, jo ja no tinc l'elasticitat del Jordi i tot i que ho he intentat, el meu maluc s'ha queixat! així que m'ha calgut agafar-me del tac per ajudar-me a superar el pas, aleshores veig la continuació, un diedre amb, per sort, bona roca on és difícil posar cap protecció fins la reunió cimera.  Felicito el Jordi per haver resolt tant be aquesta tirada.
Reunió cimera, rapelable.
Molt contents, no sempre es repeteix una via on un dels autors és en Fredi Parera.

Estem mes que satisfets, són vies curtes sí, però intenses de debò!  amb un equipament que et fa treballar.  La qüalitat de la roca és molt bona tenint en compte que som a Sant Llorenç.
La reunió cimera és de dos bolts, un d'ells amb anella, el que fa que el ràpel sigui d'una sola peça;  les plaquetes són petites i no permeten un cordino per unir els bolts...
Baixem amb dos 50's ja que pensem que amb un sol 50 no arribaríem a baix, però després veurem que amb una de sola ja n'hi ha prou.
Rapelem la cinglera i anem per a la via del costat la Manyos.  A sota primer pas d'artifo.

La segona via és mes antiga de l'any 1967 i és tota en artificial, poca gràcia té a no ser que s'ha restaurat amb molta cura posant alguna peça nova molt de tant en tant i mantenint els burins amb anella artesanals que per cert fan prou bona cara hores d'ara.
Artificial d'expansió, pitonises i reequipada amb algun bolt amb plaqueta petita


Entrant a la primera reunió.



Burins amb anella casolana semblant a Pitonises
Artificial d'expansió de la segona tirada, moltes pitonises

Darrer mur de roca excel.lent i fent el ràpel d'una sola corda a peu de via (50`s)

Una via ideal per iniciar algú a l'artificial, assegurances aprop, amb algun tram de lliure senzill a la primera tirada, o A-0 i un petit desplomet a la segona que hi posa un pel de pebre a la simple mecànica de l'artificial.   Sorprenent el ben conservades que estan els burins antics, amb filferro sembla d'inoxidable.

Via Heures o Parera-Cuevas, oberta el 1977 i restaurada per Jordi Cuevas el 2019 recuperant el seu estat original.
Via Manyos, oberta el 1967 per Alfred Martínez, Francesc Martínez Troya, M.Pérez i restaurada el 2020 per Jordi Cuevas.
La primera demana saber-se moure be en xemeneïa i diedres, l'equipament és el necessari, tres expansions a la primera tirada i la possibilitat de posar un pont de roca a l'inici de les "dificultats" i la segona una expansió, un tac i un pont de roca, tirada on cal donar la talla al pas del tac.
Malgrat ser curtes, poden omplir una bona tarda a l'ombra, o un bon matí d'hivern.
Ressenyes del Morral del Llop 
  • ( Santllors.com)