dimecres, 26 d’abril del 2023

Peña Predicadera, esperó Guanchinfú. Hoya de Huesca. Aragó. 17-12-2022.

Amb el dia que fa avui només podem escalar a Peña Predicadera

             Continuem la nostra estada per Osca, avui dissabte el dia es lleva molt tapat i fred...aleshores decidim que per la qualitat de la roca i la poca aproximació tornarem a La Predicadera a fer l'Esperó Guanchinfú que sovint és ocupada ja que és de les vies més completes i assequibles de la zona.

APROXIMACIÓ

Donat que X Larretxea al seu blog Escalando ho té molt ben explicat un en passo un enllaç
  • APROXIMACIÓ PEÑA PREDICADERA


  • Fent el relaxat camí d'aproximació.

    Triem começar per la variant de l'esquerra, escalarem mes !

    Arribar a peu de via ens costa una mica a causa de la mullena de la zona, la via comença al costat de l'Espolon Estarlux, però nosaltres la farem per una variant que se li va obrir a l'esquerra, per això aproximem per sota aquesta plataforma anant a buscar el fons del torrent, quedant una tirada força mes llarga i de dificultat V/V+.    A l'inici del llarg és quan trobarem les màximes dificultats, escalarem atents.    A mesura que guanyem alçada es va relaxant l'escalada i anem superant petits relleixos, cal estar atent en no perdre la línia ja que les assegurances són força espaiades.
    Baixa aigua per tot arreu...per sort la via va per la dreta.

    Primera reunió

    Traïent el cap del tram mes dret, la via original va per la nostra esquerra en terreny mes ajagut.

    Començant el segon llarg
    El segon llarg comença superant un ressalt, el negociarem anant a la dreta i una vegada assolit ja ens decantem a l'esquerra, afluixant ja molt la tirada.

    Segona reunió.

    Després de travessar el tram mullat del tercer llarg, amb molt de compte...

                      La segona reunió és ben còmoda;  ara toca flanquejar a buscar un muret on hi ha la primera assegurança, ai làs!  avui el flanqueig és un riu i el que en sec deu ser un passeig és una mica delicat...podem posar l'Àlien vermell i amb molt de compte travessem la mullena.   La tirada continua derivant a l'esquerra tot superant ressalts i travessant alguna que altra mullena.   La reunió és al peu del següent mur enmig d'una torrentera avui com no!  molla.
    Entrant a la tercera reunió enmig d'un ambient fantasmagòric.

    El quart llarg comença plaquero per acabar en unes bones acanaladures.


    El quart llarg comença amable anant a superar un ressalt amb unes canalres gegants ben divertides, amb algun tram picant.  Escalem immersos en la boira però l'aspresa d'aquesta roca no fa patir, és súper adherent.
    Gaudint de les immenses canaleres. Foto Josep Sanz.

    Recuperant el cinquè llarg, espectacular i divertit

    Espectacular cinquena tirada. Foto Josep Sanz.

    La cinquena tirada ja va agafant ambient, ens anem acostant a la capçalera de les canaleres que es van definint cada cop més com agulles;  comença anant a l'esquerra a buscar una canalera vertical i prou llisa, per mí aquests tram és el potser més complicat de la via.   Superat aquest continua per diferents ressalts que ens acosten a la punxa final, la cirereta dela via,la darrera tirada.
    Cinquena reunió.

    Entrant a la cinquena reunió enmig d'unes pregones canaleres.




    Pas delicat per entrar a la xemeneïa.

    Això s'acaba, però encara no em lligat el sac....resta una curta però estètica i fotogènica tirada on haurem d'escalar fins i col.locar-nos be.
    Entrar a la xemeneïa és una escalada precisa i espectacular, una vegada a la xemeneïa haurem de fer una bona tibada per a sortir-ne airosos, la roca, aspra i adherent ajuda a que no patim.


    La cirereta del pastís : sisè llarg


    El pas clau és superar aquesta xemeneïa.


    L'arribada al cim ens ofereix un replà amable, un balconet a la valll ben airós on podrem arreglar el material còmodament i preparar el descens.   Estem en una mena d'agulla desenganxada del grup principal;  per a baixar hem de buscar a l'oest, direcció contrària a la que hem pujat, una fita que ens indica la desgrimpada de l'agulla i amb cura ens arribem al replà central del que com en l'anterior ascensió, anirem pujant tot buscant fites fins força amunt, un moment donat ens decantarem a l'esquerra per baixar a travessar un torrent i remuntar per l'altre banda fins a que es vagi definint el corriol de baixada.
    Foto Guanchinfuns !

    Ben satisfets enmig de la boira pleguem trastos.

    Al camí de tornada trobem el sol, però la boira es manté a la capçalera de La Predicadera.

       Espolon Guanchinfú oberta el 1985 per: Angel Guerrero, Paco Hinojo, Joaquin Floria i Jorge Castaño, 
    Amb unes deu cintes expres fareu,   Tantmateix a nosaltres ens va anar molt be portar un joc d'Àliens per assegurar algun tram mullat, que en cas de trobar-ho sec és del tot prescindible.
    Aquesta via és de les llargues de la zona i molt completa, per això si la voleu fer matineu, ja que sol estar ocupada.

    Ressenya del blog
  • Escalando
  • amb l'afegito de la nostra variant.




     

    dimecres, 19 d’abril del 2023

    Peña Predicadera sector Espatarre. via Felisin sortint per Jabalí Errante. Hoya de Huesca ( Aragó)

    La Peña Predicadera , una joia mes de la Serra de Guara.


           A principis de desembre aprofitant que tinc vacances anem amb el Josep Sanz cap a Osca uns dies amb diferents objectius, però la nostra sorpresa és que ja el primer dia el temps està prou amenaçador amb el que optem per una zona on segur podrem escalar: La Peña Predicadera.   Aquesta petita serra ja l'havia visitat el 2019 i en guardava molt bon record, la seva roca és excepcionalment adherent i la forma de la paret és captivadora.

    Per arribar-nos-hi haurem de fer cap a Osca per l'autopista, sortint abans d'arribar a la capital, en unes tres hores hi fem cap.

    Aproximació:

    Donat que X Larretxea al seu blog Escalando ho té molt ben explicat un en passo un enllaç

  • APROXIMACIÓ PREDICADERA

  • Des del cim de la Peña es veu el camí per on hem aproximat.


    Feta l'agradable aproximació entre bosc de Pins i Savines, arribem a les primeres codines que haurem de remuntar, avui són ben mullades, resulta que porta tota la setmana passada plovent per aquesta zona, això ens condicionarà les escalades....per evitar passar per trams molls anem pujant pel camí més senzill cap ala dreta allunyant-nos de la paret i arribant a una esplanada somital de la que haurem de dirigir-nos seguint fites i la intuició cap a la nostra via al sector Espatarre;  inicialment volíem fer la Afrodita, però va per una canal que avui és un riu !  Sí! amb cascades i tot !

    Després de pensar on ens posem, ens decidim per la de mes a la dreta del grup de la dreta de l'Afrodita, la via Felisin.  Aquesta via va ser oberta l'any 1988 per en Jorge Castaño i Joaquin Floria en memòria d'un muntanyenc de la zona en Fèlix Mora, que va morir fent el Servei Militar.  

    Són quatre llargs, nosaltres a la segona reunió triem anar per La Jabalí Errante ja que ens permet evitar un desplom on cal fer artificial, sortint així una via més homogènia.

    A peu de la via Felisin. Foto Josep Sanz.


    Plaques del primer llarg.  Foto Josep Sanz.
         
    El primer llarg surt per un mur de plaques inicialment prou dretes;  l'escalada és divertida amb bona presa que s'ha d'anar buscant però.   Abans d'entrar a la reunió la paret perd trempera i esdevé una senzilla grimpada fins la reunió.  Assegurances on han de ser et fan anar concentrat.

    A la primera reunió. Foto Josep Sanz.

    Primera reunió, en un còmode replà i equipada per rapelar, com gairebé totes.

    Recuperant la primera tirada i al ressalt del segon llarg.


    El segon llarg surt per una rampa a buscar un ressalt on hi trobem el pas de la tirada.  Les bones mans que hi trobarem ajuden a fer la tibada i situar-nos sobre el ressalt.  L'escalada continua en placa aquest cop més finota fins la reunió, sota un mur vertical.
    Ja superat el pas del llarg, la resta un gaudi pels sentits.

    Entrant a la segona reunió.

    Arribant a la tercera reunió i ja instal.lat.. Foto Josep Sanz.

    De la segona reunió ens mirem la continuació, un balmat ben equipat amb dos bolts del que segur que hem de fer A-0 mínim....decidim anar una mica a l'esquerra per continuar per un diedre que correspon a la via Jabalí errante, via que seguirem ara ja fins el cim.   Aquest diedre és molt interessant i ens fa escalar, així com la continuació anar navegant entre canaleres gegants, tirada sublim!

    Recuperant el tercer llarg tot resseguint les estètiques canaleres gegants.


    Arribant a la tercera reunió i començant el darrer llarg.


    El darrer llarg surt fent un flanqueig a l'esquerra passant per sota els grans balmats en una escalada de gotes d'aigua ia dherència de peus, senzill, però interessant.
    Arribem caminant al darrer mur, avui el trobem moll en part el que el fa un punt picant.   Superats els dos passos ja s'ajeu i anem grimpant a buscar una gran Savina on podem muntar reunió.
    Ens resta aquest muret per sortir de la paret

    Airosa tercera reunió amb el Pantà de Vadiello al fons. Foto Josep Sanz.

    Reunió cimera en aquesta gran Savina.

    Ben contents d'haver salvat el dia malgrat el temps amenaçador.

    Descens: 
    Ens caldrà acabar de pujar al cim tot seguint fites que aniran tendint a l'esquerra, baixarem a travessar un torrent amb l'ajuda d'una cordeta, si hi és, i tornarem a remuntar tot seguint fites finsa una collada de la que ja agafem la vall de baixada;  el camí va fent ziga-zagues, estrencat i dret, cal anar tranquils i mor al gran bloc que tanca la canal, el PIto.  D'aquí podem triar tornar a la paret, aleshores ens decantarem a l'esquerra o ja anar cap al cotxe, aleshores cap a la dreta i enllaçarem amb el camí de pujada.
    Ressenyes de Romàntic Guerrer i de Anayet Eduardo Teba



    Escalada clàssica de caire esportiu, molt ben equipat amb parabolts i les reunions la majoria rapelables.  Amb una dotzena de cintes exprés ja fareu, no cal que carretegeu cap mes material ja que no hi ha possibilitat de posar gaire res....potser Tricams a forats, Àliens...però en aquesta línia no vam posar res.

    Finalment no ens vam mullar !
     

    dimecres, 12 d’abril del 2023

    La Dama de Los Vientos a la Pala Alta del Montroig. 05-11-2022.

    Aproximant a Coll de Porta la Pala del Coll

                  Fèia dies que no tornavem al Montroig, la calor ha afluixat amb el que amb el Josep ens hi acostem.   La via ens atreu a tots dos, de molt de temps a la llista de pendents, i amb raó, la via s'ho val !  Són pocs metres d'escalada però intensos, ens quedarem amb molt bon gust de boca.

    Aproximació:

    Haurem d'arribar a Balaguer d'on seguirem direcció Àger per la C12 fins al MOnestir de Les Avellanes, entrem al Monestir i el deixem enrrera en direcció a Vilanova de la Sal LV 9046.  De Vilanova anirem per pista en direcció a l'ermita de Montalegre, abans d'arribar-hi trenquem a la dreta aparcant sota les parets.  Hi ha la possibilitat de continuar fins a Coll de Porta, però cal un cotxe prou alt i tot terreny, o que no us l'estimeu gaire...

    D'on deixem el cotxe, nosaltres, surt un corriol que evita pujar el primer tram de pista sortint passada l'agulla dels Pelats, continuarem per sota tota la Pala Alta fins arribar en baixada a Coll de Porta, darrere unes baranes de fusta surt el corriolque resegueix la base de la Pala del Coll, la nostra via és al girar la paret encara completament a l'est i no visible fins que no trenquem, aleshores el marcat diedre se'ns farà present, així com el traçat de tota la via.


    L'imponent mur per on va la via, impressionant !


    El Josep ja al potent diedre inicial.


               La primera tirada és la més potent de grau, no pas la més obligada però.  S'hi posa el Josep;  al començar haurem de negociar amb una roca amb poc canto i amb progressió potent i delicada.   Superat el rètoil de la via entrem a un terreny que ens obliga a deixar el diedre i anar per l'esquerra, l'equipament tot i ser un luxe obliga  escalar.
    El darrer tram de diedre és on s'ha de tibar mes, nosaltres en artifo....

       A partir de mitja tirada el diedre torna a trempar fins i tot a desplomar un pel, aquí ens caldrà aprofitar l'equipament i progressar en artifo, A-0 o estreps segons veïem.  Quan s'acaba el diedre ens cal sortir a la dreta, aquesta sortida torna a demanar un cop de gas !  Tirada sublim, llàstima de no tenir la capacitat de fer-la "neta".
    Entrar a la penjada reunió té el seu què....

    Recuperant, i suant, els darrers metres.....

    Penjada primera reunió, des de la segona tirada.

    Aeri segon llarg, mes espectacular que díficil. Foto Josep Sanz.

    La segona tirada és curta, sortim d'una penjada i aèria reunió per flanquejar a la dreta gràcies a unes generoses regletes de mans, entrem a un diedre/canal que travessem per entrar a la placa penjada que tenim al davant, pas molt bonic.   Amb bons peus i mans minses anirem derivant cap a la dreta fins situar-nos a l'altre extrem de la placa, aleshores toca enfilar un muret de roca patinosa fins la reunió en un petit nínxol penjat al buit.   Un gaudi pels sentits.
    Segona reunió, en una petita cova, i recuperant la tirada.


    El tercer llarg supera un mur vertical que mor en un extraplom, els aperturistes però troben la manera de continuar en lliure ben elegant endinsant-se en una marcada xemeneïa, el mes difícil serà però, entrar-hi.

    Al primer mur ens caldrà fer uns quants passos d'estreps trobant aleshores la gràcia en deixar l'artifo per entrar a la xemeneïa, pas curiós.

    La xemeneïa és de progressió amable i et sents protegit tot i que sota els peus tens el buit...flanqueig a la dreta i ja som a la tercera reunió, prou còmoda.

    El tercer llarg comença amb artifical per entrar a una xemeneïa.


    Empotrant-se a la xemeneïa.

    Començant i sortint de la xemeneïa. Fotos Josep Sanz.

    El darrer llarg, el quart és potser el més senzill, puja per uns murets de franges Vilanovines ben atractives.  Aquí les xapes són més alegres i haurem d'escalar concentrats.  Passat el primer mur anem a buscar el segon i ja sortim a cim !
    Agradable i potent llarg de sortida. Foto Josep Sanz.

    Quarta reunió i el company emergint de la vertical.


    Darrers metres, l'embassament de Sant Lloreç de Montgay al fons.

    Ben satisfets al cim, via curta però intensa.
    Del cim de la Pala caminarem en direcció sud, resseguint el perfil de la carena per un corriol prou ben marcat.   Baixem al mateix Coll de Porta prop d'on hem començat al costat de la tanca.

    Via molt recomanable, de caire esportiu, oberta per J. Gutierrez, J.L.Ruiz i F. Martínez el 10-02-1991.

    Amb 15 cintes fareu, i un o dos estreps depenent de la vostra traça amb aquests estris.


    Ressenya de l'Edu Plana
  • Blog Roca i Neu

  •