dijous, 31 d’octubre del 2019

Via Ferran Júnior al Cingle del Bolet de Can Pobla. Sant Llorenç del Munt, La Mola. 10-10-2019.

La Cinglera del Bolet de Can Pobla, cara est.  La nostra via va entre els degotalls.
Ja som a l'hivern, cronològic, que no meteorològic ! aprofitem la darrera tarda abans no ens canviin l'hora...fins quan ? ! Amb el Jordi pugem al nostre estimat Sant Llorenç, com objectiu una via curta a la cinglera del Bolet de Can Pobla, curta però no senzilla...ja ens l'havíem mirat baixant d'altres vies i la veritat que es veu seriosa, el muret inicial és ben dret i la roca s'hi endevina delicada. El primer espit prou amunt...
Aquesta ferralla al peu del camí de Can Pobla, marca on ens hem de desviar per anar a peu de via.
Nosaltres avui hem deixat el cotxe al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera; d'un marcat revolt a l'esquerra surt un corriol que puja tot de cop per passar per la canal de les bruixes, al seu vessant oest hi trobareu un seguit de vies esportives i al darrera, vessant est, Les Agonies amb vies de setè i vuitè grau ! El corriol supera la canal i ens aboca al camí ample que porta a Can Pobla; seguirem la pista fins abans d'entrar-hi, que trobarem una ferralla a peu de camí, aquí hem de trencar a l'esquerra i continuar per un corriol que amb intuició ens durà a la cinglera.
Sageta picada a la roca que ens confirma que som a peu de via.
Costa una mica endevinar on comença la via, el primer espit, posat a ma! és ben amunt. En una franja de blocs horitzontals una sageta picada ens confirma que som al lloc. La ressenya marca II/III amb el que no ens hem de complicar gaire la vida...entro al relleix ben per l'esquerra, fent aleshores un flanqueig horitzontal, senzill, però en el que vas agafant alçada a mesura que vas a la dreta. Una pas de decisió per guanyar un graó amb roca "secretiva" i entro a una olla de la que per terreny senzill vaig a buscar la primera expansió.
Espit amb el potet - llibreta de registre a la segona tirada.
Ja mes tranquil, amb la primera assegurança passada, comença aquest curt tram d'artifo que es pot fer en A-O, algun pas llarg però amb bones preses fan que la cosa no sigui tant senzilla...el tema és que ara toca un tram de grans còdols que haig de travessar fins a la propera expansió. La ressenya ja avisa de roca delicada a la primera tirada...buff!! doncs sí, acarono els còdols, algun va cap avall. amb precaució i talment un camaleó abasto un gran còdol rectangular que, aquest sí, inspira confiança com per tibar-li. Ara ja perd verticalitat la paret, flanquejo a buscar la gran Sabina que tanca el diedre.
Panoràmica de la via, el Jordi al peu, al davant el primer tram fins la Sabina i el muret de sortida.
D'entrada pensava fer reunió a la sabina, per a que així el Jordi fes la segona tirada, però la reunió no és gaire còmoda i la sabina tot i ser ferma, com que no m'acaba de convèncer per estar-nos-hi tots dos penjats d'ella... Li dic al Jordi que segueixo amunt.
Roca de primera fins al cim !  
La continuació se les porta...ho intento per sota l'espit que tinc a sobre, a la dreta i força amunt, però per aquí desploma i hauria de tibar d'una presa que sembla trencadissa...ho provo, m'enfilo...no ho veig clar, pendulaco sobre relleix en cas de trencar-se quelcom ! marxa enrera i a buscar la protecció de la sabina; m'enfilo ajudant-me de les seves branques fins a bastar-ne una altra que aprofito per llaçar, d'aquí flanquejo i xapo l'espit.
 Ara sí, roca de primera, punxent i abrasiva. Continuo flanquejant, xapo un pitó i a un esperonet vertical el darrer espit d'on penja enganxat amb filferro el potet de diapositives on els germans Masó coloquen la mini llibreta de registre.
;Malauradament, tot i estar ben tapat, trobem el paper xop d'aigua, la condensació potser...decidim endur-nos-el per eixugar-lo i veure si es pot aprofitar, malasort l'aigua ha esborrat tot el que hi havia escrit, no és recuperable, llàstima. Caldrà pujar-ne un altre.
Mur per on hem pujat, al fons el Cavall Bernat.

Al muret de sortida, on la roca ja fa honor al seu nom...

Ara cal continuar amb tendència a la dreta per millor roca. Una escletxa vertical a l'equerra l'aprofito per posar un Àlien. Darrers metres divertits però sense badar que som a Sant llorenç.
Reunió en una bona Sabina, el Pi que marca la ressenya, és mort !
Al capdamunt de la cinglera ja no hi és el gran Pi que marca la ressenya, és a terra i ben podrit! sortosament una bona sabina serveix per  muntar la reunió cimera. Llàstima que quedes sense perspectiva per veure progressar el company.
Entrant a la carena cimera.

L'Aresta dels Cavalls,  amagada rera seu, treu el cap La Miranda, des del camí al Bolet de Can Pobla.
Ja tots dos al cim, pleguem material i agafem un corriol a la dreta, segons mirem amunt,  ens acosta a l'última cinglera de La Mola; passem pel costat del Bolet de Can Pobla; admirem la roca del Salt dels Cavalls i al seu davant la Punta Serreta, un afamada escalada de la zona.
 Abans d'arribar-hi trobem un corriol, en principi poc marcat, a la dreta,que ens tornarà al punt de sortida, primer farem un tram en que no perdrem alçada allunyant-nos de la cinglera que hem pujat, per trobar un marcat corriol a la dreta, que agafarem i ens deixarà a Can Pobla. Pel camí podrem mirar altres vies properes com la Neoclàssics, o la Pere Nolasc, també dels mateixos autors.
Ressenya dels germans Masó i que trobareu a



  • Santllors.com
  • Una via recomanable, curta i intensa, gens menyspreable malgrat el seu aparentment grau assequible. Cal saber moures per terreny "secretiu" com l'amic i gran escalador Arnau Renom, anomena a la "roca" que tenim aquí a Sant Llorenç...equipada on cal, com es nota que els espits són posats a ma ! no està de mes portar un joc d'Aliens i bagues sabineres.
     Felicitar els autors, germans Masó, per aquesta línia tant ben trobada. Oberta des de baix el 30-10-2004 i dedicada a Romàntics SantLlorentins crònicament empedernits i incondicionals. Molt bona dedicatòria que subscric plenament.

    dimecres, 23 d’octubre del 2019

    NAG Trio Band, nova via al Peladet oriental. Montsec de Rubies o de Meià. 05-10-2019.

    La primera tirada, millor del que sembla...
    El Peladet oriental és sobretot una zona d'hivern, però el fet que l'amic Asín amb la Isabel i l'Antoni hi hagin obert recentment la via NAG Trio Band, ens fa apurar el tema i decidim que ja toca anar a fer-hi una repetició. fem l'aproximació, no pel poblet de Rubies, sinó per la pista que et deixa prop de la Portella Blanca. Cal continuar la carretereta que mena a Llimiana i Toló; en una recta just deixar enrrera unes naus ramaderes agafem un trencall a l'esquerra que indica cap a la Portella Blanca; la pista està en prou bon estat, però, atenció! deixeu el cotxe abans d'una forta baixada, ja s'intueix la Portella, ja que hi ha molta pedra solta i sense tracció 4x4 us hi quedareu atrapats, hi hem vist algun cotxe amb problemes. Avui la pista ha estat feixuga ja que hem ensopegat amb els boletaires !
    Fletxa picada a peu de paret sobre una fita petita
    De la portella Blanca agafem el corriol que baixa a Rubies; quan trobem una fita gran anem a la dreta mirant de no guanyar alçada, una vegada a l'alçada del marcat esperó de la Festival Eròtic ens enfilem a trobar la paret. Una petita fita a peu de mur i una fletxa picada ens confirmen que som a la via. Anel dues cordades, el Joan i el Josep Maria i jo amb el Toni. Una baga en un pont de roca,força amunt, marca la via. Comença el Toni, com indiquen els autors portem el Camalot del tres i el posem aquí, abans de la baga. Del pont de roca cal anar a l'esquerra a trobar un bolt, del que ja continua recta amunt a trobar la reunió en una còmoda feixa, sovint ens hem trobat aquí tot grimpant...però la tirada aquesta està prou ben trobada.
    Segona reunió i els companys a la feixa de la primera.

    La segona tirada es veu ben maca, un diedre vertical que mor en un petit desplom del que ja s'intueix que s'anirà a l'esquerra. Entrada vertical i rabiosa, bona roca que anima. Superat aquest tram s'entra al diedre que es va negociant prou be, amb passos elegants i atlètics, molt ben assegurat i on l'aire corre, facilitats d'acompletar l'equipament. Recordava que comentaven de guardar el camalot de l'1 per entrar a reunió...i així ho faig. Curiosa entrada, de contorsionista ! i bon consell també, ja que tot i que és prescindible, et fa tibar amb mes tranquilitat el fet de posar-lo.
    Acabant el magnífic diedre, per entrar, acrobàticament, a reunió.

    Començant la "delicada" tercera tirada.
    La tercera tirada no te el mateix tarannà...aquí la roca no acompanya. Sembla un tetris. Inici prou vertical amb protecció "aleatòria" ja que no saps si aguantarà l'assegurança o la pedra on recolza... al mig afluixa i va a buscar un altre esperó ben dret, amb una fissura vertical que el ratlla pel mig, dalt de tot un bolt, però, ai las ! cal escalar per abastar-lo. Sortosament es deixa equipar prou be.
    El Toni començant la menys "delicada" quarta tirada, també mes curta.
    La quarta tirada sembla pitjor del que serà en realitat: comença flanquejant a l'esquerra per anar a buscar un esperó al que ens enfilarem, superat aquest tram, fem una zona graonada que ens porta a l'esquerra a un altre esperó vertical amb una columna foradada a la base...espectacular. Es supera mig per la placa mig en bavaresa amb uns moïments ben macos.
    A la curiosa bavaresa-diedre d'entrada a reunió.

    Quarta reunió, en un replanet ben còmode.

    Espectacular flanqueig, que ens farà progressar concentrats.
    La darrera tirada surt en flanqueig pràcticament horitzontal el que la fa espectacular i fotogènica ! Començar és el mes finot, aleshores la progressió, ben assegurada, es va fent cada cop mes tranquil.la, cal anar cercant peus, mig en adherència, i mans que cada cop seran millors. Cap a la meitat els autors ens han deixat un tram d'autoprotecció que cada un trii. Xalem fent aquesta tirada, que puja i baixa tot cercant les millors mans i els millors peus. Aèria, fotogènica i addictiva ! Per mí, després de la segona tirada, el millor de la via.
    A trams ens caldrà acompletar l'equipament.

    Els companys a la reunió i començant el flanqueig

    Ressenya del

  • Joan Asín un dels tres autors.

  • Felitar els/les aperturistes per aquesta nova línia. Llàstima de tram central, sinó esdevindria una clàssica imprescindible, com la seva veïna Festival Eròtic. Remarcables, com a molt bones la segona i la darrera tirades. Semiequipada, aneu-hi amb un bon joc de Friends i, o, tascons, així com bagues sabineres. Compte amb el tram central, cal estar avesat a moure's per terreny delicat, així com tenir clara l'autoprotecció. Tot i ser relativament curta, el fet de l'equipament comportarà una escalada lenta, però si us sobra temps i ganes teniu moltes opcions aprop, la primera la Festival Eròtic a la seva dreta.

    dilluns, 21 d’octubre del 2019

    Via C.E.T. al Paller de les Fogueroses. Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i l'Obac. 03-10-2019.

    Escalada restringida de l'1 de gener al 31 d'agost


    El Paller de les Fogueroses, una gran mola amagada entre les cingleres.
    Quan vam venir per fer aquesta via, ens vam trobar que algun impresentable havia robat la primera plaqueta de l'artificial...aquest cop anem preparats i reposarem la plaqueta i femella que pertoca. Arribar a l'espàrrec no és pas bufar i fer ampolles...cal enfilar-se a un relleix i ajudats d'un boix anar-la a tocar...això vol dir que qui se la va endur ho va fer ben be per tocar allò que no sona...ben a consciència, mala gent ! Hem ben apretat la femella per a que almenys no sigui senzill tornar-la a robar. Per trobar l'agulla, que no és senzill ! haurem anat de Matadepera al Coll d'Estenalles per la BV 1221; aparquem a l'àrea que el Parc Natural te preparada com a aparcament. Pugem fins a Coll d'Eres, el camí surt ben be del coll i al costat de la casa dels Peons Caminers, actual centre d'interpretació del Parc. Per la pista asfaltada/encimentada pugem a Coll d'Eres. Una vegada al Coll girem a la dreta per agafar el camí que va a La Mola, la carena del Pagès. Haurem de pujar una bona estona, el camí es redreça força, afluixa i torna a pujar però ara menys, quan el camí ja s'aplana trobem una cruilla, a la dreta : La Mola, nosaltres anem a l'esquerra, trobem una gran fita de pedres que ens confirma que anem be; el camí planeja i baixa pel mig d'un espès alzinar. Quan sortim a una clariana girem a l'esquerra i baixem per una codina seguint rastres de corriol, aquest baixa a trobar la Roca encavalcada, nosaltres abans d'arribar-hi, just quan anem a travessar un sender tornem a girar a l'esquerra, tan sols seguir el rastre que ens anirà portant al cingle del que ja podrem albirar el Paller.
    A la primera tirada, bàsicament artificial.
    La primera tirada, ja equipada, és un artificial poc exigent, tot i que ens haurem de penjar d'algun clau...pel camí veurem alguna relíquia, que millor no posar a prova actualment. Flanquegem un sostret al que ens enfilarem, tram d'A-2; a partir d'aquí l'artificial és mes assequible i pot fer-se fins i tot en A-0. Tanmateix l'entrada a reunió ens regala una sortida d'estreps divertida.
    Preparant la sortida en lliure fins la reunió i detall d'alguna reliquia que podem trobar.

    El company a peu de via,  renoi com desploma !

    Primera reunió.

    Curta i intensa segona tirada, el Jordi començant el flanqueig.
    Continua la segona tirada el Jordi: aquesta ens regala un flanqueig aeri i desprotegit fins a una sabina, d'aquí per un diedre trobarem dos claus i roca de la bona ! Olé! A la segona Sabina però, aquesta roca bona ens fa la "perla" i cal mirar-s'ho be per a poder sortri cap amunt...
    Estudiant el pas clau, sortir de la Sabina cap amunt...

    Foto trio-cim !

    Tornem a escriure al llibre de piulades...


    Ràpel d'una alzineta que ens pot portar "problemes" 
    El ràpel és punyetero ja que és molt lluny del caire de la paret i com no passeu be la corda, aquesta te la mania de voler quedar-se a dalt! Avui em fet l'error d'unir les dues cordes ja que no recordàvem si e spot baixar amb un cinquanta...i sí es pot baixar! Recordeu-ho per a que no hagueu de tornar a pujar com ens va passar...
    La corda no vol baixar i ens atrapa el "negre"...

    Ressenya que trobarem a


  • Santlors.com
  • UNa via oberta el 10 de novembre de 1963 per Àngel Casanovas Crespo i Joan Llobet Fruitós GESAM del Centre Excursionista de Terrassa, i reequipada per baix per la família Masó el 2011 amb parabolts cedits per Santllors.com. Interessant escalada que antigament va ser coneguda, per error, coma via Feiner. Recomanable. Atenció a la segona tirada, més d'aventura !

    Llum i Llibertat. 131 Farells per 131 Presidents. Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret.

    LLUM I LLIBERTAT. 131 FARELLS PER 131 PRESIDENTS
    Agulla de l'Arbret, cim que ens va correspondre a la UES

    A Can Massana comuniquem a la organització que ja som apunt !

    El Manel, el Salvador, el Toni i l'Albert, amb tot apunt per encarar la pujada a l'agulla.

    Remuntant el material per l'aresta Brucs.

    La boira va començar a amenitzar la festa

    Engolits per la boirada...

    El Toni al tram final i el Salvador pujant fato.

    A la reunió de l'Arbret i el Toni ja al cim.

    Les agulles del davant amb els seus Farells ja encesos

    La boira engolint la muralla occidental d'Agulles.

    Ja al cim aconseguim engegar el Farell !

    Emoció és poc...

    El nostre Farell !

    La boira vol posar mes relleu encara a l'acció .

    Espectacle emocionant.

    Toca descansar, el Toni i Jo fem cap avall....

    Rapelant a la llum del frontal

    Llums per donar esperança als NOSTRES PRESOS

    La participació en aquest acte polític, de reivindicació davant la injusticia que manté el nostre govern  els Jordi's i els C.D.R's empresonats,  d'entrada em va engrescar poc, pensava que seria una altra "performance" més en la nostra lluita per la Llibertat, de país i dels presos...però aviat vaig canviar d'opinió veïent la il.lusió i la "complexitat" de tot plegat.
     Ha estat una experiència enriquidora i també dura...no és el mateix escalar per plaer que fer-ho amb un objectiu tant important. La nostra agulla, triada per la Unió Excursionista de Sabadell, és l'agulla de l'Arbret, la mes alta d'Agulles.
    Pugem per l'aresta Brucs, anem prou carregats amb les bateries, el material de dormir i abric, a mí em toca encapçalar la cordada,  que farem de quatre per així poder remuntar el material mes fàcilment. 
    El Manel, ens ha acompanyat i ajudat a carregar material i baixarà cap a casa abans de fosquejar. 
     Jo i el Toni ens hi estarem fins el vespre per baixar, deixant el Salvador i l'Albert que es quedaran a dormir dalt del cim. 
    Hem tingut algun problema amb el fato que ens ha retrassat, tant és així que el temps va passant i haurem d'afanyar-nos per a poder il.luminar la nostra agulla, acomplint puntualment l'encesa...quina il.lusió quant les agulles veïnes també ho han celebrat, i és que hem estat els darrers...
     Si ha fet fresca i fins i tot fred mentre pujàvem, una vegada al cim, el vent s'ha aturat i l'atmòsfera s'ha calmat...la boira anava tapant i destapant les agulles que tenim a sota, tot un espectacle !
     S'hi està molt be al cim i no en voldríem baixar, però demà ens toca treballar i a contracor rapelarem a la llum del frontal acomiadant-nos dels companys que gaudiran d'aquesta nit especial. 
    Pel matí tornarà el Manel i el Miquel per ajudar a recollir-ho tot. Mentre fem el camí al cotxe no parem de creuar-nos amb gent que ha pujat a admirarl'espectacle i és que no n'hi per menys. 
    Gràcies als organitzadors: Omnium Cultural, l'ANC , la FEEC i Artistes De La República.
      LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES. VISCA LA REPÚBLICA CATALANA.