Via Ester acabant per Somni de Tardor i via Nerea a CAM Nou barris. Els graus. Collbató. 20-02-2022.

A l'esquerra de tot del sector Els Graus, els Totxos CAM Nou Barris.

                   Ara fèia dies que no tornava a aquesta zona, em porta molts records d'hiverns fanàtics fent-hi esportiva, tatxant gairebé totes les línies...fins i tot enfilant-me, de segon, a un 7a+....però ha passat molt de temps, això és història.    Tanmateix sempre em sento acollit en aquests topants.   Avui aprofitant que fa molt de fred i tenim poc temps ens apropem al sector CAM Nou barris a fer quelcom tranquil ja que els companys/nyes no han escalat gaire i estan "rovellats".

Aproximació:

                     Ens arribem a Collbató, si veniu en diumenge com és el cas, cal aparcar a la zona habilitada al costat del Parc de Bombers, la resta de dies podreu aparcar al carrer d'Els Graus.  Si ho feu aquí, continueu el carrer cap amunt per trobar de seguida un trencall a ma esquerra que us porta al sector, si veniu de l'aparcament dels Bombers millor anar pel carrer Pau Bertran que quan s'uneix al carrer dels Graus, corba a la dreta, agafeu un senderó que s'enfila directament a buscar el sector.  Aquest sector és prou gran, a la dreta tenim la placa del Jardinet i placa Ghandi per anar cap a l'esquerra passant per la Placa Poma, PLaca Sóiux, Totxo de l'Estel i totalment a l'esquerra el nostre objectiu: Totxo CAM Nou Barris.

Els companys a la veïna via Imma.

El Toni i l'Àngels comencen per la via Imma, nosaltres triem la via Ester que ja li toca el sol;   la primera tirada ja t'escalfa però!  bona roca i cantelluda primer per una rampeta que es va redreçant, al capdamunt fa un canvi a buscar l'agulla de la dreta, aquí tenim el tram clau de la via, que cal saber encarar, fins i tot tira enrera hi tot!  Surt prou be entrant a reunió ben content tot i tenir els dits ben freds.

Des de la primera reunió de la via Ester, el Quique apunt de començar.

La segona tirada mes amable va a buscar la base del mur per on van les vies Ester, Imma i Somni de Tardor més a l'esquerra.   Nosaltres buscant un grau mes amable tirem cap a l'esquerra i fem la Somni de Tardor, una tirada vertical i monolítica que sempre m'ha agradat.  L'inici eñ mes delicat, la resta cal apretar però amb mes possibilitats de triar presa, l'arribada a la reunió torna a apretar.

A la Somni de Tardor i recuperant la tirada.

Una tirada on cal apretar !

Amb una temperatura mes agradable rapelem la somni de tardor per baixar caminant a buscar la segona reunió de Somni de Primavera/ Somni de Tardor, de la que amb un ràpel de seixanta som a peu de via.

Encara ens queda una estona i anem a una viu amagada i poc coneguda, d'una tirada, prou maca, la via Nerea situada entre el Totxo de l'Esperó, el de més a l'esquerra i el Totxo de l' Óscar.

A la dreta del Totxo de l'Esperó aquest ressalt per acabar el dia, via Nerea.

Curiosament aquesta via no l'havia fet encara amb el que ens anem turnant per fer-la de primer;  prou amable amb algun punt on cal mirar-s'ho, un gaudi per acabar el matí, ara sí amb una temperatura ben bona.

Ara és quan hi ha mes gent i quan nosaltres marxem, no ens agraden les aglomeracions.

Una zona ideal per aprofitar tardes de primavera o matins d'hivern tot cercant la millor orientació, bona roca i equipament, un bon recurs per quan no podem anar lluny.

Via Nerea.

Ressenyes d'internet.

 

Safari integral al Turó del Pí, al Serrat Nord de la Palomera. Montserrat sud. 12-02-2022.

De l'aparcament el Serrat de La Palomera

Masia de Can Jorba.

Ara fa dies que no escalem a Montserrat, avui no és el millor dia, està ennuvolat, però no fa massa fred.   Anem dues cordades i volem fer alguna cosa que no ens faci patir massa...i com no, una via dels germans Masó ens atreu:  la via Integral Safari al Serrat Nord de la Palomera.  En tenia referències del company Joan Asín que la deixava prou be, amb el que després d'esmorzar al Muntanya fem cap a l'aparcament.

Aproximació:

Per l'autovia A-2 anem a Collbató d'on anirem a l'aparcament actual de Can Jorba, que trobarem com si anèssim al restaurant de la Vinya Nova en un trencall a l'esquerra.   Del final de l'aparcament surt un corriol que va a trobar la pista a Can Jorba, de la Masia continuem per la pista que va cap al Castell;  al final d'una baixada, arribant a uns camps, veurem a la dreta el corriol que puja al Serrat de La Palomera i Coll de Muset;  el deixem i continuem fins a trobar el torrent de la Coma d'en Pastor, el seguirem, primer pel fons del torrent per després enfilar amunt pel costat esquerra de la vall, en un moment donat passarem al costat dret una estona i quan sembla que no podem continuar tornarem a la dreta, ja força amunt.   Quan el camí torna al llit del Torrent i aquest comença a enfilar-se a buscar el Pas de La Llastra, nosaltres pujarem a buscar uns bonys entre matolls, no hi ha camí definit.   Aleshores arribarem a una paret que resseguirem cap a l'esquerra, al final trobem el peu de via amb la inequívoca marca dels germans Masó:  una Sageta i una S gravades a la roca.

Ermita de la Mare de Déu de la Font sortint de Can Jorba.

Després d'un bon SAFARI! finalment la sageta inequívoca que hem trobat la via.

Per nosaltres ha estat prou difícil identificar el peu de via, no en va el nom de la via, patim un veritable Safari!  primer anem a buscar unes agulles ben maques i fermes al costat dret del torrent, però no! la zona és plena de vies, vies bàsicament d'esportiva i equipades fa molts anys amb espits....estem apunt d'enfilar-nos a una línia però hi ha un pitó i la dificultat no és la de la nostra via...amb la cua entre cames tornem al llit del Torrent, aleshores és quan veig una fita al costat esquerra, cap allà anem i seguim remuntant la vall, ens havíem precipitat.  La via, tot i que sembla impossible, és en una zona de turons d'aspecte arrodonit i de poca entitat, i sí, és aquí.

Potent primera tirada que va flanquejant a la dreta.

           La primera tirada ja localitzada per la senyal picada a la pedra i per un parabolt força amunt;   comença per terreny trencat per anar millorant xapada la primera assegurança.   De la segona començarem un llarg flanqueig horitzontal amb bones mans i peus més punyeteros.   Al final la via s'enfila recta amunt superant un llavi on rau la principal dificultat.   Tram de roca d'aspecte trencat però prou bona en realitat.   Superat el tram balmat entrem en un curt diedre i una rampa, ara sí, plena de pedretes soltes, que ens farà progressar amb cura fins la reunió.  Aquesta els germans la van fer al cim d'un bony d'aspecte gangrenós...jo prefereixo fer-la en una bona Savina al seu peu i gaudint de les vistes de la propera placa.

Acabat el flanqueig cal remuntar un llavi i recta amunt.

El company sortint del tram vertical.

Aspecte del següent mur que agafarem de dreta a esquerra.

Segona reunió en una ferma Alzina.

La segona tirada demana un canvi de reunió caminant fins a trobar la paret, nosaltres hi entrem massa a l'esquerra amb el que fem un bon tram sense assegurances enpalmant passada la segona, sembla ser que s'ha de fer mes per la dreta, aleshores vas trobant assegurances...nosaltres hi hem posat sense voler-ho un pel mes de pebre.  Retrobats els bolts la via trempa mes tot resseguint una fissura que s'evita progressant per la seva esquerra, com l'anterior tirada, caminada delicada a buscar una Alzina on fem reunió.

Entrant a la segona reunió

De la reunió veureu recta amunt un túnel d'aritjols que si el seguiu aniríem a parar a la via Luís Miguel Avendaño...nosaltres anem a l'esquerra fent un altre canvi de reunió anant a buscar un altre muret prou trempat.

La tercera tirada és curta, no en tinc fotos, però val la pena, inici delicat per la humitat i posterior escalada vertical i de bona presa, llàstima que es fa curta.

El Faraó, l'agulla dels dos caps i l'agulla de la Tempestat.

A la interessant quarta tirada

A la tercera reunió s'hi arriba desgrimpant, és en un collet entre dues agulles, la que hem escalat a la tercera tirada i la que tenim al davant, la del Turó del Pí.

Ara ja ens toca la darrera tirada, la quarta, aquesta comença en un pany de paret prou vertical i amb roca d'aspecte relliscós, típica de cara nord.   

Cal una apretada per xapar el primer bolt, la resta millora però s'ha d'escalar...trobarem una Alzina que aprofitarem per llaçar i rodejar per anar a buscar un ressalt vertical que hem de superar per entrar a la placa que ens durà al cim.   Pas amb roca d'escàndol on podrem tibar a pleret ben protegits, ja a la placa toca escalar amb atenció car les assegurances hi allunyen fins al pi on farem reunió.

Els companys esperant el seu torn.

Reunió cimera

Recuperant al Manel des de la quarta reunió.

Foto Turó del Pí.

Descens
Del Turó del Pi ens cal baixar, però els voltants són una selva! havíem llegit que era millor buscar la manera d'assolir el Serrat i d'allà baixar a buscar el camí de Coll de Muset, i així ho fem:  per on mes net ho veïem anem enfilant diferents ressalts, caldran bones grimpades i fins i tot algun pas que encordats no n'haguèssim fet ascos...però ja al serrat ens trobem envaits per la boira i no veïem massa clar per on baixar, anem resseguint el carener en direcció nord fins que ens sembla que trobem una canal per baixar...i sí baixem mes o menys dignament agafats a boixos i savines fins arribar a zona tanquil.la, anem fent per on el bosc ens permet i fantàstic! el camí que ens portarà de tornada i que ja conec d'altres vegades pujant a escalar a la Placa Roofs.    El seguirem cap a la dreta passant per sota La Palomera i la seva zona d'escalada fins al camí de Can Jorba.

Ara toca acabar de pujar dalt La Palomera i baixar pel camí 

Grimpant diferents ressalts per assolir el Serrat de La Palomera.

 

Ben contents al camí de tornada, no ens hem mullat.

Ressenya dels germans Masó que trobareu a la seva web Germans Masó.

Una via discontínua ideal per a dies com el que ens vam trobar, boira, fred, temps poc segur que desaconsella objectius mes compromesos;  tanmateix no és una via banal, sí, discontínua, però els panys de paret que enllaça són molt bons, s'hi ha d'escalar entre assegurances.  Potser la mes difícil és la primera, però està molt ben assegurada no sent gens obligada.  No vam fer servir mes que bagues per savines, està molt ben equipada, potser en algun tram senzill es pot acompletar l'equipament.

Una bona aventura, entre trobar el peu de via i fer-la que no us deixarà indiferents com se sol dir.  L'entorn molt salvatge i solitari, recomanable.

Esperó Badalona 14 anys després, amb un dels aperturistes! Cap del Ras. Àger. 05-02-2022.

L'Esperó Badalona com be diu el seu nom, va abuscar l'evident esperó.

                    Ara fa dies que no pujo a Ager i en tincs ganes, amb el Joan i el Josep Maria ens posem d'acord per anar a repetir l'Esperó Badalona i així aprofitar per apretar alguns espits que estan fluixos;  el Joan n'és un dels aperturistes juntament amb el Francesc Sunyol, Jordi Gonzàlez, Marc Peñaranda i el seu cosí Francesc Casanovas.

Aproximació:

Haurem d'anar al poble d'Àger, nosaltres hi pugem per Balaguer, Vilanova de la Sal i Port d'Àger.   Una vegada al poble agafem la psta asfaltada que puja al mirador del Montsec, Can Maciarol i l'Observatori astronòmic del Montsec.   Quan la pista flanqueja cap a l'est trobem una pista de terra a la dreta cap al refugi de Colobó, hi baixem, deixem el trencall del refugi de banda per aparcar en un eixamplament de la pista just a sota l'esperó visible de la carretera estant;   aleshores per sender mig perdut ens enfilem per terreny de mal seguir fins al peu de la paret on amb intuició veurem la línia d'espits prou amunt.

Ens partim la via donat que nem tres, el Joan farà les dues primeres, que seran tres ja que la primera la fa en dues com van fer quan la van obrir, el Josep Maria les dues centrals i jo les dues darreres.

Anant amb el Joan no ens costa trobar el peu de via, és un sòcol de bon fer, un pel llimat per anar a buscar el tram d'artificial, unes alzines molesten per arribar-hi.

Uns passos d'artificial, millor amb els estreps, per fer una sortida prou potent i situar-se a la placa que seguirem amb tendència a la dreta, els espits ens van guiant, tot i que cal escalar prou entre ells, no són aprop precisament.   Quan la paret es posa dreta aleshores fem una diagonal a l'esquerra per acabar entrant a la reunió passada una gran savina, ara a la dreta, còmoda i al peu d'un pany prou potent segons t'el mires.

La primera tirada te uns passos d'artificial per seguir amb lliure ben atlètic.

Entrant a reunió, de primer i de segon.

Començant la segona tirada original, atlètica i espectacular.

                  La continuació, segona tirada original, és molt atlètica, amb bone spreses de mans però que tira enrrera;  amb un cop de gas ens enfilem a la canal diedre, l'escalada continua molt tècnica i vertical amb un pas de sortida del diedre punyetero, arribant a la reunió superat aquest tranquil.lament.  Aquesta reunió és ben còmoda i la continuació es veu amable. 

La nostra tercera tirada, segona si s'empalmen les dues primeres.

La segona tirada comença mes ajaguda, sembla senzilla però cal anar-s'ho mirant, les assegurances hi són allunyades i et fa escalar ben concentrat.   Al capdamunt de la tirada anem a la dreta a buscar un mur d'aspecte trencat, ara sí mes assegurat, i que amb passos espectaculars ens deixa a la segona reunió, ben penjada.   El dia s'ha anat torçant i se'ns tapa el sol i comença a pujar una boirada....

Recuperant la segona tirada, amb un tram d'arribada a reunió ben "divertit".

El torn del Josep Maria, a la potent tercera tirada, la de l'esperó.

És el torn del Josep Maria, aquesta tercera tirada és l'estrella de la via, estètica, aèria, potent!  llàstima que comença a fer fred i mentre assegurem el company comencem a ballar de fred...la progressió és lenta, la tirada llarga i la dificultat al nostre límit, vaja, que quan ens toca recuperar la tirada abandonem la tasca d'apretar espits per escalar tant ràpid compodem, malgrat l'absència de tacte als dits, Brrrr quin fred.

La penjada segona reunió tot fent la tercera tirada.

Arribant al final de l'esperó.

Sostret de la quarta tirada, curta i intensa.

Per sort la tercera reunió és arrecerada sota el sostre i enmig d'un bosquet, això i la llargada i tremp de la tirada, ens ha refet, ens hem escalfat una mica, amb el que continua el Josep Maria enfilant-se al sostre de la quarta tirada, justamsnt els sostres i l'artifo no són el seu fort, però s'hi posa amb ganes, i per sort se'n surt amb nota !  Arriba a l'estraplom per una rampa de mal aspecte, sabonosa, però que es deixa fer prou be, es penja d'estreps i amunt!  el tema és com sortir del sostre...cal fer una bona estirada d'últims i amb la panxa al caire de sortida engrapar alguna cosa, bravo company ! 

Sortir del sostre requereix "ofici"

El meu torn, començant la cinquena tirada, la boira se'ns tira al damunt!

Ja som a la feixa, és el meu torn, la boira ens ha enbolcallat i fa fred...tanmateix en tinc ganes, el Josep Maria no m'ho perdonaria si no acabàvem!

Al davant un altre esperó ben maco, per assolir-lo primer una grimpada, una vegada al mur, entrar-hi ja costa!  la roca hi és trencada i el mes difícil és posar-s'hi, assolit cal anar buscant bons agafadors, que hi son per continuar enfilant l'esperó, cada cop més a la dreta fins el fil;  les assegurances són al marge esquerra però la roca et mena per la dreta, cal fer una bona ziga-zaga si no volem trobar-nos amb un grau elevat.  Al capdamunt trobo un altre pas d'esquequeig, però aquest és tan llarg que l'encaro pel dret suant tinta per sortir-ne!  els pobres companys tremolant de fred a baix!  Arribo a la reunió i els recupero, no vull saber com estaran de gelats, i aquesta tirada sense tacte pot ser un calvari.

Passos on cal mirar-s'ho i tibar de valent !

Sorprenent inici de la sisena tirada tot anant a buscar la bavaresa.

               Això s'acaba, som en una feixa sota un mur imponent, una fissura ens marca el camí, però s'hi ha d'arribar...aquesta sisena tirada té "truco"  l'entrada directa és molt dura i avui amb el fred...amb el que començo per l'esquerra fent un flanqueig per anar a buscar la fissura i el primer espit.   La fissura és molt franca i en bavaresa es fa molt be.  Al capdamunt la clau és en engrapar el caire de la llastra podent sortir i enfilar-t'hi a sobre.  Quins moïments mes ferms i estètics.

Però això no s'ha acabat, encara em trobo un ressalt lleig i trencat abans de la traca final, una placa fina, finíssima amb dos espits i que encaro amb estreps d'entrada, en vull passar via, el fred deu estar passant factura als companys.

Sortir del segon espit demana cura i assolir engrapar alguna presa bona, no seria bo fótrès una galeta ara....

Sortint de la bavaresa per continuar, que mes amunt hi ha teca....

Reunió cimera i foto enboirats !

   Reunió cimera !  els companys pugen tant ràpit com poden, ens felicitem! ha estat una gran via amb una méteo que no ens ha ajudat, però que l'hi ha posat un grau èpic interessant.

Tot anant a buscar la baixada "tranquil.la" un sis-cents que si parlés....

Per baixar acabem pe pujar a la carena tot seguint fites, avui no faré la baixada típica amb les eves desgrimpades, el Joan m'ensenya una altra molt millor i menys exposada, cal seguir la carena fins al final, aleshores remuntar pel fil fins a trobar un pal amb, quan hi vam anar, tros de cinta voleïant al vent.  D'aquí trobarem un corriol i fites que ens baixaran tranquil.lament fins la pista, tot fent prou giragonses.

Tot i ser més llarg, vam arribar abans que una colla que van baixar pel camí habitual.

Ben satisfets de la via! i de la companyia !

Ressenya original que m'ha passat el Joan.

                     Via molt recomanable, completament equipada, pot ser útil un discret joc de Frieds fins a l'1 i Àliens, per si el grau ens sobrepassa.

Dos estreps per al sostre, amb una sortida punyetera i obligada.

Ambient de paret que es perd a partir de la feixa.  Primera tirada susceptible de fer-se en dues, així com la darrera que també es pot partir.

Agraïr als companys de Badalona per obrir aquesta línia tant estètica i al Joan Pera per acompanyar-nos.