 |
Cara est del Cavall, al coll amb el Cap de Mort.
Passat el periode de relax estiuenc, reprenc les piulades; aquest juliol hem pogut aprofitar prou tardes, assetjant el nostre estimat Sant Llorenç. El Jordi poc a poc va fent totes les vies del Burret, i avui em proposa de fer la via López-Roca. Curiosament aquesta via va ser la meva segona escalada quan l'amic Jaume Olivé em va convidar a iniciar-me en això de la vertical...però tan sols vam fer la primera tirada, i avui tocarà encarar tota la via. Per als que no escaleu massa a La Mola ( Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac), haureu de fer via cap a Matadepera i d'allà per la urbanització Cavall Bernat anar a buscar el carrer Cavall Bernat, ja veureu el perquè del nom... D'on aparqueu ja intuireu l'agulla, en uns pocs minuts podeu ser al coll amb el Cap de Mort. |
 |
Primera tirada, vertical i tècnica. ( Fotos J. Ceballos)
|
 |
Començo jo, inici evident a l'esquerra de la canal central, erròniament anomenada com a via normal. trobarem un cap de burí en un gran còdol, plaqueta recuperable i ha enfilar-se a buscar el primer bolt que és força amunt. És una escalada de finura, que recordava més senzilla...l'edat! el pas dels anys i de les cordades ha deixat les preses justes i cal apretar les dents per a sortir airós del tram mes finot. Sortosament aquestes plaques se'm donen be i surto airós...."No estamos tan mal" ! |
 |
| Primera reunió |
 |
A peu de via i recuperant la tirada
|
 |
| Curiós inici de la segona tirada i lluitant la sortida del desplom.... |
 |
La reunió és molt còmoda i ben equipada, ara la continuació es veu potent! força amunt un bolt enmig d'un desplomet, abastar-lo ja demana mirar-s'ho, cosa que fa molt be el Jordi, una altra cosa és sortir d'aquí...ràpidament optem pels estreps. A mi em sembla que la sortida és millor per l'esquerra, però el Jordi no ho veu i s'entesta per la dreta; veu un bolt força amunt quan ja s'ha fet el pas i vençut la dificultat, vaja que caldrà treballar. |
 |
Pas al límit per sortir dels estreps....
|
Les preses de mans no són bones i costa deixar els estreps....després de prou intents aconsegueix sortir per la dreta fent uns passos al límit per assolir una Sabina que pot llaçar baixant la tensió del moment...buff respiro, el vèia volant! ara flanqueja a xapar el bolt i tots dos respirem. |
| Havent xapat el següent bolt i encarant la tètrica continuació... |
 |
Assegurances que ens van ajudar a continuar.
|
 |
Tanmateix l'escalada no s'ha acabat, toca enfilar un muret d'aspecte trencat que no anima! de la reunió estant el veig tètric...per sort no serà tant dolent i amb imaginació encara el podrà protegir prou; costa aixecar-se però una vegada guanyats els primers metres ràpidament millora i perd verticalitat, perdo el company de vista, la corda corre fluida i Reunió! |
 |
Curt però intens, el Jordi satisfet al cim i Fotoburret !
|
Ha estat una escalada mes entretinguda del que esperàvem, si la primera tirada és un xapa i segueix....amb major o menor dificultat tècnica, aquesta segona tirada demana saber moure's en terreny d'aventura, sortosament d'això en sap prou el Jordi!El pas clau, sortir del primer bolt demana sang freda, per la dreta trobarem una Sabina tranquilitzadora, però ben amunt, per l'esquerra, s'haurà de probar, jo de segon hi vaig passar i penso que és millor per allà...però anant de segon tot canvia.
Portar Camalots variats per aquest petit tram trencat.
Pensàvem fer una altra via, però no ens va donar temps, mai subestimeu una via del Burret!
Oberta l'1 de juny de 1981 per M.López i J. Roca.
 |
Plaqueta de via ( foto J Ceballos)
|
Ja se't trobava a faltar!! No sé què fareu quan hagin caigut totes les preses....
ResponEliminaBenvingut Joan! espero que tardi molt això, que passarà, actualment la tirada ja és més difícil que no la recordava.
ResponEliminaEl primer llarg el vaig fer en modo esportiu fa molts anys i vaig flipar amb els cinque jajjajja, sort que m'ho prenc a conya.Avere si algun dia fotu el de d'alt.
ResponElimina