Del buen amigo al Gorro Mariner o com forçar una línia tirant pel dret. 05-09-2023.

Baixant pel camí de Sant Miquel a Sant Joan, el grup de Gorros i Magdalenes.

   A la cara sud-oest del Gorro Mariner ja hi havia escalat la via Sultains of Swing (09 de maig 2011), oberta l'any 1989 per Xavier Blasco i Glòria Llavador,  posteriorment reequipada amb bolts.   Entre aquesta i la Nina Hagen el 2005 en Joan Garcia i en Pablo Vazquez van dibuixar una línia directa entre les dues anant a buscar el mes dret...així superarem balmes en artificial a la recerca de la línia més rectilínia cap al cim.i travessant  la Sultains a l'alçada de la segona balma, a la tercera tirada.    Malgrat aquesta parasitació i la manca de lògica, la via val la pena i gaudeix de molt bona roca, ens va agradar...però per a mí va esdevenir una mica una obsessió, ja que la primera vegada que m'hi vaig acostar va ser amb en Jordi Carreras el tres de març del 2019, aleshores no vam passar de la primera tirada, el Jordi no es va trobar be i vam rapelar;  un parell de setmanes després, el divuit de març hi torno amb el Joan Pera, aleshores tot i que és una via que és encara al sol de tarda, vam ensepegar una boirada i força vent, havent d'abandonar pelats de fred a la tercera reunió.    La via m'estava costant i ja no trobava amb qui anar-hi passant a l'oblit, però no del tot per què a la que tenia la oprtunitat la proposava i mai ningú picava i no va ser fins el setembre de l'any passat que amb el Josep Sanz vam acordar de tornar-hi i aquesta va ser la bona, per fí !

La cara sud-oest del Gorro mariner, a sota el peu de via.

APROXIMACIÓ

Cal anar a la cara sud-oest del Gorro Mariner, nosaltres vam arribar a Montserrat en cotxe, l'aparcament és de pagament però amb la tarja de federat tenim un petit descompte, surt a uns 5 euros.  Podem pujar pel funicular de Sant Joan, que no comença fins a les deu del matí o pujar per les escales dels pobres, pas dels Francesos, ermita de Santa Anna i deixar el camí de Sant Jeroni per anar a l'esquerra a buscar Sant Joan, o millor pujar per Sant Miquel i baixar a l'estació superior del funicular de sant Joan on agafem un corriol que porta a l'ermita de Sant Joan, direcció ponent.   Abans d'arribar a l'ermita i tenint al davant les vies de l'agulla de la Font de Jacob, entrem a la valleta girant a la dreta del camí resseguirem els peus de via fins a trobar-nos de cara amb el Gorro mariner.   La nostra via comença a l'esquerra de la Sultains, veurem un bolt força amunt.

Primer llarg:   veurem una clariana a l'esbarzeram que ens porta a peu de paret, a sobre, prou amunt el primer bolt.   Aquest primer tram és fi de preses i costa d'encarar, millor per la dreta de la vertical a l'assegurança tot cercant les millors mans.   Una vegada ens aixequem la roca millora, anirem en tendència a l'esquerra, les preses ens hi van portant.  Finalitzat el flanqueig anem recta amunt per un tram amb grossos còdols i acabem entrant caminant a la reunió, al marge esquerra del balmat;  a la dreta del tot hi ha la reunió de la via veïna.

Els primers metres son finets, després millora fent un llarg flanqueig a l'esquerra. Fotos Josep Sanz.

Primera reunió.

Recuperant la curiosa primera tirada.

Segon llarg:   Li engalta recta amunt superant el balmat en uns passos d'artifical equipat;  sortir dels estreps per a continuar en lliure és el que més ens costarà, i és que les preses comencen a perdre grip, o som nosaltres?....el lliure és bonic fent reunió sota la gran i còmoda balma, suposo que per evitar contactar amb la via veïna.

El segon llarg comença amb uns passos d'artificial equipat.

Sortida divertida d'estreps per continuar en lliure.

Tercer llarg:   Sortim de la reunió a guanyar la balma, travessem la línia de la Sultains, possible tram conflictiu si ens trobem cordades fent-la...un parell de passos amb estreps ens deixen ja en lliure a la placa que anirem superant fins a sota un balmat, la línia aquí es decanta a la dreta descaradament per evitar-lo fent reunió al mig de la placa en un lloc ben incòmode i aeri.

Tercer llarg després d'un inici en artificial.  Foto Joan Pera.

Tercera reunió. Incòmoda.

Recuperant el tercer llarg.

Quart llarg, anant a buscar el tram d'artificial.

Quart llarg:  Surt recta amunt de la reunió anant a buscar unes plaques verticals esquivant els balmats de la dreta, aquí trobem un tram on cal fer un cop de gas, ja que l'assegurança allunya, per sort trobem bones mans.   Superat el pas som sota un muret que superarem en artificial, després la paret perd verticalitat i la progressió esdevé amable, les assegurances s'espaïen força també.   La reunió és gairebé dalt, resta un tram de grimpada per arribar a l'aresta i poder baixar desgrimpant o fent un curt ràpel.

Quarta reunió.

Recuperant la quarta tirada.

Descens:  Acabem de grimpar fins la carena de la que ja podrem baixar caminant amb un curt ràpel al final si no veïem clara la desgrimpada.   Quedem al coll entre el Gorro Mariner i la Magdalena inferior, amb el que si volem podrem enllaçar amb aquesta altre agulla.

Ressenya d'en Joan Baraldés i d'en José Walero.

 

Via de caire esportiu a la que només ens caldrà unes 10/12 cintes exprés i un o dos estreps pels trams d'artificial, si no és que esteu en el grau de 7b en que aleshores passareu sense.!   Tot i el molt correcte equipament, cal escalar entre xapes, amb algun tram, abans de l'artificial de la quarta tirada, on tindrem una bona excursió.   Malgrat estar oberta una mica amb calçador, a mí em va agradar i la recomano.