Via del Carles a la Gorra Frígia. Montserrat. 06-07-2020

Gorros és ideal les tardes d'estiu.

Quan fa calor a Gorros s'hi està molt be, sol bufar airet i al vessant de llevant estem a l'ombra.    Amb el David quedem per fer la via del Carles, fa molts anys va ser la meva primera via a la Gorra frígia, em va agradar molt i l'he repetit força vegades, per això volia que la conegués.   Encara podem agafar el funicular de Sant Joan, quedem sorpresos de la poca gent que hi ha al santuari, fa uns mesos tot i ser dia de cada dia, era ple d'autocars de turistes i gent fent cua al funicular, avui pujarem sols...

A peu de via, avui ben tranquils.

                          El peu de via no pot ser més còmode, a peu de camí de Sant Jeroni, avui no tindrem turistes observant-nos, fantàstic.  Una fletxa picada al muret d'entrada ens confirma que som a la via.   Lluny podem veure el primer bolt que és pintat de verd, be, molt despintat a l'actualitat.  A aquesta primera tirada només un muret ens farà apretar una mica, tirada plaent.

El David recuperant la primera tirada i encapçalant la segona.

                                     Continua el David que mica en mica es va fent a la roca, un tram vertical el supera sense problema i superat el muret munta reunió;  quan arribo m'adono que no és la nostra, que és força més amunt.   

La roca d'aquest vessant és magnífica.

Des de la tercera reunió, començant la tercera tirada.

                         Continuo amb la tercera tirada, tinc mes tros per escalfar abans no arribar al mur clau, un V+ vertical amb bones preses, preses que comencen a relliscar, però que s'hi busques encara prou bones, cal apretar les dents i aguantar de mans tot cercant bons peus que ens fan reexir els passos.

Al tram de V+ ben concentrat.

A la magnífica quarta tirada.

                          Penúltima tirada, un gaudi de roca i itinerari, no recordava com n'és de bona aquesta roca, quins bolos, grans com caps de criatura que diu l'amic Manel.

La tirada és molt estètica i ens deixa sota la berruga cimera.

Surto per terreny senzill a buscar el muret final, he seguit uns bolts que m'obliguen a fer un pas espectacular per entrar a la paret, després amb bones preses arribo a la creu on recupero el David.

Sortint del tram mes dret de la berruga cimera.

Al cim de la Gorra frígia un altre cop, mai és igual !

La Gorra frígia m'encanta, pugis pel vessant que pugis et fa gaudir de la seva roca amb mes o menys aventura segons l'itinerari triat;  avui hem buscat el gaudi que ens ofereix aquest itinerari, denostat per massa equipat i per trepitjar d'altres línies però al que jo li tinc especial carinyo al ser per on vaig assolir per primera vegada La Gorra frígia.

Amb cintes passes.  Malgrat les crítiques no penseu que és una ferrata, s'ha d'escalar i estar acostumat a moures per aquest vessants, si és així ho gaudireu molt.

Panoràmica curiosa, coses dels mòbils !