diumenge, 28 de desembre del 2014

Malanyeu, un bon recurs per un dia rúfol.

La Paret del Devessó un bon recurs per l'hivern, si fa solet...
Aquest dissabte entre tants compromisos familiars finalment hem pogut coincidir per anar a grimpar. No fa massa bon dia, però poden mes les ganes que el fred i a les vuit em passa a buscar el Toni, avui anem amés el Jordi i l'Irwing. Malanyeu és l'objectiu, si surt el sol l'haurem encertat ja que el seu microclima el fa ideal per a dies freds però assolellats. El termòmetre del cotxe va cap avall cada cop més ! fins el grau sota zero...Bbrrruuuu!!! quin fred ! però anant amb el Toni la moral sempre alta, fred? que és això.
Avui hem fet colla, ja a peu de la Doraemon.
Quan aparquem després d'una aturada a fer un mos ja trobem dos cotxes amb els seus ocupants ja preparats que marxen cap a la paret ! el Toni ens retreu que no anem prou d'hora hahaha! La veritat que fot un fred que pela, però a Malanyeu ja se sap, si surt el solet pot estar tot nevat i escalar amb màniga curta. l'Irwing no ho veu massa clar, però ens veu decidits....la caminada fins a peu de paret és tranquil.la, sense presses, a veure si donem temps a que surti el sol. Avui jo estic convalescent encara i amb aquest fred...l'Irwing ha d'acabar de consolidar això de les tirades i reunions, alumne avantatjat. Decidim que farem la Doraemon, començaran el Toni i el Jordi i nosaltres al darrera a la mateixa via.
El Toni i el Jordi han començat, l'Irwing els segueix. 1ª tirada Doraemon.
El Toni no l'havia fet aquesta i jo em pensava que tampoc i repassant fotos veig que ja l'havia fet, i amb el Jordi, el setembre de 2013, fa una mica mes d'un any. Deixo que passi de primer l'Irwing, el Toni l'esperarà a la reunió per a assesorar-lo si li cal a l'hora de muntar reunió. Puja sense cap problema i això que l'estil d'escalada a Malanyeu no és gens intuitiu i molt tècnic de peus.
Tercer llarg, trencat i discontinu.

Rapelant, una de les tècniques que avui ha consolidat l'Irwing.
De la Doraemon només val la pena la primera tirada les altres dues són discontínues i sense cap ambient, amb el que ja som dalt i cal fer uns quants ràpels, l'Irwing no ho domina això ja que només n'ha fet un quan vam fer la Gorra Marinera i d'això ja fa temps; però aprèn ràpid i ho disfruta. Per evitar embolics de cordes en farem tres amb corda simple, com que som quatre en passem força via.
Entrant a la primera reunió de La Carla.
Ens retrobem tots a baix, el Toni vol fer la via Independència, recent obertura del

  • Joan Baraldès
  • i que al començament hem trobat ocupada, ara els companys ja han baixat i ens hi posem; comença el Toni, està força bruta, i veïent que ens haurem d'esperar i jo tampoc estic encara amb massa "grip" prefereixo anar amb l'Irwing a fer alguna cosa mes tranquila, penso en fer la Montse Curto que ja la conec i és força maca, però llei de Murphy quan ens hi acostem veig una cordada, la única que hi ha per aquí que l'estan fent...doncs a la Carla que també l'he feta, tot i que no la recordo gens.
    Darrera tirada de la variant ràpel, més espectacular que difícil.
    Quina disfrutada de primera tirada, quina roca! disfruto de valent. La següent li toca a l'Irwing, jo recordo que en un lloc cal caminar per "la selva" cap a la dreta a buscar la reunió, però ell no ho veu i el que si veu és un bolt recta amunt i cap allà que va, ens acabem de posar a la variant del ràpel.
    S'ho ha passat "pipa"
    Aquesta variant no l'havia fet i és interessant, el començament per la placa rentada és divertit i el mur final em sorprèn, més fàcil del que sembla des de baix! però cal posicionar-se be per travessar les plaques i acostar-se a la cadena; recta li veig color, però avui flanquejo per entrar a la reunió ràpel.
    Reunió cimera de la variant ràpel.
    Baixarem també en tres ràpels simples, com que ja ha practicat abans, el deixo a dalt no sense preguntar-li abans si ho té clar. Avui s'ha graduat en ràpels sis en total i sembla que els ha disfrutat.
    "enigamàtic" tub a la via....

    Si, sí, jo també hi era....

    El Jordi i el Toni plegant "ferralla" després de fer la via Independència.
    Sense entrebancs fem els tres ràpels, ja som a baix i anem a veure si la resta de la colla són a baix; quan arribem al peu de via encara no hi són, però els escoltem, i aviat apareix el Toni fent el darrer ràpel. Hem aprofitat prou el dia, ha estat ennuvolat, ha sortit un moment el solet, ens ha plovisquejat...i ara torna a estar ben tapat, però ens ho hem passat prou be.


    Ressenyes que trobareu a


  • Sisbemesanapren

  • Malanyeu, zona d'escalada ideal per l'hivern quan l'anticicló apreta el fred a la vall i escalfa la paret, avui les vies han estat senzilletes, la Doraemon i la Carla molt ben equipades, sobretot el primer llarg de la Carla, i mes aventurera la Independència, semiequipada amb bolts i ponts de roca. La Carla, ideal per a començar en via llarga, amb reunions còmodes, excepte la cimera. Si hi aneu tingueu molt de cura amb l'entorn i amb els seus habitants, deixeu els vehicles ben aparcats i no molesteu el bestiar, estem en una zona privada i hem de conviure tots amb respecte si hi volem continuar escalant molts anys.

    dilluns, 15 de desembre del 2014

    Ja hi tornem a ser ! l'esperat retorn.

    Han estat molts mesos d'aturada....des del mes de Maig en que vaig tenir la lesió al retorn a la "vertical" gairebé set ! ja pensava que se m'hauria oblidat i tot.....

    El Jordi començant el primer llarg de Traca i Mocador.
    El sis de desembre va ser el dia, m'acompanya el Jordi Carreras "Cuc" i amb la il.lusió ens enfilem malgrat el fred cap a La Plantació, em fèia il.lusió tornar a la Canvi Climbàtic com l'anterior ocasió amb el Toni, però enguany és mes tard, fa fred, força i avui vent, malgrat tot i l'avís de l'amic Pere Forts i companyia, ens arribem a peu de via; al trascollar i començar a baixar cap a la Plantació una bufada gelada ens ha avisat...ha pogut mes les gabes que la raó i ja a peu de via m'ho miro, m'enfilo una mica, per notar sensacions, però no....avui no és el dia, ens mirem amb el Jordi i cap avall. Ha estat un bon escalfament oi Jordi!
    A la segona tirada, abans de canviar de vessant.
    Tot refent el camí de pujada encara farem alguns Fredolics i Llèngües de Bou, ens mirem el Serrat de Muntaner on tenim els companys fent esportiva i de cop al Jordi se li acut que hi ha unes vies dels Masó prou divertides per anar a fer.
    Foto retorn il.lusionat !!!!
    Comencem per la F.C.E. que ja havia fet una tarda fa temps i em sento tot extrany, sense confiança en els peus i les mans....sortosament aquesta sensació em dura poc i ja s'ha acabat la via, que és molt curta. En un ràpel ja tornem a ser a baix i ara ens acostem a la Traca i Mocador, que el Jordi em deixa fer sencera de primer; aquí ja em sento millor i escalo relaxat, disfrutant.




    Historiades ressenyes dels Germans Masó.
    He disfrutat molt, de la roca i de la companyia, gràcies Jordi ! Dilluns torna a ser festa i he quedat amb l'Irwing per tornar a fer via "llarga", el Maig el vaig acompanyar a la Gorra Marinera i l'endemà em lesionava....calia tronar a animar-lo a escalar clàssica, amb el que anem a l'Avi Joan, escalada senzilla, sense compromís i en la que es faria un tip de muntar reunions.
    L'Irwing a l'Avi Joan.

    Surt una via ideal pel retorn, tan per a mí com per a ell, ideal per a practicar via clàssica. Ens la fem com una cordada normal, acordant claus per a les reunions ja que no ens sentirem ni veurem. Tot rutlla perfecte i acabem ben satisfets.
    Foto encara m'en recordo !!

    No perdo el nas boletaire hehehe
    Aquest darrer diumenge hi tornem, ara amb el Josep que també fas dies que no toca roca...el dia no acompanya gaire, ben tapat el matí, amb el que el recurs de la zona d'Els Graus, Codolosa és al cap, finalment decidim anar als Esperons de Fra Garí.
    Amb el Josep als Esperons de Fra Garí

    Començo la via, ajaguda i amb bona roca a l'inici, d'entrada ens costa veure per on va, la lògica et fa entilarte pèl fil del llom, però no, la via va a l'esquerra suposo que defugint el que segurament ja s'havia fet en "clean".

    Es van succeïnt les tirades, aquesta via a diferència de la seva paralela, l'Avi Joan, és mes discontinua, però els ressalts tenen mes pebre! vaja que s'hi ha de tibar si es vol passar sense agafar-s'hi. Superem amb una bopna tibada de cinta el 6c final i ja som al Camí de les Bateries. Encara és d'hora relativament i li dic al Josep que tinc ganes d'enfilar-m'he per la via Directanna o Directissima del Llençol, un 6a+ de continuïtat que ja havia fet però de segon.
    Quina disfrutada ! la Directanna  Directissima del Llençol
    Això sí que és la tornada a la vertical, que la via ja és exigent!
    No m'ho penso gaire, agafo totes les expres que duem i amunt, vaig be, encaro la placa i a un punt dubto, veig el pas però les mans comencen a estar "calentes"...no vull volar i em penjo a descansar els avantbraços, una vegada recuperat el pas surt molt be, ole! això m'anima a continuar pujant; gairebé al mig cal decantar-se a l'esquerra i aleshores xapar, dubto un moment i agafo la cinta per xapar i ja està tibo d'ella i supero el pas...és el punt mes finot, passat aquest ja amb calma vaig enfilant-me fins en diagonal entrar a la reunió, em quedo sense cintes, en calen setze!

    Bona ressenya del Luychi (La Noche del Loro)
    Be, ja torno a donar-vos la tabarra hahaha, han estat tres dies de prova en que he disfrutat molt, caldrà continuar treballant que no està tot fet ni molt menys, però vaja començo a veure el final del túnel escalatòriament parlant, que altrament m'ho he passat molt be caminant com un boig i boletejant aquesta tardor. Pels que s'iniciin a l'ecalada aquestes vies ressenyades són ideals per anar agafant confiança en això de fer reunions i treballar en cordada, ah! i estan al solet que ara això va car.

    dilluns, 2 de juny del 2014

    Tancat per reparacions.

    Inici de la Vincle Infinit i inici del "Desastre"

       
                    Ara fa uns quinze dies, marxem contens amb el Toni a fer la Vincle Infinit de la Roca de Sant Cugat, abans fem l'esmorzar preceptiu a Collbató, on saludem la Trini i el Salva;  deixem el cotxe prop de la hípica, però cap problema, una mica mes de camí.   Remuntem el Clot de la Mònica i entrem a La Plantació.
    Quina raconada més ferma!  ara fèia dies que no hi pujava.  Arribem ben suats, almenys jo, al peu de la Roca de Sant Cugat, som al vessamt Nord-oest amb el que no hi toca el sol.   Començo amb cura i ben concentradet, ja que la primera assegurança és ben amunt, però cap problema que hi ha canto i és "ajagut";
    he anat un pel per l'esquerra i a l'alçada de l'assegurança flanquejo a buscar-la, hi ha un bon relleix, soc aprop la xapa i agafo la cinta per xapar...noto un cruixit i de seguida em queden els dits adormits...una punyetera sensació que ja havia patit en anteriors ocasions....merda, que m'ha quedat el braç sense força i amb prou feines puc passar el mosquetó per l'anella....moments d'indecisió, de perplexitat, de rabia...però no puc badar que sóc molt amunt, engrapo la cinta amb el braç fotut i amb la ma bona passo la corda....crido EMPRENYAT Toni se m'ha luxat l'espatlla  MERDA, MERDA I MERDA.....
    Em despenja i sense deslligar-m'he intenta fer les maniobres per reduïr-m'el...no ens en sortim i davant l'evidència toca prendre una decisió, hem de baixar d'aquí.  M'ajuda a deslligar-me, puja a trèure la cinta i s'ho carrega tot a sobre;  jo ja he començat a baixar, no m'he tret l'arnés ja que hi ha un tram força dret amb una corda....vaig baixant, gemegant de tan en tan, però encara,   arribo a la corda, el Toni passa davant i m'aguanta quan em deixo anar del braç bo per anar passant els nusos.
    La resta ja és menys fotut tot i que per no badar, se'm fa etern.  Ja al fons de la Plantació podem seguir per camí amb mes seguretat, lentament, no puc córrer tot i les ganes que tinc d'arribar, m'intento relaxar, sé que haig de fer-ho jo, no em vaig plantejar en cap moment demanar els Bombers, mentre pugui caminar millor no fer-los arriscar i posar-se ells en perill, és el que jo penso i mes des que un gran amic Bomber, en Bernat, va morir anat a fer un rescat, l'helicòpter va caure amb els rescatadors i el rescatat dins.....
    Finalment som al cotxe, el Toni em porta a l'Hospital on treballo on amb carinyo em seden i redueixen l'espatlla.
    Moltes gràcies Toni! i moltes gràcies als companys de feina, Aure, Fernando, Elisenda, Anna...Pepe Eladio, Jordi.
    Ara toca canvi de xip, ja és la tercera vegada que l'espatlla s'ha luxat i m'hauré d'operar per a estabilitzar-la.
    El fet que avui hagi luxat tan fàcilment m'ha decidit...vull continuar esgarrapant pedra, almenys aquesta és la meva il.lusió !   seran força mesos fora de servei, però és el que toca ara.
    Xapo el blog temporalment, però això no vol dir que no us segueixi llegint i donat-vos la tabarra amb els meus comentaris.  FINS AVIAT

    dilluns, 19 de maig del 2014

    Gorra Marinera per davant, o com acabar d'enverinar un projecte d'escalador.

    Sortint del mur inicial i entrant a la primera reunió.

    Ja fa dies que l'Irving i l'Ivan, companys de feina, estan fanàtics amb això de l'escalada....us sona? de moment només hem fet esportiva i pràctiques teòriques al rocòdrom, l'Irving ja ha sortit a roca a fer quelcom d'esportiva senzill, l'Ivan de moment el tenim a l'espera ja que ha començat amb una petita lesió entrenant...és dur això de l'escalada.
    Com que el veig bé, li tirem pel dret i cap problema.  La cara ho diu tot a la segona reunió.

    La il.lusió és tanta que a mí també m'en fa d'acompanyar-lo a descobrir l'escalada de vàries tirades, vaja, la clàssica, com va fer amb mí l'amic i mestre Jaume Olivé; penso on dur-lo que no pateixi, però que gaudeixi de l'ascensió d'un cim, i què millor que la Gorra Marinera pel davant? tan sols em fa por el flanqueig de dalt...però ja aniré veïent com s'hi troba i si cal baixarem, que del que es tracta és de disfrutar.
    A la part central amb l'ombra de la Gorra i el Monestir als peus, anem agafant alçada i el veig disfrutar.

    La base de la paret és cosida a vies ja que és zona d'escola de l'ECAM i ja em va be, que del que es tracta és de difrutar de la roca sense patir, ni ell ni jo! El primer tram és força dret, però s'el puleix fàcilment, està fort el noi, i té una llargada! El veig arribar amb un somriure d'orella a orella a la reunió el que m'anima a mí també.
    Sortint del flanqueig, la tirada més compromesa i que ha resolt amb tranquilitat i fruint.

    De la primera reunió podem anar cap a on vulguem, hi ha línies arreu, però recta amunt, pel més dret surt una que m'agrada i s'hi veu molt bona roca, li comento, què anem recta amunt? i que sí. Així faig, i deu n'hi do com apreta, tan que m'haig d'agafar d'una cinta i tot...però ràpidament engrapo canto i amunt. Quan arriba a la reunió li pregunto, t'has hagut d'agafar? i no, s'ho ha fet en lliure...tenim fusta, tenim fusta!
    A la quarta reunió, pelat de fred! que això  forma part de l'aprenentatge...i somrient arribant al cim!

    Tram ajagut de trancisió i enfilem després d'una curta tirada al peu de la piràmide cimera, ara toca una tirada que ja demana més tècnica i tremp, no en va és un bon flanqueig amb ambient, ara, amb una roca d'escàndol. El veig tranquil i concentrat i marxo amunt, aquí les assegurances el faran escalar ben concentradet. Quan el recupero veig que s'ho ha fet prou tranquil, amb la gola una mica seca, com no? però sense dubtar i amb un somriure.
    Dalt la Gorra Marinera, primera Fotocim, ben segur no serà l'última, oi Irving?

    L'arribada al cim és amb una gran alegria, per a tots dos, l'Írving per la seva primera agulla i jo per haber pogut contribuïr a enverinar un futur bon escalador, que tremp i fusta se li entreveu. Ara caldrà veure com anem de primer, però tot arribarà de moment ja el tenim al "Club" i ben enganxat!
    Consolidant el ràpel, que també s'ha d'aprendre a baixar.

    Una desgrimpada senzilla fins al ràpel, unes pràctiques de ràpel autoassegurat amb maxard bidireccional i cap avall: li he deixat tot muntat per evitar errors. Ha estat una tarda divertida, on el vent de Gorros ens ha fet passar fred, sobretot a l'Irving, que a après que escalant cal anar previngut o patir... De baixada per les escales de la Magdalena inferior hem gaudit de la solitud de la zona, només una cordada a la nord de la inferior, d'allà a buscar el camí cap a l'ermita de Santa Anna, pas dels Francesos i Monestir.

    dilluns, 5 de maig del 2014

    Reina - Puig a les Bagasses. Terradets.



    Fantàstic Terradets! 
    Aquest any encara no hem fet res a Terradets, i en tenim ganes, sembla que el vent del nord portarà una baixada de temperatura amb el que amb el Toni decidim que ja toca. Hi toca llevar-se d'hora, a les sis ja estem al cotxe camí de La Noguera, avui ni ens aturem al bar, porto un termo amb cafè. A quarts de nou ja estem esmorzant a les Bagasses, on algunes cordades que hi han fet nit, encara dormen.
    Al primer llarg el que costa més és no "emmerdar-te" sempre pel mes senzill...

    Som dels primers en arribar a peu de paret, que avui és prou tranquila; passem caminant per dins el primer túnel i a l'inici del segon, just allà tenim l'inici de la nostra via, la Reina- Puig.
    Primer Lllarg: com és habitual començo, això és tan gran que no saps pèr on anar...per sort tenim la gran entosta a l'esquerra que ens indica el camí, a sobre seu, a la punta esquerra tenim la reunió. En aquesta tirada trobarem dues expansions de vies que creuarem i res mes; la resta al nostre criteri que la possibilitat de posar trastos és gran.
    Adherència a la segona,  a buscar una Sabina i d'allà amunt!

    El segon llarg comença en baixada a buscar una feixeta minúscula per on flanqueja el Toni, un bolt a l'inici et marca el camí; haurem d'anar a buscar una Sabina d'on ja ens enfilarem per una aresta fins un replà on tenim la segona reunió. Cal saber que totes les reunions que trobarem són de dos bolts amb anella.
    Ara recta amunt! aquí ja trobarem alguna zona patinosa en pasos clau.

    Tercera tirada: Ara toca placa, primer ajaguda que anirà trempant! i és aquí per cert on trobo els primers bolts, per què serà? doncs, perquè aquí ja tiba i amés la roca és rentada, rentada, amb el que faig un parell de tibades de cinta per continuar disfrutant; vaig a l'esquerra a un replà on enfilo un pont de roca, la reunió és encara lluny, cap a la dreta per un diedre trencat i vertical que es deixa anar fent cada cop mes fins entrar a un replà on trobo els bolts de reunió; remarcar que són totes còmodes, en bons replanets, no sabien res aquests Reina i Puig jajaja.
    Quarta tirada, senzilla, però de no badar, neta.

    Quarta tirada: li dónen tercer...d'acord, no és difícil, però va trempant a mesura que t'enfiles i te l'has de protegir, relaxada tanmateix.
    Espectacular diedre del cinquè llarg, per mi, sicològicament dur.

    Cinquena tirada: ja mentre recupoerava la tirada anterior em mirava aquest diedre vertical i inclinat a l'esquerra...el veïa impresionant i la veritat que ho és...una sortida d'anar fent per l'interior on et sents protegit, però un bolt avisa que cal sortir...i sí, se surt i amb passos estètics i atlètics...sempre pel mes fàcil recordo que em deia el Toni al primer llarg i sí, no m'en sortia per un diedre i flanquejo a l'esquerra on trobo le spreses que trobava a faltar! entro al replà de la primera Sabina, m'hi quedaria...jejeje és a l'ombra i el que continua és llepat com el marbre d'una estàtua...dubto..però el Toni em fa veure que no, que cal continuar, engrapo un bolt i amunt pel tram patinós, per sort un parell de bolts ajuden a no patir! sóc a la segona Sabina, més petiteta ella, m'enfilo per sobre d'un pitó i veig que allà continua amunt, i ni rastre de reunió...desgrimpo i miro la ressenya, sembla que és a l'esquerra a plena placa, el Toni també m'ho diu i convençut, que no conforme, jajaja, trono amunt, pas tonto per superar el clau i aquí el diedre s'obre una mica, a sobre una baga penja força amunt, sota en una bona fisura entaforo un Omega gran, m'ho miro i sí! albiro la reunió, buff! m'he menjat molt el "coco" en aquest llarg, però ara ja li veig color, el flanqueig, ben aeri i amb bona roca, per protegir el segon col.loco un Àlien abans de la reunió, també en un còmode replanet.
    La reunió és a la placa de l'esquerra, passades dues grans Sabines, amb un flanqueig que impresiona.
    Per mí aquesta ha estat una tirada clau, ara relaxat, m'adono que he dubtat massa i que hem perdut força temps amb els meus dubtes...però ara ja ho sé per una altra vegada.
    Inici del sisè llarg, que es deixa anar fent i que ens prepara una sorpresa...

    El tren turístic dels Llacs ens saluda!
    Sisè llarg: Arriba el Toni i surt escopetejat de la reunió, comença amb bona roca, de franges Vilanovines i poc dret, en diagonal ascendent a la dreta, puja ràpid, només s'atura a posar quelcom de protecció....la cosa s'alenteix i sento, vigila Jaume! miro de decantar-me a l'esquerra per poder veure'l i renoi, un muret vfertical i el Toni espatarrat com una gimnasta, vigila nano que t'esqueixaràs jajaja i és que no hi ha tirades de trancisió aquí, cada torada té el seu què.
    Atlètic diedre per entrar a reunió, no podia ser tan senzill això...



    Traïem els estreps per superar el sostre, però el que em farà suar serà la sortida!

    Setè llarg : hem arribat a la falsa feixa, un cable la ressegueix, i també hem arribat a l'artifo. Em pensava que ja n'havia après, però no hi ha manera, faig mes força que la que cal i m'esconyo bastant per anar pujant, le sforces comencen a flaquejar i pago tribut! em costa deu i ajuda fer la sortida dels estreps, i no és que sigui difícil no, però és cinquè mes i sense protegir...haig de descansar una bona estona abans no m'atreveixo a fer la sortida, aquí també faig un sube-baja, jejeje, que aprofito per veure on posaré un Àlien salvador i que em donarà moral per apretar-li a mort i fer cap amunt. Una mica mes enllà trobo amb joia un pitó! sí un pitó! el xapo i m'hi penjo, em va de fàbula, ja que començo a tenir rampes als braços i això em permet entrar a reunió mes tranquil; el punyetero artifo ha acabat amb la meva resistència, i és que no n'aprendré mai!

    Deixem enrrera la falsa feixa, agafant força aire....el Toni entrant a reunió.

    Un altre mur pels estreps, que 7a+ no fem ni de conya! Sortideta picantona també. 

    Vuitè llarg: de la reunió, mentre asseguro el Toni veig el mur que li tocarà, més artifo, però ell és un mestre dels estreps i s'ho fa sense ni despentinar-se...una sortida que sembla potent per sort no ho és tan, després un bon tram de placa fins la reunió.
    Acabant la tirada amb la Noguera als peus! qui s'els hi pugués remullar jajaja

    Al novè llarg un nou flanqueig estètic i finot  que ens deixa en una feixa.

    Novè llarg: Flanqueig de nou, aquest el trobo finot, el Toni en canvi no...força enllà un bolt i força, però que força mes enllà un altre, sí que és llarg aquesta travesia! ara ja veig un altre bolt cap dalt i allà vaig, a sobre dues Sabines que ens marquen el camí, superada la darrera, entro gairebé caminant en una feixa, aquesta l'hem de resseguir cap a l'esquerra força tros, aquí torno a dubtar, i és que, no trobo reunió i el flanqueig és molt llarg...finalment arribo a una gran Sabina, passo a l'altra banda i allà la reunió!
     Desena tirada: surt el Toni per sobre el tronc de la Sabina, del que ja entra a la paret, un bolt marca el camí; aviat sento que va força ràpid i reunió! és a la dreta a l'ombra d'una altra gran Sabina. Aquí, tot i la il.lusió que tenia per continuar amunt, decideixo que ho deixo, se m'enràmpen els braços i estic cansadot, en aquestes condicions no disfrutaria el poc que ens queda, i tot que el Toni s'ofereix de fer la resta tot ell de primer, li demano de baixar, no estic be! Quina merda!!!
    Foto carretera, torrats però satisfets!
    La baixada és primer decebedora, ja he pujat força vegades fins aquí per diferents vies i encara mai he assolit el cim...però mica en mica, em vaig animant, tanmateix el fet ha estat molt be, 380 metres de via tampoc està malament, i ho hem gaudit plenament, ja hi tornarem segur, i segur que anirem mes de pressa que aquesta part ja ens la coneixem!
    Resenya de collita pròpia.
    La Reina- Puig va ser oberta el 1974 per G. Reina i F. Puig i reequipada el 1999 per l'escola militar de muntanya de Jaca, que hi va deixar expansions, bolts del 10, les reunions totes amb dos bolts amb anella; no és una via equipada, o sí, a partir del V+, per sota d'aquest grau és d'autoprotecció, amb bona roca en general, excepte als trams assegurats on al ser obligats, han quedat força patinosos, sovint com marbre, fent inútil gairebé l'intent de fer-ho en lliure, però en A-0 se soluciona. Els Tascons hi són molt útils, nosaltres els vam oblidar! amb Àliens i Camalots fins al 2 vàrem fer. Estreps si no feu 7a+! i força aigua si no us voleu deshidratar. V+/Ae obligat.
    Molt recomanable! i això que la part de dalt díuen que encara és millor, ja hi tornarem.