Via Antoni Alarcon al Llimac i La Foca. Sector els Mollons i Grallera, La Mora Comdal. 28-04-2025.

Des de la pista el sector dels Mollons i Grallera i a la dreta La Foca i Llimac.

 

             A l'estiu de l'any passat l'amic i actiu aperturista Antonio Alarcon va morir víctima d'una greu malaltia, malaguanyat !   El mes d'abril d'enguany i com a homenatge en Joan Vidal i en Sergi Villar obren aquesta via Toni Alarcon en homenatge i recordança en dos dies, 6 de febrer i 7 d'abril.    Al sector més occidental dels Mollons i la Grallera tracen un senzill i bonic itinerari assolint els cims del Llimac primer i La Foca després.

Amb el Josep Maria Mallofré ens hi acostem.

APROXIMACIÓ

Hem de fer cap a Oliana, d'allà seguim direcció la Seu, girem a la dreta en direcció al camí de la Valldan a la rotonda dels Bombers d'Oliana;  continuem l'estreta carretera fins al fons de la vall, abans d'entrar al municipi de la Valldan agafem una pista a la dreta que remunta fins a una collada canviant de vessant, carretera asfaltada ara que continuarem fins a un marcat revolt a l'esquerra direcció El Sàlzer, La Mora Comdal.  Ara anem per pista de terra baixant fins la vinya del Sàlzer que passem de llarg;  fesprés d'unes construccions entrem a una pista més estreta i que porta a la Mora Comdal ( pals indicadors), la seguim, sovint plena de bassals, fins a un altre pal indicador on aparquem mirant de no bloquejar la pista.

Aquí encarem una forta pujada per pista que s'anirà estrenyent i quan arribem aprop de les primeres parets trobem un altre pal indicador, aquí anem a la dreta per un corriol costerut, gran fita al seu peu.   Anirem enfilant-nos fins a travessar una barrancada enganxats a les parets, hi ha una barana de fusta de protecció.  Una vegada l'hem sobrepassat ja veurem la paret i les inicials T.A. pintades en un bloc.

Després de la forta pujada d'on hem aparcat anem a la dreta, rètol i fita.

Abans d'arribar a peu de via trobem aquesta tanca de protecció

Grafiti de peu de via i el Josep Maria començant el primer llarg.

Primer llarg:      Comença ajagut per anar trempant, la primera assegurança és força amunt, un bolt, i després una baga en una savina. Possibilitat de posar alguna protecció abans.  Anem a buscar una altre savina i ja entrem a la placa de ple, progressió amb cura que la roca de la zona, tot i que prou sanejada, ja la coneixem...tanmateix es fa prou be fins la reunió, jo vaig haver de recuperar la tirada amb les sabatilles de l'aproximació, ja que vaig oblidar els gats a casa, i prou be !

Millor roca del que sembla, sobretot a partir de la Savina.

Recuperant el primer llarg amb sabatilles, em vaig oblidar els Gats !!! Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:     Comença gairebé caminant per anar a buscar un morrot d'aspecte molt fràgil...quan som a la seva base fem un flanqueig per l'esquerra amb una lleu desgriumpada per entrar a un diedre que encarem amb cura donat que és prou descompost, alguna arrel ens ajuda a superar el pas d'entrada  la segona reunió en un púlpit ben airós.

A la segona reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el segon llarg i entrant a reunió després de revoltar el morrot descompost.

Tercer llarg:     Rodegem una savina i encarem el mur del davant, es veu terrós i potent, però es deixa fer prou be pels còdols de l'esquerra, s'ha sanejat prou i no s'arrenca pas res !  assolit el primer ressalt i tenint un cert desplom a sobre, la via flanqueja a la dreta amb preses prou bones per situar-se a sota un diedre fissurat vertical;  aquest s'ha d'autoprotegir amb friends mitjans.   Aquí trobem la màxima dificultat de la via en sortir de la fissura a la reunió.

Interessant tercer llarg, més espectacular que res....

Quart llarg:    tram de transcisió que es fa caminant per l'aresta entre matolls fins al coll del Llimac amb La Foca.

D'aquest punt cal flanquejar a la dreta per anar a buscar una fissura a protegir per entrar a la reunió.

Cinquè llarg:    Puja per placa amb grans còdols de manera progressiva, fàcil, fins a trobar un primer muret que superem entrant a un diedre que mor en una Alzina;   progressió elegant i atlètica fins sota l'Alzina, aleshores flanquegem a l'esquerra per entrar al replà de cim.  Fem reunió d'una bona Savina. 

Després d'un quart llarg caminant, el cinquè és prou interessant.

Al bonic diedre final.

Al cim de La Foca ! a sota la quarta reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Reunió cimera en una Savina i Fotocim !

Descens:      Ho fem en dos ràpels, el primer de 25 metres fins la quarta reunió i el segon de 50 metres fins al bosc;  haurem de buscar on aterrar ja que resta una graonada amb branques serrades que ajuden a baixar.  Cal anar amb intuició.  Ja desgrimpat el primer tram anem buscant el millor pas entre les alzines amb tendència a l'esquera fins a trobar el camí de pujada i tornar al peu de via, desfent el camí.

Preparant el primer ràpel de la Savina. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Unes deu cintes exprés, bagues per savines i joc de Tòtems/ Càmalots fins a l1.  Els usarem a l'inici del primer llarg i al diedre del tercer llarg.  Via semiequipada amb bolts i algun clau.

Ressenyes de Joan Asín i de Joan Vidal, gràcies amics !

Una via molt ben trobada i sanejada, tot i que cal escalar amb cura que la roca d'aquest massís te un ciment prou dolent.   escalada plaent que jo vaig haver de fer amb sabatilles a l'oblidar els gats a casa...això pot donar una idea de la seva dificultat....i el bon equipament, on cal.    Indret entranyable, tranquil i de gran bellesa.  Via orientada bàsicament al sud ideal per dies d'anticicló sempre que no hi entri la boira, que no sol passar.

Integral del Camell: Esperó de la Martina al Morro, Aresta sud a La Roca Estreta i Esperó del Sàlzer a La Roca Ampla. La Mora Comdal. 10-12-2024.

Remuntant els camps cap a l'Elefant, abans trobarem la nostra "integral".

                        La Mora Comdal és una raconada amagada al nord de la Serra de Les Canals prop d'Oliana però depenent d'Odèn al Solsonès;  a l'Oest el Panta d'Oliana en barra l'accés, al Nord una muralla d'agulles i monolits i un bosc espés fins Les Anoves i el Cogulló de Turp. A l'est una nova muralla separa la pregona depressió de Cambrils.    Ja hi hem escalat diferents monòlits gràcies a la difusió i equipament de vies que ha fet en Joan Vidal "Indi" un bon amic.

APROXIMACIÓ:

D' Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera fins a trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal;  també hi podem anar per la Valldan, càmping de la Valldan fins a una collada i baixar fins El Sàlzer;   continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.

També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.

Deixarem el cotxe, si venim de la VallDan abans d'un revolt marcat a l'esquerra, allà mateix surt una pista que va a un camp, per anar a la via seguirem una pista que hi ha just a sota i que ens durà a un gran camp, el revoltarem per la dreta fent una llaçada en direcció al final dels camps, cap a l'esquerra, sense mai travessar el Torrent Mal.   Des del camp ja podrem veure.l'agulla del Morro el que ens ajudarà a orientar-nos, la via comença a la dreta d'uns balmats,  parabolts visibles.

Començant la primera via al Morro: Esperó de la Martina. Foto Josep Maria Mallofré.

Esperó de La Martina:

Aquesta via té dues tirades, la primera comença per terreny una mica trencat per anar encarant recta amunt cada cop més vertical, a la meitat un parell de passos que s'han d'estudiar i que es resolen be gràcies a la roca ben sanejada.

Reunió en un relleix còmode.

El segon llarg comença flanquejant cap a la dreta per encara amunt per un tram amb còdols ben grans, molt ben trobat!   continua potent però amb millor cantell que l'anterior tirada fent reunió al capdamunt de l'agulla. 

Darrers passos abans de la primera reunió.

Desde la primera reunió el company recuperant la tirada.

Començant el segon llarg, al fons l'Elefant.

Tirada vertical i atractiva.

A la segona reunió, al fons l'agulla reina.

Caminarem per fer un canvi de reunió i començar la segona agulla:

Aresta sud a La Roca Estreta:

Itinerari d'un sol llarg amb roca a controlar i baixa dificultat, hi trobarem dues expansions als dos ressalts que hem de guanyar.    De la reunió cimera ens passarà com a l'anterior agulla, que haurem de caminar un tram per anar a buscar un curt ràpel (10m) fins al peu d'una estreta carena on comença la darrera agulla de la Integral:

Esperó del Sàlzer a la Roca Ampla:

De la reunió al peu del ràpel caminarem a buscar la propera agulla, aquesta és ben airosa i divertida, amb rocam generós i prou sólid fins al cim, aquí hi ha la possibilitat de fer una reunió, però preferim continuar;   el pas al mur final s'ha de mirar i una vegada enfilats l'escalada esdevé plaent fins al cim.

Segon llarg de l'Aresta sud a La Roca Estreta. Foto Josep Maria Mallofré.

Els companys a l'Agulla Estreta.

Anant a buscar el ràpel de l'agulla Estreta, els companys ja pujant a la Roca Ampla.

Fent l'Esperó del Sàlzer a La Roca Ampla.

Empalmem les dues tirades anant a retrobar els companys.

Descens:

Del cim de la Roca Ampla conmtinuarem en direcció Nord fins a un collet, baixarem cap al vessant est, dreta, per una canal prou trempada, hi trobarem una corda per ajudar-nos, acaba amb una xemeneia de bon fer.    Ja al peu de la xemeneïa anirem baixant per on millor veïem fins a trobar la pista per on hem pujat, però una mica més amunt, si tenim ganes de més "gresca" passem pel costat de l'Elefant i les seves vies: Bombardeig Sant Felip Neri, Quico Sabater, Aires de Primavera, Cèrvol Salvatge i Atrapasomnis.

Cim de la Roca Ampla.

Una canal que acaba amb una xemeneïa  ens deixa aprop d'on hem començat. Foto Paco Garcia Quilis.

Material:

Via completament equipada.  9 cintes, alguna Baga per Savina.

De retorn al cotxe no podem deixar de fotografiar aquesta raconada. Foto Josep Maria Mallofré.

Molt bones ressenyes dels amics Joan Prunera ( Col.leccionista de vies) i Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer)

Una integral molt divertida i que ens ajudarà a conèixer aquesta bonica raconada que és La Mora Comdal.  Les majors dificultats les trobarem a les dues primeres tirades, la resta és prou divertit, sense complicacions.  Ens ho vam passar molt be als trams de cresta, et sents una mica explorador!  com deuria xalar l'amic Joan quan la va obrir.

Roca conglomerada de prou bona qualitat i ben "sanejada", gràcies.