dilluns, 21 d’octubre del 2019

Via C.E.T. al Paller de les Fogueroses. Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i l'Obac. 03-10-2019.

Escalada restringida de l'1 de gener al 31 d'agost


El Paller de les Fogueroses, una gran mola amagada entre les cingleres.
Quan vam venir per fer aquesta via, ens vam trobar que algun impresentable havia robat la primera plaqueta de l'artificial...aquest cop anem preparats i reposarem la plaqueta i femella que pertoca. Arribar a l'espàrrec no és pas bufar i fer ampolles...cal enfilar-se a un relleix i ajudats d'un boix anar-la a tocar...això vol dir que qui se la va endur ho va fer ben be per tocar allò que no sona...ben a consciència, mala gent ! Hem ben apretat la femella per a que almenys no sigui senzill tornar-la a robar. Per trobar l'agulla, que no és senzill ! haurem anat de Matadepera al Coll d'Estenalles per la BV 1221; aparquem a l'àrea que el Parc Natural te preparada com a aparcament. Pugem fins a Coll d'Eres, el camí surt ben be del coll i al costat de la casa dels Peons Caminers, actual centre d'interpretació del Parc. Per la pista asfaltada/encimentada pugem a Coll d'Eres. Una vegada al Coll girem a la dreta per agafar el camí que va a La Mola, la carena del Pagès. Haurem de pujar una bona estona, el camí es redreça força, afluixa i torna a pujar però ara menys, quan el camí ja s'aplana trobem una cruilla, a la dreta : La Mola, nosaltres anem a l'esquerra, trobem una gran fita de pedres que ens confirma que anem be; el camí planeja i baixa pel mig d'un espès alzinar. Quan sortim a una clariana girem a l'esquerra i baixem per una codina seguint rastres de corriol, aquest baixa a trobar la Roca encavalcada, nosaltres abans d'arribar-hi, just quan anem a travessar un sender tornem a girar a l'esquerra, tan sols seguir el rastre que ens anirà portant al cingle del que ja podrem albirar el Paller.
A la primera tirada, bàsicament artificial.
La primera tirada, ja equipada, és un artificial poc exigent, tot i que ens haurem de penjar d'algun clau...pel camí veurem alguna relíquia, que millor no posar a prova actualment. Flanquegem un sostret al que ens enfilarem, tram d'A-2; a partir d'aquí l'artificial és mes assequible i pot fer-se fins i tot en A-0. Tanmateix l'entrada a reunió ens regala una sortida d'estreps divertida.
Preparant la sortida en lliure fins la reunió i detall d'alguna reliquia que podem trobar.

El company a peu de via,  renoi com desploma !

Primera reunió.

Curta i intensa segona tirada, el Jordi començant el flanqueig.
Continua la segona tirada el Jordi: aquesta ens regala un flanqueig aeri i desprotegit fins a una sabina, d'aquí per un diedre trobarem dos claus i roca de la bona ! Olé! A la segona Sabina però, aquesta roca bona ens fa la "perla" i cal mirar-s'ho be per a poder sortri cap amunt...
Estudiant el pas clau, sortir de la Sabina cap amunt...

Foto trio-cim !

Tornem a escriure al llibre de piulades...


Ràpel d'una alzineta que ens pot portar "problemes" 
El ràpel és punyetero ja que és molt lluny del caire de la paret i com no passeu be la corda, aquesta te la mania de voler quedar-se a dalt! Avui em fet l'error d'unir les dues cordes ja que no recordàvem si e spot baixar amb un cinquanta...i sí es pot baixar! Recordeu-ho per a que no hagueu de tornar a pujar com ens va passar...
La corda no vol baixar i ens atrapa el "negre"...

Ressenya que trobarem a


  • Santlors.com
  • UNa via oberta el 10 de novembre de 1963 per Àngel Casanovas Crespo i Joan Llobet Fruitós GESAM del Centre Excursionista de Terrassa, i reequipada per baix per la família Masó el 2011 amb parabolts cedits per Santllors.com. Interessant escalada que antigament va ser coneguda, per error, coma via Feiner. Recomanable. Atenció a la segona tirada, més d'aventura !

    2 comentaris:

    1. Ostia Jaume de la reliquia de la foto us heu penjat?

      ResponElimina
    2. Ei Mingo, no, aquesta l'han deixada per a il.lustrar els repetidors de com les gastaven els " avis" no dubto que aguantaria encara, però millor, no haver de provar-les.

      ResponElimina