Peña Predicadera sector Espatarre. via Felisin sortint per Jabalí Errante. Hoya de Huesca ( Aragó)

La Peña Predicadera , una joia mes de la Serra de Guara.

       A principis de desembre aprofitant que tinc vacances anem amb el Josep Sanz cap a Osca uns dies amb diferents objectius, però la nostra sorpresa és que ja el primer dia el temps està prou amenaçador amb el que optem per una zona on segur podrem escalar: La Peña Predicadera.   Aquesta petita serra ja l'havia visitat el 2019 i en guardava molt bon record, la seva roca és excepcionalment adherent i la forma de la paret és captivadora.

Per arribar-nos-hi haurem de fer cap a Osca per l'autopista, sortint abans d'arribar a la capital, en unes tres hores hi fem cap.

Aproximació:

Donat que X Larretxea al seu blog Escalando ho té molt ben explicat un en passo un enllaç

APROXIMACIÓ PREDICADERA

Des del cim de la Peña es veu el camí per on hem aproximat.

Feta l'agradable aproximació entre bosc de Pins i Savines, arribem a les primeres codines que haurem de remuntar, avui són ben mullades, resulta que porta tota la setmana passada plovent per aquesta zona, això ens condicionarà les escalades....per evitar passar per trams molls anem pujant pel camí més senzill cap ala dreta allunyant-nos de la paret i arribant a una esplanada somital de la que haurem de dirigir-nos seguint fites i la intuició cap a la nostra via al sector Espatarre;  inicialment volíem fer la Afrodita, però va per una canal que avui és un riu !  Sí! amb cascades i tot !

Després de pensar on ens posem, ens decidim per la de mes a la dreta del grup de la dreta de l'Afrodita, la via Felisin.  Aquesta via va ser oberta l'any 1988 per en Jorge Castaño i Joaquin Floria en memòria d'un muntanyenc de la zona en Fèlix Mora, que va morir fent el Servei Militar.  

Són quatre llargs, nosaltres a la segona reunió triem anar per La Jabalí Errante ja que ens permet evitar un desplom on cal fer artificial, sortint així una via més homogènia.

A peu de la via Felisin. Foto Josep Sanz.

Plaques del primer llarg.  Foto Josep Sanz.

     

El primer llarg surt per un mur de plaques inicialment prou dretes;  l'escalada és divertida amb bona presa que s'ha d'anar buscant però.   Abans d'entrar a la reunió la paret perd trempera i esdevé una senzilla grimpada fins la reunió.  Assegurances on han de ser et fan anar concentrat.

A la primera reunió. Foto Josep Sanz.

Primera reunió, en un còmode replà i equipada per rapelar, com gairebé totes.

Recuperant la primera tirada i al ressalt del segon llarg.

El segon llarg surt per una rampa a buscar un ressalt on hi trobem el pas de la tirada.  Les bones mans que hi trobarem ajuden a fer la tibada i situar-nos sobre el ressalt.  L'escalada continua en placa aquest cop més finota fins la reunió, sota un mur vertical.

Ja superat el pas del llarg, la resta un gaudi pels sentits.

Entrant a la segona reunió.

Arribant a la tercera reunió i ja instal.lat.. Foto Josep Sanz.

De la segona reunió ens mirem la continuació, un balmat ben equipat amb dos bolts del que segur que hem de fer A-0 mínim....decidim anar una mica a l'esquerra per continuar per un diedre que correspon a la via Jabalí errante, via que seguirem ara ja fins el cim.   Aquest diedre és molt interessant i ens fa escalar, així com la continuació anar navegant entre canaleres gegants, tirada sublim!

Recuperant el tercer llarg tot resseguint les estètiques canaleres gegants.

Arribant a la tercera reunió i començant el darrer llarg.

El darrer llarg surt fent un flanqueig a l'esquerra passant per sota els grans balmats en una escalada de gotes d'aigua ia dherència de peus, senzill, però interessant.

Arribem caminant al darrer mur, avui el trobem moll en part el que el fa un punt picant.   Superats els dos passos ja s'ajeu i anem grimpant a buscar una gran Savina on podem muntar reunió.

Ens resta aquest muret per sortir de la paret

Airosa tercera reunió amb el Pantà de Vadiello al fons. Foto Josep Sanz.

Reunió cimera en aquesta gran Savina.

Ben contents d'haver salvat el dia malgrat el temps amenaçador.

Descens: 

Ens caldrà acabar de pujar al cim tot seguint fites que aniran tendint a l'esquerra, baixarem a travessar un torrent amb l'ajuda d'una cordeta, si hi és, i tornarem a remuntar tot seguint fites finsa una collada de la que ja agafem la vall de baixada;  el camí va fent ziga-zagues, estrencat i dret, cal anar tranquils i mor al gran bloc que tanca la canal, el PIto.  D'aquí podem triar tornar a la paret, aleshores ens decantarem a l'esquerra o ja anar cap al cotxe, aleshores cap a la dreta i enllaçarem amb el camí de pujada.

Ressenyes de Romàntic Guerrer i de Anayet Eduardo Teba

Escalada clàssica de caire esportiu, molt ben equipat amb parabolts i les reunions la majoria rapelables.  Amb una dotzena de cintes exprés ja fareu, no cal que carretegeu cap mes material ja que no hi ha possibilitat de posar gaire res....potser Tricams a forats, Àliens...però en aquesta línia no vam posar res.

Finalment no ens vam mullar !