 |
| Aproximant a peu de via per un corriol que acaba ben brut... |
Aquesta tardor, entre dies de pluja i fred i compromisos familiars, no hi havia manera de poder fer cap escaladeta amb cara i ulls...finalment aquest dissabte els astres s'alineen i sembla que podrem sortir; quedo amb el Joan Pera per anar a la Serra de les Canals i finalment s'afageix el Jordi amb el que serem tres de colla.
Jo ja coneixia aquesta serra, fa vuit anys vaig fer la Sol de Mitjanit i amb el mateix Joan Pera, no fa massa temps, vam fer un intent a la Pepe Àlvarez, però la mullena de la via ens en va fer baixar a la primera reunió.
Cap a Oliana falta gent, aturada a la Braseria Rebollé on fem un bon esmorzar; allà coincidim amb l'Antonio, el David i el Vicenç, que van al Roc de Rumbau, a la Síoux conecction. No sé que faríem sense les vies del Joan Vidal, Indi, gràcies per la feinada aperturista!
 |
| La paret te dues parts ben diferenciades, la part superior acaba en un forat per on passarem per fer cim. |
 |
| Deixem el cotxe en un eixamplament gran a 1,7 Km de la carretera principal. |
Per arribar a la via sortim d'Oliana direcció La Seu, girem a la dreta per la carretera de les Anoves, a uns 1700 metres trobarem un eixamplament on aparcarem. Una fita a l'altre costat de la via ens indica el costerut camí; fàcil de seguir fins al final on ens haurem d'embardissar per assolir la paret, a la dreta la Pawnee Fiction el nostre objectiu, i a uns escassos 50 metres a l'esquerra la Sol de Mitjanit.
 |
| Mantinguda primera tirada |
Ja a peu de via, veïem un bolt força amunt, ens preparem. Avui em deixen començar, com que la via te set tirades decidim que jo faré les dues inicials, continuarà el Joan i el Jordi, el "mono" de la colla, ens traurà de la paret, aprofitant per apurar en lliure el que pugui, que està fort.
Començo doncs amb concentració, que la primera assegurança és prou amunt, tanmateix la roca és bona així com els cantells; de tant en tant alguna marca d'una llastra suicida confirma que anem be. La tirada és prou neta i sanejada, amb una dificultat suau però mantinguda, m'ha agradat. La reunió ben còmoda en un replà.
Anant amb seixantes es podria empalmar amb la següent tirada, nosaltres no ho fem. Comença similar a la primera per perdre ambient ben aviat.
 |
| Començant la tercera i a mitja tirada. |
És el torn del Joan, seguim amb la tònica de plaques ajagudes, però ara la via ja no va tant recta amunt, sinó que decanta cap a l'esquerra en un bon flanqueig per mes amunt retornar entre vegetació a buscar la reunió, també ben còmoda. Continua la quarta tirada, aquesta és curiosa, superant petits balmats i plaques en tendència a la dreta per al final anar a buscar la gran i vertical muralla.
 |
| A la quarta tirada, apropant-nos al mur vertical. |
 |
| Quarta reunió, aquí comença la feina del Jordi, segur que li passa el fred! |
La quarta reunió és a peu pla sota un desplom acusat. És el torn del Jordi, li hem triat les tirades on pugui apretar de tal manera que no agafa ni estreps! valent!
Comença a l'esquerra de la reunió, no per casualitat, no! així l'assegurador està protegit davant la possible pluja sòlida...i és que aquí la roca és prou fràgil. Superats els dos primers bolts, que nosaltres fem amb estreps, cal tibar d'una llastreta mòbil....i aixecar-se a buscar mes bolts. Passos llargs amb poques possibilitats de lliure fins prou amunt. He llegit que hi havia una llastra perillosa abans de la reunió, no l'hem vist, deu haver anat avall ja!
 |
| Comença l'artifo, per al Jordi A-0, l'estrep és meu. |
 |
| Verticalitat i roca dubtosa, poc lliure farem... |
 |
| A la sisena tirada, amb un tram de flanqueig per buscar una fissura. |
Cinquena reunió amb tres bolts i en un replanet també amable. Ja comença a tenir ambient això! Surt altre cop el Jordi, ara sí amb lliure tot i que la resenya diu Ae o 6c ! un bonic flanqueig a l'esquerra i encara una fissura trencada, però ben sanejada, sembla que aguanta ja que hi vaig tibar be...
continua ben vertical seguint una escletxa que es va tancant per sortir cap a la dreta i entrar a la sisena reunió, la menys agraïda sobretot si es va en cordada de tres. Aquesta reunió és de tan sols dos bolts, amb la qualitat de la roca s'hagués agraït un tercer com a la de sota.
 |
| Aquí escalarem mes en lliure... |
 |
| recuperant la tirada, amb un bon ambient! |
 |
| Darrera tirada, amb roca bona, s'agraeix ! |
Això s'acaba, llàstima ja que ara la roca millora francament podent anar en lliure; de sortida de la reunió el mur compacte es redreça trobant un passet picant, V+? potser 6a? superat aquest tram la roca manté la verticalitat millorant amb preses, esdevenint un plaer; arribem a la bifurcació, a la dreta la via continua per placa fins al fil de l'esperó cimer, a l'esquerra un flanqueig Riglero et deixa en una cova de la que se surt per un forat en ramonage agraït. Ben trobada sortida, sorprenent i que val la pena. El forat, ara que ho sabem, es veu des de baix de tot.
 |
| Abans de passar el forat i a l'altra banda.... |
 |
| Sortint de " l'avenc" |
 |
| El Jordi content al cim. |
 |
| Foto Pingüins.... |
 |
| Roc de les Tres Creus punt culminant de la Serra de els Canals 851m. |
 |
| Magnífiques vistes malgrat la grisor del dia d'avui. |
 |
| La instal.lació de ràpel és abocada al buit.... |
Es pot baixar caminant, carenejant tota la serra direcció llevant, és una bona excursió, potser per un alte dia, avui ho farem rapelant: un primer curt fins la sisena reunió, d'allà un de 60 fins sota el mur vertical, quarta reunió, un altre fins la segona i d'aquesta a peu de via.
 |
| La plana d'Oliana amb el pantà de Rialb al fons. |
Via amb dues parts ben diferenciades, condicionades per la morfologia de la Serra: la primera ajaguda i d'adherència i la segona vertical i potent on predomina l'artificial.
Equipament generós, no hem afagit res, que no vol dir sobre-equipada, i més si entenem que la via ha estat oberta en solitari i en una roca mediocre, per no dir, dolenta...sobretot al començament del segon tram.
Tot i fer sis anys que és oberta i el pas de moltes cordades n'ha sanejat alguns trams, d'altres no seran mai nets.
La línia és agosarada i elegant amb l'alicient de sortir per una cova natural, amb opció de fer-ho també per la placa de la dreta.
Personalment m'agrada mes la línia de la seva veïna Sol de Mitjanit, oberta uns anys abans, car permet escalar mes en lliure.
Recomanable si us agrada el conglomerat delicat i l'artifo.
Agrair a l'aperturista la línia i la feinada, mai prou reconeguda : Oberta durant el febrer fins el març de 2012 per en Joan Vidal (Indi) en solitari.
