Peña Predicadera, esperó Guanchinfú. Hoya de Huesca. Aragó. 17-12-2022.

Amb el dia que fa avui només podem escalar a Peña Predicadera

             Continuem la nostra estada per Osca, avui dissabte el dia es lleva molt tapat i fred...aleshores decidim que per la qualitat de la roca i la poca aproximació tornarem a La Predicadera a fer l'Esperó Guanchinfú que sovint és ocupada ja que és de les vies més completes i assequibles de la zona.

APROXIMACIÓ

Donat que X Larretxea al seu blog Escalando ho té molt ben explicat un en passo un enllaç

APROXIMACIÓ PEÑA PREDICADERA

Fent el relaxat camí d'aproximació.

Triem começar per la variant de l'esquerra, escalarem mes !

Arribar a peu de via ens costa una mica a causa de la mullena de la zona, la via comença al costat de l'Espolon Estarlux, però nosaltres la farem per una variant que se li va obrir a l'esquerra, per això aproximem per sota aquesta plataforma anant a buscar el fons del torrent, quedant una tirada força mes llarga i de dificultat V/V+.    A l'inici del llarg és quan trobarem les màximes dificultats, escalarem atents.    A mesura que guanyem alçada es va relaxant l'escalada i anem superant petits relleixos, cal estar atent en no perdre la línia ja que les assegurances són força espaiades.

Baixa aigua per tot arreu...per sort la via va per la dreta.

Primera reunió

Traïent el cap del tram mes dret, la via original va per la nostra esquerra en terreny mes ajagut.

Començant el segon llarg

El segon llarg comença superant un ressalt, el negociarem anant a la dreta i una vegada assolit ja ens decantem a l'esquerra, afluixant ja molt la tirada.

Segona reunió.

Després de travessar el tram mullat del tercer llarg, amb molt de compte...

                  La segona reunió és ben còmoda;  ara toca flanquejar a buscar un muret on hi ha la primera assegurança, ai làs!  avui el flanqueig és un riu i el que en sec deu ser un passeig és una mica delicat...podem posar l'Àlien vermell i amb molt de compte travessem la mullena.   La tirada continua derivant a l'esquerra tot superant ressalts i travessant alguna que altra mullena.   La reunió és al peu del següent mur enmig d'una torrentera avui com no!  molla.

Entrant a la tercera reunió enmig d'un ambient fantasmagòric.

El quart llarg comença plaquero per acabar en unes bones acanaladures.

El quart llarg comença amable anant a superar un ressalt amb unes canalres gegants ben divertides, amb algun tram picant.  Escalem immersos en la boira però l'aspresa d'aquesta roca no fa patir, és súper adherent.

Gaudint de les immenses canaleres. Foto Josep Sanz.

Recuperant el cinquè llarg, espectacular i divertit

Espectacular cinquena tirada. Foto Josep Sanz.

La cinquena tirada ja va agafant ambient, ens anem acostant a la capçalera de les canaleres que es van definint cada cop més com agulles;  comença anant a l'esquerra a buscar una canalera vertical i prou llisa, per mí aquests tram és el potser més complicat de la via.   Superat aquest continua per diferents ressalts que ens acosten a la punxa final, la cirereta dela via,la darrera tirada.

Cinquena reunió.

Entrant a la cinquena reunió enmig d'unes pregones canaleres.

Pas delicat per entrar a la xemeneïa.

Això s'acaba, però encara no em lligat el sac....resta una curta però estètica i fotogènica tirada on haurem d'escalar fins i col.locar-nos be.

Entrar a la xemeneïa és una escalada precisa i espectacular, una vegada a la xemeneïa haurem de fer una bona tibada per a sortir-ne airosos, la roca, aspra i adherent ajuda a que no patim.

La cirereta del pastís : sisè llarg

El pas clau és superar aquesta xemeneïa.

L'arribada al cim ens ofereix un replà amable, un balconet a la valll ben airós on podrem arreglar el material còmodament i preparar el descens.   Estem en una mena d'agulla desenganxada del grup principal;  per a baixar hem de buscar a l'oest, direcció contrària a la que hem pujat, una fita que ens indica la desgrimpada de l'agulla i amb cura ens arribem al replà central del que com en l'anterior ascensió, anirem pujant tot buscant fites fins força amunt, un moment donat ens decantarem a l'esquerra per baixar a travessar un torrent i remuntar per l'altre banda fins a que es vagi definint el corriol de baixada.

Foto Guanchinfuns !

Ben satisfets enmig de la boira pleguem trastos.

Al camí de tornada trobem el sol, però la boira es manté a la capçalera de La Predicadera.

   Espolon Guanchinfú oberta el 1985 per: Angel Guerrero, Paco Hinojo, Joaquin Floria i Jorge Castaño, 

Amb unes deu cintes expres fareu,   Tantmateix a nosaltres ens va anar molt be portar un joc d'Àliens per assegurar algun tram mullat, que en cas de trobar-ho sec és del tot prescindible.

Aquesta via és de les llargues de la zona i molt completa, per això si la voleu fer matineu, ja que sol estar ocupada.

Ressenya del blog

Escalando

amb l'afegito de la nostra variant.