dilluns, 2 de juny de 2014

Tancat per reparacions.

Inici de la Vincle Infinit i inici del "Desastre"

   
                Ara fa uns quinze dies, marxem contens amb el Toni a fer la Vincle Infinit de la Roca de Sant Cugat, abans fem l'esmorzar preceptiu a Collbató, on saludem la Trini i el Salva;  deixem el cotxe prop de la hípica, però cap problema, una mica mes de camí.   Remuntem el Clot de la Mònica i entrem a La Plantació.
Quina raconada més ferma!  ara fèia dies que no hi pujava.  Arribem ben suats, almenys jo, al peu de la Roca de Sant Cugat, som al vessamt Nord-oest amb el que no hi toca el sol.   Començo amb cura i ben concentradet, ja que la primera assegurança és ben amunt, però cap problema que hi ha canto i és "ajagut";
he anat un pel per l'esquerra i a l'alçada de l'assegurança flanquejo a buscar-la, hi ha un bon relleix, soc aprop la xapa i agafo la cinta per xapar...noto un cruixit i de seguida em queden els dits adormits...una punyetera sensació que ja havia patit en anteriors ocasions....merda, que m'ha quedat el braç sense força i amb prou feines puc passar el mosquetó per l'anella....moments d'indecisió, de perplexitat, de rabia...però no puc badar que sóc molt amunt, engrapo la cinta amb el braç fotut i amb la ma bona passo la corda....crido EMPRENYAT Toni se m'ha luxat l'espatlla  MERDA, MERDA I MERDA.....
Em despenja i sense deslligar-m'he intenta fer les maniobres per reduïr-m'el...no ens en sortim i davant l'evidència toca prendre una decisió, hem de baixar d'aquí.  M'ajuda a deslligar-me, puja a trèure la cinta i s'ho carrega tot a sobre;  jo ja he començat a baixar, no m'he tret l'arnés ja que hi ha un tram força dret amb una corda....vaig baixant, gemegant de tan en tan, però encara,   arribo a la corda, el Toni passa davant i m'aguanta quan em deixo anar del braç bo per anar passant els nusos.
La resta ja és menys fotut tot i que per no badar, se'm fa etern.  Ja al fons de la Plantació podem seguir per camí amb mes seguretat, lentament, no puc córrer tot i les ganes que tinc d'arribar, m'intento relaxar, sé que haig de fer-ho jo, no em vaig plantejar en cap moment demanar els Bombers, mentre pugui caminar millor no fer-los arriscar i posar-se ells en perill, és el que jo penso i mes des que un gran amic Bomber, en Bernat, va morir anat a fer un rescat, l'helicòpter va caure amb els rescatadors i el rescatat dins.....
Finalment som al cotxe, el Toni em porta a l'Hospital on treballo on amb carinyo em seden i redueixen l'espatlla.
Moltes gràcies Toni! i moltes gràcies als companys de feina, Aure, Fernando, Elisenda, Anna...Pepe Eladio, Jordi.
Ara toca canvi de xip, ja és la tercera vegada que l'espatlla s'ha luxat i m'hauré d'operar per a estabilitzar-la.
El fet que avui hagi luxat tan fàcilment m'ha decidit...vull continuar esgarrapant pedra, almenys aquesta és la meva il.lusió !   seran força mesos fora de servei, però és el que toca ara.
Xapo el blog temporalment, però això no vol dir que no us segueixi llegint i donat-vos la tabarra amb els meus comentaris.  FINS AVIAT

15 comentaris:

  1. Ben segur que aviat el tornaràs obrir, aquests temps d'espera fan tornar amb moltes ganes. Endavant Jaume.

    ResponElimina
  2. Ànims Jaume agafa forces ii prepara nous projectes.

    ResponElimina
  3. Jaume no pateixis i recuperat que les pedres no es mouran i t'esperaran.
    Salut i roca

    ResponElimina
  4. Molts ànims Jaume, tranquil que segur que et queda molta roca per esgarrapar

    ResponElimina
  5. Salutacions Jaume,
    Llegint el teu blog acabo d’assabentar-me de la teva parada a boxes, espero que no sigui res i aviat et tornem a tenir entre nosaltres gaudint de la roca.
    Ànims!!
    Josep Estruch

    ResponElimina
  6. Amunt, Jaume que no serà res!!! d'aqui tres messos ja estarás grimpant i si trigues més, vacànces de "relaxing"
    Tornarem a lluitar, tornarem a sufrir, tornarem a vèncer!!!

    ResponElimina
  7. Paciència, i ja veuras que aquest temps passa de pressa i omplint-te de desig.
    És com tornar a començar; comences passejant, caminant, grimpant i escalant.
    Ànims

    ResponElimina
  8. Ànims Jaume, que ja hi tens experiència i saps que això passarà i podràs tornar a escalar.
    I quan puguis tornar ho celebrarem !!

    ResponElimina
  9. Ja veuràs quin estiu tan relaxat que passes! Quan arribi la fresca un altre cop a tibar! És que em sembla que cap dels jovenets que ens belluguem per aquí no passaríem la ITV... A cuidar-te!

    ResponElimina
  10. Vinga Jaume, que ara prodràs aprofitar per fer tot allò que mai podies per falta de temps!! I quan puguis tornar, estarem tots pendents d'acompanyar-te!! Que vagin molt bé les vacances de roca!!

    ResponElimina
  11. Molts ànims company!

    A mi se’m va luxar al juliol de l’any passat (amb la mala fortuna de què estava a una zona de difícil accés a agulles, a mitja paret, i si que vaig necessitar l’ajut dels bombers –que, per cert, fan una feina d’incalculable valor-).

    Et desitjo molta sort. A mi, desprès de dir-me que em passaria més d’un any per recuperar la mobilitat –doncs havia perdut un nervi¬–, la sort em va somriure, i ja va més de 3 mesos que m’enfilo de nou per les parets :)

    Salut!

    ResponElimina
  12. Caram, Jaume!

    Feia dies que no entrava al teu blog...i ara m'assabento d'això! Ànims, que abans no te n'adonis tornaràs a estar donat canya!

    Salut, company!

    ResponElimina
  13. ànims Jaume! les lesions mai són benvingudes però quan hi són endavant i paciència! la roca continua amatent, observant, ansiosa que puguis tornar-hi, fidel, te paciència i s'esperarà. Que la recuperació sigui ben ràpida!

    ResponElimina
  14. Molts ànims Jaume!! Espero que et recuperis aviat.

    ResponElimina
  15. Hola Jaume!, acabo d'entrar al teu blog i he vist aixó de la lessió...
    Espero que ja estiguis recuperat o que estiguis a punt de fer-ho!.
    No se si és ben bé el mateix però tinc un company que també se l'hi sortia l'espatlla. Va estar un parell d'anys fotent la puta i la ramoneta, ara s'em surt i he de parar d'escalar, ara puc escalar, ara s'em torna a sortir...Al final es va operar, deu fer un parell d'anys i des d'aquell dia que està tibant com un animal sense cap problema amb l'espatlla.
    Molts ànims i paciencia!!!!!

    ResponElimina