Via Mar i Cel al Pic del Martell. Calcari de qualitat aprop de casa. 04-12-2021.

La part esquerra de la paret on encara es pot grimpar, a sota inici de la via.

Tornem al PIc del Martell.  El fred i el bon regust que ens va quedar la setmana passada a la Excàlibur, ens ho han posat fàcil.  El microclima de la zona, la fan ideal per quan el fred apreta i a mes bufa el vent del nord, aquí hi estarem arrecerats.

Aproximació: 

De Barcelona cal agafar l'autopista C-32 direcció Castelldefels, passem les Botigues de Sitges per sortir a la sortida C31 cap a Port Ginesta, primera sortida abans d'entrar a la rotonda, d'allà no baixem a Port Ginesta sinó que continuem recte per la Urbanització Rat Penat en direcció al Monestir Budista;  deixem el cotxe en un aparcament de la Diputació des delque veïem Penya Ginesta, zona d'esportiva.   Per anar al Pic del Martell baixem per la carretera fina al primer revolt on trobarem fites;   les haurem d'anar seguint amb intuició mirant de no guanyar massa alçada, hem de trobar un collet del que ja albirem la paret i baixar a la seva base tot seguint mil i un corriols.  Ja a la base deixem enrrera la cova dels Bombers, gran balma evident per resseguint la paret deixem el peu de via de l'Excàlibur i resseguint la base de la paret, en un tram uns deu metres abans de l'evident Esperó Bombers localitzem l'inici;  és un tram amb un sòcol senzill i herbós que va a buscar la paret on ja es veuen els diedres per on haurem d'anar.

Partim la primera tirada fent la reunió opcional, que reforcem.

Grimpem el sòcol que ens deixa en un replà del que caminem a buscar un evident diedre, hi ha un pont de roca.   Entrar al diedre és un pas atlètic, amb molt bones preses, una vegada situat mirem de posar alguna protecció per continuar pujant en tècnica de diedre molt natural i espectacular, a dalt el diedre arriba a desplomar!

Sortint del diedre trobem unes plaques Vilanovines, la via continua a l'esquerra a buscar una placa amb dos burins, nosaltres decidim partir la tirada per evitar el fregadís.

La reunió és en un bon pont de roca que puc reforçar amb un tascó gran i uns ponts de roca a la base.

A peu de via i començant la primera tirada.

Ponts de roca per assegurar la segona part de la tirada.

La segona tirada cal anar a l'esquerra a buscar les expansions, per encarar la placa millor baixar una mica fins a la vertical dels remplons;  escalada de finura amb petites llastretes i millor adherència de peus del que sembla.

Les assegurances no estan per a masses caigudes després de 38 anys...millor escalar atent!  el flanqueig continua fins al trencant de la paret, aquí trobem un pont de roca ben bo que ens assegura el gir;  aleshores la via esquiva el mur del davant fent un pas atlètic a la dreta per a situar-se sobre el desplom...el Josep no se n'adona i continua per unes llamineres expansions, espits, de la via Àcid Làctic.

Curiós inici de la segona part de la primera tirada.

Passos fins per sortir de la placa i girar a la dreta.

De reunió a reunió.

La tercera tirada nostra (2ª si o es parteix la primera) supera un seguit de plaques atlètiques a protegir que se succeeixen entre replà i replà fins la darrera abans de la reunió on cal apretar una mica, tirada espectacular i divertida que ens haurem d'auto-protegir.  Entrada a reunió divertida.

Tram d'entrada a reunió de la segona tirada ( Tercera  per a nosaltres.)i reunió.

Extrany inici de la tercera tirada i potent placa.

La tercera tirada, quarta nostra, és ben curiosa....inici sinuós tot llegint les llastres fins a situar-nos a una feixeta sota una llastra imponent, aquí hi veïem dues expansions que no sabem si són de la nostra via...les intentem evitar però la placa és potent i compacte i finalment no trobem altra manera que per les expansions, dos passos prou durs que ens obliguen a acerar ens deixen a un diedre inclinat a l'esquerra que superarem per la seva fulla esquerra amb roca gravada i aspra.

Per entrar a la reunió cimera hem de superar una placa curta.

Impressionant tirada!

Superada la placa un incòmode diedre per arribar a reunió cimera.

Ressenya de l'autor

Joan Asin

 

Una gran via!  l'hem trobat divertida, potent, amb rocam aspre i cantellut i a sobre gairebé tota en auto-protecció.

Oberta l'any 1984 per Joan Carles Serrano, Pere Forts, Josep Ferran i Joan Asín.

Material: 12 a 14 cintes expres, potser mes si no partiu la primera tirada ( molt recomanable partir-la)  Joc de Tascons i Friends fins al dos + Àliens.

Es baixa caminant, una vegada acabada la via cal fer un bon tros grimpant fins al cim, d'aquest buscarem fites cap al sud, esquerra mirant amunt, fins a retrobar el corriol per on hem pujat.