Via Ferran Júnior al Cingle del Bolet de Can Pobla. Sant Llorenç del Munt, La Mola. 10-10-2019.

La Cinglera del Bolet de Can Pobla, cara est.  La nostra via va entre els degotalls.

Ja som a l'hivern, cronològic, que no meteorològic ! aprofitem la darrera tarda abans no ens canviin l'hora...fins quan ? ! Amb el Jordi pugem al nostre estimat Sant Llorenç, com objectiu una via curta a la cinglera del Bolet de Can Pobla, curta però no senzilla...ja ens l'havíem mirat baixant d'altres vies i la veritat que es veu seriosa, el muret inicial és ben dret i la roca s'hi endevina delicada. El primer espit prou amunt...

Aquesta ferralla al peu del camí de Can Pobla, marca on ens hem de desviar per anar a peu de via.

Nosaltres avui hem deixat el cotxe al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera; d'un marcat revolt a l'esquerra surt un corriol que puja tot de cop per passar per la canal de les bruixes, al seu vessant oest hi trobareu un seguit de vies esportives i al darrera, vessant est, Les Agonies amb vies de setè i vuitè grau ! El corriol supera la canal i ens aboca al camí ample que porta a Can Pobla; seguirem la pista fins abans d'entrar-hi, que trobarem una ferralla a peu de camí, aquí hem de trencar a l'esquerra i continuar per un corriol que amb intuició ens durà a la cinglera.

Sageta picada a la roca que ens confirma que som a peu de via.

Costa una mica endevinar on comença la via, el primer espit, posat a ma! és ben amunt. En una franja de blocs horitzontals una sageta picada ens confirma que som al lloc. La ressenya marca II/III amb el que no ens hem de complicar gaire la vida...entro al relleix ben per l'esquerra, fent aleshores un flanqueig horitzontal, senzill, però en el que vas agafant alçada a mesura que vas a la dreta. Una pas de decisió per guanyar un graó amb roca "secretiva" i entro a una olla de la que per terreny senzill vaig a buscar la primera expansió.

Espit amb el potet - llibreta de registre a la segona tirada.

Ja mes tranquil, amb la primera assegurança passada, comença aquest curt tram d'artifo que es pot fer en A-O, algun pas llarg però amb bones preses fan que la cosa no sigui tant senzilla...el tema és que ara toca un tram de grans còdols que haig de travessar fins a la propera expansió. La ressenya ja avisa de roca delicada a la primera tirada...buff!! doncs sí, acarono els còdols, algun va cap avall. amb precaució i talment un camaleó abasto un gran còdol rectangular que, aquest sí, inspira confiança com per tibar-li. Ara ja perd verticalitat la paret, flanquejo a buscar la gran Sabina que tanca el diedre.

Panoràmica de la via, el Jordi al peu, al davant el primer tram fins la Sabina i el muret de sortida.

D'entrada pensava fer reunió a la sabina, per a que així el Jordi fes la segona tirada, però la reunió no és gaire còmoda i la sabina tot i ser ferma, com que no m'acaba de convèncer per estar-nos-hi tots dos penjats d'ella... Li dic al Jordi que segueixo amunt.

Roca de primera fins al cim !  

La continuació se les porta...ho intento per sota l'espit que tinc a sobre, a la dreta i força amunt, però per aquí desploma i hauria de tibar d'una presa que sembla trencadissa...ho provo, m'enfilo...no ho veig clar, pendulaco sobre relleix en cas de trencar-se quelcom ! marxa enrera i a buscar la protecció de la sabina; m'enfilo ajudant-me de les seves branques fins a bastar-ne una altra que aprofito per llaçar, d'aquí flanquejo i xapo l'espit.
 Ara sí, roca de primera, punxent i abrasiva. Continuo flanquejant, xapo un pitó i a un esperonet vertical el darrer espit d'on penja enganxat amb filferro el potet de diapositives on els germans Masó coloquen la mini llibreta de registre.
;Malauradament, tot i estar ben tapat, trobem el paper xop d'aigua, la condensació potser...decidim endur-nos-el per eixugar-lo i veure si es pot aprofitar, malasort l'aigua ha esborrat tot el que hi havia escrit, no és recuperable, llàstima. Caldrà pujar-ne un altre.

Mur per on hem pujat, al fons el Cavall Bernat.

Al muret de sortida, on la roca ja fa honor al seu nom...

Ara cal continuar amb tendència a la dreta per millor roca. Una escletxa vertical a l'equerra l'aprofito per posar un Àlien. Darrers metres divertits però sense badar que som a Sant llorenç.

Reunió en una bona Sabina, el Pi que marca la ressenya, és mort !

Al capdamunt de la cinglera ja no hi és el gran Pi que marca la ressenya, és a terra i ben podrit! sortosament una bona sabina serveix per  muntar la reunió cimera. Llàstima que quedes sense perspectiva per veure progressar el company.

Entrant a la carena cimera.

L'Aresta dels Cavalls,  amagada rera seu, treu el cap La Miranda, des del camí al Bolet de Can Pobla.

Ja tots dos al cim, pleguem material i agafem un corriol a la dreta, segons mirem amunt,  ens acosta a l'última cinglera de La Mola; passem pel costat del Bolet de Can Pobla; admirem la roca del Salt dels Cavalls i al seu davant la Punta Serreta, un afamada escalada de la zona.
 Abans d'arribar-hi trobem un corriol, en principi poc marcat, a la dreta,que ens tornarà al punt de sortida, primer farem un tram en que no perdrem alçada allunyant-nos de la cinglera que hem pujat, per trobar un marcat corriol a la dreta, que agafarem i ens deixarà a Can Pobla. Pel camí podrem mirar altres vies properes com la Neoclàssics, o la Pere Nolasc, també dels mateixos autors.

Ressenya dels germans Masó i que trobareu a

Santllors.com

Una via recomanable, curta i intensa, gens menyspreable malgrat el seu aparentment grau assequible. Cal saber moures per terreny "secretiu" com l'amic i gran escalador Arnau Renom, anomena a la "roca" que tenim aquí a Sant Llorenç...equipada on cal, com es nota que els espits són posats a ma ! no està de mes portar un joc d'Aliens i bagues sabineres.
 Felicitar els autors, germans Masó, per aquesta línia tant ben trobada. Oberta des de baix el 30-10-2004 i dedicada a Romàntics SantLlorentins crònicament empedernits i incondicionals. Molt bona dedicatòria que subscric plenament.