La Bauma de les Gralles a Coll Roig Sud-Oest. 22-07-2023.

Des de la pista de pujada la cara oest i sud-oest.

           El mes de Juliol cal buscar llocs frescos i a poder ser a l'ombra, ara fa temps que no anem a Coll Roig i aprofitant que al vessant oest /sud-oest hi han vies que no hem fet cap allà que ens dirigim.

APROXIMACIÓ     

Ens arribem a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord.  De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401.  Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402.  a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem.  Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, mosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on s'acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trenca-aigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça.  A l'hivern hi trobarem neu.  Ja al Coll Roig aparquem mirant de no tapar les pistes i al davant trobem les parets ben assolellades.  De l'aparcament no anirem cap a l'est com és habitual per les vies centrals sinó que agafarem un corriol en direcció Nord que es va definint, el seguim cap a l'esquerra fins a trobar una tartera, seguim un corriol prou ben marcat, en un gran bloc hi ha una fita, d'aquí pugem cap a la dreta, trobarem unes cordes i una mini ferrada que ens acosta a les parets, des d'aquí ja localitzem l'evident balma on comença la via, hi arribem flanquejant per un bosquet.

La via comença a la Bauma mateix, flanqueig inicial i bavaresa atlètica a continuació.

Primer llarg    Al peu de via s'hi arriba atravessant un bosquet fent una travessa cap a la dreta, hi ha un bolt per enganxar-s'hi l'assegurador;  comença amb uns passos fins a la dreta per sortir de la bauma i situar-se a la vertical d'un esperó.  Aquí trobem uns peus sospitosos que haurem de gestionar segons la humitat del moment, quan més avall millor.   Enfilar amunt és el pas clau de la tirada, tot i que la dificultat hi és prou mantinguda fins a engrapar la bavaresa.   Preses petites i adherents ajuden a superar aquest tram que surt en lliure.   Bavaresa ben divertida que s'acaba aviat i ens deixa a una gran placa amb canaleres d'aquelles que tant ens agraden.   Aquesta placa és d'autoprotecció, es progressa ràpidament ja que no apreta i poca cosa posarem, ponts de roca i a l'inici algun camalot.

Superat el pas clau ja a la bavaresa. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la primera reunió, la placa a protegir després del tram vertical.

Primera reunió i recuperant el llarg.

Segon llarg    Tirada molt curta, gairebé la podríem considerar un canvi de reunió a no ser pel muret inicial, que una vegada superat ens deixa arribar caminant cap a la dreta a la reunió.

Trencat inici del curt segon llarg.

Començant el tercer llarg

Tercer llarg   Estem als peus d'un esperó de roca compacta al que ens enfilarem tot cercant el millor cantell, primers passos lliscosos per la humitat de la vegetació que ens envolta, per mes amunt millorar l'adherència, escalada tècnica a causa del mur compacte a diferència de la placa del primer llarg generosa en cantells.   Trobem algun punt on cal mirar-s'ho al superar una graonada i s'arriba a la reunió sense problemes.

Buscant el camí al quart llarg.....

Recuperant la ruta, a sota el Joan a la tercera reunió.

Quart llarg    aquí tenim dues possibilitats, anar recta amunt o anar a buscar un bolt prou a la dreta, el company s'hi arriba i no li fa el pes i rectifica seguint per la placa, si hagués continuat per la dreta hauria seguit un diedre prou interessant.   continua per la placa que ens porta a un muret vertical molt divertit de superar.

A la placa i encarant el muret cimer.

Descens   Es rapela la via, es recomana fer tres ràpels de R4 a R3, de R3 a R2 i desgrimpada a R1 i R1 a base.   Nosaltres vam baixar amb cordes de seixanta directament a la R1 i d'allà a la base.

També es pot baixar caminant seguint un senderó fitat perdedor i llarg.

Foto-ressenya de l'amic

Joan Asín.

 Equipament   via semiequipada,  Ens caldran unes dotze cintes exprés i un joc de Tòtems/Camalots fins al tres.  Bagues per a ponts de roca i o tascons segons preferències.

No és de les millors vies de la zona ja que només el primer llarg ens farà xalar, la resta de via entre canvis de reunió i trams poc agraïts ens pot decebre....tanmateix està ben trobada.   Caldrà tornar-hi per a tastar les seves veïnes: El Jardiner, d'on no n'hi ha no en raja, Qui no té feina el gat pentina i De mica en Mica s'omple la pica.

Història interminable a la cara est de la Gorra Frígia. 30-09-2023.

Cara Est i Nord-Est de la Gorra Frígia.

               La cara Est de la Gorra Frígia presenta una escalada atractiva, amb força verticalitat i alguns ressalts, la majoria de vies les havia fet, però aquesta havia quedat oblidada fins que l'agost del 2023 els seus aperturistes amb l'ajuda d'un company la van restaurar amb bolts.     Aquesta encertada restauració la va trèure de l'oblit i molts vam "córrer" a repetir-la.   Via Equipada per dalt l'any 1987 per en Felip Mateu i Jordi Fornés i restaurada l'agost 2023 amb l'ajuda de Quim Prats.

APROXIMACIÓ

Per assolir la zona de la Gorra Frígia i Magdalenes sortim del Monestir , tenim l'òpció descansada agafant el funicular de Sant Joan del que continuem pel camí de Sant Jeroni o be anem per les escales dels pobres i Pas dels Francesos o be per Sant Miquel...amb aquesta darrera opció evitem les escales tot i que allarguem la caminada una mica.   Nosaltres vam triar pujar per les escales fins a Santa Anna, aquí el camí continua pujant o be cap a Sant Benet a la dreta o recta amunt cap a la Panxa del Bisbe...nosaltres anem a l'esquerra per un camí que baixa a travessar el torrent de Santa Maria i pugem pel PR C-19 fins al peu de la Gorra Marinera;  entroquem amb el camí de Sant Jeroni fins la canal abans de la Gorra Frígia;   ens enfilem per la canal, superem el tram llis amb corda fixa i anem a buscar la paret, a l'alçada d'un arbe caigut veurem la sageta picada a la pedra i amunt una xapa amb un punt verd;  no confondre, més amunt amb la via Liberty amb punts o pintura vermella.

Sageta a peu de via.

Primers metres delicats per la humitat de la canal ( Fotos Josep Maria Mallofré)

La progressió és per roca adherent i ben concentrat per la distància entre xapes. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Primer llarg     en un replà entre arbres ajaguts veurem prou amunt la primera xapa, l'escalada comença relliscosa com sol passar als peus de les agulles amb vegetació...anem progressant amb atenció trobant bons cantells i bons peus assolint l'assegurança;   l'equipament és correcte però prou espaïat, el que ens farà escalar concentrats.  La roca mana i anem evolucionant segons la trobem, ara a l'esquerra ara a la dreta, sempre amb preses agraïdes quan cal.  Són quaranta metres de tirada fins a fer reunió en una balmeta còmoda.

Bonica panoràmica amb La Mòmia de fons gràcies a l'amic Josep Maria.  A sota primera reunió.

Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

Potent sortida del segon llarg

Segon llarg  Surt a la dreta de la reunió, va a buscar un gran còdol al que ens hi haurem d'enfilar;  la progressió continua molt vertical però amb els cantells adeqüats quan calen.   Superem un abalmament que sembla més complicat que no pas és i ja fem cap a la reunió més tranquil.lament.

Darrer tram abans de la segona reunió, a sota.

Començant el tercer i darrer llarg i anant a buscar el sostret. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Tercer llarg    comença per una franja llisa a la dreta de la reunió, la paret aquí s'ajeu una mica esdevenint senzilla la progressió.   Un mur vertical abans del desplom ens ho fa mirar, però com a la majoria de la via les preses cantelludes hi son si es saben trobar....ems situem sota el sostre que està equipat per ser pujat en artificial, no calen els estreps, amb uns quants A-0's en en sortirem.   Ja sobre el desplom la dificultat afluixa arribant gairebé caminant a la reunió.

El sostre el superem en A-0. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Arribant al cim amb la Magdalena superior observant-nos. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Esquema de les vies del vessant Est i Nord-Est de la Gorra Frígia.

Material    La via es pot considerar com a esportiva amb el que amb unes deu cintes farem.  Pel desplom final pot ser útil un estrep.

Descens    Des que es va desequipar la ferrada per on anava la via Estasen doncs haurem de rapelar:  Ho fem pel descens de la via Guzman-Silva, el primer ràpel d'uns 25m i el segon d'uns 45m

Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita a sota.

Camí de l'Alzina a La Miranda del Pas dels Francesos, homenatge a un gran escalador.

Panoràmica dels murs de les escales dels pobres: de dreta a esquerra: l'Elefantet, Mirador dels Ermitans i Miranda del Pas dels Francesos., a sobre, les agulles de Sant Benet.

           Si us agrada l'escalada en placa i caminar poc, aquesta és la vostra via...aprofita tota la llargada del costat dret del Mirador del Pas dels Francesos assolint-ne el seu cim en cinc tirades amb una petita torna per arribar dalt de tot.

Oberta per en Marcel Millet, Nando Dalmases i José A. Martín l'any 1999 en homenatge al Gran escalador Josep Maria Alzina (1960-1999) que va morir per un accident laboral fent treballs verticals l'abril de 1999.  En aquest enllaç trobareu un llistat de les principals vies que va obrir : http://www.caranorte.com/foros/read.php?1,659,668#msg-668 

Vertical mur de la primera tirada

APROXIMACIÓ:

Al Monestir anem a buscar les escales dels pobres o del pas dels Francesos, travessem un pont de ciment i seguim per la dreta de la vall, passem sota l'Elefantet i pugem unes escales...travessem un altre pont, aquest cop de travesses de fusta i a l'acabar les escales en un pla anirem a la dreta desgrimpant a buscar la paret, l'entrada original és enfilant-se a una llastra desenganxada per agafar la placa i la variant és mes a baix i la dreta en una explabada sota un diedre ben marcat.

Entrant a la primera reunió.

Primer llarg  L'entrada original és ben potent, 6a+, i actualment potser més i tot a causa del "sobament" pel pas de cordades;   és una escalada de foradets i regletes molt mantinguda amb un ressalt abans de reunió on es concentra el grau.   Entarem a reunió  entre unes alzines.

La variant de la dreta, per on també anava la via El Camí del Xas ( Desequipada) és en diedre a equipar, prou divertida i converteix l'escalada en més homogènia en el grau global.  Superate l diedre trobem unes plaques ajagudes i rentades per l'aigua que seguirem fins al capdamunt, en que buscarem anar a l'esquerra per entrar en una canal terrosa amb arrels i alguna gran Alzina que podem llaçar.

La reunió és en un replà sota el mur pel que continuarem.

Variant d'entrada per aquest diedre a equipar i per on transcorria el Camí del Xas ( Via desequipada)

Preparant-nos per a entrar-hi i fent el diedre.

Al final del diedre anem a l'esquerra per terreny a controlar fins la reunió en un còmode replà.

Reunió ben còmode.

Segon llarg    Comença recta amunt de la reunió, aquest inici és el més delicat de la tirada, ja que trobem preses petites, regletetes i foradets, ja una mica relliscosos.

Superat aquest inici l'escalada  esdevé mes tranquil.la tot i que cal anar concentrat.

Farem reunió a les Alzines del bosquet, bosquet que travessarem per una canal terrosa fins al peu de la següent placa.    

A aquesta placa si pot arribar caminant des de les escales dels pobres i començar la via en aquest punt.

Potent inici del segon llarg.

Després de caminar un tros fem la segona reunió accesòria a peu del mur del tercer llarg

Tercer llarg   comença per placa ajaguda que s'anirà redreçant fins a la vertical, primer amable per anar-se endurint quant més amunt.   Quan la paret esdevé ben vertical i comen´ça a voler extraplomar, la via es decanta a l'esquerra gràcies a un esperonet-fissura horitzontal que permet flanquejar fins a la reunió, aquesta ben airosa i penjada.

Al flanqueig abans d'entrar a reunió, molt ben trobat, aeri i bona roca.

Els companys al tercer llarg, d'inici suau per anar trempant quan més amunt.

El Josep treballant el flanqueig d'entrada a la tercera reunió.

Quart llarg   surt flanquejant a l'esquerra a buscar un llavi, quan més avall entrem millor;   una vegada a la placa l'escalada demana concentració i no voler còrrer, les preses hi son però cal trobar-les....

Començant el quart llarg, on cal superar un llavi per entrar a la placa.

Placa entretinguda on cal progressar amb atenció per trobar la millor presa.-

Cinquè llarg   De la còmoda reunió surt recta amunt amb una escalada fina de presa petita i que comença a ser relliscosa, sobretot els primers metres....segueix la mateixa tònica de tota la via, placa excel.lent de foradets i cigronets amb algunes regletes, que si us agrada aquest típus d'escalada gaudireu.

Placa d'ensomni al cinquè llarg.

El Josep començant la cinquena tirada, nosaltres a la  cinquena reunió.

Darrers passos abans d'entrar a la cinquena reunió i sortint per fer l'última tirada fins el cim.

Sisè llarg   curt tram de grimpada per assolir el replà somital, net d'assegurances.

El Josep i l'Eva fent el cinquè llarg.

Cim de la Miranda del Pas dels Francesos !

Gaudint la placa del cinquè llarg.

Descens    Baixarem caminant pel camí que de Sant Benet va a l'ermita de Santa Anna i d'allà al Pas dels Francesos i peu de via.

Via completament equipada excepte si entrem per la variant, aleshores dur bagues per ponts de roca o Savines i Camalot fins a l'1.   No els farem servir mes ja que la continuació és tot placa compacta prou ben assegurada.

Amb deu cintes exprés farem.

Ressenyes, a sobre del Col.leccionista de Vies ( Joan Prunera) a sota de Luís Alfonso ( Luichy).