dissabte, 9 d’abril de 2022

Esperó Badalona 14 anys després, amb un dels aperturistes! Cap del Ras. Àger. 05-02-2022.

L'Esperó Badalona com be diu el seu nom, va abuscar l'evident esperó.


                    Ara fa dies que no pujo a Ager i en tincs ganes, amb el Joan i el Josep Maria ens posem d'acord per anar a repetir l'Esperó Badalona i així aprofitar per apretar alguns espits que estan fluixos;  el Joan n'és un dels aperturistes juntament amb el Francesc Sunyol, Jordi Gonzàlez, Marc Peñaranda i el seu cosí Francesc Casanovas.
Aproximació:
Haurem d'anar al poble d'Àger, nosaltres hi pugem per Balaguer, Vilanova de la Sal i Port d'Àger.   Una vegada al poble agafem la psta asfaltada que puja al mirador del Montsec, Can Maciarol i l'Observatori astronòmic del Montsec.   Quan la pista flanqueja cap a l'est trobem una pista de terra a la dreta cap al refugi de Colobó, hi baixem, deixem el trencall del refugi de banda per aparcar en un eixamplament de la pista just a sota l'esperó visible de la carretera estant;   aleshores per sender mig perdut ens enfilem per terreny de mal seguir fins al peu de la paret on amb intuició veurem la línia d'espits prou amunt.




Ens partim la via donat que nem tres, el Joan farà les dues primeres, que seran tres ja que la primera la fa en dues com van fer quan la van obrir, el Josep Maria les dues centrals i jo les dues darreres.
Anant amb el Joan no ens costa trobar el peu de via, és un sòcol de bon fer, un pel llimat per anar a buscar el tram d'artificial, unes alzines molesten per arribar-hi.
Uns passos d'artificial, millor amb els estreps, per fer una sortida prou potent i situar-se a la placa que seguirem amb tendència a la dreta, els espits ens van guiant, tot i que cal escalar prou entre ells, no són aprop precisament.   Quan la paret es posa dreta aleshores fem una diagonal a l'esquerra per acabar entrant a la reunió passada una gran savina, ara a la dreta, còmoda i al peu d'un pany prou potent segons t'el mires.
La primera tirada te uns passos d'artificial per seguir amb lliure ben atlètic.



Entrant a reunió, de primer i de segon.


Començant la segona tirada original, atlètica i espectacular.


                  La continuació, segona tirada original, és molt atlètica, amb bone spreses de mans però que tira enrrera;  amb un cop de gas ens enfilem a la canal diedre, l'escalada continua molt tècnica i vertical amb un pas de sortida del diedre punyetero, arribant a la reunió superat aquest tranquil.lament.  Aquesta reunió és ben còmoda i la continuació es veu amable. 
La nostra tercera tirada, segona si s'empalmen les dues primeres.


La segona tirada comença mes ajaguda, sembla senzilla però cal anar-s'ho mirant, les assegurances hi són allunyades i et fa escalar ben concentrat.   Al capdamunt de la tirada anem a la dreta a buscar un mur d'aspecte trencat, ara sí mes assegurat, i que amb passos espectaculars ens deixa a la segona reunió, ben penjada.   El dia s'ha anat torçant i se'ns tapa el sol i comença a pujar una boirada....
Recuperant la segona tirada, amb un tram d'arribada a reunió ben "divertit".

El torn del Josep Maria, a la potent tercera tirada, la de l'esperó.

És el torn del Josep Maria, aquesta tercera tirada és l'estrella de la via, estètica, aèria, potent!  llàstima que comença a fer fred i mentre assegurem el company comencem a ballar de fred...la progressió és lenta, la tirada llarga i la dificultat al nostre límit, vaja, que quan ens toca recuperar la tirada abandonem la tasca d'apretar espits per escalar tant ràpid compodem, malgrat l'absència de tacte als dits, Brrrr quin fred.
La penjada segona reunió tot fent la tercera tirada.

Arribant al final de l'esperó.

Sostret de la quarta tirada, curta i intensa.


Per sort la tercera reunió és arrecerada sota el sostre i enmig d'un bosquet, això i la llargada i tremp de la tirada, ens ha refet, ens hem escalfat una mica, amb el que continua el Josep Maria enfilant-se al sostre de la quarta tirada, justamsnt els sostres i l'artifo no són el seu fort, però s'hi posa amb ganes, i per sort se'n surt amb nota !  Arriba a l'estraplom per una rampa de mal aspecte, sabonosa, però que es deixa fer prou be, es penja d'estreps i amunt!  el tema és com sortir del sostre...cal fer una bona estirada d'últims i amb la panxa al caire de sortida engrapar alguna cosa, bravo company ! 
Sortir del sostre requereix "ofici"


El meu torn, començant la cinquena tirada, la boira se'ns tira al damunt!


Ja som a la feixa, és el meu torn, la boira ens ha enbolcallat i fa fred...tanmateix en tinc ganes, el Josep Maria no m'ho perdonaria si no acabàvem!
Al davant un altre esperó ben maco, per assolir-lo primer una grimpada, una vegada al mur, entrar-hi ja costa!  la roca hi és trencada i el mes difícil és posar-s'hi, assolit cal anar buscant bons agafadors, que hi son per continuar enfilant l'esperó, cada cop més a la dreta fins el fil;  les assegurances són al marge esquerra però la roca et mena per la dreta, cal fer una bona ziga-zaga si no volem trobar-nos amb un grau elevat.  Al capdamunt trobo un altre pas d'esquequeig, però aquest és tan llarg que l'encaro pel dret suant tinta per sortir-ne!  els pobres companys tremolant de fred a baix!  Arribo a la reunió i els recupero, no vull saber com estaran de gelats, i aquesta tirada sense tacte pot ser un calvari.
Passos on cal mirar-s'ho i tibar de valent !


Sorprenent inici de la sisena tirada tot anant a buscar la bavaresa.


               Això s'acaba, som en una feixa sota un mur imponent, una fissura ens marca el camí, però s'hi ha d'arribar...aquesta sisena tirada té "truco"  l'entrada directa és molt dura i avui amb el fred...amb el que començo per l'esquerra fent un flanqueig per anar a buscar la fissura i el primer espit.   La fissura és molt franca i en bavaresa es fa molt be.  Al capdamunt la clau és en engrapar el caire de la llastra podent sortir i enfilar-t'hi a sobre.  Quins moïments mes ferms i estètics.
Però això no s'ha acabat, encara em trobo un ressalt lleig i trencat abans de la traca final, una placa fina, finíssima amb dos espits i que encaro amb estreps d'entrada, en vull passar via, el fred deu estar passant factura als companys.
Sortir del segon espit demana cura i assolir engrapar alguna presa bona, no seria bo fótrès una galeta ara....
Sortint de la bavaresa per continuar, que mes amunt hi ha teca....

Reunió cimera i foto enboirats !


   Reunió cimera !  els companys pugen tant ràpit com poden, ens felicitem! ha estat una gran via amb una méteo que no ens ha ajudat, però que l'hi ha posat un grau èpic interessant.

Tot anant a buscar la baixada "tranquil.la" un sis-cents que si parlés....


Per baixar acabem pe pujar a la carena tot seguint fites, avui no faré la baixada típica amb les eves desgrimpades, el Joan m'ensenya una altra molt millor i menys exposada, cal seguir la carena fins al final, aleshores remuntar pel fil fins a trobar un pal amb, quan hi vam anar, tros de cinta voleïant al vent.  D'aquí trobarem un corriol i fites que ens baixaran tranquil.lament fins la pista, tot fent prou giragonses.
Tot i ser més llarg, vam arribar abans que una colla que van baixar pel camí habitual.


Ben satisfets de la via! i de la companyia !

Ressenya original que m'ha passat el Joan.


                     Via molt recomanable, completament equipada, pot ser útil un discret joc de Frieds fins a l'1 i Àliens, per si el grau ens sobrepassa.
Dos estreps per al sostre, amb una sortida punyetera i obligada.
Ambient de paret que es perd a partir de la feixa.  Primera tirada susceptible de fer-se en dues, així com la darrera que també es pot partir.
Agraïr als companys de Badalona per obrir aquesta línia tant estètica i al Joan Pera per acompanyar-nos.
        
 

2 comentaris:

  1. Un bon reportatge, Jaume!! Veig que el Joan Pera segueix fort com sempre. No la recordo fàcil, aquesta via...

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan, és el fet d'anar tres, sempre n'hi ha un que pot fer de fotògraf. De fàcil no en te res, i amb els anys el grau ha pujat !!! ha ha ha.

    ResponElimina