Resseguint l'aeri esperó de la Punta del Rei, via Aresta Camarasa, al Torrent del Rajant. 19-01-2022.

Impressionant esperó de roca al bell mig del Torrent del Rajant.

              

                  A principis de gener tenim un temps amable i assolellat, amb el Ricard quedem la tarda del dimecres per anar a Sant Llorenç del Munt;  no ens ha costat gaire posar-nos d'acord, la via triada te poca aproximació i és pràcticament tota equipada, amb el que pressuposem, serà ràpida....la via és l'Aresta Camarasa oberta l'any 1967 a la Punta del Rei per Josep Fígols i Joan Miquel  Dalmau del T.I.M. de Sabadell, al morir Anselm Camarasa fins aleshores propietari de la coneguda botiga Esports Camarasa, li varen dedicar la via.

Aproximació:  

Ens caldrà anar a Matadepera,  per la urbanització Cavall Bernat direcció Can Robert, abans d'arribar-hi girem a la dreta cap al carrer del Rajant que seguirem fins que mor en una rotonda, aparquem.   A l'esquerra de la rotonda tenim l'entrada a un torrent de grans blocs, el Torrent del Rajant que dóna nom al carrer;  anem resseguint amb intuició pel fons del torrent, ara per la dreta, ara per l'esquerra fins que veurem l'espectacular esperó, el nostre objectiu.   Aleshores remuntarem pel vessant dret mirant amunt sense camí evident fins la base de la paret, la resseguim cap a la dreta i al peu d'una grossa alzina comença la via.

En aquest carrer aparquem.

Sortim en flanqueig ascendent a l'esquerra, en lliure fins que toca l'artifo.

               La primera tirada comença per un muret que haurem de superar, roca trencada, per col.locar-nos en una franja vermellosa, pas a controlar...anem a buscar la primera ssegurança força a l'esquerra.  Podrem progressar encara un curt tram en lliure per a continuar ja en artifo, A-0, amb trams obligats, fins la reunió.

Primera reunió i recuperant la tirada.Foto Ricard Rofes.

Treballant la segona tirada. Fotos Ricard Rofes.

          La segona tirada és ben vertical arribant a extraplomar.   Es fa tota amb estreps a causa de la ruinosa qüalitat de la roca, pobre Ricard quanta terra va ensacar !   a estones cal fer alguna sortideta en lliure per a caçar la següent assegurança quan la roca és bona.   Bonics passos al superar la franja de blocs abans de l'entrada a la segona reunió, entrada que me l'haig de mirar...deixar els estreps sempre costa però és que aquesta sortida se les porta...jo vaig sortir per l'esquerra aprofitant unes petites preses de mans i peus.   Un punt de pebre després de la monotonia dels estreps !

Segona reunió, una bona sortida d'estreps per assolir-la.

Començant la tercera tirada.

                El Ricard surt a fer la tercera tirada, repassant ressenyes antigues sembla que aquesta reunió no es fèia aquí, quan el 2021 es va reequipar la via van fer-la en aquesta lleixa, el que permet controlar millor el company i reparteix millor les distàncies.

De la feixa anem cap a l'esquerra, una petita savina permet llaçar-la, continua un tram trencat on cal escalar amb atenció, ara la dificultat baixa així com el nombre d'assegurances, que trobarem mes espaiades.  Tornem a tenir trams trencats i un parell de replans on es podria fer reunió perfectament, especialment sota el mur de sortida.   Aquest es comença per l'esquerra fent una diagonal cap a la dreta, prou vertical podrem o no forçar el lliure, però ja sota la paret tocarà trèure els estreps.

Un dels passos on hi ha fissura s'ha d'equipar, nosaltres hi posem un micro, sembla que l'Àlien blau també hi entra, però no el dúiem...assolit aquest pas podem xapar una altra expansió, salvats! i és que se'ns està fent fosc, el sol fa estona que s'ha amagat a l'horitzó...i resta sortir, que no és senzill, cal enfilar-se a últims i arrossegar-se sobre la panxa fins a  engrapar quelcom de mans que ens ajudi.   Assegurant el Ricard veig com estira les dues cames a l'horitzó i desapareix ! Ole!!! no haurem d'encendre el frontal. Cim !

Superat aquest mur trencat és on originalment es feia la segona reunió.

El sol es va amagant, la tarda és molt el gener.

Darrer mur abans de cim, amb un pas a equipar.

Recuperant la tercera tirada, a l'inici i al desplom final. Fotos Ricard Rofes.

Reunió cimera! el sol ja s'ha amagat, hem tallat just !

      Molt contents al replà somital ens felicitem per haver aprofitat tant be la tarda, ara resta baixar, però no ens preocupa, coneixem el retorn, tot i que no és curt:  ca lresseguir l'aresta fins a la cinglera principal, d'aquesta trobarem unes feixes que remuntem fins la pista que mena a Can Pobla, ara sí que "Salvats", de Can Pobla baixem direcció Can Robert, a l'indret de la Canal de l'Abella, a la dreta, anem a l'esquerra a buscar la canal de les Bruixes que ens deixarà al carrer Granera del que per la urbanització farem fins el cotxe on arribem ben satisfets.

Itinerari aproximat.

Escalada gairebé completament equipada, excepte pel pas de sortida en que ens farà falta el Tòtem blau o similar.  Amb unes setze cintes passarem + estreps ( un o dos depenent de la vostra traça amb l'artifo).  Tot i això, no és una escalada banal, la roca s'ha de conèixer, l'entrada és delicada, exposada, fins a passar la primera cinta, i alguns passos són llargs.  Les entrades a reunió també demanen ofici.

Vaja que la via no té complicacions però és Sant Llorenç, avisats quedeu.  Recomanable per l'estètica de la línia i el lloc.   Millor gaudir-la amb mes temps, no com nosaltres.