 |
| La primera tirada, millor del que sembla... |
El Peladet oriental és sobretot una zona d'hivern, però el fet que l'amic Asín amb la Isabel i l'Antoni hi hagin obert recentment la via NAG Trio Band, ens fa apurar el tema i decidim que ja toca anar a fer-hi una repetició.
fem l'aproximació, no pel poblet de Rubies, sinó per la pista que et deixa prop de la Portella Blanca. Cal continuar la carretereta que mena a Llimiana i Toló; en una recta just deixar enrrera unes naus ramaderes agafem un trencall a l'esquerra que indica cap a la Portella Blanca; la pista està en prou bon estat, però, atenció! deixeu el cotxe abans d'una forta baixada, ja s'intueix la Portella, ja que hi ha molta pedra solta i sense tracció 4x4 us hi quedareu atrapats, hi hem vist algun cotxe amb problemes. Avui la pista ha estat feixuga ja que hem ensopegat amb els boletaires !
 |
| Fletxa picada a peu de paret sobre una fita petita |
De la portella Blanca agafem el corriol que baixa a Rubies; quan trobem una fita gran anem a la dreta mirant de no guanyar alçada, una vegada a l'alçada del marcat esperó de la Festival Eròtic ens enfilem a trobar la paret.
Una petita fita a peu de mur i una fletxa picada ens confirmen que som a la via.
Anel dues cordades, el Joan i el Josep Maria i jo amb el Toni.
Una baga en un pont de roca,força amunt, marca la via. Comença el Toni, com indiquen els autors portem el Camalot del tres i el posem aquí, abans de la baga. Del pont de roca cal anar a l'esquerra a trobar un bolt, del que ja continua recta amunt a trobar la reunió en una còmoda feixa, sovint ens hem trobat aquí tot grimpant...però la tirada aquesta està prou ben trobada.
 |
| Segona reunió i els companys a la feixa de la primera. |
La segona tirada es veu ben maca, un diedre vertical que mor en un petit desplom del que ja s'intueix que s'anirà a l'esquerra.
Entrada vertical i rabiosa, bona roca que anima. Superat aquest tram s'entra al diedre que es va negociant prou be, amb passos elegants i atlètics, molt ben assegurat i on l'aire corre, facilitats d'acompletar l'equipament.
Recordava que comentaven de guardar el camalot de l'1 per entrar a reunió...i així ho faig.
Curiosa entrada, de contorsionista ! i bon consell també, ja que tot i que és prescindible, et fa tibar amb mes tranquilitat el fet de posar-lo.
 |
| Acabant el magnífic diedre, per entrar, acrobàticament, a reunió. |
 |
| Començant la "delicada" tercera tirada. |
La tercera tirada no te el mateix tarannà...aquí la roca no acompanya. Sembla un tetris. Inici prou vertical amb protecció "aleatòria" ja que no saps si aguantarà l'assegurança o la pedra on recolza...
al mig afluixa i va a buscar un altre esperó ben dret, amb una fissura vertical que el ratlla pel mig, dalt de tot un bolt, però, ai las ! cal escalar per abastar-lo. Sortosament es deixa equipar prou be.
 |
| El Toni començant la menys "delicada" quarta tirada, també mes curta. |
La quarta tirada sembla pitjor del que serà en realitat: comença flanquejant a l'esquerra per anar a buscar un esperó al que ens enfilarem, superat aquest tram, fem una zona graonada que ens porta a l'esquerra a un altre esperó vertical amb una columna foradada a la base...espectacular. Es supera mig per la placa mig en bavaresa amb uns moïments ben macos.
 |
| A la curiosa bavaresa-diedre d'entrada a reunió. |
 |
| Quarta reunió, en un replanet ben còmode. |
 |
| Espectacular flanqueig, que ens farà progressar concentrats. |
La darrera tirada surt en flanqueig pràcticament horitzontal el que la fa espectacular i fotogènica !
Començar és el mes finot, aleshores la progressió, ben assegurada, es va fent cada cop mes tranquil.la, cal anar cercant peus, mig en adherència, i mans que cada cop seran millors. Cap a la meitat els autors ens han deixat un tram d'autoprotecció que cada un trii.
Xalem fent aquesta tirada, que puja i baixa tot cercant les millors mans i els millors peus. Aèria, fotogènica i addictiva ! Per mí, després de la segona tirada, el millor de la via.
 |
| A trams ens caldrà acompletar l'equipament. |
 |
| Els companys a la reunió i començant el flanqueig |
Felitar els/les aperturistes per aquesta nova línia. Llàstima de tram central, sinó esdevindria una clàssica imprescindible, com la seva veïna Festival Eròtic.
Remarcables, com a molt bones la segona i la darrera tirades.
Semiequipada, aneu-hi amb un bon joc de Friends i, o, tascons, així com bagues sabineres.
Compte amb el tram central, cal estar avesat a moure's per terreny delicat, així com tenir clara l'autoprotecció.
Tot i ser relativament curta, el fet de l'equipament comportarà una escalada lenta, però si us sobra temps i ganes teniu moltes opcions aprop, la primera la Festival Eròtic a la seva dreta.
Enhorabona Valles Team.
ResponEliminaEsperaré una mica per fer-la. Una perquè vagi passant gent i segona per agafar mes força.
Jaume,collons, a veure si poses el blog al dia jajaja
Gràcies Mingo ! Ja ho intento ja, estic encara endarrerit, però mica en mica he és el que té sortir molt i tenir poc temps.
ResponEliminaSi algun dilluns després de la guardia no tens company compta amb mi, que ara ja començo a escalar
ResponEliminaNoi no doneu temps a que s'assentin be els bolts !! Deixeu respirar jajajaja!!
ResponEliminaMOlt bona disfrutada!!
Ei Sergi, si no l'has fet acostar-t'hi que a Rúbies hi ha molta feina a fer.
ResponEliminaLa via no és de les millors, però val la pena.
Així et va agradar, Jaume? Haurem d'anar-hi a treure el cap i col·laborar en la neteja!! Enhorabona!!
ResponEliminaHola Joan, doncs no és la millor via, però està prou ben trobada. Si hi vas sent conscient que et trobaràs roca delicada a la tercera i quarta tirades, sobretot la tercera, aleshores quedaràs content, la segona i la cinquena paguen la pena.
ResponElimina